Guies de lectura

Frankenstein o el Prometeu modern

Frankenstein o el Prometeu modern

Amb només 18 anys, Mary Shelley va començar a escriure Frankenstein. Filla de dos intel·lectuals rebels, William Godwin i Mary Wollstonecraft, va ser també la segona esposa de Percy Bysshe Shelley, poeta líric i un altre gran rebel.

Frankenstein per a molts de nosaltres és el nom d’un monstre més que el cognom del creador d’un monstre. De fet monstre i creador són en realitat dues meitats antitètiques de la mateixa persona. Victor Frankenstein representa els sentiments i la seva criatura sense nom és l’enteniment. Aquesta imatge del doble del jo és una constant en escriptors com Blake i Shelley, i altres romàntics com Byron.  

El títol complet de la novel·la és Frankenstein o el Prometeu modern. Prometeu és la figura mítica que més es presta als usos de la poesia romàntica, perquè cap altra criatura tradicional posseeix un ampli rang de sensibilitat moral i una capacitat romàntica per a la creació i la destrucció.

Fill d’un tità, Prometeu passa per haver creat els primers homes, modelant-los amb argila. Tanmateix, aquesta llegenda no apareix a la Teogonia d’Hesíode, on Prometeu només és el benefactor de la humanitat, i no el seu creador. Va ser per afavorir els homes que Prometeu va enganyar Zeus. Una primera vegada en el decurs d’un sacrifici solemne. Així, per castigar Prometeu i els mortals, Zeus va decidir no tornar-los a enviar el foc. Aleshores Prometeu els va socórrer per segon cop; va robar llavors de foc i les portà a la terra amagades dins d’una tija de fèrula. Zeus va castigar els mortals i el seu benefactor. Contra els primers, va pensar d’enviar-los una criatura fabricada expressament, Pandora. Pel que fa a Prometeu, el va encadenar amb lligams d’acer al Caucas i envià una àliga perquè li devorés el fetge, que es regenerava constantment.

Aquest Prometeu s’agafa no només com analogia del Crist crucificat, sinó també com una mena de Lucífer, un fill de la llum merescudament expulsat del cel ofès.

Oskar Kokoschka, pintor expressionista austríac, va abordar un gran cicle al·legòric a l’estil dels pintors barrocs del segle XVII amb La saga de Prometeu (1950). Amb el mite de Prometeu, Kokoschka fa un al·legat a favor de la llibertat i el progrés, a la vegada que torna la seva mirada cap a l’origen grecollatí d’aquests valors i a l’origen pictòric de la seva tradició figurativa. Tot un manifest pintat sota la base que el pintor reclama per a la reconstrucció moral d’una Europa destruïda.

A les interpretacions romàntiques de El paradís perdut de John Milton, la doble identitat de Prometeu és també un element clau. És el poema del drama del paradís, de la caiguda de l’home, de l’angoixa i la desesperació de la humanitat.

 

El monstre és alhora més intel·lectual i emotiu que el seu creador, i supera àmpliament Frankenstein, tant com l’Adam de Milton supera al Déu a El paradís perdut. La major paradoxa i el més astorador de la novel·la de Shelley és que el monstre acabi sent més humà que el seu creador. Aquesta criatura sense nom −un modern Adam, així com el seu creador és un modern Prometeu−, resulta més estimat i més odiat que el seu creador, i desperta més compassió i més temor.

Com a curiositat científica, l’autora d’aquesta novel·la no recorre en cap moment a fets sobrenaturals, sinó que extrapola recerques científiques del moment. A la novel·la no es diu explícitament que el monstre recobri la vida amb descàrregues elèctriques, si bé se’n pot intuir l’ús. En el pròleg a l’edició del 1831, Mary Shelley recorda converses entre el seu marit i el seu gran amic, el poeta Lord Byron, que tractaven del principi de la vida. També es refereix al galvanisme com a possible mètode per reanimar un cadàver. El metge i físic italià Luigi Galvani investigava l’electricitat quan va fer un descobriment casual. Va veure que un petit corrent podia fer contraure la pota d’una granota morta perquè n’activava un múscul.

Dos-cents anys després de la primera publicació de Frankenstein, concretament l’1 de gener de 1818, volem retre-li homenatge amb aquesta guia de lectura.

Data de creació: 07/09/2017

Data d'actualització: 08/01/2018

Mitjana (2 Vots)

Seccions de la guia

Bibliografia

Autoria: Arts University Bournemouth, Bournemouth Council and Bournemouth Libraries Service, Bournemouth University, Creative Kids UK, St Peters Church, Shelley Theatre Trust, The Shelley Trust

Festival anual anglès, a la ciutat costanera de Bournemouth, que ret homenatge a tota la família Shelley mitjançant el teatre, l'art, la filosofia i el pensament. Aquest 2018 commemoraran el 200 aniversari de la publicació de "Frankenstein" amb una àmplia programació d'activitats.

Tornar