Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut tanta repercussió com Amanece que no es poco. Estrenada el 1988, amb els anys s'ha convertit en tot un fenomen social. Des de rutes guiades als escenaris del rodatge ( els pobles d'Albacete d'Ayna, Liétor i Molinicos), a un 25º aniversari (el 2014) amb convenció d'amanecistas i reestrena de la pel·lícula inclosa.

Pensada i dirigida per Jose Luis Cuerda, un dels directors de cinema espanyol imprescindibles des dels anys 80 a l'actualitat  i conegut pel gran públic per pel·lícules com El bosque animado, la marrana, La lengua de  las mariposas, entre d'altres; Amanece que no es poco suposa una fita en la història de l'humor cinematogràfic més surrealista.

Filmografia del director

La historia coral plantejada en el guió obert de  Cuerda es recolza en les delirants i divertidíssimes interpretacions d'uns personatges molt i molt peculiars.

Antonio Resines, Cassen, Luis Ciges, Aurora Bautista, Enrique San Francisco, Chus Lampreave, Manuel Alexandre, María Isbert, Miguel Rellán, Gabino Diego, Ovidi Montllor, Queta Claver, Fedra Lorente son alguns dels actor que van treballar en aquest projecte.

Humor absurd, crític, irreverent i intel·ligent amb regust local  i mirada universal sobre els grans temes: el sexe, l'amor, la mort.

Recentment  s'ha publicat el llibre sobre la pel·lícula que conté el projecte inicial, el guió original, fotografies de rodatge,  així com un pròleg i anecdotari de Jose Luis Cuerda que farà les delícies dels més fans. Una autèntica joia pels incondicionals.

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà

Un títol optimista...

No sabem si s'ha acabat amb el masclisme en el món de l'esport, però si més no la sacsejada ha sigut important. I quan sacseges, alguna cosa es mou. I si sacseges fort, alguna cosa cau... 

#SeAcabó descriu com el masclisme forma part de la vida de cada dia de les jugadores de la selecció espanyola de futbol però com, després del conegut com a "petó robat" a Jennifer Hermoso per part de l'ex-president Luís Rubiales, la cúpula directiva s'ha vist obligada a fer canvis.

El ressó mediàtic del cas ha servit per posar en valor no només la feina de l'equip de futbol femení, sinó també la importància del respecte, de l'educació en valors i de la dignitat esportiva i personal. De tothom. No només de les dones.

El cas va posar de relleu el trist paper de molts homes (i d'algunes dones), que lluny de denunciar situacions de masclisme flagrant van mirar cap a un altre costat. I mirar cap a un altre costat sovint fa que no vegis venir la pilota. I qui diu la pilota diu la denúncia. I la vergonya.

Llarga vida al futbol femení!

Més informació:

• La justícia acorrala Luís Rubiales
• Les campiones del món reben la distinció més alta
• Irene Zugasti

Aquest llibre neix de l’experiència vital de la Mireia Serra en ser mare. Moltes vegades es generen unes expectatives en la maternitat que si no es compleixen ens frustren i és difícil superar aquesta adversitat. En aquest cas, la lactància que va tenir amb el seu primer fill no va ser la desitjada i l’espiral de sentiments contradictoris la va empènyer, en plena pandèmia, a fer una crida a les mares lactants perquè expliquessin les seves vivències.
La primera llavor del llibre naixia sota el hastag #totesleslactànciesmolen a les xarxes socials engegada per la mateixa Mireia i que més endavant es convertiria en una trentena d’entrevistes que conformen aquest llibre escrit conjuntament amb la Saioa Baleztena.
Les trenta entrevistes que han realitzat estan repartides en 10 capítols on s’enumeren les diferents lactàncies que ens podem trobar acompanyades de casos pràctics i de recursos informatius escrits per quinze expertes en el tema per acompanyar la lactància escollida.
Del pròleg fet per l’assessora en lactància Alba Padró en traiem una màxima que ens resumeix l’essència del llibre: "cada lactància és diferent, és un tresor per ella mateixa i, sigui com sigui, és vàlida".

Tenim davant un llibre en pro de la diversitat i la llibertat d’alletament, un altaveu per difondre totes les tipologies de lactàncies i validar-les. Un cant a la sororitat, a l’empoderament i d’acompanyament per a totes les mares lactants, les que ho han sigut i/o ho seran. 

Mireia Serra és assessora de lactància, mare, feminista i activista. Publicista i comunicadora de professió combina aquesta activitat amb l’acompanyament a les lactàncies i la coordinació del centre de maternitat Blank2. 
Saioa Baleztena és periodista i consultora de maternitats i violència obstètrica. Col·labora en diversos mitjans de comunicació per tal de visibilitzar els aspectes més silenciats de la maternitat i la criança.

A les Biblioteques:
Lactància

Més informació:
Pàgina web de l’autora Saioa Baleztena
Blog de Lactapp sobre lactància

Recomanat per: Ariadna Esmarats. Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

Aquesta és una història  de lluita i d’esforç diari per  la supervivència de les dones de Jejeu, les Haenyeo, les dones del mar. 
Amb aquesta novel·la et submergiràs al fons del mar, a grans profunditats, tal i com ho fan les Haenyeo, a  pulmó lliure,  a les aigües fredes de Jeju, una preciosa illa volcànica del sud de Corea.
 Aquesta és la història d’una gran amistat entre la  Young-sook i  la Mi-ja, dues nenes que aprenen a bussejar juntes i  creixen juntes fins a convertir-se en autèntiques dones del mar, en autèntiques Haenyeo. La Young-sook  és  qui narra la història, i és ella qui  ens explica la seva vida com a Haenyeo , i com li afecten els tristos esdeveniments de la dissortada història de Corea, amb l’ocupació japonesa, la Segona Guerra Mundial, la rebel·lió de Jeju i la Guerra de Corea . És una novel·la d’amistat, d’amor, i també una  novel·la històrica dels tràgics esdeveniments de Corea durant el segle XX.
 Àsia ens queda lluny, molt lluny i  llegir aquesta novel·la ens l’ apropa des de la vessant més humana, plena d’emocions, de desitjos i de lluita per la  supervivència. Una novel·la que ens farà obrir la mirada cap a l’orient i allunyar-nos de les històries de la nostra Europa i el nostre mon occidental. Aprendrem noves mitologies, com la de l’àvia Seolmundae, el volcà de l’illa,  noves creences allunyades de les nostres, estranyes tradicions i visions d’una vida familiar diferent  a allò que des d’occident coneixem. I quan les coses difereixen tant de les nostres s’agraeix, com aire nou, com paisatges nous.

És una novel·la on podrem entendre perfectament la connexió de les Haenyeo amb la natura, amb el mar que amb un intent d’aproximar-se més al mon animal submarí s’allunyen ni que sigui per unes hores, dels horrors de la terra i la vida humana. 
“No hi ha prou diners a totes les butxaques de Corea per fer-me marxar —ha dit moltes vegades la Young-sook./ Com volen que se’n vagi? Casa seva és el niu on amaga les joies, les rialles, les penes i les recances de la seva vida. […]/ ‘Es considera una àvia del mar? O més aviat es veu com una sirena?’ […]/ Si un visitant hi insisteix, diu, sense miraments: ‘Si vols saber coses sobre mi, ves al Museu de les Haenyeo. Hi trobaràs la meva foto. Hi pots veure un vídeo sobre mi!”
L’escriptora,  la Lisa See, d’origen xinès, però nascuda a París i que va créixer a los Angeles, li atrauen les històries d’orient, de les dones d’orient i aquí es submergeix de ple com una autèntica Haenyeo en aquest mon de l’illa de Jeju. 

Una novel·la per submergir-se de ple!

Més informació:

• Lisa See a les Biblioteques
• La cultura de las haenyeo (buceadoras) de la isla de Jeju 

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

Carn nua és un cos que es transforma en un full blanc, un full sense amor i sense vida. Un cos farcit de rebuig a ser dona, a ser una Venus amb malucs, pits i cintura.
Un cos que entra en una profunda decadència i en un narcisisme fastigós que vol gratar el perfeccionisme. Com la veu crida entre els ossos, ressona entre les parets de la pell, però ningú la sent.
El cos no respon.

Blanca Soler, l'autora de Carn nua, narra amb un llenguatge franc, valent, clar i directe la relació que va conviure entre la vida i l'anorèxia, i demostra que és possible una reconstrucció de jo-ser després de fregar la vida i la mort.

L'anorèxia és un procés de transformació. Una metamorfosi que evoluciona des d'una baixa autoestima fins a una acceptació absoluta del mateix ser. L'aliment és la substància essencial per funcionar. Si es rebutja l'aliment, es rebutja la vida.

En un moment en que els casos diagnosticats de trastorns de conducta alimentària estan augmentant estrepitosament, és necessari saber-ne més per tal de poder prevenir-ho o agafar-ho a temps. 
D'aquest llibre se'n sentirà a parlar.

Més informació:

• Blanca Soler Codina a les Biblioteques
• Associació contra l'anorèxia i la bulímia
• Transtorns de conducta alimentària

Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga. 

Best-seller al New York Times i al Washington Post i un dels deu millors assajos de la dècada segons Literary Hub.
Saviesa indígena, coneixement de la natura i ensenyaments de les plantes. 

Robin Wall Kimmerer, botànica i membre de la nació potawatomi, combina la ciència i el coneixement indígena a "Trenes d'herba dolça" per revelar com una consciència ecològica més àmplia necessita la celebració de la nostra connexió amb la natura. A través de perspectives tant científiques com sagrades, ens ensenya l'importància d'escoltar i aprendre dels éssers vius, promovint una relació recíproca amb la terra. El llibre rep elogis de figures com Elizabeth Gilbert i Jane Goodall per la seva capacitat d'unir els coneixements científics i els ensenyaments indígenes sobre la cura de la Terra.

Més informació:

• Robin Wall Kimmerer a les Biblioteques
• Gemma Ruiz: "Si aquest llibre no t’obre el cervell és que estàs fent malves" 

Recomanat per Maria Carme Boixader. Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra. 

Ressenya de 25 obres mestres de la literatura universal a través del paisatge on van viure els autors o bé paratges que es van imaginar per escriure les seves publicacions.

Amb unes fantàstiques il·lustracions de la mateixa autora, podem viatjar des del Canadà a la Índia, passant per diferents països d'Europa, Japó, EEUU, Rússia, Amèrica del Sud i Àfrica. Un viatge per panoràmiques de tot el món amb la companyia de Jules Verne, Alexandre Dumas, Rudyard Kipling, Bram Stoker i molts d'altres a través de petites cites literàries, notes de les obres triades i breus biografies dels autors.
L'autora, Núria Solsona, és lleidatana i llicenciada en Belles Arts. Ha guanyat diferents premis pels seus treballs relacionats amb el gravat i la fotografia.

També ha il·lustrat cobertes de diferents llibres, destaquem els arbres de les cobertes de la col·lecció de novel·les d'Ali Smith: Tardor, Hivern, Primavera i Estiu editats per Raig Verd.

Més informació:

• Núria Solsona a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Marc Cardona. 

Richard Wrangham (Regne Unit, 1948) és antropòleg i primatòleg. Els seus estudis inclouen el comportament dels simis, l’evolució humana, la violència i la cuina. És professor d’Antropologia Biològica a la Universitat de Harvard i de Biologia del comportament de primats al Museu Peabody. Es va formar com a investigador al centre d’estudi de camp de ximpanzés de Jane Goodall a Tanzània.

Ha escrit diversos articles científics i és conegut pel llibre "Demonic Males", on estudia els tipus de violència en els ximpanzés. Més endavant escriu "En llamas : cómo la cocina nos hizo humanos".
En aquest llibre dóna resposta a una pregunta que tots ens hem fet alguna vegada: D’on venim?, i més específicament: Què és el que ens va fer humans?

Segons el seu parer, l’origen és el foc, l’ús del qual, va influir en el desenvolupament físic i social de l’home. És a dir, el fet que l’homo comencés a cuinar els aliments, va provocar la contracció del tracte digestiu i el creixement del cervell, i el temps que s’emprava abans en mastegar i fer la digestió, ara el podien usar per anar a caçar o cuidar el campament. Per altra banda, tenir un foc encès es va començar a entendre com a una llar, on la unitat familiar es reunia per a menjar i socialitzar, i d’aquí sorgiria l’estructura social, on cada individu tindria unes tasques assignades per tal d’aconseguir aliments per a la supervivència.

La seva hipòtesi és molt convincent, i està molt ben argumentada. És un llibre que convida a pensar.

Més informació:

• Richard W. Wrangham a les Biblioteques
• "En llamas": la cuina explica l'aparició de l'home? "

Recomanat per Bibliobús Cavall Bernat. 

L’Oriol i l’Anna son un matrimoni que va construir, amb molt d’esforç i dedicació, la casa on la família passa els caps de setmana per escapar del seu dia a dia.

A través de tres generacions, la de l’Oriol i l’Anna, la de la Blanca i la de la Sara, se’ns dona a conèixer la història familiar en aquesta casa, amb els seus moments de felicitat, les relacions entre ells, la quotidianitat i, també, el seu secret obscur.

Tothom coneix aquest secret, però ningú en parla en veu alta. En aquesta família hi ha algú que fa mal i les dues primeres generacions han callat i han mirat cap a un altre lloc. Però Sara, la tercera generació, es rebel·la quan veu que el monstre s’acosta a la seva germana petita.

La casa dels caps de setmana és una novel·la que es llegeix de manera àgil i amb ganes de saber com acabarà. La temàtica és dura, abusos sexuals a menors. Són 190 pàgines amb capítols curts, narrats per cadascun dels personatges.

El 2022 va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero.

Entrevista amb l'autora a AraBalears.

Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.

Un llibre per ajudar-te a optimitzar, avançar en els estudis i treure bones notes. Ha estat un  bestseller als Estats Units. El doctor Daniel G. Estimin, expert coneixedor del tema i de la psicologia humana, ens ensenya com aconseguir, de la manera més senzilla possible i en el menor temps possible, maximitzar l'aprenentatge i aconseguir les qualificacions desitjades. Així, pas a pas i de manera senzilla, l'autor ens mostra com:

-reconèixer i canviar els mals hàbits d'estudi; 

 -preparar-se les classes; 

- aprofitar el temps d'estudi; 

-triar els millors mètodes d'aprenentatge per a cadascun de nosaltres;

-memoritzar amb més rapidesa i atenció;

-aprofitar els nostres companys i mestres de la forma més òptima;

-preparar-nos per als exàmens,

-millorar les habilitats d'escriptura i oratòria.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una completa guia per entendre el desenvolupament del nostre fill de 0-3 anys, els seus primers anys de vida. Beatriz Maya, experta logopeda i pedagoga, ens ajuda a comprendre l'evolució i el ritme de l'adquisició de les habilitats clau dels més petits: el llenguatge i el desenvolupament cognitiu, motor i emocional del nen.

Si bé el desenvolupament del nen no és una ciència exacta, proposa recursos, jocs i activitats per a estimular-lo. Així podràs gaudir de la meravellosa experiència de veure'l créixer.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llibre pràctic que pretén orientar als pares, mares i educadors d’infants i adolescents sobre l’ús de les tecnologies. Aporta pautes, criteris, recomanacions per posar ordre en el procés d’acompanyament i educació dels menors. Ajuda als adults a ser mediadors dels menors per aconseguir un ús segur dels ordinadors. Aporta una visió positiva, constructiva i normalitzada. Explica les oportunitats i riscos, mesures de prevenció, informació sobre ciberseguretat, legislació, videojocs.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La periodista Txell Feixas explica la història de Majdi, un pintor palestí que va crear un equip de bàsquet femení al camp de refugiats de Xatila per apartar les noies d’un destí dramàtic que inclou un matrimoni forçat i maltractaments.

En el camp de refugiats de Xatila hi malviuen 40.000 persones i l’objectiu principal de Majdi era salvar a la seva pròpia filla, Razan, que en aquell moment tenia 12 anys. Mica en mica va anar convencent a altres famílies i va fer de l’equip de noies un espai de trobada per millorar el seu futur.

Però no tot va ser fàcil, hi va haver molts boicots que explica Txell Feixas en aquesta història tant colpidora.

Recomanat per Berta Cama de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

El TDAH és un trastorn molt freqüent que provoca grans dificultats en l’educació i en el desenvolupament del nen o nena que el pateix; més de la meitat es convertiran en adults amb TDAH.

Aquest llibre va sorgir gràcies a l’interès de l’Associació RedTDAH i la Revista Cuadernos de Pedagogía per tal d’informar i orientar fonamentalment a docents, famílies i afectats pel trastorn. Per aconseguir-ho s’ha comptat amb la col·laboració de diversos professionals de diferents àmbits, que han aportat els seus coneixements amb l’objectiu d’ajudar a nens i adolescents amb TDAH a créixer i desenvolupar-se com a persones vàlides i felices des de la seva infància.
Les persones que conviuen amb afectats per TDAH, saben que no és fàcil. Els pares poden arribar a sentir que el seu fill és un mal educat, que és despistat,  que no sap estar-se quiet, no espera el seu torn de paraula, etc. Però el que no saben els altres pares, és que aquest nen o nena té una gran dificultat per fer totes aquestes coses.

Amb un llenguatge molt planer i exemples molt quotidians, en aquest llibre s’ajuda a entendre aquest trastorn i es donen pautes per ajudar als docents, famílies i afectats.

 Una correcta detecció i intervenció pot ajudar a superar les dificultats, comptant amb el suport dels pares, escola i professionals i millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH. Se’ls donen eines per reduir els efectes negatius que aquest trastorn provoca en nens, joves i adults, per tal que s’integrin feliçment en la seva vida diària.

Més informació:

• Ana Tchang a les Biblioteques
• Associació ADANA (informació i formació sobre TDAH)
• FCAFA (Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Afectats de TDAH)
• Pàgina redtdah

Recomanat per Anna Graupera i Roca. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga. 

Molta gent ha consultat alguna vegada algun llibre sobre plantes medicinals i les seves propietats. Quins usos tenen, quan és millor recol·lectar-les... Però el que us proposem com a lectura i llibre de capçalera ens les explica d’una manera molt diferent.

Les autores, Fiona Heckels i Karen Lawton, han creat una comunitat anomenada Seed Sistas a Anglaterra. La seva filosofia es basa en el que anomenen “herbologia sensorial” que no deixa de ser tornar a connectar amb les plantes. Antigament, les dones trementinaires tenien un gran coneixement d’aquest món. Creien en la influència de les herbes per a la salut, no només per guarir malalties sinó per al benestar espiritual de les persones.

La Fiona i la Karen recuperen aquesta saviesa aquí, i al llarg de les estacions trobem recomanacions, poemes, una mica d’anatomia (sabeu que la manera de respirar pot ser un indici de l’estat d’ànim?), consells i algunes receptes. És, doncs, més que un llibre sobre plantes remeieres. Val la pena agafar-lo i entretenir-se una estona, perquè es pot aprendre molt.

recomanació feta per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Com ens afecta el canvi climàtic? 
La novel·la vol ser una crítica de la visió apocalíptica del món. Moltes vegades aclaparats pel bombardeig constant als mitjans de comunicació de notícies sobre emergència climàtica ens posem nerviosos i fins i tot ens podem desanimar, ens fa por el futur. La vida està plena d’imprevistos i que hem d’assumir la nostra fragilitat.
Ada Castells, escriptora i periodista, autora de Solastàlgia, utilitza aquest neologisme com a títol de la novel·la per plantejar-nos què passaria si haguéssim d’abandonar la ciutat a causa d’un canvi climàtic.
Això és el que fa la protagonista d’aquesta novel·la. Ella i la seva peculiar família fugen de Barcelona arrel d’unes inundacions extremes i s’instal·len a l’Empordà. Allà buscarà una nova aproximació a la natura, mantindrà un respecte per l’entorn, consumirà productes de proximitat...i intentarà ordenar aquest caos extern però també intern, amb dubtes sobre la maternitat i la parella. El seu remei per sortir-se’n serà l’escriptura.
Hi trobareu frases que us faran reflexionar i amb ganes de subratllar o apuntar. No us la podeu perdre!

*La paula solastàlgia va sorgir l’any 2005 quan el filòsof australià Glenn Albrecht se li va ocórrer per descriure la tristesa, aflicció o estrès per la destrucció del nostre entorn a causa de desastres ecològics.

Més informació:

• Ada Castells a les Biblioteques
• Per saber-ne més: Solastàlgia i Canvi Climàtic

Recomanat per Bib. del Casino. Manresa. 

Quan al Club de Lectura ens vam plantejar quin autor portaríem a la Biblioteca per poder conversar amb ell, dins el projecte Lletres en Viu de la Institució de les Lletres Catalanes, de seguida van sortir els noms de Pep Coll i Ramon Solsona. Després d’un votació interna molt ajustada entre els 30 components del Club, l’escollit va ser: PEP COLL. I és que l’escriptor pallarenc, amb una ja llarga trajectòria de novel·les molt interessants, i amb premis rebuts com el Sant Joan de narrativa (2005) per “El salvatge dels Pirineus” o el Sant Jordi de novel·la (2007) per “Les senyoretes de Lourdes”, és a partir de la publicació amb Proa de “Dos taüts negres i dos de blancs” el 2013 que guanya el Joan Crexells de narrativa i alhora el reconeixement del gran públic.

L’altre discussió era quina novel·la de Pep Coll volíem llegir i comentar amb l’autor. Descartada la seva darrera “La llarga migdiada de Déu” per falta d’exemplars disponibles en préstec a la Xarxa de Biblioteques, vam triar “L’any que va caure la roca” publicada també per Proa el 2020 en la quan l’autor ens situa al Pallars, la terra que el va veure néixer, que coneix i que estima, en un moment, a finals del franquisme, en que el futur d’aquestes contrades es veia molt complicat per les males perspectives de l’agricultura i ramaderia tradicional, motor econòmic de la zona fins aquell moment.

L’autor se serveix d’un grup de joves pagesos que allà veuen molt magre la seva situació, per retratar aquell moment històric que va suposar un abans i un després al Pallars, i per extensió a la majoria del món rural català, amb una diàspora, dolorosa però inevitable, de la muntanya cap a les ciutats. Per molts pobles del Pirineu van ser anys, com diu el títol, com si els caigués una roca a sobre i provoqués la seva desaparició física, però també social i cultural, d’una manera de viure que els seus pares, avis, i els avis dels avis, havien mantingut de feia segles.  

Amb petites històries entrellaçades que ens porten a conèixer millor aquest grup de 7 joves, els seus anhels i desitjos, però també les seves pors, frustracions i malfiances, Pep Coll repassa els darrers anys del franquisme i el pas a la democràcia d’aquelles terres, amb el seu estil peculiar i molt ben trobat de claredat argumental amb un toc d’ironia, que de seguida et fa còmplice dels protagonistes, i també amb un català occidental de Lleida que enamora. 

Cal dir que, un cop llegida la novel·la, faltava compartir-la amb els companys i parlar-ne amb l’autor. Doncs les expectatives es van complir, ja que la seva naturalitat i proximitat van fer que la xerrada fos ben entretinguda, interessant i enriquidora, ben bé com els seus llibres. Llegiu Pep Coll, tota una garantia!!

Més informació:

• Pep Coll a les Biblioteques
• Pep Coll a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Joan Alsina Company. Bib. Gironella. 

Amarga pel·lícula que explica la història de tres personatges amb tres històries entrellaçades que miren de sobreviure durant les 24 hores clau que poden canviar per sempre les seves vides. Un film que explora com l'estrès econòmic afecta les relacions personals i com la família, l'amor i la solidaritat poden ser el motor per seguir endavant. Un emocionant viatge a contrarellotge en els marges d'una gran ciutat.
Entre el 2022 i 2023 va estar nominada als Premis Goya, Premis Feroz, Premis Platino, Festival de Venècia i Premis Forqué.

Més informació:

• Juan Diego Botto a les Biblioteques
• Juan Diego Botto a la Viquipèdia

Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

Edith Eger és una supervivent d’Auschwitz. Tenia tan sols 16 anys quan va estar a punt de convertir-se en ballarina professional, però el seu somni es va fer miques quan un dia els nazis van entrar a casa seva i van arrestar a la seva família. Van passar per diferents centres de detenció fins que van acabar a Auschwitz. 
No és una història típica que explica una vivència dins d’un camp de concentració, sinó un relat sorprenentment clarificador sobre la lluita contra la violència i el dolor, contra la mort i el sofriment i inevitablement ens portarà a pensar sobre la nostra posició davant cadascun d’aquests escenaris.
Una inspiradora història de valentia i supervivència, on ens diu que tot el món segueix tenint una opció fins i tot quan s’està pres a una horrible fàbrica de la mort. En altres paraules, quan t’enfrontes a la por i a la desesperança, pots escollir rendir-te i viure com un zombi, o tenir esperança i perseverar per donar a la teva vida un sentit diferent.

És una lectura molt recomanada per a aquelles persones que busquen en els llibres respostes davant el patiment, el dolor, la resiliència i la transformació.

Més informació:

• Edith Eva Eger a les Biblioteques
• Edith Eger a la Viquipèdia

Recomanat per Anna Graupera i Roca. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga. 

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), situa aquesta novel·la en una illa sense nom on la vida dels personatges locals transcorre rodejada d'un turisme decadent i una realitat incomprensible. En aquest ambient deshumanitzat el protagonista viu una experiència dolorosa i irracional, la mort del seu gos per enverinament.
La novel·la ens permet acompanyar el protagonista en aquest dolor que ens vol fer esclatar de ràbia, però que Alzamora, amb un text tendre i terrenal, sap contenir. És brillant la descripció de la mort de la Taylor, la gossa del protagonista. Unes pàgines carregades de sensibilitat i amor molt recomanables de llegir i que ens recorden la importància dels vincles i la força de l'amistat. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un vocabulari illenc i una mirada càlida dins d'un món incomprensible, absurd i degradat.

Alzamora va guanyar amb Ràbia el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any. És autor de novel·les com la destacada "Reis del món" i llibres de poesia. La seva obra s'ha vist reconeguda amb diversos premis com el Premi Carles Riba de poesia o el Premi Josep Pla de narrativa.

Més informació:

• Sebastià Alzamora a les Biblioteques
• Sebastià Alzamora a la Viquipèdia
• Audiollibre
• Associació d'Escriptors en llengua catalana

Recomanat per Javier Fermín. Bibliobús Cavall Bernat. 

Tens ganes de viatjar a la Costa Oest dels Estats Units? Visitar les ciutats de San Francisco, Las Vegas, Los Angeles ? Passejar pels parcs naturals del Yosemite, Sequoia, Vall de la Mort, el Bryce Canyon i el Monument Valley ?

S'aconsella preparar-ho amb temps i molta informació. Aquesta  guia Lonely Planet selecciona els millors itineraris (amb cotxe, avions ..) i assenyala els llocs més interessants i autèntics per visitar, elaborat per experts locals. Dona molta informació de llocs on menjar, dormir amb mapes per situar-los. També informació pràctica per moure’s per la zona.

Prepara’t ja aquest viatge que fa tan temps que desitges !

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Costa Rica és un país exuberant, conegut per les seves platges i frondoses selves tropicals. També és mundialment famosa la seva vida salvatge. Un destí per descobrir tant, si busques natura, relaxació o aventures i acció.

Aquesta guia descriu amb exhaustivitat itineraris i rutes per descobrir els parcs naturals i les casacades, com la de La Paz. Rutes per descobrir les boscos, com el Bosque Nuboso i per fer activitats de surf, snorkel, tirolina i senderisme

Si el vostre interès son els animals, podeu visitar el Parque Nacional Tortuguero on habiten la tortuga negra i la verda. A Sarapiquí podreu observar ocells, i al   Refugio de vida Silvestre Caño Negro, al nord del país, està considerat un lloc d’importància  internacional per la riqueda dels animals que hi habiten: aus migratòries, ossos peresosos, jaguars, pumes, micos congo, llúdrigues, a més d’abundància de peixos.

Inclou informació pràctica del país, i  històrica, política amb més de 60 mapes. També llocs recomanats per menjar, prendre alguna cosa i allotjaments per dormir

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nova edició d’un clàssic que va marcar un abans i un després en el còmic francobelga

Arthur Même és l'últim representant viu d'una dinastia, que anys enrere era propietària de totes les terres de Mornemont, però que avui, després d'una llarguíssima sèrie de processos judicials, ja no té res. Res? No, encara conserva la propietat dels murs que cenyeixen les infinites parcel·les en què ara es divideix el territori, un territori que Arthur està disposat a recuperar costi el que costi.

En 1978, el llegendari dibuixant Jacques Tardi (El crit del poble) es va unir al creador de Barbarella, el mític guionista Jean-Claude Forest, per a donar vida a una obra inclassificable que va dinamitar els fonaments de la historieta europea. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Molly Wind és un veritable terratrèmol. Té nou anys i viu amb la seva germana Ann a la granja dels seus oncles al sud dels Apalatxes. Li encanta llegir i el seu cavall, en Carson, és el seu millor amic i confident. Per això, quan la seva germana Ann aconsegueix una feina portant llibres a les granges de les muntanyes, la Molly no dubtarà a esforçar-se fins a tenir la seva gran oportunitat i poder seguir els seus passos.

Acompanyada del seu fidel cavall Carson, la Molly i ell viuran incomptables aventures entre boscos, bandits, llibres i molts embolics. I què menys! Què més es podria esperar d’una valenta bibliotecària a cavall i els seus amics?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest llibre ens explica tres casos on la frase “la unió fa la força” demostra que realment funciona. En tres països França, Alemanya i Estats Units, les persones es van mobilitzar en contra de projectes que podien suposar un augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’explotació d’una mina de carbó a l’aire lliure i la devastació d’un bosc. Exemples d’una lluita que no es pot donar per perduda, perquè les conseqüències del canvi climàtic afecten a tot el planeta. Una breu lectura, però que fa reflexionar.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

En aquest mes de març, mes clau en el reconeixement i la visibilització de la lluita de les dones per a la igualtat, presentem un llibre que explica la vida de disset dones que entre el segle XVIII i principis del XX, van atrevir-se a viatjar pel món per diferents motius, però en cap cas per turisme.

Són històries de dones que van sortir de l’esfera privada domèstica i van gaudir de la llibertat i la descoberta de destinacions exòtiques i llunyanes darrere dels seus objectius, malgrat les dificultats, les crítiques i els prejudicis (i en molts casos els perills) per la condició del seu gènere.

L’autora ens presenta a través de capítols curts, acompanyats per imatges i cites, la vida d’aquestes dones inquietes, apassionades, moltes intel·lectuals i totes elles valentes. És un llibre amè, en el qual cada historia pot llegir-se de manera independent.

Elisenda Albertí ens apropa cada protagonista, la contextualitza, aquí es nota la seva feina de documentació prèvia i, amb un llenguatge narratiu proper ens connecta amb la vida d’aquella viatgera.

Com a curiositat, una de les protagonistes és Mary Livingstone, exploradora incansable, que va tenir un paper intens però eclipsat totalment al costat del seu famós marit, el doctor David Livingstone. També trobem a Mary Kingsley, que va inspirar el personatge de Katherine Hepburne a la pel·lícula La reina d’Àfrica, dirigida per John Huston. I en la selecció apareixTeresa Ametller, l’única catalana del recull, filla del famós empresari de xocolates, a qui se’ns presenta com una dona lliure i intrèpida que viatjava per motius comercials.

Aquest llibre dona rellevància aquestes viatgeres que, cadascuna a la seva manera, van ser pioneres i un referent per les que van venir després.

Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers.

Apulia (Puglia, en italià) és la regió del sud del país -que forma el taló de la bota italiana- amb encantadors pobles al costat de la mar, els seus 800 quilòmetres de costa, boscos frondosos i oliveres i una cuina diferent que és el seu senyal d'identitat. És una zona plena de llocs secrets idonis per itineraris amb cotxe o amb bicicleta.  

És una regió plana i agrícola, vorejada per una llarga costa que alterna precipicis d’arenosa amb extenses platges de sorra. Es banya en les mars Adriàtic i Jònic, els dos d'aigües color verd maragda i blava, i al llarg del seu litoral es poden trobar el llegat dels normands, espanyols, turcs, sueus o grecs. La nova cuina llegendària —la seva cucina povera— : l'oli d'oliva, el raïm, els tomàquets, les albergínies, les carxofes, els pebrots, el salami, els bolets, les olives i el peix fresc sempre estan en la taula. Per tot arreu trobarem orecchiette (pasta amb forma d’orelles), servides amb bròcoli o ragú, cobertes del fort formatge de la zona: la ricotta forte.

Compta amb  un patrimoni artístic molt ric, com els carrers medievals de la capital . Bari, i la espectacular ciutat de Leece, una joia del Barroc i Galantina, amb la basílica de Santa Catarina. La guia ofereix àmplia informació de les ciutats i dels llocs emblemàtics per visitar. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Yasmina Reza és una dramaturga francesa reconeguda amb els més prestigiosos guardons com el Molière, el Laurence Olivier, el Theater Houte i el Tony.

Aquest volum de teatre reunit recopila tres obres de teatre seves que han estat traduïdes al castellà: “Arte”, "Tres versiones de la vida. Una comedia espanyola”, "Un dios  salvaje i una obra inèdita "Bella figura". A través de totes elles, l’autora ofereix retrats incisius i crítics de la societat contemporània amb diàlegs aguts i situacions que posen de manifest les tensions humanes que han aconseguit captar l'atenció del públic i la crítica teatral.

L’obra de Reza ha estat reconeguda internacionalment, sent traduïda a més de trenta-cinc idiomes i sent representada en diversos països amb gran èxit. A més, la seva capacitat per explorar temes com l'amistat, les relacions humanes i altres qüestions existencials amb un toc d'humor i profunditat ha consolidat la seva reputació com una de les dramaturgues més rellevants del panorama teatral actual i sens dubte estem davant d’un llibre imprescindible a qualsevol biblioteca de referència d’obres de teatre.

Més informació:

• Yasmina Reza a les biblioteques

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques 

Joan Yago (Barcelona, 1987) és un dels dramaturgs més prolífics i interessants de l’actual panorama teatral català. Les seves obres es caracteritzen per inspirar-se en fets històrics i socials, sempre des de la ironia i el sentit de l’humor.

Cofundador de la companyia La Calòrica, Yago és el dramaturg habitual de la companyia. Però a més, Yago ha destacat per obres d’èxit com You say tomato, un divertit musical de petit format (Premi Serra d’or de la crítica 2016), o Sis personatges – Homenatge a Tomàs Giner, una proposta de metateatre documental innovadora que es va poder veure a l’Espai Lliure l’any 2018.

Entrevistes breus amb dones excepcionals, va ser escrita i publicada l’any 2016. Una primera versió que ja es va poder veure al Thêatre Ouvert de Paris l’any 2022. L’obra arriba per fi a Catalunya programada pel Teatre Nacional de Catalunya, del 29 de febrer al 31 de març de 2024, en una versió reescrita per l’autor i dirigida per la Mònica Bofill.

El text ens presenta un programa de televisió on cinc dones, amb estils de vida peculiars, que existeixen realment, són sotmeses a entrevistes fictícies per una presentadora punyent que furgarà en les seves vides.

L’autor aborda els diferents posicionaments, temes i qüestions existencials al voltant de la identitat, del gènere, i de les diverses visions de la humanitat de dones amb perfils contraposats, des d’una mirada fresca i irreverent.

Una obra divertida però que  ens fa reflexionar sobre vides tan reals com inversemblants, en un món on hi ha tants punts de vista com persones.

Escolta l'obra sencera: Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago

Més informació:

• Un espectacle excepcional de Joan Yago al TNC. Santi Fondevila. Diari Ara. Crítica de teatre. 6/03/2024.
• Les dones estrambòtiques de Joan Yago, de Martí Figueres. Núvol.com. 06/03/2024.
• Balañà, Bofill, Gil, Gorina... Andreu Martín. El Temps de les arts. 04/03/2024.

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

Els nens també tenen dret a gaudir de la música, no creieu? I per defecte els pares també en gaudiran.

Roger Canals, és un polifacètic pel que fa als nens: canta, toca la guitarra, és educador, animador i també és músic de Jazz i Dixieland!

Quants milers d'històries s'han inventat per fer empassar gola avall autèntiques boles de menjar de la boca de les criatures... Se'n podrien fer unes memòries... En el temps del fast food i les preses del dia a dia, quan no és fàcil menjar sa i tranquil i no només els adults, sinó tota la família, aquestes cançons que ens canten les bondats d'una dieta equilibrada, variada i gustosa, que ens animaran a triar els millors productes del mercat, que pregonen les bondats de la fruita i la verdura per a créixer adequadament, són com un plat de seny i rialles. Mai ensenyar a menjar bé, a alimentar-se com cal, ha resultat tan didàctic, amè i divertit com en aquest disc.

De la rumba a la salsa, del funk al rock, del swing a la sardana, rimes divertides i melodies que enganxen. Composades i interpretades per Roger Canals i Cia (XXL) amb arranjaments de Jordi Roma.

Més informació:

• Roger Canals a les Biblioteques
• Pagina web de Roger Canals

Recomanat per Marc de Blas. Bib. de Ponent.Sabadell

 “Mai de la vida no havia vist un paper tan terrible: un d’aquells dibuixos desmanegats i extravagants culpables de tots els crims artístics.

[…]

El color és repugnant, gairebé vomitiu; un groc ardorós i brut, estranyament esboirat per la llum del sol.”

El 23 de març de 1885 l’escriptora Charlotte Perkins Gilman, de 25 anys, va donar a llum a la seva filla Katherine. Després del naixement de la nena, Gilman va experimentar una depressió severa, i el seu metge li va receptar descans llarg i aïllament social com a tractament. Aquesta experiència personal la va utilitzar per a la trama de "El paper de paret groc", publicada el 1892, com a crítica contundent d'aquests tipus de tractament. El fet que la base sigui autobiogràfica afegeix profunditat emocional i autenticitat a la narrativa. Aquest relat es considera un dels millors de la literatura feminista, gòtica i de terror del S. XIX.

La història ens explica la vida d’una dona (no en coneixem el nom, és la narradora) que pateix una depressió postpart. En John, el seu marit, un metge respectat, decideix "curar-la" confinant-la a una habitació amb paper de paret groc, on ella passa els dies aïllada. Tot i que ell creu que fa el que és millor per la seva dona, en realitat, la seva actitud paternalista i autoritària és la causant de l'empitjorament de la salut mental d’ella.

A mesura que la trama avança, es revela la lluita de la protagonista contra la depressió, mentre s'enfonsa en la seva bogeria i perd la seva identitat enmig de l'opressió, la inactivitat i l’aïllament imposat. A aquesta època es considerava que la dona no tenia capacitat d’opinar i decidir sobre ella, el seu cos ni el seu destí; els homes de la família (el pare, el marit) decidien què era el millor per a ella. La transformació de la protagonista al llarg de la història reflecteix les conseqüències devastadores de l’anul·lació de la identitat i la falta d'independència.

Una figura significativa a l’obra és la de la Jennie, la germana d’en John. Actua com a còmplice del seu germà en el confinament de la protagonista, encara que mostra compassió i empatia cap a ella. Jennie encarna la complexitat de les dones en la societat patriarcal, ja que, malgrat ser una figura femenina, també està subjecta a les mateixes limitacions imposades pels homes.

Gilman vol denunciar les restriccions de gènere i els rols tradicionals imposats a les dones a la societat patriarcal del seu temps. I ho fa amb un relat breu, esfereïdor i, alhora, captivador.

Més informació:

• El paper de paret groc a la Viquipèdia
• El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català

Recomanat per Eva Torné: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. 

Què és una rotonda dins les grans urbs i enmig de les grans àrees circulatòries? Potser un oasis corpori i conceptual que alegra alhora que fa més visuals els tombs dels conductors. Ara, qui s’anava a imaginar que darrere la soledat d’aquestes obres d’art tan inspiradores s’amaga un calvari digne del propi Berlanga. La Jove valenciana Candela Sierra és l’autora d’aquest magnífic relat que ens explica focalitzat en la jove escultora Brisa a partir dels seus primers dies de feina, el dia a dia en una petita empresa que es dedica a fer rotondes. Molt enginyosament veiem com la vida de tots els treballadors s’entrelliga i es contamina passant per totes les etapes, tòpics, i nivells de poder, com si d’un micro poble es tractes amb tots els seus ets i uts: uns que s’aprofiten i uns que es deixen fer, uns que treballen i uns altres que no, uns que s’emporten la gloria i uns altres que la pateixen... però per sobre de tot un entorn patriarcal que intimida i condemna. Un Cámera cafè cruel perquè segur que és tristament extrapolable a la vida real.

Candela utilitza un dibuix del tot original, figuratiu i acolorit, amb aspecte de collage i un toc naïf absolutament seductor.

L’obra va guanyar el V Premi València de Novel·la Gràfica i hauria de ser de lectura obligada en totes les feines, es un identificador de cretins de primer ordre.

Esperant ja els propers i prometedors títols de la Candela.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera. 

El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa.

Més informació:

• Concita De Gregorio a les Biblioteques
• Fitxa
• 'Parece que fuera es primavera', el relato del dolor y la fuerza de una madre  

Recomanat per Mònica Mimó. Bib Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

La Charity va néixer a la Muntanya. La Muntanya es un lloc on la pobresa està present a tot arreu. Les persones que viuen a la Muntanya només viuen per sobreviure amb les poques coses que els hi don la natura i malviuen entre ells. La Charity va ser adoptada per el senyor i la senyora Royall, i vivien en una caseta vermella de North Dormer. La Charity creix allà i es converteix en una bonica dama. Quan Charity comença a estar cansada de viure en North Dormer i no sap que fer amb la seva vida apareix el jove Harney. Efectivament, els joves s’enamoren i passen una sèrie de girs en la història que fa que el final sigui sorprenent. Es novel·la que enganxa des del primer moment i es llegeix molt bé com totes les obres d’Edith Wharton.

Més informació:

• Edith Wharton a les Biblioteques

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Novel·la de l’escriptora Elizabeth Von Arnim publicada en el 1921. Es una novel·la clàssica on trobem molts aspectes personals de l’escriptora. Es impressionant com anem descobrint el perquè Vera va donar fi a la seva vida a través del transcurs de la vida de Lucy Entwhistle. Ens detalla el maltractament psicològic d’una manera exemplar. El mal tractador psicològic d’avui també existia abans i Elisabeth ens ho narra d’una manera que sembla que siguem nosaltres mateixos els que patim aquest copejament. Al lector no li agrada el personatge masculí Everard Wmyss, el maltractador, però està tan ben narrat i tan ben escrit que el retrata d’una manera apassionada i no pots parar de llegir el que pensa i fa aquest personatge. A Lucy l’estimes i l’abraçaries però, es clar, com a lector no pots. Impregnada de terror psicològic, alguns trets gòtics, i la mà experta d’Elizabeth alhora d’escriure.

Més informació:

• Elizabeth Von Arnim a les Biblioteques

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Basada en una novel·la de Richard Matheson, autor de relats de ciència-ficció clàssics com "Soy leyenda" o "El hombre menguante", el director de cinema Jeannot Szwarc dirigia aquesta pel·lícula l'any 1980 amb Christopher Reeve, Jane Seymour i Christopher Plummer.
En aquesta història Reeve interpreta a un escriptor anomenat Richard que l'any 1972 rep l'estranya visita d'una senyora gran que li entrega un rellotge i li demana que torni amb ella. Dies després durant una estada en un hotel, es queda fascinat amb el quadre d'una actriu de principis del segle XX. Quan ho investiga descobreix que es tracta de la mateixa senyora que li va portar el rellotge, derivant en una obsessió que el portarà a intentar viatjar en el temps a través de la hipnosi, vivint així una intensa història d'amor durant l'any 1912.

Més informació:

• Jeannot Szwarc a les Biblioteques

• Jeannot Szwarc a la viquipèdia

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera. 

Per a mi sempre serà un plaer de recomanar-vos l’adaptació reeixida d’una obra literària de qualitat. La recomanació d’avui és una versió cinematogràfica del drama més aclamat de la literatura francesa, el Cyrano de Bergerac escrit per Edmond Rostand (Marsella, 1868 - París, 1918).
Si el Cyrano de Bergerac (1990) dirigit per Jean-Paul Rappeneau, interpretat per Gerard Depardieu (Chasteurós, 1948 -  ), ens mostrava un cavaller acomplexat per la panxona i un nas de volada notòria, sense defectes de caràcter ni aparença més enllà dels límits que ell mateix s’imposava, el Cyrano (2021) de Joe Wright (Londres, 1972 -  ), adaptació de l’obra homònima (2018) de teatre musical dirigida per Erica Schmidt, ens dóna un motiu plausible d’aquest dany que un mateix es procura. L’elecció de Peter Dinklage (Jersey Shore, 1969 -  ) per al paper protagonista confereix al personatge una causa per justificar l’enamorament incapaç de transcendir els propis sentiments: un defecte físic notori. Les al·lusions al nas del cavaller, tan presents al drama original i les adaptacions més convencionals, han mudat en un cop de puny que no admet discussió. El nanisme —i també qualsevol altre defecte físic que surti del cànon anatòmic acceptat— marca la diferència entre els homes dignes de ser estimats per una dona de gran bellesa i aquells altres que han d’acceptar la incapacitat de merèixer aquest amor. Hom podria objectar que l’amor no es mereix sinó que es dóna, i els motius perquè sigui ofert no són sempre evidents ni han d’encaixar per força en un mercat materialista de relacions humanes. A la realitat, mai com al nostre temps, la gent ben plantada i atractiva no havia tingut tantes ocasions d’aparellar-se amb cònjuges pastats. Encara que al segle XVII les possibilitats d’arribar al casori des de l’atracció física no eren tan determinants, costa poc de posar-se al lloc del personatge creat per Rostand, perquè fins i tot William Shakespeare, a cavall entre els segles XVI i XVII, quan afaiçona la figura del rei d’Anglaterra Ricard III Plantagenet, el fa desgraciat en l’amor, car la dama que ell pretén el rebutja a parts iguals pels defectes morals i físics, com si la seva deformitat —a la vida literària— fos l’excusa per congriar un caràcter pervers. En el cas d’aquest Cyrano, el dèficit de presència corporal li representa un mur per a l’expressió dels afectes. En canvi, quant al caràcter, aquesta mancança no li pren res en bondat, coratge ni generositat.
Peter Dinklage i Haley Bennett (Fort Myers, 1988 -  ) donaren vida a la parella protagonista (Cyrano i Roxanne) als escenaris, sota la direcció de Schmidt i, a la gran pantalla, amb Wright. Teniu al davant un drama musical d’època molt ben equilibrat. De vegades els films musicals enfarfeguen de tanta estona com els actors canten i no fan més que cantar. Per contra, es pot dir que Cyrano no cau en aquest defecte. El guió de Schmidt i la drecció de Wright reïxen a presentar una història ben lligada, amb diàlegs mordaços dins els límits de la bona educació i confidències en ambients de llum vellutada. Les manifestacions de rivalitat, tírria o menyspreu tenen reservats uns escenaris més llòbregs o, si es fan en entorns ben il·luminats, l’ofensor paga la pena del ridícul. La partitura ha estat escrita per Aaron Dessner i Bryce Dessner, membres del grup de rock The National i autors de la versió teatral amb Schmidt. Les peces musicals, siguin de cant o dansa, entren als diàlegs amb naturalitat, com un recurs per expressar amb contingut afegit el que les paraules simples no gosen dir. Remarco la bellesa de les coreografies de dansa i combat. Unides als exteriors i el vestuari, donen un embolcall d’acompanyament per embadalir l’auditori. En síntesi, una pel·lícula a l’estil de les grans produccions que ha merescut elogis, per bé que no ha estat premiada amb guardons principals ni ha gaudit d’un gran èxit comercial. A desgrat del dèficit que ha generat, sóc de l’opinió que amb els anys guanyarà valor i esdevindrà un film de culte entre els amants del cinema musical i d’època.
El guió estableix un passat comú per als dos protagonistes: amics de la infantesa i units per les confidències, així com afinitats comunes per les arts, la literatura i les converses de qualitat. Ella l’admira, a més a més, pel seu coratge militar i la destresa amb les armes, però ell no sap com expressar els seus sentiments. Aquesta incapacitat el perjudica, car la Roxanne i un jove soldat, el Christian,  s’enamoren —superficialment—només de veure’s al foyer d’un teatre. El jove va destinat a la companyia del Cyrano, que és oficial de les tropes d’elit del rei de França, i la noia li demana que el tracti bé. La descoberta de l’afecte correspost entre els dos joves trenca el cor del protagonista principal. No obstant això, desitja per sobre de tot la felicitat de la seva enamorada, i ajudarà el Christian a consolidar el festeig amb unes meravelloses cartes d’amor.
Kevin Harrison (Nova Orleans, 1994 -  ) fa el paper d’un enamorat poc dotat per a la paraula i aquesta mancança permet de reproduir moltes de les situacions còmiques de l’obra original, perquè la Roxanne no encaixa en un rol de figa-flor ni s’acontenta amb ser l’objecte de desig. Ella en vol més, exigeix que li desvetllin emocions amb la paraula i les accions més enllà dels clixés. Desitja casar-se per amor i rebutja el matrimoni de conveniència que li proposa un noble d’edat madura, malgrat ser òrfena i no tenir un ral. L’assetjament  d’aquest home l’empeny a un casament precipitat amb el Christian i la venjança del rival passa per enviar la companyia del Cyrano a la guerra i, amb ell, tots els seus soldats, també el flamant nuvi, que no té temps ni de consumar el matrimoni. D’embolic en embolic, de duel en duel, verbal o esgrimit, la narració avança, amb un elenc de secundaris espectacular per expressió facial i timbre de veu. Esmento Ben Mendelsohn, triat per al rol del noble pretendent de la Roxanne, i Monica Dolan, que fa el paper de dama de companyia de la jove. Amb recança m’abstinc de citar-los tots, perquè no acabaria.
Quan quasi tot és dat i beneït, i només manca esperar el retorn o la mort, entre les privacions del front, el Cyrano troba temps per escriure cada dia a la Roxanne i tramet les cartes com si les escrigués el Christian. Les circumstàncies del festeig i el casori, unides a l’ajut que ha rebut per guanyar el cor de la Roxanne, minen la confiança del Christian, el qual es veu consumit per la inseguretat i la gelosia. L’adaptació de Wright és molt explícita a l’hora de reflectir la transformació de l’amistat en rivalitat a causa d’aquests equívocs i presenta canvis notoris amb l’obra de Rostand i l’adaptació de Jean-Paul Rappeneau. Mentre la versió més fidel mostra un Christian madur que anima el Cyrano a confessar la veritat, a l’adaptació de Wright i Schmidt veureu un Christian desesperat. Ja no morirà a la guerra per una fatalitat, ans hi deixarà la pell en una càrrega suïcida per reivindicar-se com un home d’honor i alhora aplanar el camí per a l’amic que tant l’ha afavorit.
El recurs al defecte físic per justificar la renúncia a expressar l’enamorament significa, en darrer terme, una falta d’orgull: creure que els altres no saben estimar de debò i solament un mateix atresora l’amor autèntic separa el Cyrano de la Roxanne. A l’escena final, Roxanne confirma el que ja s’intuïa des del festeig amb el Christian: si bé la bellesa corporal pot atraure l’atenció, no la fa enamorar, ni es decideix per la passió o pel desig que hi posa l’home, ans per les emocions que li sap desvetllar amb una conversa interessant i culta. A la fi, descobreix l’amor no declarat gràcies a la recitació de memòria de la carta de comiat d’en Christian, a càrrec d’en Cyrano, amb tot just una mirada al paper per fer veure que llegeix. Per això, davant la declaració amorosa de la Roxanne, ”I have always loved Cyrano”, el Cyrano interpretat per Dinklage respon: “And I loved my pride”, una confessió del tot adient per a un home equivocat, que en una altra vida de ficció va dir alt i clar: “A Lannister always pays his debts”.

Més informació:

• Joe Wright a les Biblioteques
• Cyrano a la Viquipèdia
• Joe Wright a la Viquipèdia
• Buchanan, Kyle. “Peter Dinklage on Cyrano and life after Game of thrones”. The New York Times. The Projectionist (22 desembre 2021). Consulta: 1 febrer 2024.

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

L’empoderament de les dones podria arribar a salvar el planeta!

Aquest recull de Vint-i-quatre articles d’autores d’arreu del món, que són veus destacades i activistes d’aquest moviment a nivell internacional, ens parla de l’ecofeminisme, una corrent que interrelaciona feminisme i ecologisme i que sorgeix com a moviment necessari per a unir forces en ambdues lluites per arribar a la justícia social.

Aquestes dones lideren els moviments per preservar el medi ambient, per tancar indústries contaminants, per la justícia energètica, per la justícia social, per un treball digne, per reduir la bretxa salarial, per la igualtat d’oportunitats..., una llarga llista de de lluites que estan profundament relacionades amb la lluita feminista.

Es reflexiona, mitjançant casos específics, s’analitzen les formes en què les dones interactuen en la lluita contra el canvi climàtic, com es poden apoderar per aportar solucions i com arriben a la conclusió que l’equitat de gènere és una premissa indispensable per fer un món sostenible, més segur i just.

El llibre és la traducció feta per Josefina Caball del llibre Why women will save the planet, del qual s’han suprimit quatre articles, i se n’hi ha afegit un, l’últim, de Yayo Herrero.

El 8 de març celebrem el Dia Internacional de les dones.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Maurane Mazars és il·lustradora, dissenyadora i autora de còmics francesa que es va formar en Comunicació Visual a l’École Estienne de París ; després va ampliar els seus estudis a les universitats de Gènova i Estrasburg. Ha obtingut diferents premis per la seva feina a Bèlgica, Suïssa i França. Aquesta obra va guanyar el Premi Atomium Raymond Leblanc l’any 2018 així com el Premi Revelació al Festival Internacional d’Angoulême l’any 2021.

¡Baila! explica la història d’Uli, un jove ballarí alemany, apassionat per les pel·lícules musicals que acaba abandonant Alemanya en busca del somni americà, a la Nova York dels anys cinquanta. Allà intentarà triomfar a Broadway encoratjat per l’Anthony, un altre ballarí que va conèixer a Alemanya que li va obrir els ulls sobre la seva verdadera meta, que es el teatre i no el cinema. L’Uli, tot i venir d’una Alemanya recent sortida d’una Guerra Mundial, no dubtarà en gaudir de la seva sexualitat sense cadenes ni màscares. L’Uli i l’Anthony iniciaran una breu relació però molt intensa i l’Uli se n’adonarà que no tots tenen la mateixa mentalitat que ell, la qual pot estroncar la seva carrera artística, que exigeix tota la concentració possible.

 Amb aquest còmic Mazars homenatja els inicis del teatre musical, el moment culminant del cinema als Estats Units i la dificultat per entrar al circuit professional. També fa un homenatge a importants figures de la dansa moderna a Alemanya del segle XX. Un dels punts forts de l’obra són les escenes de ball, en què Mazars construeix coreografies que transmeten moviment i que s’acaben de completar en la ment del lector. Per emfatitzar aquestes escenes alguns casos hi presenta vinyetes sense fons aïllant el protagonista de la resta del món eliminant qualsevol obstacle per la mirada i el moviment.

 Té un estil gràfic interessant, en què l’autor s’assegura de marcar molt bé el contorn dels personatges i un bon equilibri entre aquarel·la i tinta. La precisió i el detall van canviant all llarg de les escenes, segons on Mazars vol dirigir la nostra mirada.

En definitiva és una obra amb molts punts interessants que segur que us faran passar una bona estona!

Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

La psicòloga Gloria Mark revela resultats sorprenents sobre com la tecnologia afecta a la nostra capacitat d'atenció, i ofereix un nou enfocament per a entendre com funciona el nostre cervell en el món digital. Passem una mitjana de tot just 47 segons amb l'atenció posada en una pantalla abans de desviar-la a una altra. Es necessiten 25 minuts perquè la nostra atenció torni a una tasca després d'una interrupció. Ens  interrompem a nosaltres mateixos més del que som interromputs per uns altres.
Explica aquests resultats sorprenents fruit de dècades de recerca sobre com la tecnologia afecta  la nostra atenció. Així mateix, corregeix sobre alguns mites, per exemple, que la multitasca perjudica en lloc d'ajudar a la productivitat, i que l'ús moderat de les xarxes socials i l'entreteniment en línia ajuden a amplificar la nostra atenció .Aprendrem què esgota els nostres recursos mentals i quins són els quatre tipus d'atenció que experimentem 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què podem fer després d’una ruptura sentimental? Quins son els passos? Volem deixar de patir i tornar-nos a sentir vius i sense ressentiments. Aquest llibre t’ajudarà a: 
· Comprendre els motius de la teva tristesa
· Reconèixer els motius de la ruptura sentimental
· Conèixer de què està fet l'amor veritable
· Passar pàgina sense amargor ni ressentiments
· Desenvolupar la teva autoestima i confiança
· Recuperar la il·lusió pel present i tornar a la vida amb més força i alegria
No es tracta de buscar culpables, sinó de passar pàgina. 

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Muntanya és una revista d’excursionisme editada pel Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de defensar i promocionar el patrimoni natural i cultural català.

En aquesta publicació hi podem trobar articles sobre viatges, sobre l’alta muntanya i alpinisme, itineraris per fer excursions i senderisme, però també reportatges diversos sobre temes relacionats amb la natura, com poden ser l’educació ambiental, la protecció de la biodiversitat o l’activisme ambiental.

En el número 943, del desembre de 2023, podem llegir un article molt interessant: Els geoparcs mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat, escrit per Alfred Montserrat-Nebot.

L’autor, en només deu pàgines, explica què són els geoparcs, per què són importants i com repercuteixen de manera positiva en els territoris.

La UNESCO defineix els geoparcs com “​​àrees geogràfiques úniques i unificades on es gestionen llocs i paisatges d'importància geològica internacional, a través d'un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament sostenible.”

Montserrat-Nebot, en concret parla dels que hi ha a Catalunya: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Orígens (Conca de Tremp-Montsec). Aquests geoparcs tenen un patrimoni geològic molt important, que els serveix per al seu desenvolupament socioeconòmic, com per exemple la muntanya de Montserrat, les construccions en pedra seca, la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les petjades dels últims dinosaures, que fan de finestres al passat de la Terra.

Els geoparcs mundials de la UNESCO no s’encarreguen només d’explicar i interpretar l’evolució geològica i natural d’un territori, també volen potenciar accions per mantenir lligams entre la cultura i les tradicions d’aquestes àrees geogràfiques que constitueixen cada geoparc en concret.

En aquest article també hi ha una entrevista  al Dr. Guy Martini, president d’UNESCO Global Geoparks Council, que diu coses tan interessants com: ”Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societat humanes que hi habiten”. Comenta que un geoparc mundial assoleix els seus objectius a través d’un enfocament triple: la conservació, l’educació i el geoturisme perquè estimulin l’activitat econòmica local i el desenvolupament sostenible.

Actualment, hi ha 195 geoparcs mundials de la UNESCO a 48 països, 15 dels quals són a l’Estat espanyol i 2 a Catalunya.

Per saber-ne més:

https://www.unesco.org/es/iggp/geoparks/about

https://geoparques.es/ca/

https://www.geoparc.cat/

https://www.geoparcorigens.cat/

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Els skateparks no són només llocs d'activitat esportiva. Per als joves en particular, compleixen diverses funcions socials més enllà de l'esport. David Andreu, amb l'ajuda i l'assessorament de Luka Melloni ( Vulcà Skateparks ) ha recopilat una selecció de skateparks internacionals amb un esperit especial, espais dissenyats i construïts per equips tècnics i esportistes en actiu. Aquest preciós volum repassa els treballs més importants dels millors dissenyadors dels últims anys, aquells que estan...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

'Al Calaix', és un dels treballs inèdits inclosos dins la caixa integral de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries publicada l'1 de setembre.
Aquest àlbum està ple de cançons guardades en el record, com entre d'altres: una personal versió del 'Per Sant Joan' de Joan Manuel Serrat inclosa en la caixa "Serrat Encanta (Discmedi, 2014); 'Mare', inclosa en el disc "Himnes d'amor: a la Mare de Déu de la Cinta" (Tram, 2005); 'Som gent del Matarranya' del disc "Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte" o 'Ara estàs viu" del disc de La Marató 2010 de TV3. També inclou quatre cançons més enregistrades en un fals directe, del Document sonor inclòs en el llibre "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries" de 1988.

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quin impacte té la digitalització en nens i adolescents? Trobem adolescents menys empàtics, menys reflexius, amb un menor control dels impulsos, amb poca tolerància a la frustració, desensibilitzats davant la violència i el patiment aliè, però també més propensos a ser victimitzats i a exercir violència contra ells mateixos. Afecta  les habilitats socials, afectives i relacional i també al  seu neurodesenvolupament. 

Com podem frenar aquesta constant interferència en el creixement saludable dels nostres fills? Com impedir que les pantalles segueixin devorant-los? Som els adults, amb la nostra inacció, part del problema? Què es pot fer des dels diferents àmbits per regular l'ús dels dispositius digitals? Protegir el present dels infants i adolescents és la millor manera de garantir un futur millor per a tothom.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Rita, de set anys, té problemes greus de comunicació a l’escola. S’ha inventat una bombolla que la protegeix dels que l’envolten i viu en el seu silenci. No parla amb ningú. En canvi, a casa, no calla.
L’Anna, la mare de la Rita, viu atrapada en una bombolla de culpabilitat. Atabalada per la feina, per la seva preocupació per la Rita i pel record de la filla que se li va morir a la panxa a mig embaràs, no aconsegueix escriure.
La història de David Vetter, un nen nord-americà que va viure dotze anys tancat en una bombolla de plàstic perquè el seu sistema immunitari no funcionava, els servirà a mare i filla per superar les seves pors i vulnerabilitats i sortir de les presons invisibles que s’han construït.

Premi Joanot Martorell 2023

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després de la mort dels seus pares, la Louise ha de tornar a Charleston per tancar i vendre la casa dels pares. S’acumulen els records d’infantesa i el tràngol de la pèrdua de les dues persones que més l’han estimat. 
Però el que més l’atura, és haver d’enfrontar-se al seu germà, Mark, que mai ha sortit de Charleston i porta malament l’èxit de la Louise. Però, necessita la col·laboració del Mark per buidar la casa, els records i vendre-la. No obstant, la casa té altres plans...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

MANIAC és nom del primer ordinador construït als anys 40 i aplega les biografies de científics rellevants del segle XX que van crear les bases de la Intel·ligència Artificial.  

Arrenca amb la història novel·lada de Paul Ehrenfest, un dels físics teòrics més importants de principis del segle XX que van fer volar per l'aire la idea d'Einstein que la incertesa no tenia cabuda en la ciència i que en 1933 va matar a tirs al seu fill Vassily, abans de suïcidar-se. Després continua amb la biografia de John von Neumann, que a la dècada de 1930, va fer grans avenços en la matemàtica que es situen entre la física quàntica i la tecnologia informàtica moderna: Va treballar sobre el Projecte Manhattan que va produir les bombes atòmiques que van acabar amb Hiroshima i Nagasaki. L'última part del llibre salta a 2017, a AlphaZero, un programa informàtic basat en un LLM dissenyat per DeepMind que aprèn no processant dades humanes sinó aprenent de si mateix. I es posa a prova jugant al Go, enfrontant-se al campió mundial sud-coreà Lee Sedol. Sedol.  Aquest, de fet, va deixar de jugar professionalment en 2019 en constatar que la Intel·ligència Artificial no pot ser derrotada en aquest joc. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tens ganes d’anar a Escòcia i no perdre’t res? Història, gastronomia, música, visitar una destil·leria, tastar whiskis, visitar abadies, caminar per senders, descobrir els seus personatges històrics, passar-s’ho bé al seus festivals de carrer, jugar al golf, observar orques i balenes, veure menhirs i i moltes altres experiències?
Doncs necessites una bona guia de viatges. Aquesta està actualitzada i redactada per autors locals que et recomanaran bons llocs i t’explicaran tots els detalls per poder preparar un  gran viatge ple d’experiències. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Prepara el teu viatge a Gran Canària amb aquesta guia que resumeix la informació més pràctica: mapes, itineraris, fotografies, museus i lloc d’interès. Porta un mapa desplegable per orientar-se. Adequat per totes les butxaques; tant si tens un pressupost limitat o més diners. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

A través de set narracions novel·lades i situades entre el 1792 i el 1858, l'autora reconstrueix les experiències de les primeres dones excursionistes d'alta muntanya al Pirineu. Mitjançant una visió intimista i personal, i amb gran sensibilitat i experiència muntanyenca, Marta Iturralde relata amb brillantor excursions i ascensions de set pioneres als Pirineus centrals, entre el Pico Entre los Puertos i l'Aneto. Les vivències narrades sobre aquestes dones són d'allò més intenses i èpiques, ja que es van atrevir a descobrir indrets que llavors havien estat molt poc explorats. 

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa.

Al 2024 es celebra el centenari de la mort del compositor italià Giacomo Puccini i, us volem recomanar una sèrie d’articles que s’aniran publicant al llarg del 2024 a la revista "ÓPERA ACTUAL" per commemorar aquesta efemèride.

La primera publicació es pot trobar al número 273 (enero-febrero 2024) escrita per Verónica Maynés i Pablo Menéndez-Haddad (pàgs. 38-41). En aquest article els autors fan una primera aproximació a la figura de Giacomo Puccini per entendre part de la seves composicions musicals vinculant-les amb altres obres en les que es va inspirar i moviments culturals que també el van influenciar. 

El segon article sobre Giacomo Puccini es publicarà al número 274 (marzo-abril 2024).

Aterratge és el retorn a la novel·la de l'Eva Piquer, periodista cultural i escriptora, després de vint anys dedicada a l'escriptura d'altres gèneres. També és la narració de la tornada a la vida havent superat la pandèmia i, sobretot, una tragèdia familiar que anomena "Tot allò".  A partir de l'anècdota d'un aterratge forçós que va esdevenir el 1973 en una platja d'Islàndia, trena un relat amb les històries d'un viatge en part personal i en part professional per visitar les restes de l'avió, la d'una entrevista al pilot que va salvar el passatge amb la seva perícia i algunes pinzellades pudoroses a "Tot allò" i les seves conseqüències. Malgrat que ha patit la malaltia i la mort d'algú molt estimat, tria seguir endavant i viure després d'estavellar-se sobtadament de manera simbòlica.

Més informació:

• Eva Piquer a les Biblioteques
• Eva Piquer a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Bibliobús La Mola.

L’escriptor Paul Auster (Nova Jersey, 1947 -  ) sorprèn el públic amb un assaig sobre el culte a les armes de foc entre els nord-americans. Un País banyat en sang (2023) exposa les raons d’aquesta afecció a les armes i el contrasentit d’adherir-s’hi sense enfrontar-se al mal que fan. Per fer més completa l’anàlisi de l’assumpte, l’autor comparteix amb els lectors la seva experiència personal relativa a les armes, així com l’entorn social i cultural que les acompanya.
Quan Paul Auster encara no havia nascut, la seva padrina paterna va matar el marit. El pare de l’autor i el germà gran del pare ho varen presenciar. Fou la fi tràgica d’una relació plena de despropòsits, però la família continuà unida, car la padrina esquivà la presó perquè els tribunals la van declarar mentalment trastocada. El jove Auster va créixer dins un mur de silenci i, fins ben entrada l’edat madura, no en va saber res, de tot plegat. Pel camí, va adquirir aviat destresa en l’ús de les armes a nivell de tir esportiu, per bé que ningú del seu entorn familiar ni social l’encoratjà a tenir-ne o practicar amb constància aquesta habilitat. Aviat va ser conscient que, en un altre context familiar, social o fins i tot geogràfic, hauria estat del tot natural que fos propietari d’armes de foc. També s’adonà que moltes disputes i baralles intranscendents acabaven a trets i, després d’uns pocs viatges pel món, no tenia dubtes sobre el caràcter violent de la societat nord-americana.

Val a dir que, de fora estant, costa de valorar si les dades estadístiques aportades per Auster són verídiques. Sembla acceptat que els Estats Units de Nord-Amèrica conformen l’únic lloc del món on hi ha més armes de foc en mans de particulars que habitants sobre el territori. Hom pot discutir si és cert o no que cada any morin tants nord-americans per arma de foc com per accident de circulació, o si els morts anuals per la primera causa s’atansen a la xifra de soldats nord-americans morts a la Guerra de Vietnam. Ara bé, és indiscutible que s’ha intervingut eficaçment per limitar les morts a la carretera i, en canvi, no s’han implantat mesures adients per limitar la mortalitat a causa de les armes. Els efectes d’aplicar a la possessió d’armes unes millores semblants a les assegurances a tercers, la normativa i els permisos de circulació, fóren immediats i del tot benèfics. Una necessitat vital (conduir per raons laborals, familiars o personals indefugibles) s’ha regulat i, per contrapunt, no es regula una pretès dret aparentment superflu (posseir armes). Segons Auster, a mesura que es redueix el nombre de nord-americans propietaris d’armes de foc, una minoria activa cada vegada en té més, s’hi arrapa per una qüestió de llibertat fonamental i, a desgrat de totes les tragèdies, rebutja que es faci res per limitar-ne la possessió. L’autor constata que, si cinquanta anys enrere, l’accés a les armes depenia de l’entorn social i la tradició familiar, avui la visió de la propietat de les armes com un dret és un assumpte ideològic que divideix la població en fronts polítics oposats.

La tesi essencial del llibre passa per entendre aquesta controvèrsia com una conseqüència de la història d’Amèrica del Nord. Sense una acceptació serena d’aquesta història, no s’entendrà el problema ni es gestionarà de manera adient.

Per 180 anys abans de la independència, els homes blancs de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord van haver de servir, pagant-se ells mateixos l’armament, a les milícies colonials. Les milícies lluitaven contra els indis per desposseir-los de la terra que els era pròpia i, alhora, donaven suport a l’exèrcit professional quan calia combatre contra d’altres potències europees que també tenien colònies al continent. A més a més, els homes blancs tenien el deure de participar a les patrulles d’esclaus per perseguir els esclaus fugitius. Per aquest camí, la possessió d’armes i el seu ús per imposar amb violència el nou ordre supremacista blanc d’Amèrica del Nord arribaren amb vigència plena a la Guerra Revolucionària i, més enllà, fins a la Guerra de Secessió. La independència de les tretze colònies va donar l’oportunitat de superar aquest doble estigma, però per mantenir els estats esclavistes dins la nova unió d’estats, es preservà l’esclavitud, igual que per no qüestionar el supremacisme blanc ni l’espoli contra els nadius americans, perdurà la usurpació de terres. Així, els Estats Units de Nord-Amèrica esdevingueren una democràcia ètnica.
Quina regulació es va fer sobre la possessió d’armes de foc després del a independència? En aquest punt manifesto la meva ignorància i he de seguir el relat de l’autor. Malgrat la situació de fet quant a la possessió universal d’armes, Auster sosté que la jurisprudència de la nova república mai no va establir un dret universal de posseir, portar i usar armes en defensa de la vida, la família, la propietat i l’honor, sinó el dret de portar armes per allistar-se a les milícies dels estats, atès que els pares fundadors veien l’existència d’un exèrcit professional com un perillós instrument al servei de la tirania. Els soldats i els oficials de l’exèrcit de la Unió havien de reclutar-se entre el personal de les milícies dels estats. Quan al llarg del segle XIX es consolidà l’existència d’un exèrcit federal permanent, paral·lelament es limità amb eficàcia l’exhibició pública de les armes i el segle acabà, en aparença, amb l’acceptació de controls sobre la possessió i l’ús de les armes en mans de particulars.

Tot i això, és una veritat evident que els controls d’armes no han funcionat i, progressivament, s’ha establert en la societat nord-americana la divisió ideològica entre els partidaris i els detractors del presumpte dret fonamental d’accés a la propietat de les armes. Auster puntualitza que l’any 2008, el Tribunal Suprem dels Estats Units de Nord-Amèrica va canviar la jurisprudència en establir que la possessió d’armes de foc en mans dels particulars era un dret constitucional, per bé que amb restriccions precises sobre llocs i circumstàncies que impedien de portar-les, exhibir-les i usar-les. A més a més, recorda Auster, imposà als estats el deure d’implantar mesures de control per impedir que els delinqüents i les persones poc assenyades en tinguessin.

L’assassinat d’una persona ja és un delicte molt greu. Què més no es dirà dels assassinats múltiples, comesos per persones que els planifiquen en el decurs dels anys i compren legalment les armes que empraran? La solitud no desitjada o unes condicions laborals sense perspectives, congrien al llarg dels anys el ressentiment i l’odi contra els altres. L’assassinat d’una pluralitat de persones i el suïcidi posterior garanteixen la fama i la venjança per tot el que el criminal trastocat creu que li ha tocat de sofrir. Davant aquesta loteria macabra que pot afectar qualsevol, la por fa anar per vies equivocades. Si les bones persones s’han d’armar per por de les males persones, serà inevitable que, per probabilitat estadística, quan una bona persona sofreixi un destret o li falti un bull, recorri a les armes. Auster pregunta amb murrieria si la por és un argument suficient per matar una altra persona, com sovint diuen que fan els policies blancs després de matar una persona negra.

Passats 15 anys des de la sentència, aquests controls no s’han establert. Auster s’emmiralla en la prohibició de la venda d’alcohol als anys 20 i 30 del segle XX. Mentre les persones partidàries de l’accés lliure a les armes no canviïn d’opinió, si es prohibissin les armes en mans de particulars, encara n’hi hauria més. Per descomptat, no ho acceptarien els propietaris ni, encara pitjor, els fabricants. El control d’armes només serà eficaç quan els partidaris de prohibir-les i els partidaris de tenir-les acceptin que s’hi pugui accedir amb uns controls segurs. Auster es pregunta per què avui, a desgrat de la violència creixent causada per les armes, els partidaris de la llibertat de posseir-ne ho veuen com un dret constitucional i un senyal de llibertat personal irrenunciable. Hom pot acceptar que la seva possessió sigui un dret (ara ja ho diu la jurisprudència federal), però negar-se a limitar-ne l’accés també? Per què han degenerat les coses fins a l’extrem de delimitar camps ideològics tan hostils? Per què ara els conservadors volen armes per a tothom sense control i els liberals les volen restringir? Per què els partidaris d’una democràcia participativa les volen amagades i els defensors d’una democràcia autoritària les exhibeixen amb orgull? Per què les armes marquen la prova del cotó entre demòcrates i republicans?
Per anar a l’arrel d’aquesta divisió ideològica, Auster recorre a la conflictivitat associada a la reivindicació dels drets polítics i socials (civils, en la terminologia nord-americana) de la minoria negra. Els líders més radicals de la minoria negra varen argumentar que calia protegir-se amb una milícia popular de la brutalitat policial i els atacs dels racistes blancs més intransigents. El pretès dret de portar armes per protegir la vida, fins aleshores reservat als blancs, va ser reclamat pels negres. A la segona meitat dels anys 60 del segle XX, quan ja era evident que el vot no havia permès a la població negra d’accedir en igualtat de condicions a l’habitatge, la sanitat ni l’educació, esclataren motins de revolta racial que destruïren moltes propietats i, s’ha de remarcar, moltes vides innocents. Per prevenir aquests incidents en el futur, el Congrés dels Estats Units de Nord-Amèrica va legislar l’any 1968 per prohibir l’exhibició pública de les armes i establir un control raonablement rigorós sobre la seva tinença. La reacció dels propietaris i els fabricants va impedir que la nova legislació fos efectiva i la NRA (National Rifle Association) es regirà com un mitjó. Una entitat dedicada quasi en exclusiva  a oferir serveis als caçadors i els tiradors esportius esdevingué de cop el que és avui: un moviment blanc, conservador i rural que promou el dret de portar armes per defensar-se dels delinqüents, presumptament emparat per la 2a esmena de la Constitució dels Estats Units de Nord-Amèrica, d’acord amb una interpretació que el Tribunal Suprem no confirmà fins l’any 2008, amb unes restriccions encara pendents d’aplicar que la RNA no accepta ni acceptarà. La ironia rau en què els conservadors blancs han manllevat la doctrina sobre les armes que sostenien els radicals negres del segle passat.

Aquesta divisió ideològica que Auster citava abans d’explicar la causa de l’adhesió dels conservadors blancs al culte a les armes s’estén a diferències de concepte sobre l’essència d’un govern democràtic. Els partidaris del dret de portar armes sense límits d’accés, sostenen que els individus són responsables de defensar-se ells mateixos i han de tenir llibertat absoluta per fer-ho. Els qui volen limitar l’accés a les armes accepten la llibertat que la democràcia concedeix al poble, però també el deure d’ajudar i protegir els qui no poden o no saben defensar-se sols. Cadascun dels dos sectors entén que el contrari traeix els valors fundacionals de la Unió, la qual cosa deriva en una creixent intolerància mútua. L’autor adjudica una major responsabilitat del conflicte als defensors de l’accés sense límits a les armes, perquè segons ell, es desentenen dels dos pecats originals de la Unió que fabricaren el mite del dret universal de portar armes: l’espoli de la població nadiua i la xacra de l’esclavitud.
Dit això, Auster no nega la realitat: la minoria que s’oposa al control d’armes és poderosa i influent, boicota i atura qualsevol pas en la direcció de limitar l’accés de les persones pertorbades i antisocials a les armes, la qual cosa permet que la violència continuï i, per por, la població acumuli cada cop més armes. Dissortadament, el control d’armes arribarà quan el vulguin els qui avui no el desitgen i, en conseqüència, hi ha mala peça al teler.

Amb la visió que dóna una formació universitària d’historiador, valoro que Auster té molt bones raons per sostenir les seves tesis sobre la connexió entre el suport a l’accés lliure a les armes i els pecats fundacionals de la Unió. Els estats on la colonització europea i blanca fou més tardana i traumàtica, presenten un suport molt elevat a una tinença d’armes entesa com un senyal irrenunciable de llibertat personal. On la memòria de la usurpació de la terra contra els indis és ben viva, la gent sap que s’ha defensar ella mateixa, perquè la cavalleria no sempre arriba a temps. Als estats que avalaren la continuïtat de l’esclavatge després de la independència i establiren legislacions discriminatòries contra els negres després de la Guerra de Secessió, la possessió d’armes ha esdevingut el darrer reducte de respectabilitat per a la bona gent blanca contra la púrria negra. Aquests prejudicis dels conservadors blancs sudistes s’han exportat als estats que han acollit molts emigrants de raça negra. En canvi, els estats en els quals la població nadiua va ser exterminada fa segles i la minoria negra és poc nombrosa o està ben integrada, l’opinió majoritària va a favor d’establir un control eficaç sobre la tinença d’armes.

La recomanació haurà estat bona si aquest llibre us ajuda a pensar sense prejudicis. El podeu llegir traduït al català per l’igualadí Albert Nolla i publicat per Edicions 62 (Un País banyat en sang, 2023). El caràcter polèmic dels assumptes descrits al llibre sembla que ha afavorit una publicació quasi simultània de l’edició original i les traduccions. El text de Paul Auster es completa amb les fotografies preses per Spencer Ostrander als escenaris de diversos assassinats múltiples comesos per delinqüents ressentits i trastocats. Les il·lustracions esdevenen testimonis muts de l’horror, talment les ferides de Cèsar descrites per William Shakespeare al discurs fúnebre de Marc Antoni: “show you sweet Caesar’s wounds, poor, poor dumb mouths, and bid them speak for me”.

Més informació:

• Paul Auster a les Biblioteques
• Paul Auster a la Viquipèdia
• Fitxa
• “Paul Auster”. Biografías i vidas : la enciclopedia biográfica en línea
• Younge, Gary. “Bloodbath Nation by Paul Auster : review US gun violence under the microscope”. The Guardian. "Book of the day : history books" 

Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Kabus ens transporta als fiors noruecs de la mà d'una de les protagonistes de l'obra, Lisa, que va en busca del passat de la seva mare. La història personal de la Lisa està enllaçada amb la història de la Mari, una noia noruega que viu en una granja, i el Joachim, un veterinari de l'exèrcit alemany, durant l'ocupació alemanya de la segona guerra mundial. La novel·la ens apropa als diversos sentiments dels protagonistes : del rebuig inicial vers els ocupants nazis, al descobriment de l'amor, la incomprensió familiar de la relació i finalment el perdó. La novel·la també fa una descripció acurada de l'embriagador i salvatge paisatge escandinau, com a teló de fons de la història.

Més informació:

• Christine Kabus a les Biblioteques

Recomanat per Àngels Ventayol Bosch. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Constel·lacions és una novel·la construïda a través de les veus dels seus protagonistes, unides per l’afició a les estrelles de l’avi Cinto, que celebra el centenari del seu naixement, que havia intentat transmetre als seus fills, nets i finalment, al besnét, Nil, tot i que amb un èxit relatiu. Així, de la veu de l’avi Cinto descobrim els horrors que va viure durant de la Guerra del 36, però també el valor de l’amistat i el seu record, sempre present a través de la tendra mirada a l’univers i a les constel·lacions; del seu fill Quim, l’empresari català amenaçat per ETA, el coratge i la força per reconstruir una vida amb normalitat; dels nets, Ramon i Laura, les dificultats quotidianes per assolir els anhels desitjats, des de l’amor impossible a la reafirmació com a dona independent; del besnét, Nil, la innocència de la primera edat; i, finalment, d’Irma, casada amb Quim, l’empenta de la dona forta, sempre present en les novel·les de l’autora, qui des del silenci és capaç d’entendre tots els que l’envolten i lluitar com ningú pel seu benestar. Tot plegat, el resultat final és una novel·la plena de sensibilitat tant pel tractament dels personatges com pels temes que aborda, un graó més en la maduresa narrativa de Blanca Busquets.

Més informació:

• Blanca Busquets a les Biblioteques
• Blanca Busquets a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Un llibre que celebra les ments diverses i aposta pels pensadors visuals.
Temple Grandin, la científica i divulgadora que va canviar per sempre la nostra comprensió de l'autisme, ens ajuda a prendre consciència de les diferents maneres  en què els nostres cervells estan programats. Tens un gran sentit de l'orientació? T'encanten els trencaclosques? Ets tot un manetes? Probablement ets un pensador visual.
Amb la seva brillant capacitat de divulgació científica, Grandin es recolza en les últimes recerques i ens endinsa en el món del pensament visual. Així, descobrirem que els pensadors visuals constitueixen un percentatge de la població molt major del que es creia, des dels visualitzadors d'objectes fotorrealistes, amb la seva intuïtiva habilitat per al disseny i la resolució de problemes, fins als pensadors «visuals espacials», abstractes i amb inclinacions matemàtiques. Malgrat els seus grans talents, un món cada vegada més orientat al verbal tendeix a marginar als pensadors visuals: en lloc de continuar desaprofitant els seus singulars dots, Grandin proposa noves maneres d'educar, conviure i treballar amb aquestes persones. I és que, en un món altament competitiu, necessitem totes les ments son necessàries.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Un llibre essencial ple de valuosa informació. Una guia indispensable per a entendre i abraçar aquesta etapa transcendental en les nostres vides. Amb el seu característic enfocament bio-psicosocial i humanista, la Dra. Al Adib Mendiri desmitifica la menopausa i t'empodera per a prendre decisions conscients i informades respecte a la teva salut i benestar. Al llarg d'aquestes pàgines, aprendràs a escoltar i comprendre el teu cos, a redescobrir-te i cuidar-te, i a enfrontar aquest cicle vital amb entusiasme i serenitat. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest no és un manual sobre la salut mental i els seus tractaments adreçat a experts. L’objectiu del llibre és explicar de manera senzilla les principals malalties relacionades amb l’estrès, adversitat així com, explicar les conseqüències de la salut mental. Busca donar unes pautes bàsiques que permetin a tothom que ho llegeixi  saber si necessita ajuda professional. A més, pretén ajudar a explicar com demanar ajuda i desfà mites i resol dubtes. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Embriagador debut de la jove cantaora, compositora i arranjadora Anna Colom: nou càntics d'anada i tornada amb ànima jonda i ales xopades de sons llatinoamericans, folklore ibèric i ritmes africans, malalts i alegres, que van portar els esclaus de costa a costa. Tot barrejat orgànicament, intercalant lletres populars amb composicions pròpies en les quals els pals i rítmiques flamenques joguinegen, es fundin i temperen, traspuant aquest mestissatge i essència camaleònica que batega en el flamenc i en tot art lliure.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Zartir, el tercer àlbum del guardonat Gurdjieff Ensemble d'Eskenian, és el més aventurer fins a la data, i obre diversos nous canals de descobriment. En diverses peces amb un enfocament en la veu, situa Gurdjieff en una tradició de cendra armènia, bards i trobadors com Ashugh Jivani, Baghdasar Tbir i el llegendari Sayat-Nova. El pare de Gurdjieff, un ashugh que va actuar sota el nom d'Adash, formava part d'aquesta tradició, i el seu ampli repertori hauria exposat el seu fill, a una edat primerenca, a música i versos de molts llocs. Els textos d'aquestes cançons també ressonen amb els missatges centrals de Gurdjieff, especialment la peça de títol “Zartir” de Baghdasar Tbir (1683-1768). “Zartir” significa “despertar!”, i les seves lletres semblen anticipar l'argument de Gurdjieff que la humanitat està adormida i necessita ser despertada. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Diva del Bona Vista Social Club, la intèrpret cubana Omara Portuondo, va guanyar el Latin Grammy 2023 en la categoria de Millor Àlbum Tropical Tradicional pel seu disc Vida, produït per la guatemalenca Gaby Moreno.
Portuondo va ser guardonada durant la Premier dels premis de l'Acadèmia Llatina de la Gravació, cerimònia que es desenvolupa a Sevilla. 

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Què entenem per bruixeria? Quines eren les feines i tasques que portaven a terme? Només eren dones? 
Aquest llibre és un ampli anàlisi de la bruixeria a Catalunya: dites, literatura, tipus de vida. Inclou un calendari de fires, trobades i activitats per fer a l’escola per poder explicar-ho. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Una novel·la absorbent i angoixant, i no per les seves vuit-centes pàgines —és un llibre llarg i lent, on no sobra res—, sinó perquè els lectors ens veiem arrossegats cap al precipici amb la mateixa intensitat que s’hi aboquen els protagonistes.

Els Mulvaney són una família feliç i un pèl excèntrica que se sent segura del lloc que habita en el seu petit món. Un fet inesperat però transcendental farà saltar pels aires la plàcida harmonia en què viuen, fins al punt de desbordar-los pel complet. A ells i a nosaltres, els lectors, perquè una part fonamental de l’èxit de la novel·la rau en l’habilitat que té l’autora per convertir-nos en un membre més d’aquest peculiar i aparentment indestructible clan familiar.

Joyce Carol Oates és una escriptora feridora, arquitecta de trames profundes i personalitats tan ben definides com les de qualsevol de nosaltres. Diuen que és la mestra de la literatura de la violència i la narradora per excel·lència d’una Amèrica salvatge. I així deu ser perquè, per sobre de tot, aquesta novel·la va de la injustícia i de les múltiples formes de sentir-la (vergonya, culpa, covardia, autoexili), i de practicar-la (prejudicis, aïllament, venjança, desterrament). I no és la injustícia el veritable motor de totes les violències?

Vídeo: Joyce Carol Oates al programa Página 2, de RTVE

Més informació

• Joyce Carol Oates a les Biblioteques
• Joyce Carol Oates a Biblio Digital

Recomanat per Vanessa Rodríguez. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Amb més de 30 varietats de pasta estirada, farcida i més de 40 receptes per a farciments i salses, aquest és el llibre de receptes definitiu per als amants de la pasta.
Mateo Zielonka ( mateo.zielonka), una estrella de les xarxes socials, et revela com preparar pasta tan deliciosa com bonica.
Les seccions com es fa et guien en l'elaboració de totes les formes i inclouen instruccions per a fer la seva cèlebre pasta de colors, imatges pas a pas i codis QR que enllacen a vídeos de l'elaboració de totes les varietats de pasta que apareixen en el llibre.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Projecte musical d’un sol disc. L’art de musicalitzar la veu d’una persona lliure, sense llei, sense ordre. Una oda al poeta Manolillo Chinato, gran col·laborador d’Extremoduro: aquesta vegada amb la triada artística de Robe Iniesta, Iñaki "Uoho" Antón, -guitarrista d’Extremoduro i Platero y Tú-, i Adolfo "Fito" Cabrales, cantant i guitarrista de Platero y Tú i Fito & Fitipaldis.

Chinato és un poeta de temes melancòlics, sentimentals i socials. Ha participat amb altres bandes de rock com ara la Fuga o Marea. La relació amb Robe Iniesta es remunta al 1990, al disc Deltoya i la famosa cançó “Ama, ama y ensancha el alma…” inspirada en versos del poeta:

«Quisiera que mi voz fuera tan fuerte, que a veces retumbaran las montañas. Y escucharais las mentes-social-adormecidas, las palabras de amor de mi garganta.»

‘Poesía básica’ es pot entendre com la cristal·lització de la relació personal i professional entre Robe i Fito, amb el teló de fons de la poesia oculta i visceral de Chinato, un pastor poeta que ha deixat una impronta indiscutible a la part lírica d’Extremoduro.

Quan mirem enrere, aquest àlbum tribut a Manolo Chinato significa, per una part, l’apertura a nous sons i la llibertat creativa de la banda del vocalista Robe Iniesta: tocs orquestrals, violins, violes, violoncels, clarinets, trombons i, per l’altra, la dissolució definitiva de Platero i Tú i el trànsit a Fito & Fitipaldis.

Us deixem amb un videoclip oficial de quan el rock ‘n’ roll encara sortia per la tele:

• Extremoduro a les Biblioteques
• Platero y tu a les Biblioteques
• Fito y los Fitipaldi a les Biblioteques
• Extrechinato y Tú a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Zoe Burgess desmitifica els còctels, explicant i explorant les seves estructures, els perfils de sabor i les tècniques utilitzades. 

Aquest és un llibre de còctels pensat per a un públic molt ampli, tant professionals que desitgen entendre la composició dels diferents còctels per a poder experimentar amb nous sabors, com també aquelles persones que desitgen iniciar-se en la cocteleria a casa, d'una manera seriosa i rigorosa. Amb explicacions clares i molt comprensibles, Zoe Burgess realitza un repàs pel complex món de la cocteleria i proporciona eines a través de les receptes però també a través de lliçons magistrals perquè qualsevol persona no experta es vegi capaç d'elaborar còctels a casa com si estigués en la millor cocteleria del món.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un llibre divulgatiu sobre el peix: explica les característiques nutritives, de pesca, conservació i receptes per cuinar-lo.
Un llibre ampli i interessant que us pot ajudar a millorar la vostra dieta i les presentacions de diversos peixos a casa vostra.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  
 

Quantes receptes saps fer amb ous? Et proposem un viatge per tot el món per conèixer quines fan i un receptari de 120 propostes senzilles. També les indicacions per aprendre a cuinar-los: tècniques, temps, estris. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Poques històries reals són tan colpidores com aquesta: en el seu afany per protegir els ossos grizzly, Timothy Treadwell passa tretze estius vivint prop d’ells en una reserva natural. Lluny de fer cas als advertiments de les autoritats del parc sobre el perill del seu comportament, Treadwell persisteix i es dedica a documentar la seva convivència en incomptables vídeos que utilitzarà per a la divulgació i protecció de l’espècie a través de la fundació Grizzly People. El 2003 Treadwell i la seva parella moren atacats pels ossos que tant estimaven.

El director bavarès Werner Herzog crea aquest documental a partir de les mateixes filmacions de Treadwell i d’entrevistes a persones properes a ell i a la seva tasca, així com a treballadors del parc i biòlegs. El resultat és impactant tant per la cruesa dels fets explicats com pels debats que planteja al voltant de l’ecologisme o els límits entre humà i animal. 

A Així parlà Zaratustra, el clàssic filosòfic de Nietzsche, un ancià demana al protagonista si no voldria ser “ocell entre els ocells i os entre els ossos”. La vida de Treadwell pot fer pensar tota ella en una resposta a aquesta pregunta: la voluntat d’un home d’abandonar la humanitat, meitat missió sacrificial, meitat fugida d’una societat on no acaba d’encaixar. La veu narradora, de caràcter marcadament literari i pertanyent al mateix Herzog, ho diu ben clar cap a la meitat del metratge: la veritable lluita de Treadwell no és contra els caçadors furtius, sinó “contra la mateixa civilització”.

Dues escenes clau

1. L’entrevista al director del museu Alutiiq, cultura nadiua d’Alaska, que declara: “Quan passes molt temps amb els ossos, especialment quan estàs al camp amb ells dia rere dia, hi ha un cant de sirenes, hi ha una crida que et fa voler anar-hi i passar més temps al seu món. Perquè és un món més simple, meravellós”. Després, preguntat per la mort de Treadwell, explica: “On vaig créixer, els ossos ens eviten i nosaltres els evitem a ells. No estan habituats a nosaltres. Si ho miro des de la meva cultura, Timothy Treadwell va creuar un límit amb el qual havíem viscut durant anys. És un límit no pronunciat, un límit desconegut. Però quan sabem que l’hem creuat, en paguem el preu”.

2. La trobada de Herzog amb una amiga propera a la parella per afrontar junts l’àudio que va quedar enregistrat a la gravadora de Treadwell durant l’atac que va causar-li la mort. En una decisió brillant, el director decideix no incloure el material sonor a la pel·lícula i, en lloc d’això, enregistrar-se ell mateix escoltant-lo amb auriculars davant l’amiga. En acabar, s'hi dirigeix seriosament: “No escoltis mai això”. “Ho sé, Werner, no ho faré”, respon ella. 

Més informació

• Altres pel·lícules de Werner Herzog a les Biblioteques
• Werner Herzog a IMDB
• Lloc web de la fundació de Timothy Treadwell 
• Article al diari Ara sobre l’emissió al programa Sense Ficció de 3cat
• Material sobre els ossos a les Biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Bib. Gironella.

"Un judici de pedra" bé podria anomenar-se també, una assassina de pedra perquè està clar que la personalitat gèlida, lliure de qualsevol empatia, allunyada de tota compassió, de la protagonista, és de totes totes, la peça clau, el tresor, la punta de l'iceberg, l'atracció total i (fatal) d'aquesta novel·la d'intriga psicològica. 
L'Eunice Parchman entra com a serventa a casa dels Coverdale i tot esdevé normal i previsible fins que el terrible secret que amaga l'Eunice comença a forjar en ella un sentiment de ràbia i animadversió cap a cadascun dels membres d'aquesta família feliç. I arriba el desastre o millor dit, la desgràcia feta sang. 
Les personalitats de l'Eunice i la seva còmplice estan tan ben dibuixades que no es pots evitar prendre partit dels fets menyspreables que surgeixen d'unes ments amb qui una voldria no haver-se de topar mai. 
L'escriptora britànica, Ruth Rendell escriu una història, que tot i que ja d'entrada saps com acabarà, esdevé addictiva de la primera a l'última pàgina i no pots deixar de llegir-la. Lectura per no aixecar els ulls del paper.

Més informació:

• Ruth Rendell a les Biblioteques
• Ruth Rendell a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

No us quedeu amb el discurs literal d’uns personatges banals que només saben parlar de fets paranormals i de marques conegudes.

Carn humana descriu, i ridiculitza, amb una bona dosi d’humor absurd, la dèria d’un matrimoni esgarrifosament superficial, format per la Màrcia i en Ramon, encaparrats amb què el Mirko, el seu fill adoptiu, ha de ser excepcional tant sí com no.

A través d’uns diàlegs plens de conjectures hiperbòliques, que contribueixen a caricaturitzar la parella, els espectadors s’endinsen en una sàtira moderna al voltant d'uns personatges, d'una mediocritat aclaparadora, afectats per un narcisisme patològic i desesperats per despuntar en alguna cosa.

Són éssers amb un immens complex d’inferioritat, i profundament envejosos dels èxits dels altres, que aspiren a acaparar l’admiració de l'entorn, però amb actes inspirats en un altruisme hipòcrita i amb la instrumentalització del seu fill només en benefici propi.

Quan s’adonen que el Mirko els ha sortit un nen normal i corrent, que ni levitarà mai, ni donarà mostres de fer cap prodigi memorable, el seu comportament pren una deriva criminal: es plantegen assassinar-lo, com ells mateixos argumenten, aprofitant un buit legal. Sembla ser que el pobre nen no ha cobert les expectatives.

Ho posen en pràctica sense pensar-ho gens, com qui diu enduts per un rampell, mentre s’il·lusionen amb una nova adopció que substituirà ben aviat el fill mort, amb la mateixa frivolitat de qui decideix canviar de mòbil, de cotxe o de microones.

“Tenim dret a il·lusionar-nos, Ramon. A viure una vida plena. A veure créixer un fill que ens faci sentir orgullosos de ser els seus pares”, diu la Màrcia, egoistament, fent passar les seves necessitats personals per damunt de la criatura.

Per reblar el clau, el seu comportament immoral i la seva crueltat es desclouen poc abans d’acabar-se el darrer acte quan, tot jugant, s’entretenen a fer experiments amb unes minúscules formigues després d’haver comès un acte tant execrable.

La decisió que han pres, però, no els acabarà de sortir bé (no desvetllarem el final, tranquil·litzeu-vos, per no espatllar la intriga). I és que l'autor, Josep Julien, ha estat fent broma, una mica seriosament: l'obra no pretén ser moralitzant, tanmateix conté una crítica implícita, un xic àcida, potser, contra aquella mena de progenitors, aparentment amorosos i amatents que, lluny del que cabria esperar, es converteixen en pares adoptius no pas per vocació, sinó per pur esnobisme, és a dir, per sentir-se especials, superiors, diferents i millors que la resta.

La Màrcia i el Ramon revelen així la seva autèntica essència. Són profundament inhumans i tracten el seu fill, literament, com carn humana. Però, es que ells també vénen a ser el mateix. No tenen ànima, ni cor, ni bona ni mala consciència. D’aquí que el comportament de les formigues tingui tant de pes en el darrer tram de l’obra: a diferència d’ells, aquestes minúscules criatures, en aparença insignificants, assoleixen una immensa grandària pels seus actes solidaris, altruistes i intel·ligents. Uns valors absents en aquests dos personatges suposadament superiors que campen en l'escala antropomorfa. 

Carn humana va més enllà de ser una mera reflexió sobre la paternitat o sobre els desenganys de la parella que ha volgut formar una família. És també, per extensió, el retrat d’una societat poblada d’éssers que s'han deixat arrossegar per capricis insubstancials i que els fan prevaldre, egoistament, per damunt dels valors primordials i dels drets dels altres.

Amb aquesta obra, Josep Julien guanyà el XVIIè Premi de Teatre Palanca i Roca, l’any 2022, en la XXXIVena edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.

Més informació: 

• Josep Julien a les Biblioteques
• Josep Julien a la Viquipèdia

Recomanat per : Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès

Aquesta novel·la destaca per la seva combinació d'un observador perspicaç de la naturalesa humana, un humor intel·ligent i una bona dosi d'ironia. El protagonista, Rocco Schiavone, és un personatge memorable gràcies al seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i el seu absolut desvergonyiment.

El llibre ens presenta a Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, que ha estat enviat a la ciutat d'Aosta, als Alps italians, com a conseqüència d'un incident amb el fill d'un polític poderós. Aquest canvi de lloc no és precisament el millor per a Rocco, ja que haurà de fer front al fred, les botas de muntanya i el provincianisme dels autòctons, tot això alimentant la seva tendència natural a les males puces. No obstant això, tot canvia quan un cadàver apareix aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona.

Aquest cas difícil es converteix en un repte per a Rocco, ja que ha de treballar amb poques proves i ha d'aprendre a conèixer la gent de l'indret i les seves costums locals. Tot i això, el protagonista no es deixa intimidar i s'endinsa en la investigació, recorrent pistes, interrogant monitors i operaris de l'estació d'esquí i coneixent algunes dones de la vall que el deixen sorprès.
A través d'aquesta intriga, Antonio Manzini ens ofereix una sèrie addictiva que combina el millor de la novel·la negra europea actual, amb un protagonista irresistible com Rocco Schiavone. Si t'agrada la novel·la negra i els personatges amb personalitats fortes i sarcàstiques, segurament gaudiràs d'aquesta sèrie.

Més informació:

• Antonio Manzini a les Biblioteques
• Antonio Manzini a la Viquipèdia

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

El reputat xef Rodrigo de la Calle, va publicar aquest últim llibre que avui recomanem. La seva filosofia es basa en un ús creatiu dels vegetals per tal d'elaborar plats d'alta cuina. Tal com ell mateix explica a la introducció, tota la seva infància va estar influenciada per la feina del seu pare, un agricultor que depenia de les estacions. Igualment el fet que els menjars a casa seva gairebé sempre els composaven plats de verdura, l'ha portat a valorar-les encara més. I tot això sense deixar d'investigar i utilitzar productes de temporada, recuperant altres que s'havien perdut. Una altra característica que cal destacar del xef Rodrigo és la preocupació que mostra pel nostre planeta. L'abús de productes animals no és bo per a la conservació de la Terra ni per descomptat per la nostra salut. Amb aquest receptari intenta aportar el seu petit granet de sorra perquè el futur no sigui tan esfereïdor; per tant si us ve de gust provar algunes de les seves recomanacions, veureu que no són difícils de preparar. Això sí, prepareu-vos perquè el que hi trobareu són receptes molt originals que ajudaran a menjar verdures amb un gust exquisit.

Més informació:

• Rodrigo de la Calle a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Central. Terrassa. 

Primer llibre de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), llicenciat en licenciat i doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 

Els contes que trobem a "Unes ganes salvatges de cridar" deixen anar ràbia continguda i aclaparen el lector des del primer minut. És irreverent i àcid perquè flirteja amb temes no sempre senzills, com ara la mort, el sexe, les drogues... i amb grans dosis d'humor negre . Ubicat en un món contemporani hostil i amb un vocabulari directe, punyent, provocador, sense filtre. La varietat de protagonistes, moments i situacions, ajuden a crear un concentrat de sensacions que no deixen indiferent.

Obra guardonada amb el el Premi Mercè Rodoreda 2022 i molt bon debut d'aquest autor de qui venen ganes de poder llegir ben aviat la seva primera novel·la. Molt recomanable.

Més informació:

• Marc Vintró Castells a les Biblioteques
• Marc Vintró Castells a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa. 

Xavier Aliaga (Xàtiva, 1970) és un escriptor valencià que aposta molt encertadament amb una novel·la de dol i amor, una trama complexa de lectura àgil però molt dura. Dura perquè el dolor d’una pèrdua és part de la nostra condició humana i en aquest relat el dol i les relacions personals estretament relacionats, hi són molt presents. Complexa perquè hi ha molt de joc literari amb la presència i absència dels personatges i la temporalitat. 
Estem davant un relat sorprenent perquè la narradora és l'Anaïs, que és morta. L'Anaïs es dirigeix a nosaltres per explicar-nos com va ser la vida de la seva mare, òrfena i adoptada per una tieta, la Berta. També parla sobre l'evolució del matrimoni entre els seus pares, la Minerva i en Tristany (també orfe), de la seva germana Chloé i de com tots ells han de fer front a la gestió emocional per intentar sobreviure davant la tristor i les tragèdies viscudes. 

Ja estem morts, amor, va ser finalista del Premi Llibreter 2022 de Literatura Catalana i Premi Finestres de Narrativa en Català el 2021. 

Una novel·la colpidora sobre la resistència humana davant els traumes i el dol des de l'esperança i amb un final imprevisible que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Xavier Aliaga a les Biblioteques
• Xavier Aliaga a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Districte 2. Terrassa. 

Aquesta pel·lícula infantil d’animació ens encisa la mirada gràcies a les boniques creacions acolorides de la directora i escultora Anne-Lise Koehler, que ens presenta un món natural molt ben documentat, fruit de moltes hores d’observació. Vol transmetre als espectadors que és aprenent a conèixer i entendre la natura que es pren consciència de la seva importància. Amb un gran realisme, inicia els infants en el descobriment de la vida i el respecte per la naturalesa.

Els protagonistes d’aquest film són deu animalons de diferents espècies: un lluç de riu, un castor, una libèl·lula, un mussol, un blauet..., que es mouen per diferents ambients naturals des que neixen, de manera que creixen junts, es relacionen i s’observen. A través de les seves històries quotidianes anem fent un passeig per la flora i la fauna de les zones humides i del bosc. És amb els animals com a guies que l’espectador infantil inicia la seva caminada pel camí de la descoberta. Aquesta exploració pren la forma d'una història amb diferents veus, les dels petits animals, però també la del narrador. Tot és nou per als que descobreixen la bellesa del món per primera vegada. La mirada humana i la mirada animal s'uneixen. I encara que sigui ficció, les dificultats del món animal no s'esborren perquè a la natura, ningú no està fora de perill.

A part del missatge que transmet, la pel·lícula és interessant per la gran quantitat d’imatges creades manualment amb paper maixé (més de 90.000), pintades de manera puntillista  i animades amb la tècnica de l’stop motion, que permet animar fotograma a fotograma.

Bon dia món!  és una bella pel·lícula en la qual trobem titelles, escultures, pintures i animació que reinterpreten la natura per fer-nos-la redescobrir amb uns altres ulls.

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Alba Molina i Pepe Rivero s'ajunten en aquest nou projecte per a oferir-nos una visió del repertori de Lole i Manuel i d'altres grans clàssics, com mai abans els havies escoltat fins ara.
La veu d'Alba Molina “d'aigua i sorra” acompanyada al piano pel mestre Pepe Rivero, ens acompanyen en aquest treball en el qual podrem gaudir de temes únics com “La mariposa”, “Un nuevo día” i molts altres, en versions elegants, amb alguns tocs 'jazzy', però sense perdre el seu sabor original.
Aquest disc va ser gravat en viu i en directe en el prestigiós club de jazz de Madrid “Recoletos Jazz” els dies 30 i 31 de març i 1 d'abril de 2022, i barrejat i masteritzat en els estudis “El Pelicà” per Jesús Chaves.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sisè disc en la carrera del brillant pianista cubà, encara que resident a Nova York des de 1994, Manuel Valera. ‘New Cuban Express’ (Mavo Rècords/Karonte) explora la interrelació entre la música més ferventment del Carib amb els modes i maneres del jazz més modern. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Literatura o partit, un descens als abismes de la policia d'assumptes interns de la unió soviètica. Moscou, 1934. La bullícia de manifestants en favor del règim soviètic plena els carrers. En canvi, en els passadissos de la Lubianka, caserna general de la temible NKVD, reina un silenci trencat a cops pels guàrdies i a crits pels detinguts. Allí dins, el sotsoficial Volodia Gubin practica un joc cruel: el de la destrucció física i mental d'un gran poeta. El guionista Felipe Hernández Cava i el dibuixant Pablo Auladell, Premis Nacionals de Còmic, s'abismen en les profunditats d'un dels períodes més sinistres de la història del segle XX.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Arriba l'esperat i enigmàtic tancament del cicle Les Tres Nits, que consagra a Borja González com l'autor més suggeridor de la novel·la gràfica a Espanya.

Al castell, les dones esperen al fet que els homes arribin d'una llarga expedició de caça. La dinastia és antiga i cerimoniosa, la perpetuen els ritus que donen a cada membre un solemne paper que complir. Matilde i la seva germana Teresa, aficionades a les històries de terror, havien acordat escapar juntes… però alguna cosa no surt com van planejar.

Borja González tanca Les Tres Nits: un brillant cicle de novel·les gràfiques. Aquest és un volum encara més tenebrós i subtil que els anteriors i en el qual vibra un fosc enigma sense paraules. BORJA GONZÁLEZ (Badajoz, 1982) és autor del minicómic La Reina Orquídia (2016) i de les novel·les gràfiques The Black Holes (2018) i Crit nocturn (2021). Els seus llibres han estat traduïts a sis idiomes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Acabo de sortir del nostre estimat Gran Teatre del Liceu de l’assaig general d’una òpera verdiana: Un ballo in maschera.

Em fan mal les mans de tant aplaudir.

Sabies que aquesta òpera es va estrenar l’any 1859 a Roma?

Sabies que a l’estat espanyol es va representar per primera vegada a Barcelona al Liceu? Si, l’any 1861. Gairebé ara fa 200 anys!

Seria interessant estudiar la perdurabilitat d’aquest gènere. Com un melodrama cantat orquestrat i escenificat amb veus poc comunes (sopranos, mezzosopranos, tenors i baixos), captiva d’aquesta manera.

Em pregunto: Als Beatles els escoltaran en dos segles? I a la Shakira?

Qui sap! 

Més informació:

• Giuseppe  Verdi a les Biblioteques
• Giuseppe Verdi a la Viquipèdia
• Naxos Music Library

Recomanació de Cesca Llambès. Bib. l’Atzavara. Òdena.

David Lorenzo mostra l'univers d'Horaci Quiroga i la biografia del prestigiós escriptor. Adapta en vinyetes alguns dels seus relats més celebrats. Així, coneixem part de l'atribolada vida del narrador i poeta d'origen uruguaià i revisitem alguns dels seus contes macabres. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El 7 de desembre de 1941, l'exèrcit japonès va llançar un atac contra Pearl Harbor, marcant així l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. En aquest moment el govern va prendre la decisió de confinar més de 125.000 ciutadans americans en camps d'internament, simplement pel fet de tenir origen japonès. L'autor narra les experiències viscudes durant la infància amb la seva família en aquests camps, els quals estaven destinats exclusivament a certes persones triades pel seu origen, i ens ofereix un retrat crític d'una època caracteritzada per la paranoia i la discriminació racial.

George Takei, actor conegut pel seu paper a la sèrie original de Star Trek, comparteix els detalls de la seva experiència desafiant les percepcions sobre la lleialtat i la traïció. Tot i que els internats eren considerats traïdors en potència, el còmic qüestiona: qui estava realment traint a qui?

Aquesta obra no només posa de manifest una injustícia, sinó que també contribueix significativament al camí cap a la reparació històrica. És un recordatori de la fragilitat dels drets civils i ens fa pensar: quantes injustícies actuals provaran de ser reparades en el futur?

Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Després de la seva recent separació, Irene s'enfronta per primera vegada a l'absència de la seva filla de quatre anys, que està passant uns dies amb el seu pare. Incapaç d'adaptar-se a aquesta nova realitat, decideix viatjar a un petit poble del pirinenc català on té una casa, buscant recuperar la seguretat i la calma que sent que fa temps ha perdut. Però el lloc, que en el passat va ser tan familiar, es presenta a poc a poc tan aclaparador com la seva nova vida i l'acabarà forçant a deixar de fugir per a enfrontar-se a les seves pors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cocó, de vuit anys, no encaixa en les expectatives de la resta i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a cridar-li Aitor però no es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane, sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Viró i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel. Aquest estiu que canviarà les seves vides obligarà a aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als seus dubtes i temors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ambientada en Ciutat Element, on conviuen habitants de foc, aigua, terra i aire. La protagonista de la història és Candela, una jove forta, enginyosa i amb caràcter, l'amistat del qual amb un noi sensible, afable i tranquil, anomenat Nil, canvia la seva perspectiva sobre el món en el qual viuen. És cert que els elements no poden barrejar-se?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un robot que va deixar de servir als humans per anar a viure a la natura salvatge i un monjo no binari que decideix abandonar la seva feina i anar a conèixer món. Aquests són els protagonistes d’aquesta novel·la juvenil de ciència-ficció de l'estil denominat "hopepunk". Una història vitalista i poètica que ens presenta el futur amb esperança i ens fa reflexionar sobre les nostres relacions interpersonals i amb la resta d’éssers que ens envolten.

Més informació:

• Becky Chambers a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Ellas entrenan és un llibre de coneixement transversal i multidisciplinar l’objecte del qual és l’exercici físic saludable. Reflexions, evidències científiques i exercicis d’entrenament permanent com a camí d’autonomia i gaudi d’un cos que ens permeti tenir salut durant molt de temps. És una guia allunyada de la moda ―tan poc saludable― de l’adoració a l’estètica corporal. Entrenament no com a càstig ni com a meta. Entrenament on l’èxit serà la dosi de l’exercici, l’autonomia, la força, l’experiència, la superació...
«Dicen que lo bueno de cumplir años es que pase el tiempo y nuestro cuerpo nos permita hacer lo que nos dé la gana. Eso es estar en forma. Eso es salud. Quien lo probó... lo sabe.»
Arrenca amb 10 recomanacions per desemmascar els trucs dels influenciadors de les xarxes socials i mitjans de comunicació; criteris per diferenciar un divulgador d’un influencer; la ciència del negoci. Cuidar-se no és canviar-se. Cuidar-se és una cosa, sacrificar-se o maltractar-se és una altra cosa molt diferent. I dit això, Sara Tabares ens llança la primera pregunta del llibre: Per què entrenes?

Revisem la guia. Petits capítols amb idees exposades de forma clara i basades en l’evidència científica que es clouen en un resum. Selecció d’exercicis començant la casa pels fonaments i acabant a la teulada, obvi, oi? Veurem exercicis reals amb imatges de dones reals per entrenar força: activació i mobilitat, salts, tren inferior, tren superior, core o faixa abdominal i intervàlic) Exercicis per a cuidar-se en situacions vitals com l’embaràs i postpart, menopausa i càncer de pit. Mites i llegendes sobre el greix localitzat, cruiximent (agujetas), cicle menstrual i rendiment, cel·lulitis. Aquest és el profund viatge a la salut que ens proposa l’autora. El moviment és VIDA.
Sara Tabares  és preparadora física i periodista. Dirigeix el centre d’entrenament personal PERFORMA a València. Com a experta en fisiologia de l’exercici físic i activitat física i salut, treballa amb pacients amb trastorns de la conducta alimentària i altres malalties com cardiopaties, càncer, dolor crònic i covid persistent. L’any 2020 l’Academia de Televisión y de las Ciencias y las Artes del Audiovisual (Madrid) va atorgar-li el premi de periodisme científic Concha García Campoy en la categoría de ràdio pel programa radiofònic de salut Ser Saludable. Els pòdcast de Ser Saludable es basen en l’evidència científica i s’emeten a la Cadena Ser des de 2012.

A les biblioteques també podeu consultar el llibre "Entrena bien, vive mejor: así trabajamos en Performa" que va escriure conjuntament amb Guillermo Alvarado (Tutor, 2019)
Ediciones Tutor treballa des de 1988 en l’edició de llibres tècnics i manuals pràctics en diferents àmbits temàtics, especialment en l’esport on és referent de qualitat.

Més informació:

• Sara Tabares a les Biblioteques
• El pòdcast “Ser saludable” de l’autora a la Cadena SER
• Informació del llibre i de l’autor a l'editorial
• Més bibliografia sobre entrenament (Esport) a les biblioteques

Recomanat per Agnès Peiró Pintó. Bib. Central. Terrassa. 

Jo sóc d'aquelles persones que interactua molt amb les seves mascotes, i aquest llibre va d'això justament, per aquest motiu intentaré no mostrar-me massa apassionada parlant d'aquest text que us vull recomanar, que més que una novel·la és una narració curta, i que m'ha agradat molt, moltíssim. I és que aquesta joieta escrita per l'escriptora madrilenya, Sara Mesa, amb il·lustracions de Pablo Amargo, m'ha enamorat o millor dit ha fet que m'acabés d'enamorar de la seva literatura perquè tot el que he llegit d'ella m'ha portat felicitat. 

Perrita Country ens situa a la vida d'una jove professora que decideix adoptar una gossa, de mirada trista i pèls esbullats i ampliar, d'aquesta manera, la seva peculiar família, composta fins aquell moment, per ella mateixa i per un gat amb sobrepès, mandrós i senyoret. 

L'evolució de la relació entre els tres membres d'aquesta peculiar família(amb permís del  millor amic de la jove mestra, gai i histriònic) els rols i les dinàmiques que s'estableixen, ella en relació a ells (els peluts) i viceversa, i també la relació entre gat i gossa, composa un univers tan preciós com reconeixible per als que vivim relacions semblants amb els nostres animals. Una va llegint i assentint perquè tot el que li passa a la noia, t'ha passat a tu i acabes per sentir que estimes amb bogeria i amb devoció, aquell gos i/o gat que tens allà al davant i que t'esguarda amb ulls de fidelitat ingent, d'amor incondicional. 
 
Un relat molt ben travat, que et fa somriure cada dos per tres i que a més té unes il·lustracions que són una meravella. Què més es pot demanar?

Més informació:

• Sara Mesa a les Biblioteques
• Sara Mesa a la Viquipèdia

Recomanat per Monica Mimo. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

“Voler matar a la mare no va ser una idea brillant” [...] Ara, si miro enrere, queda clar que no hi havia més opcions”. Si la primera frase de la novel·la t’avisa sobre el contingut del títol, t’esperes qualsevol cosa menys un final sorprenent. Aquesta història, impactant i plena de suspens, està esquitxada amb pinzellades d'humor negre que de ben segur agradaran a qualsevol lector. Explica la vida d’una farmacèutica que ha de cuidar la seva mare malalta després que aquesta tingui una caiguda aparatosa. Malgrat la intenció de posar cuidadores a la mare, la protagonista no se’n surt amb el seu propòsit. L’ha de cuidar ella sí o sí, perquè en aquesta societat masclista, no està ben vist que el fill cuidi a una mare i les cuidadores no suporten més d’una setmana seguida a una dona tan impertinent. Així que, aquesta tasta, recau sense remei a les espatlles de la Clara, que és filla i dona. Però tenir cura d’una mare com la seva és un sacrilegi que la protagonista no es pot permetre perquè no es tracta precisament d’una “bona persona”. És una situació que de tan real resulta estrambòtica i demolidora. Ningú pot imaginar un final que et fa posar la pell de gallina. És possible tanta maldat?. Si no et vols perdre tanta intensitat no deixis de llegir aquesta novel·la intel·ligent i brutal. Quedaràs congelada i amb el cor encongit!

La Laura Tejada és una escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1969. Viu entre Sabadell i la Garrotxa i es va iniciar a la narrativa de la mà de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès el 2012. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. “Un cop morta”, la seva primera novel·la, va resultar guanyadora del 17è Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea. El 2022 va publicar “L’ordre de les coses” amb l’editorial Comanegra.

Més informació:

• Laura Tejada a les Biblioteques
• Laura Tejada a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

“T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.”

En aquest llibre l’autora francesa Delphine de Vigan explica la història de Michka, una dona gran que pateix Alzheimer i afàsia, un trastorn que li impedeix parlar bé. La protagonista ja no pot viure sola i ha d’ingressar en un geriàtric. En aquesta etapa final l’acompanyen dues persones: la Marie, una veïna a qui ella va cuidar des de petita i el Jerôme, el seu logopeda que fa anys que no es parla amb el seu pare. La Michka encara té moltes coses a dir, a ensenyar i ,sobretot, un somni per complir.
 
Aquest llibre és breu, però ho té tot: un argument intens que enganxa, moments d’humor, és un reconeixement a les persones grans i a l’afecte, et fa reflexionar i evoca una tendresa sublim per les relacions humanes basades en el respecte i la gratitud.
Com a lletraferida, la meva gratitud a la seva autora, els seus llibres són fantàstics!

Més informació:

• Delphine de Vigan a les Biblioteques
• Delphine de Vigan a la Viquipèdia

Recomanat per Cristina Rios. Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

La plaça Caterina Albert del barri Can Manyer, es lleva amb la noticia que una noia, la Geannina, ha estat assassinada a la porta del bar i l’assassí, l’Albert, està en crida i recerca.

A partir d’aquest punt, veiem la reacció del barri davant d’aquest assassinat i coneixem als protagonistes a través de la normalitat del seu dia a dia a la plaça del barri i dels seus flashbacks: el Juan i la Mercedes que tenen el bar on ocorre l’assassinat, el James que té una sabateria, la Blanca que és fruitera, la Paula té una tenda de llaminadures, la Clara i la Ivet una botiga de mascotes, la Vinyet i l’Helena són les bibliotecàries de la biblioteca que està al costat de la plaça i la Roser, que és la típica veïna tafanera que parla més del compte.

També coneixem la història de la Geannina, una noia romanesa que arriba al barri de la mà de l’Albert, un noi de casa bona un punt problemàtic, que coneixem a través de la mirada de la resta de protagonistes, sobretot de les femenines.

La novel·la, escrita per Rosana Andreu, bibliotecària, narradora i escriptora, es llegeix molt ràpid, té molts capítols curts i tracta diferents temes, que per mala sort son força actuals, com el masclisme, les relacions tòxiques, la violència i el maltractament a les dones. No deixa indiferent i anima a reflexionar cap a on anem com a societat.

Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat

Guia de viatge per conèixer Islàndia i preparar les rutes més interessants. Trobaràs la informació imprescindible pel viatge: els seus volcans, els seus guèisers, els seus llacs, fonts termals i cataractes, les seves aurores boreals, les seves sagues i llegendes d'elfs, els productes estrella de la seva cuina, la seva fauna...Proposa 2 rutes: la primera, de 5-6 jornades, des de la capital Reykjavík cap al Cercle d'Or, i la segona, pels que disposin de fins a dues setmanes de temps, un recorregut extens i complet de l'Illa de foc i gel: Reykjavík, Selfoss, Hafnarfjörður i la península de Reykjanes (Blue Lagoon), Hella i el Landmannalaugar, Vík, Skaftafell i Vatnajökull, Höfn, Egilsstaðir i Seyðisfjörður, la regió de Myvatn i Husavik, la regió de Akureyri. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una guia innovadora i divulgativa sobre els principals trastorns mentals: ansietat, depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar, estrès posttraumàtic, alteracions de la conducta alimentària o comportaments addictius, entre altres. Pretén ser una eina útil per entendre el funcionament de la psique humana i una mirada empàtica cap a totes les persones afectades i el seu entorn, amb la intenció de difondre el coneixement i resoldre dubtes i tabús, des de la psiquiatria actual.  El plantejament és un viatge de descoberta per les diferents 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La nostra salut és global i tot està connectat: salut humana i animal, medi ambient, clima, ramaderia, agricultura i biodiversitat A més, el canvi climàtic afavoreix l'intercanvi de microorganismes patògens (virus i bacteris) entre humans i animals, amb els quals compartim prop de tres-centes malalties. No existeix cap raó per a pensar que les infeccions emergents disminuiran en el futur, sinó tot el contrari. Per tant, necessitem més que mai abordar els reptes de salut de manera integral considerant a la població humana i al planeta com una unitat. En aquest llibre, Ignacio López-Goñi, Elisa Pérez-Ramírez i Gorka Orive, tres prestigiosos experts de diferents disciplines sanitàries, ens expliquen com tot està connectat (salut humana, animal i ambiental) i que per a afrontar de manera reeixida els grans desafiaments als quals ens enfrontem -futures pandèmies, resistència als antibiòtics, nous virus, zoonosis...-, aplicar una estratègia de Salut Global (One Health) és urgent i imprescindible.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un bestseller que ha ajudat a 30 milions de persones a tot el món a deixar de fumar amb el seu mètode. Aquesta edició és la versió més actualitzada de Carr. Explica com funciona la nicotina al nostre cos, acompanya a adquirir nous hàbits, deixar els nocius i recuperar salut i gust. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un llibre divulgatiu i descriptiu sobre la salut dental. Explica clarament la importància de les dents en la salut general i descriu com resoldre els principals problemes: càries, dents torçats, genives sensibles, entre altres. 
Dividit en les diferents etapes de la vida, des de l’embaràs als adults grans, aporta consells, pautes de manera positiva dels diferents apartats. 
L’autora ha estat valorada com la millor dentista durant els anys 2008-2020 i 2022.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals