Guies de lectura

Esports i novel·les

Esports i novel·les

Trobaràs tot un seguit de novel·les de tot tipus amb una caracterísitica en comú. S'ambienten en el món de l'esport. 

Atletes, futbolistes... tot tipus d'esportistes es barrejen amb detectius, assassins, gent corrupte que planeja al voltant del món de l'esport.

No tot és sinistre i perillós, en molts casos es narren històries de superació personal.

 

Mitjana (1 Vot)
Guia creada per:

Data de creació: 28/05/2014

Data d'actualització: 22/01/2015

Seccions de la guia

Esports i novel·les

 El Corredor nocturno
El Corredor nocturno
Burel, Hugo  
Buenos Aires : Alfaguara, 2006

Hugo Burel és un escriptor, publicista i periodista uruguaià que ha publicat dinou llibres de narrativa entre contes, novel·les i assaig i ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals. Amb la novel·la El corredor nocturno va aconseguir el primer Premio de narrativa  del MEC (2007).

El protagonista d'aquesta història és un gerent d'una companyia d'assegurances de Montevideo que surt a la nit a córrer amb l'objectiu de combatre l'estrès que li provoca la seva feina. Un cert dia, en un viatge de negocis, coneix  un home estrany i misteriós a la sala d'espera d'un aeroport que l'anima a canviar de vida, a ser lliure. A partir d'aleshores, la seva vida canviarà però per anar cap a un terreny molt ambigu, on les veritats del dia a dia s'esvaeixen i el fet de córrer esdevé del tot inútil.

Una novel·la intensa que recrea el mite de Faust amb una trama on no hi falten lluites pel poder, hipocresies i crisis morals.

L'any 2009 es va estrenar una adaptació cinematogràfica d'aquesta obra dirigida per Gerardo Herrero, amb el guió de Nicolas Saad i protagonitzada per Miguel Ángel Solá i Leonardo Sbaraglia. La pel·lícula es va filmar a Buenos Aires.

Booktrailer de la pel·lícula

 Billy Elliot
Billy Elliot
Burgess, Melvin  
Barcelona : Cruïlla, 2002

Melvin Burgess és un escriptor anglès de novel·la juvenil. Va fer aquesta adaptació de la pel·lícula Billy Elliot explicant la història des de les veus dels seus protagonistes: Billy, el seu pare Jackie i el seu germà Tony.

La història explica que Billy Elliot era un noi que vivia amb el seu pare i el seu germà en un poble miner d'Anglaterra. Tots treballen d'això i estan vivint una vaga llarga que els porta a esgotar els pocs recursos que tenien.

Billy practica la boxa però no li agrada, és un esport que li obliga a fer el seu pare per la llarga tradició que hi ha a la seva família i al poble on viuen. Malgrat això, un dia durant un dels seus entrenaments, billy veu a unes nenes que estan fent una classe de ballet i després de molta estona mirant-les es decideix a imitar-les.

Mica en mica es va aficionant al ballet i comença a rebre classes d'amagat del seu pare i del seu germà.

 La Mort a dos-cents deu
La Mort a dos-cents deu
Cervera i Nogués, Jordi  
Barcelona : Edebé, 2011

La segona aventura de la mossa d'esquadra Carla Pons i el seu pare, el sergent de la unitat d'investigació Joan Pons. Crims i velocitat a la màxima potència.

Jordi Cervera, reusenc, és periodista i la seva carrera professional sempre ha estat vinculada al món de la cultura; ha estat al capdavant de programes de ràdio -actualment a IcatFM- i publicacions periòdiques. També ha treballat com a editor i guionista, sense deixar de banda la seva vocació d'escriptor. Escriu poesia i novel.la i ha rebut diversos premis com ara el Premi EDEBÉ amb l'obra La mort a sis vint-i-cinc.

La Brigada d'Investigació dirigida pel sergent Joan Pons s'enfronta en aquesta ocasió -recordem que el mateix autor va fer un llibre anomenat "La mort a sis vint-i-cinc" amb els mateixos protagonistes que "La mort a dos-cents deu"-  a un doble homicidi especialment macabre. Els cadàvers de dues joves estudiants de policia, germanes bessones, apareixen enmig del que aparenta ser una sèrie de crims rituals o satànics. Tanmateix, les seves investigacions els condueixen a un carreró sense sortida: no hi ha proves i ni cap pista. La pressió creix i l'alarma s'instal·la en la societat. Fins que Carla Pons s'infiltra i dóna un gir a la trama.

Jordi Cervera s'adreça al públic juvenil amb unes històries amb ingredients de la millor novel·la negra. 

 Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent
Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent
Delgado, Josep Francesc  
La Garriga : Edicions del roure de Can Roca, 2007

La llegenda del Pangbotxé i el país del Nepal són els autèntics protagonistes d'aquesta història

Qui decideix pujar al Sagarmatha de la mà de Josep Francesc Delgado difícilment aconseguirà un descens plàcid; més aviat es veurà immers en una història trepidant amb conseqüències devastadores: la necessitat de seguir llegint i pujant muntanyes.

Josep Francesc Delgado, barceloní, és poeta i novel·lista. El fil conductor de la seva obra ha estat la seva afició a l'alpinisme i els seus viatges a l'Himalaia, d'on han sorgit altres aventures, com la de Nima, el xerpa (Segon Premi Internacional Europa 1992), i Sota el signe de Durga (Premi Nacional de Literatura 1994). Si pugues al Sagarmatha quan fumeja neu i vent va rebre el Premi Joaquim Ruyra el 1988.

La Mireia ha desaparegut a l'Everest, i des del Centre Excursionista de Catalunya rellegeixen les cartes que els seus companys expedicionaris han fet arribar a en Josep, germà de la Mireia. Aquestes cartes, sumades a l'aparició del diari personal de la Mireia i els detalls aportats per Reinold Messner, escalador expert i coneixedor de la muntanya, fan pensar que, efectivament, el misteri de la desaparició de la Mireia coincideix amb les prediccions del Gran Lama…

La novel·la s'estructura en quatre parts: la primera part són les cartes, que permeten al lector conèixer els trets més característics de la seva personalitat: la Mireia és una noia en plena sintonia amb el món del Nepal, molt espiritual. La segona part de la novel·la és trepidant: l'atac al cim, les converses entre els alpinistes i el camp base, el drama, els plors i els sentiments que sempre afloren en situacions límit. La tercera part és el diari personal de la protagonista; a partir d'aquí la realitat canvia, els dubtes es fan més grans i tot plegat semblen dues versions ben diferents d'uns mateixos fets. No es fins a la quarta part que es mostra el desenllaç: la "llar de la divinitat" dels nepalesos és la clau per interpretar el telegrama de Messner i descobrir el parador de la Mireia.

Bloc i vídeo de l'obra

 

 Correr
Correr
Echenoz, Jean  
Barcelona : Anagrama, 2010

Com una pel·lícula projectada a càmera ràpida Jean Echenoz narra la història d'Emil Zátopek, que només volia córrer, córrer tan de pressa com fos possible.

Jean Echenoz, francès, va estudiar sociologia i enginyeria civil, la música sempre l'ha acompanyat, però la seva passió és la literatura, ha escrit quinze novel·les i ha rebut una desena de premis.

És la biografia de Emil Zátopek, la locomotora humana, l'únic home capaç de córrer els 5000, els 10 mil metres i la marató en uns Jocs Olímpics, els de 1952 a Hèlsinki, i guanyar les tres proves. La seva vida com a treballador d'una fàbrica, convivint amb el règim nazi i el seu decliu ens transporten a un relat apassionant d'un atleta que tenia com a principi. " Si vols canviar alguna cosa a la teva vida, corre una marató".

És un llibre sobre com ser millor, sobre la voluntat; però també és un llibre sobre la lluita contra forces que no es poden controlar.

 Muerte súbita
Muerte súbita
Enrigue, Álvaro  
Barcelona : Anagrama, 2013

Álvaro Enrigue és un escriptor mexicà, llicenciat en comunicació, professor de Literatura del segle XX, editor i crític en diverses revistes i guanyador del premi Herralde per la seva novel·la "Mort sobtada".

A "muerte súbita", el pintor italià Caravaggio i el poeta espanyol Francisco de Quevedo disputen a Roma un partit de tennis amb què salden les seves batusses. Quevedo comença guanyant, el públic aposta a favor, corren els diners. Entre els assistents hi ha alguns espectadors molt especials, als quals anem coneixent a poc a poc i tot això serveix a l'autor de pretext per desplegar cap a tots els costats una trama que es recolza en la disputa, però només de passada, per explicar moltes altres coses.

Comença quan un mercenari francès roba les trenes del cap decapitat d'Ana Bolena . O potser quan la Malinche dona a Cortès el regal de divorci més tètric de tots temps: un escapulari fet amb els cabells de Cuauhtémoc . Potser quan el papa Pius IV, pare de família i aficionat al tennis, deslliga sense adonar als llops de la persecució i omple de fogueres Europa i Amèrica; o quan un artista nahua visita la cuina del palau Carles I; o en el moment en què un bisbe michoacà llegeix Utopia de Thomas More i pensa que, en comptes d'una paròdia, és un manual d'instruccions.

"Mort sobtada" es val de totes les armes de l'escriptura literària per dibuixar un moment tan enlluernador i atroç en la història del món que només pot ser representat mitjançant una novel·la d'enorme ambició i gran qualitat literària .

 Tres actos y dos partes
Tres actos y dos partes
Faletti, Giorgio  
Barcelona : Anagrama, 2014

Possiblement el futbol sigui l'esport en equip més practicat de tot el món; i el futbol a Itàlia segurament és el més controvertit dels darrers anys; el que hauríem d'entendre com a esforç, superació i competència, generositat, noblesa i valentia, va esdevenir, a Lliga de futbol italiana, interessos, diners, política i traïcions. Heus aquí la història de l'equip que ens presenta Giorgio Falleti, que després de l'èxit d' Apuntes para un vendedor de mujeres decideix endinsar-se en el món de les apostes esportives il·legals.

Silver és un boxejador retirat que surt de la presó després d'haver complert condemna per un combat amanyat. També és vidu, i sense haver superat encara la mort de la seva dona, es veu incapaç d'iniciar cap tipus de nova relació sentimental.  Té 60 anys i és des de fa un temps l'encarregat del material en un equip de futbol de la Segona Divisió italiana. S'està a punt de diputar l'últim partit de la lliga, que ha de permetre al seu equip pujar de categoria. El seu fill Roberto és l'estrella de l'equip… però com el seu pare anys enrera, es veurà temptat per la possibilitat de fer diners, molts diners! d'una manera molt fàcil, a través de les apostes il·legals. Només falten unes hores perquè comenci el partit, durant les quals el protagonista anirà desgranant els episodis de tots una vida d'errors i de derrotes.
 

 42 kilómetros de compasión
42 kilómetros de compasión
González Ledesma, Francisco  
Barcelona : Don Balón, 1986

Potser aquesta sigui una novel·la d'aspecte antic, clàssic, poc atractiu, d'entrada. Però és que els 42 quilòmetres de compasió als que es refereix González Ledesma són també antics, i clàssics, i poc atractius, d'entrada. I això que fer una marató esdevé en tots els casos una aventura formidable!

Al protagonista d'aquesta novel·la negre li fan un encàrrec ben curiós: escriure la biografia d'una atleta nordamericana, morta fa uns anys. I el que semblava una bona oferta de feina s'anirà convertint, pàgina rera pàgina, en una intriga amb la Marató com a teló de fons.

La novel·la va rebre el Premio Novela Deportiva Don Balon l'any 1986, precedint la resta de premis rebuts per l'autor.

González Ledesma va néixer a Barcelona l'any 1927, i va començar la seva carrera escrivint guions de còmic per a l'editorial Bruguera i novel·les de l'oest setmanals, publicades sota el pseudònim de Silver Kane. Els ingressos que rep per aquestes feines són els que li permeten fer la carrera d'advocat.

El 1948 va rebre el Premi Internacional de Novel·la per Sombras viejas. Però la censura de l'època va prohibir-ne la publicació. Aquest fet el va desanimar força pel què fa a la seva tasca literària, i va dedicar-se a l'advocació i al periodisme. Amb el temps, però, tornà a esciure. I tornaren els premis. Un abans i un després en la seva carrera va proporcionar-li el Premi Planeta, rebut l'any 1984 per Crónica sentimental en rojo.

 La Media distancia
La Media distancia
Gándara, Alejandro  
Madrid : Alfaguara, 2008

Alejandro Gándara és un escriptor llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universidad Complutense de Madrid que va ser durant un any presentador i guionista del programa Tiempos Modernos de TVE. És articulista de El País, El Mundo i l'ABC i ha rebut varis premis literaris. Els seus llibres han sigut traduïts a diversos idiomes. 

Amb la seva primera novel·la La Media distancia va guanyar el Premi Prensa Canaria (1983), una obra que va trigar dos anys per escriure-la.

Gándara narra en aquesta novel·la la història d'un corredor de 1.500 metres que arriba a Madrid procedent de Salamanca. Mica en mica el protagonista veurà com la glòria del triomf comença a decaure i la seva pròpia vida també. El desamor, les victòries a mitges i les derrotes oblidades li donaran la sensació de trobar-se en un punt situat a mig camí de tot i el començament del no res. En definitiva, l'autor aprofita la història d'aquest atleta per fer un anàlisis sociològic dels anys setanta.

 L'Art de la defensa
L'Art de la defensa
Harbach, Chad  
Barcelona : Columna, 2013

Chad Harbach és un escriptor nord-americà, llicenciat a Harvard, on va fer amistat amb altres escriptors i periodistes. Harbach és cofundador, editor i escriptor de la revista literària "n + 1", contribuint amb assajos sobre ecologisme o l'equip de beisbol de Boston, els Red Socks.

Harbach va treballar en la seva novel·la de beisbol, "L'Art de la defensa" (The art of Fielding), durant nou anys. L'autor havia jugat al beisbol a l'escola secundària i no és estrany que el protagonista comenci la història amb 17 anys i jugant en un institut de Dakota del sud. Tot i que físicament no està molt dotat, en Henry té un do per jugar com a shortstop, una de les 9 posicions de Fielding, considerada com la més difícil i per això aviat crida l'atenció de l'equip dels Arponers de la universitat de Westish.

Gran part de la novel·la es centra al voltant dels membres de l'equip de beisbol durant la seva millor temporada en la història de la universitat. Henry s'acosta al rècord de jocs sense errors consecutius fins que accidentalment lesiona un company i això el fa perdre la confiança fins al punt en què ja no pot completar una passada.

Fora del camp de beisbol, la novel·la explora les relacions entre diversos parells de persones. Això inclou relacions romàntiques i entre mestre i alumne, on cadascun examina les seves esperances per al futur i la mesura en què es recolza en la seva capacitat pel beisbol

 Fiebre en las gradas
Fiebre en las gradas
Hornby, Nick  
Barcelona : Anagrama, 2008

L'any1993 Nick Horby va escriure una novel·la sobre la seva passió pel futbol. L'escriptor, fervent seguidor de l'Arsenal de Londres, explica la historia del club de la seva vida a través dels ulls d'un nen. Un nen que creix veient l'Arsenal, que plora i que es fa adult al costat del seu equip. L'autor modifica moltes dades i s'ho fa venir bé per construir una història atractiva i sorprenent. Tot menys la seva passió gran passió per tot el que rodeja l'equip de la seva vida i els seus jugadors.

La novel·la es summament atractiva per als aficionats al futbol, que segur que es sentiran identificats en moltes de les anècdotes i dels episodis que Horby descriu en clau d'humor. El punt culminant de la història es situa l'any 1989, temporada en que l'Arsenal opta a guanyar la Lliga anglesa per primera vegada després de molts anys de sequera; l'autor viu amb especial emoció aquells dies, sobretot el partit entre l'Arsenal i el Liverpool a l'estadi d'Andfiel, on l'equip londinenc escriu una de les pàgines més brillants de la seva història, guanyant la Lliga en l'últim minut.

La història de Horby va ser duta al cinema el 1997 pel director David Evans; més tard, la indústria de Hollywood va adquirir-ne els drets i va gravar-ne la versió nord-americana, protagonitzada per Drew Barrymore i Jimmi Fallon.

Nick Horby, Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu 2012
 

 Venganza
Venganza
Jonas, George  
Barcelona : RBA, 2006

És una història real que es llegeix com una novel·la, un document profundament humà.

George Jonas, d'origen hongarès, és un periodista independent, escriptor i productor de televisió canadenc. A més de 15 llibres, alguns del quals s'han convertit en best-sellers nacionals i internacionals, també ha escrit, produït i/o dirigit més de 200 obres de teatre i drames documentals, incloent ràdio i sèries de televisió. Les pel·lícules Espasa de Gedeó i Munic estan basades en aquesta obra, "Author's Award

Els editors van demanar a l'autor si volia conèixer "un home que tenia una història interessant per explicar". Estaven convençuts que l'extraordinari relat de l'individu era legítim. Jonas va emprendre la seva pròpia investigació, es va reunir amb l'home per diverses ciutats de tot el món i va entrevistar altres persones a Europa i l'Orient Mitjà.

Ens situem als Jocs Olímpics de Munich de 1972. Onze atletes israelians són assassinats durant l'esdeveniment esportiu. Els fets d'aquests jocs olímpics donen la volta al món. El llibre explica la resposta del govern israelià després dels assassinats que, per primera vegada, va ser en forma de terrorisme. Ull per ull, dent per dent. Es va crear un grup encarregat d'assassinar els responsables palestins de l'atac.

Un clàssic d'espionatge de la vida real que submergeix el lector en el món de les ombres del terrorisme i l'assassinat polític.

 El Ciclista
El Ciclista
Krabbé, Tim  
Barcelona : Los Libros del Lince, 2010

La narració gira entorn dues línies argumentals: la pròpia carrera que el protagonista realitza i moments apassionats que tant abunden en el ciclisme.

Tim Krabbé, neerlandès, periodista, escaquista, ciclista aficionat, ha escrit diverses novel·les; però amb més de setanta anys, segueix actiu en el món del ciclisme.

"El Ciclista" és la novel·la d'una carrera narrada en primera persona per un dels seus participants, el mateix Tim Krabbé. L'escriptor és també ciclista amateur, i explica la cursa del Tour de Mont Aigoual amb tota l'emoció i agonía d'un esport que viu al límit. Krabbé transmet el patiment d'un esport únic amb un relat que serveix d'homenatge als herois que practiquen el ciclisme.

És una novel·la autobiogràfica que ret homenatge a les persones que intenten apassionar la seva vida amb la superació i que no demanen res a canvi.

 De què parlo quan parlo de córrer
De què parlo quan parlo de córrer
Murakami, Haruki  
Barcelona : Labutxaca, 2011

Haruki Murakami és un autor japonès de novel·les i contes que va començar a escriure al voltant dels trenta anys. Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d'un bar, descobreix que no és compatible la vida creativa amb una vida desordenada, i per això decideix fer un canvi radical. És aleshores quan comença a entrenar-se per córrer maratons i se sotmet a una dura disciplina física.  L'any següent ja va córrer –de forma no oficial- la seva primera marató, la d'Atenes.

Murakami ens explica en aquesta novel·la com el fet de practicar aquest esport l'ha influenciat en la seva vida i en la seva obra. A mig camí entre el relat de ficció i una crònica d'autosuperació, aquest llibre és una reflexió al voltant de l'esport que l'autor practica cada dia, i també de la vida en general. Mentre va parlant de la duresa dels entrenaments diaris i el seu afany de superació, de la seva passió per la música o els viatges i llocs que ha visitat, i de la seva consciència del pas del temps, es va veient que per ell escriure i córrer s'ha convertit en una actitud vital. Diuen que aquest llibre és el més personal de tots els que ha escrit. Amb aquesta obra, Murakami troba una manera literària d'explicar-se  ell mateix.

Actualment, Haruki Murakami és l'autor japonès més reconegut a tot el món i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. L'any 2011 li van atorgar el XXIII Premi Internacional de Catalunya. La seves obres s'han publicat a més de vint països.

 El Maestro de esgrima
El Maestro de esgrima
Pérez-Reverte, Arturo  
Madrid : Suma de letras, 2001

Escrita l'any 1988, és la segona novel·la d'Arturo Pérez-Reverte. Juntament amb La tabla de Flandes i El club Dumas, va ser una de les obres que van catapultar a l'autor cap al reconeixement literari i artístic.

Està ambientada al Madrid de Pérez Galdós del 1868 i protagonitzada per Jaime Astarloa, un mestre d'esgrima que treballa donant classes a alguns nobles de la ciutat.

Tot canvia quan entra en joc una misteriosa dona, Adela de Otero, que vol fer classes d'esgrima amb el mestre Jaime Astarloa i comencen a passar fets que el culpen i l'involucren en problemes que ell mai s'hauria imaginat, enganys i assassinats.

Aquesta novel·la va estar inclosa a la "Llista de les 100 millors novel·les en castellà del segle XX" del diari El Mundo. Es va fer una versió cinematogràfica dirigida per Pedro Olea l'any 1992.

 Más dura será la caída
Más dura será la caída
Schulberg, Budd  
Barcelona : Alba, 1999

Budd Schulberg va ser un escriptor, guionista i productor nordamericà. Perseguit durant la cacera de bruixes per les seves idees d'esquerra, va guanyar l'Oscar del 1950 pel seu guió de "La ley del silencio" i va escriure la novel·la i el guió de "Más dura serà la caída".

La història narra una poc dissimulada recreació del que es va conèixer com l'escandal Primo Carnera, la seva relació amb la màfia i la lluita pel campionat del món dels pesos pesants amb Max Bauer.

Eddie, Un periodista esportiu en hores baixes és contractat per un promotor de boxa per donar a conèixer el seu nou boxejador, un enorme, però maldestre i sense talent argentí anomenat Toro Moreno .

Sense el coneixement de Toro i el seu amic i manager, Luís Agrandi, tots els seus combats estan preparats. Eddie comença a sentir-se culpable pel seu treball, sobretot després que li comença a agradar el gegant bonàs. El boxejador infeliç vol deixar-ho i tornar a casa, però Eddie parla amb ell. Finalment, el promotor acorda un combat contra el campió de pes pesat. Sabent que Toro no té cap possibilitat, el promotor fa grans apostes en secret en contra seva.

Considerada la millor novel·la sobre el món de la boxa, la seva adaptació al cinema va ser la darrera interpretació de Humphrey Bogart, en el paper del periodista.

 Los Ojos del alma
Los Ojos del alma
Sierra i Fabra, Jordi  
Madrid [etc.] : Pearson Alhambra, cop. 2008

L'Edurne té disset anys, és atleta i porta tota la vida triomfant! La seva gran fita, però, és la de competir en uns Jocs Olímpics. Ella, que és una campiona des que era petita, està disposada a codejar-se amb els millors i a tornar amb una medalla penjada del coll.

Però el seu món s'enfonsa quan li diagnostiquen una malaltia incurable: una retinosi pigmentària que acabarà per deixar-la pràcticament cega. A ella! A ella que sempre ha estat una guanyadora! A ella, que encara ha de guanyar una medalla olímpica! Quan creu que la seva vida ja no té sentit, el seu entrenador li fa una proposta inesperada: competir als Jocs Paralímpics. I des d'aquell moment l'Edurne torna a tenir una fita, un repte, un motiu per viure i per superar-se una vegada més.

Aquesta història de superació personal en un entorn esportiu està basada en la vida de Sandra López Pérez, una nadadora basca a qui li diagnosticaren la malaltia quan només tenia 18 anys, però que malgrat tot va esdevenir medallista paralímpica.

 El Último set
El Último set
Sierra i Fabra, Jordi  
Madrid : SM, 1995

Jordi Sierra i Fabra, autor de gairebé 400 títols ha estat traduït a més de 25 idiomes, ha venut milions d'exemplars dels seus llibres i ha guanyat més de 30 títols literaris.

Aquest llibre parla de la Virgínia, una noia que acaba de guanyar el torneig de Roland Garros i que busca refugi en un poble on viu la seva àvia. L'eufòria d'aquest triomf li fa certa por, doncs veu el món que li estan preparant el seu pare i el seu entrenador.

Aquest futur no li agrada gaire doncs està ple de lluita, una lluita constant cap a l'èxit i exposada a les mirades de tothom. La Virgínia vol ser ella mateixa, triar el seu camí i viure com li correspon a la seva edat.
Té ganes de descobrir l'amor, encara que això l'aparti del tennis, i el llibre és una reflexió sobre tot això durant els dies que passa amb la seva àvia, això si, ben ràpid, doncs l'esperen per competir al Wimblendon.

 Saber perder
Saber perder
Trueba, David  
Barcelona : Anagrama, 2008

David Trueba reivindica la lliçó de les petites derrotes quotidianes i lamenta que actualment s'imposi el barem esportiu que obliga a guanyar sempre per establir l'èxit i la felicitat. 

David Trueba, madrileny, als disset anys ja treballava com a guionista a la televisió. Llicenciat en periodisme, completa la seva formació als EE.UU i fa d'articulista. Destaca com a guionista i director de cinema, recollint premis com els Goya, l'Oscar pel documental Balseros amb Carlos Bosch i amb aquesta novel·la, escrita com una pel·lícula, rep el Premi Nacional de la Crítica.

Gestionar les petites derrotes de la vida. Hi ha qui ho enfoca tot a través de barems esportius, i si perd no sap el camí de sortida. David Trueba, amb la seva peculiar ironia, pretén trencar amb aquesta concepció d'entendre l'existència. "Saber perder" és un llibre que explica quatre històries paral·leles, quatre vides que han de superar dificultats personals enormes. Una d'elles és la d'un jove jugador de futbol resident a l'Argentina i que vol fer el salt a Europa. Una cosa quedarà clara: no es pot guanyar sempre.

A totes les pàgines de la novel·la hi ha la presència d'una doble lectura dels personatges, basada en com ens consideren els altres i el que és cadascú

 Tenim un nom
Tenim un nom
Villatoro, Vicenç  
Barcelona : Planeta, 2010

No és un llibre sobre el Barça, utilitza el Barça. És un retrat familiar a través de la transmissió, gairebé genètica, del barcelonisme.

Vicenç Villatoro Lamolla, terrassenc, ha publicat diverses obres en l'àmbit de la narrativa, la poesia, la memorialística i l'assaig polític. Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta… Va guanyar el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes amb aquesta novel·la. Autor de lletres de cançons  i coautor de diversos guions. Ha estat articulista i director de l'Avui, director i presentador dels programes televisius; i professor a la Facultat de Ciències de la Informació de l'UAB.

Novel·la que gira al voltant del Barça en la que un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa uns anys, viatgen junts a París per veure la final de la Champions que ha de jugar l'equip blaugrana. Durant el viatge i també durant el partit, comparteixen l'emoció amb tots els aficionats, però cadascú amb la seva pròpia vivència del Barça i el futbol. Aprofitaran el context que els hi dóna el Barça i la final per mirar de reconstruir la seva relació.

Amb el rerefons de l'afició i el fort sentiment de pertinença a una determinada tribu, Vicenç Villatoro trena una història familiar que ens parla de l'amor, del pas del temps, de les renúncies personals i de la -a vegades difícil- comunicació entre els membres d'una família.

 El Gusto del cloro
El Gusto del cloro
Vivès, Bastien  
[Madrid] : Diábolo, [2009?]

La superació en l'esport pot ser tan intensa! I pot estar relacionada amb tants estímuls! Una persona especial que confia en nosaltres, un equip que compta amb les nostres capacitats, una meta personal imposada per nosaltres mateixos, una malaltia… Una malaltia com l'esclerosi.

Es gusto del cloro, de Bastien Vivès, ens parla precisament d'això, de com un noi, del que no arribem ni tan sols a saber el nom, decideix nadar per retrassar els efectes de l'esclerosi que pateix. A la piscina hi coneix una noia amb un cos perfecte, nadadora experimentada, amb algunes medalles de la seva època infantil. És ella qui li ensenya els moviments per millorar el seu estil i no fer-se mal. Nadar, al nostre protagonista, li costa. Li costa molt. Li fa mandra. El seu cos, poc àgil, poc donat a l'esport, respon a poc a poc a les ordres del seu cervell. Però les petites millores, i la nadadora, el fan seguir.

L'atractiu d'aquest àlbum il·lustrat, més enllà de la història que ens explica, són els dibuixos, les tonalitats, el color… el verd clor-verd piscina que inunda una pàgina rera l'altra amb un relat que enganxa.

Bastien Vivès és un jove historietista francès nascut el 1984. Amb només 25 anys va rebre el premi Essentiel Révélations del Festival d'Angulema pel còmic que aquí recomanem.
 

Tornar