Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Jaume Cabré

Jaume Cabré


Sabies que...?
 

  • Ha escrit guions d'algunes de les sèries de televisió que més èxit han tingut al nostre país.
     
  • Va estudiar als jesuïtes del carrer Casp, on va ser molt feliç. Això no el va fer enrere quan va decidir ingressar al seminari dels jesuïtes a Raimat, on només va estar un any i mig.

  • Fins els 16 anys no es va aficionar a la lectura. Va fer el servei militar a Ceuta, on va donar classes de català.

 

1 .  Què és més difícil d'escriure: un guió o una novel·la?
Usuari: Anònim
És diferent, més que no pas difícil: amb un guió treballes en equip i amb una novel·la normalment sol. Crec que em costa més fer novel·la, però m'hi trobo més bé perquè sóc l'únic responsable i, sobretot, perquè no tinc pressa. Amb un guió, en canvi, molta gent depèn de la teva feina, i això genera pressa i urgències.
2 .  Acabo de llegir la vostra novel·la 'Jo Confesso'. La història de la Gertrud i el seu marit sembla sobreposada i sense cap relació amb el relat principal. Sembla superflu. Per quin motiu hi és o quina relació hi té ? Moltes gràcies.
Usuari: Anònim
Justament hem vist, al llarg de tota la novel·la, com l'Adrià convertia en narració qualsevol vivència pròpia; al final de la seva vida es troba amb la Sara, que està en coma per un accident pel qual ell se sent culpable. Mentre està acompanyant-la li apareix una història de culpabilitat d'una dona que se sent indefensa. I aquesta és la història que l'involucra més des d'un punt de vista sentimental.
3 .  Hola Jaume. He descobert i he gaudit de la teva obra recentment, he llegit 4 llibres teus (ara mateix estic acabant 'L'ombra de l'eunuc'), vaig quedar meravellat amb l'obra magna 'Jo confesso'; en la meva opinió, comparable a les millors obres de la literatura universal, al nivell de '2666' de Roberto Bolaño (que acabo de llegir). M'agradaria que expliquessis el perquè del canvi de les persones narradores en la majoria dels teus llibres. Quin efecte vols aconseguir? Salut, Alfred.
Usuari: Anònim
És més una qüestió intuïtiva que no pas racional. A partir de L'ombra de l'eunuc començo a adonar-me que no cal seguir estrictament les normes de la manera d'escriure si, forçant-les, pots arribar a adquirir més expressivitat. I també m'adono que la primera persona t'acosta i la tercera persona t'allunya. Tot això independentment que el lector se n'adoni o no.
4 .  Benvolgut Jaume, em dic Andreu, La meva pregunta és: A 'Les veus del Pamano' vas escriure els capítols en ordre cronològic o vas reescriure els primer capítols cap al final de l'obra? És que trobo que l'estil dels primers capítols està molt ben depurat i és el mateix que després et trobes a 'Jo confesso', on l'estil és encara millor. Gràcies per escriure tan bé i per fer gaudir tant als teus lectors. Amb aquest estil fa que el lector es cregui intel·ligent i això és boníssim. Ànims
Usuari: Anònim
No que el lector 'es cregui' intel·ligent, és que el lector és intel·ligent, i per això sé que puc tibar la corda. Tot està reescrit moltes vegades i, a més, és molt probable que un cop acabada em fixés més en els primers capítols. En el cas de Jo confesso és quan vaig tenir el final que em vaig adonar de com havia de ser el principi.
5 .  S'identifica amb el personatge de l'Adrià Ardèvol?
Usuari: Anònim
Sí, però també amb el del Bernat, el de la Sara, amb el pare, la mare, el Rudolf Hess, l'Isaiah Berlin... per més canalla que sigui un personatge, allà hi poso la meva vida o la meva ràbia. Tots formen part de mi i tots tenen la seva importància narrativa.
6 .  Amb 'Fra Junoy o l'agonia dels sons' vaig descobrir com podia ser d'impactant l'ambientació d'una novel·la. Com ho vas fer perquè els lectors ho veiéssim tot com si fos una pel·lícula? Vas fer una estada en algun monestir? Vas escriure la novel·la en alguna cel·la, aïllat de tot? Elisa
Usuari: Anònim
No cal ser en els llocs, però si que cal treballar amb prou aïllament com per empatitzar amb els personatges, les situacions i les atmosferes que els envolten. Vaig estar sis anys fent aquesta novel·la, però el monestir que jo m'imaginava no el vaig conèixer fins molt més tard, a Tinença de Benifassà. Tu et fas el teu espai mental i, si veus que és congruent amb els personatges, vol dir que l'espai funciona.
7 .  Admirat Jaume: hi ha algun projecte per portar al cinema la teva magnífica obra 'Jo confesso'? Agraeixo la teva resposta. Enric Sala
Usuari: Anònim
No.
8 .  El violí està present sempre i fins el final. Què simbolitza per a vostè?
Usuari: Anònim
No ho sé ben bé. De fet el violí no va entrar a la novel·la fins passats dos anys. El llibre és la 'història d'un violí', com a possible definició, però evidentment és moltes altres coses. A la novel·la hi ha 4 o 5 objectes (com el tovalló) que acaben adquirint un valor simbòlic, perquè porten incorporada tota una història al darrere.
9 .  Elaborar un guió on diferents moments històrics, llocs i personatges (en principi) sense connexió arriben a trobar-se deu ser molt complicat. Penso en 'Viatge d' hivern', 'Jo confesso' o 'Les veus del Pamano', on la lectura és converteix en quelcom addictiu a la vegada que t'obliga a fer una relectura per acabar d'entendre les connexions creades. Com es planteja una història així? Com plasma en un paper el dibuix del que serà la història definitiva amb tants fils? Moltes gràcies.
Usuari: Anònim
No em funciona gaire la paraula 'guió' perquè no treballo amb un esquema previ. Vaig descobrint les històries a mesura que escric. Els 'esquemes' que existeixen (sobre Jo confesso, per exemple) no els he fet jo.
10 .  'L'any 2015 és l'Any de les Biblioteques: Què han significat les biblioteques a la teva vida?
Usuari: Anònim
Les biblioteques són referència. Quan era jove perquè era el lloc on anar a buscar i, de gran, quan he pogut crear la meva pròpia biblioteca, hi vaig sobretot per trobar-me amb lectors. Hi ha una biblioteca que m'emociona molt perquè va ser la primera vegada que parlava de Jo confesso en públic: la Biblioteca Jaume Fuster. Que portés el nom d'un amic meu em va fer un nus a la gola; és una cosa que encara la fa més viva. Però en general a tot arreu on vaig, sigui d'on sigui d'Europa o fins i tot d'Amèrica, en una biblioteca et trobes a casa.
11 .  Què és el que més t'emociona de les biblioteques?
Usuari: Anònim
L'atmosfera de placidesa i de gent que busca (i que troba). La solidaritat difosa entre tots els que l'habiten, cadascú amb la seva pròpia aventura. I des del punt de vista físic, el silenci i el respecte a la feina: és un gran senyal de civilitat.