Sospitosos habituals: Ray Harryhausen

Una trista tarda del 7 de maig de 2013, ens va deixar un dels últims artesans del cinema, una personalitat entusiasta, detallista i amant de la FANTASIA en majúscules. Descendent directe del pioner i mag del cinema George Méliès, Raymond Frederick Harryhausen és, sense cap mena de dubte, un dels genis del efectes especials al cinema, el mestre de l'stop-motion, tècnica amb la que va animar dinosaures, criatures mitològiques, pops gegants, esquelets i ovnis, entre altres meravelles.

 

Des de ben petit ja es mostrava entusiasmat i molt atret pel món dels dinosaures i la fantasia. Els seus llocs predilectes eren els museus d'Història Natural, els espectacles de titelles, els parcs locals i les sales de cinema. Un esdeveniment va marcar la seva vida: el visionat de King Kong (1933). Amb 13 anys va quedar impressionat per un goril·la gegant enfilat a l'Empire State Building, es va enamorar dels monstres cinematogràfics i va decidir que dedicaria la seva vida a animar criatures pel setè art.

Amb la seva perseverança va estudiar a fons tots els secrets dels efectes especials de la pel·lícula, fins que va conèixer en persona a Willis O'Brien, creador dels efectes especials de King Kong i de qui finalment Ray va ser alumne avantatjat. Després d'intentar col·laborar amb la Disney sense aconseguir-ho, el seu debut professional va ser amb George Pal i els seus "Puppetons". També va col·laborar amb O'Brien diverses vegades, començant per "El gran goril·la" (1949), dirigida per Ernest B. Schoedsack, film que va guanyar un Oscar als millors efectes especials. 

Pel que fa a la tècnica d'animació, l'stop motion consisteix en aparentar el moviment d'objectes estàtics mitjançant una sèrie d'imatges fixes successives. Existeixen infinits procediments, ja que és un procediment artistic i cada autor adequa la tècnica a allò que vol expressar. Entre els avantpassats de la tècnica podem anomenar George Méliès, Segundo de Chomón o Wladyslaw Starewicz, entomòleg de professió que s'inicià en la tècnica per tal reproduir alguns comportaments d'aquests animals impossibles d'enregistrar en aquella època. Aquesta tècnica, quan ha estat utilitzada per Harryhausen, ha adoptat diferents noms: Dynamation, Super Dynamation o Dynarama.

 

Filmografia destacada

The 7th Voyage Of Sinbad (1958), dirigida per Nathan Juran. Trailer:

​Simbad i la Princesa. Obra mestra del cinema d'aventures. La princesa de qui està enamorat Simbad és encongida per un malvat bruixot. Haurà d'emprendre un perillós viatge a la recerca d'una illa de monstres per guarir-la i evitar una guerra. Ciclops, ocellots bicèfals, dracs... la fantasia està servida. El seu productor, Charles H. Scheener, va decidir assegurar les mans de Harryhausen en aquest rodatge per un milió de dòlars.

The 3 Worlds Of Gulliver (1960), dirigida per Jack Sher. Trailer:

Els viatges de Gulliver. Adaptació cinematogràfica del clàssic de la literatura de Jonathan Swift. L'ús de la tècnica de l'stop motion  aquí és molt limitat (un esquirol, del que Harryhausen no va estar molt content, i un cocodril gegant, que lluita amb Gulliver). Sí que hi ha altres efectes especials també de Harryhausen per mostrar el contrast entre éssers gegants i diminuts.

Misterious island (1961), dirigida per Cy Endfield. Trailer:
 

L'illa misteriosa. Adaptació de l'obra homònima de Jules Verne. Durant la guerra de secessió un grup de presoners escapa en globus i naufraguen en una illa desconeguda i deserta on succeeixen fenòmens misteriosos. És molt coneguda l'escena de la lluita amb un preciós cranc gegant. El cranc era autèntic i Harryhausen l'anima de forma magistral.

Jason and the Argonauts (1963), dirigida per Don Chaffey

Jàson i els Argonautes. Les aventures del llegendari heroi grec amb els Argonautes, a la cerca del velló d'or. És mítica la lluita a espasa de Jàson amb els esquelets, que dura cinc minuts a pantalla però que va trigar cinc mesos per elaborar-la.

Clash of the Titans (1981), dirigida per Desmond Davis. Trailer:

Fúria de Titans. Adaptació a la gran pantalla del mite de Perseu i la seva lluita contra la Medusa i el monstre Kraken per salvar la princesa Andròmeda. Per primera vegada en aquest film va comptar amb dos ajudants. La pel·lícula va ser un fracàs, que va servir per constatar que ja no hi havia lloc per als vells trucs amb que milions de persones, grans i petits, havien somiat abans. Ja era l'època d'Star Wars i una altra manera de fer ciència ficció s'imposava. Representa el final d'un tipus de pel·lícula i una manera de fer.

Ray Harryhausen es va retirar al 1984, va rebre un Oscar honorífic al 1992 per la seva carrera i també posseeix una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, però malgrat tot es un gran desconegut pel gran públic. Directors com George Lucas, Steven Spielberg, James Cameron, Peter Jackson o Tim Burton han parlat obertament de la influència del seu treball en les seves carreres i han reivindicat la seva feina. George Lucas va dir que sense Harryhausen probablement no existiria Star Wars. També Peter Jackson va dir que El senyor dels anells era el seu tribut particular al gran mestre. Altres tributs com a exemple: el restaurant "Harryhausen" que apareix a Monstruos S.A  de Pixar; el seu nom també es pot llegir als pianos que apareixen tant a La novia cadàver de Tim Burton, com a Wallace & Gromit: la maledicció de les verdures, d'Aardman o el fragment de It Came from Beneath the Sea en un televisor que apareix en una escena de Godzilla (1998).

Per acabar us recomanem el següent vídeo on podeu contemplar, en quatre minuts i mig, un recull de totes les criatures animades pel gran mestre de manera cronològica i que serveix com a testimoni d'un temps en que els efectes especials del cinema depenien totalment del talent i de la màgia d'un home. 

 

 
 

Torna al prestatge  ►
Continguts anteriors  ►