Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Estel Solé

Estel Solé


Sabies que...?
 

  • Del 2010 al 2014, l'Estel Solé,  va interpretar el personatge de la Marina a la sèrie La Riera de TV3.
     
  • El 2011 va guanyar el "Premi Amadeu Oller" amb el llibre de poesia Dones que somiaven ser altres dones publicada per Edicions Galerada.
     
  • Animals de companyia és la seva obra de teatre que després d'una llarga itinerància per cases particulars primer i per sales de Centre-Amèrica després. Al 2015 va arribar al  teatre Club Capitol de Barcelona on s'hi va estar durant 6 mesos amb un gran èxit de públic.

 

1 .  Com et sents més còmode interpretant un paper o bé escrivint un text?
Usuari: Anònim
Són dues activitats, i dues passions ben diferents, tot i que alhora estan molt relacionades. Em sento còmode amb les dues i m’agrada la idea de pensar que puc anar combinant-les. És cert que últimament escric més que no pas actuo. L’escriptura depèn exclusivament de mi mentre que interpretar un paper requereix tenir un text escrit prèviament i una producció teatral o bé televisiva o cinematogràfica en marxa.
2 .  Quins són els teus referents literaris a l'hora d'escriure?
Usuari: Anònim
M’agraden molt les persones que s’expressen a través de diferents disciplines artístiques, com per exemple la dramaturga i directora argentina Romina Paula que ha publicat novel·la i teatre, l’artista Miranda July, la directora i guionista July Delpy, l’actriu i escriptora Zoe Kazan, l’artista Sophie Calle... I per altra banda, un munt de poetes dones: Wisława Szymborska, Anne Sexton, Sylvia Plath, Emily Dickinson, Adrienne Riche, Mary Oliver, Gioconda Belli, Maram al-Masri...
3 .  On et trobes més a gust, escrivint, teatre, poesia o novel·la? Per què?
Usuari: Anònim
Cadascun d’aquests gèneres em porta a treballar des d’un lloc diferent i per tant a descobrir-me des d’un terreny diferent. Trobo complicadíssims els tres gèneres i se’m fa difícil escollir quin prefereixo o amb quin hi estic més a gust. Potser el més correcte seria dia que estic a gust amb qualsevol dels tres quan he aconseguit inspirar-me i la peça en la qual treballo comença a agafar forma; abans, amb la pàgina en blanc, a l’inici, per mi escriure és torturat.
4 .  Tens un horari establert a l'hora d'escriure? Ets constant? Donades les obligacions familiars com trobes temps per escriure?
Usuari: Anònim
Sóc bastant caòtica. Lluito amb mi mateixa per establir horaris. Admiro als escriptors que es lleven a les set del matí i segueixen rutines per escriure. Ara per ara no ho he aconseguit. Escric quan puc. M’hi poso cada dia, però molts dies no surt res, o bé no surt res prou interessant. La complexitat i la dificultat de l’escriptura implica entendre i acceptar que potser de sis hores de feina, potser només en valdrà una o bé mitja. Per aquest motiu s’ha d’escriure molt, perquè gran part del material no és prou bo. Ara, sent mare, la cosa es complica més. La conciliació de la vida de mare amb la vida laboral és sempre difícil, però ser una escriptora autònoma que intenta viure del sector cultural és gairebé una entelèquia.
5 .  Si no puc volar, la teva primera novel·la té elements autobiogràfics? Per què la protagonista va a veure la teva obra de teatre?
Usuari: Anònim
La protagonista va a veure Animals de companyia perquè inicialment la novel·la havia de ser una versió novel·lada de l’obra de teatre. Això és el que em va demanar l’editorial quan em va fer l’encàrrec. Al final em van donar llibertat per fer el que volgués, i vaig pensar que em venia de gust fer una petita picada d’ullet a la novel·la que finalment no seria.
6 .  Què significa per a tu la poesia?
Usuari: Anònim
La poesia és la parla de l’ànima, el diàleg més incisiu. Ens interpel·la, ens remou, ens transforma. És imatge, és música, és forma, és el concret i l’inconcret. Allò que és íntim i personal i universal alhora.
7 .  Has pensat en escriure poesia per a nens?
Usuari: Anònim
Sí, alguna vegada ho he pensat. M’encantaria, però ho trobo molt complicat perquè d’alguna manera cal un llenguatge adequat per a ells, però costa trobar-lo sense caure en la cursileria o la simplicitat mal entesa. Potser ara que tinc un fill em ve la inspiració i faig algun intent.
8 .  Per què el tema de la malaltia mental a Animals de companyia i de l'endometriosi a Si no puc volar?
Usuari: Anònim
Em fascina l’ésser humà. I les malalties mentals amaguen darrere persones i personalitats fascinants: són fragilitat i fortalesa al mateix temps. Això em captiva, m’inspira. Pel que fa a l’Endometriosi, quan vaig acceptar l’encàrrec de l’editorial, m’acabaven de detectar la malaltia i m’havien d’operar. Va ser un xoc emocional i físic dur, tant que em va eclipsar de manera que si no escrivia sobre el que m’estava passant, no hauria estat capaç d’escriure res.
9 .  Què estàs escrivint ara mateix?
Usuari: Anònim
Ara mateix estic escrivint una obra de teatre que tindré acabada a finals de gener.
10 .  Què tens ara per llegir a la teva tauleta de nit?
Usuari: Anònim
Des que sóc mare llegeixo molt menys del que voldria. Sempre tinc en dansa uns quants llibres. Ara mateix hi tinc: “Em dic Lucy Barton” d’Elizabeth Strout, “Lo contrario de la soledad” de Marina Keegan, “El transtorno de Portnoy” de Philip Roth, “Un regalo para toda la vida” de Carlos González, “El niño ya come solo” de Gill Rapley.