La cristal·lografia és la ciència que estudia els cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines. Ja estareu familiaritzats amb els minerals i cristalls que apareixen a la natura, com el sucre, la sal, els flocs de neu i pedres precioses, però sabíeu  que la xocolata conté petits cristalls de la mantega de cacau? Per obtenir la brillantor adequada, les textures cruixents i la suau fusió a la boca que fa que la xocolata sigui tan deliciosa, la mantega de cacau ha de cristal·litzar en només una de les sis formes possibles. Amb les altres cinc no tindria el mateix gust. I qui va treballar per descobrir això? Els cristal·lògrafs és clar!

La bellesa i el misteri dels cristalls han fascinat la humanitat des de l'inici dels temps. Els antics egipcis ja el feien servir com a cosmètics: el Kohl, com a maquillatge negre pels ulls, o la galena i altres cristalls més estranys.

La primera persona que va observar que els cristalls tenien forma simètrica va ser el matemàtic i astrònom Johannes Kepler. Charles Bridge fou qui va descobrir, mentre passejava per Praga un dia d'hivern del 1611, que els flocs de neu que queien sobre el seu abric eren tots diferents, però que tots tenien sis cantons.

Fa uns 100 anys es va descobrir  que es podia desxifrar l'estructura d'un vidre si s'exposava aquest als raigs X. La primera estructura que es va resoldre va ser la de la sal de taula. Però a mitjans del segle passat  es van determinar molècules més complexes com la penicil·lina, ADN, o la insulina.

La cristal·lografia té un enorme impacte en la nostra vida diària. Al llarg de la història els cristalls han tingut diferents usos: en farmàcia, metal·lúrgia, com a substitutius ossis, ...