Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Sònia Fernández-Vidal

Sònia Fernández-Vidal


Sabies que...?
 


 

  • És Doctora en Física Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
     
  • Ha treballat com a investigadora al Centre Europeu de Recerca Nuclear, al Laboratori Nacional de Los Álamos, a l'Institut de Ciències Fotòniques  i a la UAB.
     
  • Ha combinat la investigació amb una de les seves grans passions, la docència en universitats i centres d'adults. 

 

1 .  Segons la teoria de la relativitat la velocitat de la llum es una constant, per què?
Usuari: Anònim
L'any 1905 es coneix com a l'any miraculós. En aquest any Albert Einstein va publicar 3 articles (més un annex) que varen canviar el rumb de la física. En un d’ells Einstein plantejava el seu límit de velocitat còsmic amb la teoria de la relativitat especial. Aquesta teoria explica que la velocitat de la llum en el buit és sempre la mateixa. Tant si estàs aturat a la terra, com si ets dins d'un supercoet espacial que es mogui a 200.000 quilòmetres per segon, sempre veuràs que la llum viatja a 300.000 quilòmetres per segon (també fem servir la lletra "c" per abreujar la velocitat de la llum). Aquesta teoria explica fenòmens tan estranys com la dilatació del temps i la contracció de longitud. Gràcies a aquesta teoria, sabem que no existeixen un espai i un temps absoluts en l'univers, ja que tots dos depenen de la velocitat a què et mous.
2 .  Com se li va acudir explicar els misteris de la ciència mitjançant la literatura? Te en projecte altres novel·les? Com definiries el teu estil?
Usuari: Anònim
La literatura és un vehicle fantàstic per a la divulgació científica. Ens permet, mitjançant la fantasia, gràcies a la paraula, arribar no només a la part racional dels nostres cervells sinó a la part on resideix la creativitat, la imaginació, la fantasia, i també als cors de qui ens llegeix. La literatura, els contes no haurien de ser l'únic vehicle a utilitzar per apropar la ciència a tothom. Si realment volem arribar cada vegada a més gent, hem d'aprendre a "parlar" en altres idiomes; dansa, teatre, art, música... Deia un proverbi Xinès: " Explica'm quelcom i ho oblidaré, mostra-m'ho i ho recordaré. No obstant això, involucra-m'hi i llavors de veritat, ho entendré.“ De moment no estic treballant en cap altre projecte de novel·la però tinc unes quantes idees brollant pel cap... L'estil que mes gaudeixo, alhora d'escriure es fantasia i ciència ficció, també es el que em diverteix més escriure.
3 .  Creus que hi ha una única força que seria el compendi de totes les forces que regeixen l'univers? Estem molt lluny de trobar en què consisteix? Estem en condicions de saber una mica més sobre la matèria fosca?
Usuari: Anònim
La cerca d'una força unificada, una força que sigui la font de totes les que avui en dia es coneixen, es una de les quimeres de la ciència. A mi m'agrada pensar que es així i que el cosmos te simetria i senzillesa, però es quelcom que encara no hem descobert, així que pot ser que mai no la trobem. Hi ha candidates per a descriure una teoria unificada, com per exemple, la teoria de cordes. Però de moment encara no la podem validar o falsejar doncs no disposem de la tecnologia suficient per a posar-la a prova.
4 .  En el famós experiment del gat que és viu i és mort, jo entenc que estan dient que una única partícula passa per dos camins diferents a l'hora; però en acabar l'experiment, el gat surt caminant o l'hem de dur a enterrar? Això no ho expliquen mai.
Usuari: Anònim
Primer de tot, aquest experiment es un gedankenexperiment, es a dir, es un experiment mental. Mai no es va arribar a ficar el pobre gat dins la caixa. De fet, al tractar-se d'un sistema macroscòpic no es veurien els efectes quàntics. Tot i així, si seguim amb el gedanken, segons la quàntica el gat seria viu i mort simultàniament. Seria tan sols al obrir la caixa per a observar que ha passat amb el gat, que la realitat s'acabaria de definir i ens podríem trobar una sola de les dues opcions, com be dius, o be el gat sortiria caminant o be l'hauríem de dur a enterrar, però no conviurien ambdós estats.
5 .  Quant se parla de ordinadors quàntic, se esta parlant de física quàntica o es un terme electrònic nou?
Usuari: Anònim
Normalment, si es parla d'ordinadors quàntics parlem de sistemes que utilitzen "qbits" en lloc de bits. Es a dir una combinació lineal de 1 i 0. En aquest cas, s'estarien aprofitant els estranys comportaments quàntics de les partícules per a desenvolupar un sistema de computació diferent al actual.
6 .  Com va ser la treva experiència al CERN? Va ser la mateixa que la Laila?
Usuari: Anònim
Vaig gaudir molt de la meva experiència al CERN, tot i que va ser bastant diferent de la experiència de la Laila, al menys en el sentit laboral. El que si que hi ha reflectit en el llibre, tot i que no son experiències com las de la Laila, ja que tot es ficció, si que es l'estil de vida que et pots trobar sent un jove científic al CERN; els sopars a casa els amics, les festes, i en general el quotidià d'un centre de recerca on conviuen joves de tot el mon.
7 .  Et vas inspirar en la teva vida personal per escriure el llibre? Et va passar alguna cosa semblant al que li va passar a la Laila?
Usuari: Anònim
De les aventures que viu la Laila al CERN els únics trets autobiogràfics son les descripcions de l'entorn i de com es viu en aquest centre d'investigació, com els llaços d'amistat que es generen entre els joves investigadors. Per exemple, l'escena que viu la Laila al arribar a la seva habitació i veure al seus companys davant del microones, amb les llums apagades i observant com s'encén una bombeta, es una anècdota real. Portava un parell de setmanes al CERN quan uns companys em van convidar a sopar al seu pis. Al arribar a casa seva em vaig trobar exactament aquest escenari! :-)
8 .  Quan i per què vas començar a escriure? Quina és la part més apassionant de la teva feina com a escriptora?
Usuari: Anònim
Ja feia un temps que feia conferències d'introducció a la física quàntica per a públic no científic. Una d'aquestes conferències la va organitzar un molt bon amic i reconegut escriptor, Francesc Miralles. Ell va ser el que em va animar a plasmar en un llibre tot allò que explicava a les xerrades. “D'aquesta manera, em deia ell, podràs arribar a mes gent”. Fou aleshores quan va néixer la idea de "La Porta dels Tres Panys".
9 .  Què o qui et va inspira per escriure Quantic Love? I quines persones admires o admiraves abans d'escriure el teu primer relat?
Usuari: Anònim
En el cas de "La Porta dels Tres Panys", quan donava conferències de física quàntica, em vaig adonar que els adults venien amb la idea de que es quelcom molt complicat i impossible d'entendre. Fins i tot aquells que hi tenien un gran interès, els feia por llegir un llibre de divulgació per si era massa complicat. Per a trencar amb aquesta idea i treure la por del camí, vaig decidir acostar la física quàntica des de la màgia i la fantasia, des de la visió del nen que tots portem dins. En el cas de "Quantic Love", ja va ser diferent. Tot va començar amb la repercussió que va tenir "La Porta dels Tres Panys". La Iolanda Bataller, la directora editorial de La Galera i en Francesc Miralles, em varen animar a endinsar-me en un nou projecte que barreges l'amor i la física. Al principi, he de reconèixer que la idea em va semblar de riure (no sabia com barrejar quelcom que, a priori, sembla encaixar com aigua i oli!). Però al donar-li dues voltes, vaig ser conscient del gran valor que tenia aquella visió. Quan pensem en científics sempre ens ve al cap el típic ancià amb bata blanca de les pel·lícules; avorrit, introvertit i sec. Amb "Quantic Love", volem donar una visió diferent, molt mes real, de investigadors que abans de tot son persones. Potser així podem apropar i despertar una passió per la ciència a un públic que potser encara no ha descobert que poden estar enamorats de la ciència i que aquesta pot ser fins i tot “sexy”.