"Els paisatges de Jorge Luis Legrá (l'Havana, 1964) posseeixen aquella humilitat davant la naturalesa que ens va ensenyar William Turner i la precisió en l'execució que ens va ensenyar Edward Hooper. Lluny de qualsevol efectisme l'artista s'endinsa a l'entorn de manera meditativa, recull l'espiritualitat de la muntanya de Montserrat, sintetitza els arbres en una pinzellada suau, embuatada —en la qual els empastaments encarnen les llums de les fulles— i recrea el moviment de l'herba sota el mateix aire que sent en pintar a l'aire lliure. " Fragment extret de la revista Artepoli, i signat per l'Angel Alonso que acaba afirmant que el discurs de Legrá va més enllà del paisatge en si, és una actitud que desestima el superflu i que cerca  l'autenticitat.