Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Blanca Busquets

Blanca Busquets


Sabies que...?

 

  • És una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs i continua essent membre del comitè organitzador.
     
  • La seva formació musical l'ha ajudat a treballar de locutora al programa Hidrogen del Canal 33 i, durant set anys de redactora del programa de música clàssica de la Televisió de Catalunya.
     

 

1 .  No fa gaire, en un article publicat per Sebastià Bennasar, es preguntava si la “nova narrativa catalana era cosa de dones?”, realment, ha augmentat el nombre d’obres firmades per dones, que opines al respecte?. Felicitats per la teva darrera novel·la, senzillament inoblidable.
Usuari: Anònim
Carme, d'entrada gràcies per les felicitacions! M'alegro que t'hagin captivat l'Aniol i el seu món... A mi també em van captivar a l'hora d'escriure. Per això ho vaig fer! Quant al que em comentes de la narrativa com a cosa de dones... Ni m'ho he plantejat. Sóc poc propensa a separar l'art (i hi incloc la literatura) per gèneres. Però és possible, sí, que hi hagi moltes més dones que escriguin ara mateix... Com amb tot, potser: fins fa poc, la creativitat de les dones era a la cuina i para de comptar. En canvi, ara, per a una dona de lletres, escriure és una manera de comunicar. Durant anys m'he dedicat al periodisme de música clàssica i també he observat que les orquestres han passat a ser de molts homes i unes quantes dones, a ser de més del 50% de dones en moltes ocasions... Per tant, deu haver-hi una tendència, sí, ara que hem «sortit de la cuina». De tota manera, a mi em fa l'efecte que tot això és passatger. Vull dir, que hi ha onades... I que és possible que d'aquí a uns anys hi hagi una onada d'escriptors-homes que facin un tipus de literatura molt concret i que revolucionin el mercat i canviïn la tendència... No ho sé. Com et deia, penso que la creativitat no té gènere. És massa etèria... T'he contestat? En podríem estar parlant estona i estona, d'això... Gràcies de nou!
2 .  El fet de guanyar el Premi Llibreter 2011 ha suposat un revulsiu en la seva carrera literària?
Usuari: Anònim
I tant! Però de cara a fora, eh? Vull dir, a l'hora d'arribar a més lectors. És el que tenen els premis: tot d'una se t'obren unes portes que fins ara eren tancades o que costaven molt d'empènyer... I això està molt bé! En canvi, de portes endins, la meva feina d'estar completament abduïda per una història i els seus personatges... aquesta sí que no va canviar amb el premi i no canviarà mai. Sempre ha estat la meva vocació, la meva vida. Si puc vendre més, doncs mira, millor, perquè viuré més tranquil·la (no hauré de fer tantes feines a la vegada), i sobretot perquè arribaré a més persones. Però passi el que passi, peti qui peti, jo escriuré igual, com ho he fet des dels dotze anys. Això no canvia ni per un premi ni per mil... ni per no vendre ni un sol llibre.
3 .  Quins son els teus referents literaris? Quines lectures tens entre mans actualment?
Usuari: Anònim
Hola Laia! Els meus referents literaris són tots els llibres que he llegit fins ara. Tots serveixen per a alguna cosa, tots m'han inspirat... Acostumo a llegir llibres que m'enriqueixen d'alguna manera, i sovint per alguna cosa concreta que necessito per escriure. És cert que al llarg dels anys m'han marcat llibres que m'han fet pensar... de vegades per coses petites, per algun detall, i, de vegades pel global. Un dia, una amiga meva em va dir que fes el favor de ser més John Le Carré i menys Agatha Christie. I jo li vaig dir que no hi tenia res a fer, que quan tenia 14, 15, 17, 20 anys, havia adorat Agatha Christie, que m'havia empassat tots els seus llibres perquè eren rodons i jo, d'alguna manera, també busco aquesta rodonesa quan escric. Ara bé, d'aquí a dir que la Christie és el meu referent literari per excel·lència... No, i ara: els meus referents són ella, i Proust, Mann, Wilde, Lorca, Sagarra, Rodoreda, Victor Hugo... I prou perquè no acabaria mai! Què estic llegint ara? Barcelona, una biografia, de l'Enric Calpena. Altament recomanable! I, quan acabi, llegiré Els europeus, de Henry James, amb traducció de Xavier Pàmies. Normalment prefereixo llegir originals, si puc, però en aquest cas, Pàmies sí que és un referent... També m'espera un llibre sobre la construcció del mur de Berlín, el 1961... Sóc molt d'assaigs històrics. Ah, paral·lelament, i molt a poc a poc, estic llegint els assaigs de Montaigne. Vaig fent una mica cada tarda... quan tinc temps. Però també he llegit ara tot el cicle de l'Elena Ferrante, de Dues amigues. I em va ben enganxar! Ja veus que llegeixo de tot.
4 .  El teu darrer llibre acaba de sortir del “forn”... tens cap idea de la temàtica de la teva propera obra?
Usuari: Anònim
Hola J. Lluís. Sí que la tinc, sí, però és que ara mateix em ballen dos llibres al cap (que tinc embastats) i no sé quin sortirà primer. Jo diria que serà un que trobarem a mig camí entre l'àvia del Jersei, el món oníric de l'Aniol de Jardí a l'obaga, i fins i tot Presó de neu, el meu primer llibre... Imagina't quina barreja! Però encara no te'n puc dir res més! A la tardor t'ho podré acabar d'aclarir. Perdona'm! En qualsevol cas, el nou llibre no sortirà abans de la tardor del 2017, i, per això, encara ha de ploure molt... Ara per ara, ens hem de quedar durant un temps al jardí de l'Aniol...
5 .  Dius que vas començar a escriure amb només 12 anys, amb aquesta edat ja sabies que volies ser escriptora? Quina va ser la primera obra que et van publicar?
Usuari: Anònim
Hola! No, no: jo sabia que volia ser escriptora ja als 9 anys. Als 12 m'hi vaig posar. Però vaig trigar molt a publicar. Crec que perquè se'm van barrejar diverses circumstàncies: 1. Jo escrivia per a mi, i m'hauria fet mal una crítica. No ho hauria suportat... creia massa poc en mi mateixa. 2. Jo era d'una casa on sobretot es parlava de música. Si hagués estat una violoncel·lista, com en Jordi del meu últim llibre, hauria sabut on anar, quins mecanismes accionar... però no sabia què fer com a escriptora. 3. Llegia els autors que es publicaven als 70's i als 80's i m'adonava que el que jo escrivia no s'assemblava en res a les seves novel·les, més aviat urbanes, bohèmies... molt d'una època... I a mi em semblava, doncs, que el que jo escrivia «no era per publicar». Que era una altra cosa. 4. Perquè simplement em van dir que no un parell d'editorials quan vaig tenir escrites les primeres novel·les. I, pel punt 1 de què et parlava més amunt, jo em sentia tan ferida que no en volia saber res més... Per tant, per tot plegat, no ho vaig aconseguir publicar fins al 2003, als 42 anys. Vaig fer-ho amb Presó de neu, la primera novel·la.
6 .  Hola Blanca, sóc una "absoluta fan" de les teves novel·les i m'agradaria saber de quina manera arribes a aquestes trames tan sorprenents , mai responen al que un es podria imaginar, en cap de les pàgines hi ha res "esperable". Veus de cop tota la novel·la o en diversos dies/mesos la vas teixint ? Moltes gràcies
Usuari: Anònim
Gràcies a tu d'entrada per tantes lloances! No, dona, no veig la novel·la tota de cop, on vas a parar... però sí que la tinc dibuixada al cap de manera abstracta abans de posar-me a escriure. Tinc el tema, tinc el/s personatge/s principal/s, tinc la idea i sé cap on aniré. Aleshores ve el moment emocionant (incontenible!) de posar-s'hi... És un moment meravellós. I llavors ella sola (la novel·la), em va tibant... A poc a poc... i anem pujant i, quan som al cim, llavors és quan veig la baixada i veig on anirem a parar. Però no abans. Que no hi hagi res «esperable» (gràcies! Que bé!) és perquè jo intento trobar, mentre escric, coses que transgredeixin precisament aquesta realitat esperable. Em penso que si no ho fes així, m'avorriria com una ostra. I de vegades em faig uns tips de riure quan escric....!
7 .  Què és el que et motiva a escriure? Per què creus que el món de la dona és més complex? Quin consell donaries a un futur escriptor?
Usuari: Anònim
Ui, tres preguntes diferents. Vejam: - Com qualsevol creador, no sé què em motiva a crear. Només sé que ho necessito. Ho he necessitat sempre. - En general, les dones som molt més complicades que els homes. Per bé i per mal. Els homes són directes; les dones fem marrada. Normalment, el que diu un home és simplement el que vol dir; en canvi, el que diu una dona pot estar estudiat i molt repensat. Etc. I això no té res a veure amb la sinceritat, simplement és la manera d'encarar la vida. En el meu últim llibre, Jardí a l'obaga, això es veu bé en el contrast de l'Aniol -senzill, sincer, planer- i la Mireia -complicada, intrigant-. Així és tal com ho veig jo... i, pel que em diu molta gent, em penso que no sóc l'única! - Què vols dir amb un «futur escriptor»? Un escriptor neix escriptor... En qualsevol cas, el meu consell és que un escriptor escrigui. I punt. La resta... vindrà sola, encara que trigui potser molts anys, com ha estat el meu cas. Però el més important és que no deixi d'escriure. I, si realment és escriptor, no ho farà!
8 .  Missatge agraïment i acomiadament de la Blanca Busquets
Usuari: Anònim
Moltes gràcies per felicitacions i agraïments! Encantada amb aquest club virtual... Una abraçada literària!