Margarita Salas Falgueras

Coincidint amb l’aniversari del naixement de Marie Curie, el 7 de novembre de 2019 va morir Margarita Salas Falgueras, (1936-2019), una pionera de la biologia molecular i de la biotecnologia a Espanya. A través d’aquestes línies volem posar en relleu la seva trajectòria i principals aportacions a la ciència, un àmbit en què les dones segueixen malauradament molt poc visibles.

Després de la seva graduació en Ciències Químiques, va ingressar en el laboratori d'Alberto Sols, un notori bioquímic. Una vegada realitzada la tesi doctoral sota la seva direcció, va marxar durant quatre anys (1963-1967),  com a investigadora, a la Universitat de Nova York al costat de Severo Ochoa, el que fou premi Nobel de medicina l’any 1959. Un cop acabada aquesta experiència a l’estranger, conjuntament amb el seu marit, Eladio Viñuela, també investigador, va posar en marxa un laboratori on ambdós van compartir la feina fins l’any 1970, en un moment en què Espanya era encara un desert científic. Amb el temps, com ella mateixa afirmà, es va convertir amb una científica amb nom propi, i va deixar de ser considerada la dona de.

Margarita Salas Falgueras pertanyé a diverses de les més prestigioses societats i instituts científics nacionals i internacionals, col·laborant i sent membre del consell editorial d'importants publicacions científiques.

Ha obtingut diferents guardons, sent nomenada "Investigadora europea el 1999" per la UNESCO i directora de l'Instituto de España (1995-2003), organisme que agrupa a la totalitat de les Reals Acadèmies Espanyoles. Fou membre també de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts, de l'American Academy of Microbiology i de l'American Academy of Arts and Sciences. El maig del 2007 va ser nomenada membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i es convertí així en la primera dona espanyola que entra a formar part de la institució.

Entre les seves majors contribucions científiques destaca la determinació de la direccionalitat de la lectura de la informació genètica, durant la seva etapa en el laboratori de Severo Ochoa, i el descobriment i caracterització de la Polimerasa d'ADN del  virus bacterià fago Φ29, que té múltiples aplicacions biotecnològiques en, per exemple, la medicina forense, oncologia i arqueologia a causa de la seva altíssima capacitat d'amplificació de l'ADN.

Fins la seva mort va ser professora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSI) i desenvolupà la seva tasca al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, del què fou presidenta.

Margarita Salas Falgueras s’ha convertit en una referent per vàries generacions de dones investigadores. Fou incansable la seva tasca de  denúncia de la situació de discriminació de les dones a la ciència. Ella mateixa reconeix que va trigar a adonar-se d’aquest fet i de com això havia afectat la seva pròpia carrera, però un cop fou conscient ja no es va aturar en la denúncia pública d’aquesta discriminació.

La recomanació

 

Las Damas del laboratorio: mujeres científicas en la historia / María José Casado Ruiz de Lóizaga ; prólogo de Margarita Salas.

Fins al reconeixement internacional de Marie Curie, podria dir-se que les dones "no han existit" en el món de la ciència. No obstant això han treballat en laboratoris, en universitats, en empreses, contribuint de manera notable a el desenvolupament de les seves disciplines. L'autora treu a la llum la vida d'algunes d'aquestes dones extraordinàries que, com l'astrònoma Hypatia al segle II o l'aritmètica Maria Andrea Casamayor al segle XVIII, han passat de puntetes per la història de la ciència.

 

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 18/02/2020 Última actualització: 19/02/2020