Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Rafel Nadal

Rafel Nadal


Sabies que...?
 

  • El periodista i escriptor ha adoptat el nom de pluma Nadal Ferreras en les seves edicions internacionals.
     
  • El seu darrer llibre "La maledicció dels Palmisano", va ser el llibre més venut de la Setmana del Llibre en català del 2015.
     

 

1 .  Creus que n'hi ha per temps del llibre convencional en paper? Jo no puc amb el llibre digital...
Usuari: Anònim
Sí, crec que la convivència dels dos formats s’allargarà molt més enllà del que alguns pronosticaven. Mentre hi hagi lectors que valorin el llibre com a objecte físic i el tipus de lectura que comporta (té regles pròpies) es seguiran publicant llibres en paper. A mi també m’agrada el paper, però entenc que disposar dels dos formats és magnífic; hi ha moments per a la lectura reposada en paper i circumstàncies en les quals el digital té prou avantatges. I ara, una aproximació més prosaica a la qüestió que planteges: els grans canals de distribució estan apostant per utilitzar la xarxa digital per vendre llibres de paper. Tu tries i compres a través de mitjans digitals i ells et porten al cap d’unes hores el llibre físic a casa; el negoci els funciona molt bé i hi guanyen més que venent llibres digitals. Aquesta nova estratègia comercial ha frenat en sec l’increment de vendes dels llibres digitals, aquí i als Estats Units. D’altra banda la caiguda indiscutible de vendes en paper causada per la crisi es compensa amb nous models d’edició i d’impressió que permeten ajustar tirades a les necessitats reals; això hauria d’afavorir la supervivència de les edicions petites destinades a públics minoritaris.
2 .  Què és el que et va portar a centrar la teva darrera obra a Itàlia? Estàs sorprès pel seu èxit?
Usuari: Anònim
Durant un temps em va temptar la idea de portar la història dels Palmisano i els Convertini a Catalunya, situant-la en algun poble del Pirineu, potser a cavall entre l’Alt Empordà i el Conflent; un poble depenent administrativament de l’estat francès, que hagués patit la mobilització de les dues guerres mundials. Però després vaig pensar que, si havia descobert la història a la Pulla, era de justícia ambientar-la en aquesta regió del sud d’Itàlia, maltractada per la Història. També vaig tenir en compte que si la portava a Catalunya els lectors podien prendre partit pels personatges en funció de la seva adscripció ideològica i no del seu comportament en cada moment de la novel·la. Vaig pensar que potser a Itàlia els lectors se sentirien més lliures.
3 .  Només he llegit La maledicció dels Palmisano i vaig gaudir molt de la lectura d'aquesta novel·la, sobretot amb les descripcions dels ambients rurals i camperols. Una gran història. Quin és el seu mètode per escriure? Com es planteja l'estructura d’una novel·la?
Usuari: Anònim
Tinc poc mètode. No faig esquemes ni escaletes, tot és al cap. Però treballo moltes hores cada dia durant moltes setmanes per madurar la idea argumental (que de vegades ja ve de molts anys enrere). Després m’hi poso i les escenes van fluint amb certa vida pròpia que cal contenir i posar al servei del ritme formal i de la lògica argumental del relat. Tot això a mà, en llibretes de paper, que m’ajuden a concentrar-me en la fluïdesa del text. Quan la història està més avançada, la passo a l’ordinador i comencen mesos de depuració de les pàgines; una fase de la feina delicada i apassionant.
4 .  Per què surten sempre moltes flors i jardins a les seves novel·les?
Usuari: Anònim
Poc després de publicar Quan érem feliços, en Josep Maria Castellet i en Xavier Folch em van convidar a dinar. En Josep Maria portava el llibre subratllat, ple de notes, i em va animar a que no em deixés enredar per ningú i seguís escrivint en la línia d’aquell llibre. Aquell dia, després de felicitar-me, em va sorprendre: “... i no deixis mai d’escriure de flors; potser ja ets l’últim escriptor home que conec capaç de parlar de flors i de plantes amb sensibilitat”. Vam riure i jo em vaig prometre que sempre més dedicaria algun capítol dels meus llibres a les flors i els horts, en record d’en Castellet. Alguns se n’amaguen, però la nostra relació amb la natura és la part més primitiva i més autèntica de tot el que portem gravat al nostre ADN: no depèn de les emocions, tot i que en genera; és pura física.
5 .  És cert que la regió de la Pulla, a Itàlia, ha augmentat el número de visites de turistes catalans després que han llegit la seva novel·la?
Usuari: Anònim
Així ho afirmen alguns propietaris de restaurants i “masserias” de la regió, que no conec personalment, però amb els quals hem establert una intensa relació epistolar en espera de la sortida de l’edició italiana del llibre, aquesta propera primavera.
6 .  A la trobada del CLUB DEL LLIBRE a Sant Joan Despí ens vam assabentar que al gener publicarà una nova novel·la. Ens pot avançar alguna cosa? Per exemple, la temàtica.
Usuari: Anònim
Si no ho dieu a ningú, us passo la solapa del llibre: Girona, 1990. La troballa d’una postal antiga en una llibreria del barri vell desperta els records del protagonista i l’obliga a desenterrar els episodis més convulsos de la seva infantesa. Un poble al peu de les Guilleries, 1943. En Lluc viu amb la seva família adoptiva i lluita per oblidar la mort a traïció de la seva mare, l’últim dia de la guerra. La tendresa de la senyora Stendhal, la rebel·lia d’en Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyen la mirada innocent del noi per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Però en Lluc també haurà d’enfrontar-se als fantasmes d’una postguerra dominada pels vencedors, ansiosos per passar comptes. I descobrirà massa tard que la venjança no pot substituir la justícia. I un text escollit a l’atzar d’un dels primers capítols del llibre: “A mitjanit havia nevat i va fer tot el camí de fosc, enterrant els peus a la neu verge. Quan va començar a ensabonar la roba, tot just clarejava. Va plorar amb totes les seves forces mentre picava el vestit de flors blaves i grogues i també va plorar quan va enfonsar-lo a la sèquia, amb l’esperança que el corrent se li endugués els malsons. Plorava de por i de ràbia quan va deixar el vestit esbandit al cossi i encara plorava quan va agafar el llençol amb les mans tremoloses. —Què hi fas, al safareig, tan d’hora? —La veu de la Montserrat la va agafar de sorpresa. Quan el llençol se li va escapar i va anar per terra, la sang fosca i resseca es va fer visible damunt de la neu verge. La tia va deixar anar un xiscle”.
7 .  Què li agrada llegir habitualment? Poesia, teatre, assaig, novel·la...? Ens agradaria saber quins llibres té ara a la seva tauleta de nit.
Usuari: Anònim
Estic llegint Peregrinos de la belleza, de Maria Belmonte, un itinerari mediterrani de la mà dels grans viatgers nòrdics. Per interessos de feina, he llegit El museo, micro assajos d’Umberto Eco i Isabella PezziniI sobre el món dels museus. I també acabo de rellegir La nit, la primera part de la “Trilogia de la nit”, d’Elie Wiesel, que recomano vivament a tots els clubs de lectura del país que encara no l’hagin triat. Una lectura intensa, no us en penedireu.
8 .  Per què té tantes ganes d’escriure una novel·la policíaca?
Usuari: Anònim
Després de tres novel·les que reflexionen sobre la guerra, el destí i els límits de la llibertat individual --Quan en dèiem xampany, La maledicció dels Palmisano i La senyora Stendhal, que es publicarà el proper mes de gener--, em ve molt de gust un canvi de registre per passar-me a la novel·la negra. Ja he començat a escriure. Serà una mena de repte formal, construït al voltant d’una idea original, que donarà molt de joc a una trama plena de picades d’ullet al lector.
9 .  El confonen molt amb el tennista?
Usuari: Anònim
Si, prou. Algun dia hauré d’escriure un conte sobre les trucades que rebo a casa i els equívocs que generen...
10 .  Com es va documentar per explicar tan bé el “bombardeig de Bari”?
Usuari: Anònim
Des que l’administració Clinton va desclassificar els documents secrets sobre el bombardeig de l’aviació alemanya al port de Bari i l’explosió del vaixell nord-americà John Harvey, carregat en secret d’armes químiques, els historiadors han pogut reconstruir amb tota exactitud el que va succeir aquella nit del 2 de novembre de 1943 i la tragèdia que es va desencadenar els dies posteriors. A Itàlia encara hi ha molta controvèrsia sobre una Segona Guerra Mundial que té alguns components de guerra civil, però estan redescobrint l’episodi i s’estan publicant estudis i reportatges que aporten una informació molt precisa. Amb tot, la font més fiable segueixen sent els testimonis directes dels protagonistes dels fets, que va recollir l’exmajor de la U.S. Air Force Glenn B. Infield en el seu llibre Disaster at Bari. I també el llibre Inferno su Bari, del professor Vito Antonio Leuzzi, a qui vaig entrevistar llargament al seu despatx de l’Instituto Pugliese per la Storia dell’Antifascismo e dell’Italia Contemporanea.
11 .  L’Àngela Convertini ,de la Maledicció i l’Angéle ,de Quan en dèiem xampany, què tenen en comú? S’assemblen potser a les seves àvies?
Usuari: Anònim
Són dones fortes, poderoses, orgulloses i fins i tot superbes; però també són valentes, treballadores, sacrificades i amb un alt sentit de les seves obligacions. Dones capaces d’avantposar la defensa dels valors als simples lligams de la sang. Estaven carregades de contradiccions i van haver de viure en primera fila les dècades més convulses del segle XX: no ho van tenir fàcil, però van estar a l’altura. No sempre els ho hem sabut reconèixer, potser perquè no es deixaven guanyar fàcilment per les emocions i això les feia fredes i distants. L’Angèle de Quan en dèiem xampany és clarament la “baba” Angèle, la meva àvia paterna. La nonna Angela Convertini també té algunes característiques de la “baba” Angèle, però estan suavitzades pel record de la baba Teresa, que era la meva àvia materna, una dona extraordinàriament dolça i afectuosa.
Comiat
Rafel Nadal, 14 novembre 2016