I ara el somni s'ha acabat...
I ara el somni s'ha acabat...

Com la cançó de Sau, “...ara el somni s’ha acabat, potser un dia torni a començar, només ens cal collir, només ens cal guardar...”

Ahir Javier Mascherano es va acomiadar de l’afició blaugrana, i ho va fer com el que ha estat durant set anys i mig: un professional del futbol que s’ha sabut posar els seguidors a la butxaca amb la seva manera de fer, el seu joc contundent i, naturalment, la seva honestedat. Mascherano vol jugar jugar i jugar i tenir les cames a punt per al Mundial de Rússia. I això, a can Barça, ja no és viable. Ara és suplent. Com quan va arribar.

L’argentí (l’altre) va aterrar al club el 27 d’agost del 2010, provinent del Liverpool. El traspàs va costar 24 milions d’euros. 24 milions que sembla ser que han estat prou amortitzats; 2 Champions, 4 lligues, 4 Copes del Rei, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Supercopes d’Europa i 2 Campionats del Món de Clubs.

Però els títols no és el que defineixen a Javier Mascherano. Ell és molt més que això. Ell ha sigut algú important sobre la gespa, però també al vestidor. El braçalet de capità va arribar-li el 2015, però ell era el “jefecito” des de molt abans. Com quan com  capità a l’ombra ja destensava el vestidor i ajudava l’equip a afrontar situacions difícils.

Ell ha sigut bo i el Club ha respost, deixant-lo marxar a mitja temporada i posant-li les coses fàcils. El barcelonisme només pot dir-li dues coses: gràcies. I sort (a la Xina).

Ves al prestatge d'esports
25/01/2018 09:39h