Piu-Piu Reportage
Títol de l'article
Cada cop més sectors al voltant de l'educació van incloent l'educació emocional com a part central del seu projecte educatiu. Els que estem vinculats d'alguna manera a l'educació, hem vist com sovint un bloqueig emocional pot esdevenir una porta tancada i barrada en l'educació d'un infant.
Quan un infant mostra una conducta que a nosaltres ens incomoda, no solament tenim la responsabilitat —com a educadors— de contenir-la i acompanyar-la des d'una actitud inclusiva i tranquil·la, sinó que, a més, ens està regalant una oportunitat fantàstica per a explorar la nostra relació amb aquella conducta. Per exemple, si un infant ens diu una mentida, cal preguntar-se per què vol mostrar una realitat que no és certa, si té por de les conseqüències, si té permís per a expressar qualsevol cosa, si nosaltres acceptarem els fets amb total normalitat —siguin els que siguin. Però, a més, aquesta conducta ens permet veure què ens passa a nosaltres com a adults amb la mentida: Hem experimentat mai aquesta situació de no ser capaços de dir alguna cosa per algun motiu? Hi ha en les nostres vides una situació anterior on una mentida ens hagi ferit o perjudicat molt? No es tracta d'enquistar-se en una ideologia ètica ni moral en aquest cas, es tracta de veure la nostra implicació personal en aquest context i amb aquesta conducta i, a partir d'aquí, com intervenim per ajudar a créixer el nostre infant.
Les emocions poden ser un filtre molt important per a arribar al món interior dels nostres infants. Cal, però, comprendre-les i acompanyar-les com a adults, i això implica un coneixement de les pròpies emocions. També cal ser conscient que no tothom té ni la mateixa facilitat, ni la mateixa forma d'expressar-se. Un infant pot mostrar-se molt expressiu davant d'una emoció determinada, mentre que un altre pot mostrar-s'hi inexpressiu, la qual cosa no significa que no senti l'emoció. En aquest punt, nosaltres podem ajudar-lo a connectar amb allò que li passa, a posar-hi nom, animar-lo per tal que ho expressi com prefereixi (potser un dibuix, un conte, un escrit, una figura de plastilina, unes paraules, una conversa, etc.).
Aquest acompanyament dels infants en les seves emocions, de segur que contribueix a educar criatures fortes i emocionalment competents. I, de passada, ens regalen a nosaltres la mateixa oportunitat.
Eva Martínez i Pardo.
Mestra, pedagoga sistèmica i contacontes.
Viure en família núm. 39