L'edat de ferro

L'Edat de ferro

Coetzee, J. M.

Barcelona : Labutxaca, 2007

Va néixer el 9 de febrer de 1940 a Ciutat del Cap i va passar la infantesa i la primera etapa formativa entre la seva ciutat natal i Worcester, de la província de Cap Occidental. Després d'estudiar en una escola catòlica, va estudiar anglès i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà el 1960 i 1961 respectivament.

Als inicis de la dècada del 1960 es va desplaçar a Londres (Anglaterra), on va treballar durant algun temps com a programador informàtic per a la companyia IBM. Posteriorment realitzà un postgrau en literatura a la Universitat de Texas (EUA), i fou professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo. El 1984 retornà al seu país, d'on fou professor de literatura anglesa a la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilació l'any 2002. A l'actualitat exerceix funcions d'investigador al Departament d'Anglès de la Universitat d'Adelaida (Austràlia). Coincidint amb la Setmana Literària d'Adelaida de l'any 2006 Coetzee va rebre la nacionalitat australiana, sense que això l'hagi allunyat de Sud-àfrica, el seu lloc de naixement i on transcorre gran part de la seva obra.

L'edat de ferro

"Ciutat del Cap, últims dies de l'apartheid. Un càncer acaba de sentenciar a mort la senyora Curren. Els dubtes, la por, l'implacable soledat punxen com agulles els seus ossos. Només la valentia, la lucidesa, l'amor i l'estranya companyia d'un rodamón li donaran les forces per afrontar amb dignitat el que li queda de vida. El primer impuls després de la visita al metge és escriure una llarga carta a la seva filla, que fa anys que ha marxat a Amèrica, i, ara sí, estimar-la sense embuts, perdonar els vius i anar-se'n sense amargor"

La novel·la va ser escrita a l'any 1990 i es desenvolupa en els darrers anys de vigència oficial del règim de segregació racial a Sud-àfrica.

El seu missatge és potent i colpidor, amb escenes d'intens dramatisme que ens endinsen de ple en les misèries de les relacions humanes.

La senyora Curren és una dona blanca que acaba de saber que pateix un càncer i quan arriba a casa, enmig del desconcert per la notícia, es troba un captaire que acabarà establint amb ella una estranya relació.

Mentrestant, escriu una llarga carta a la seva filla que viu a l'Amèrica del Nord on intenta transmetre-li, amb les seves paraules la realitat crua d'un país que s'esmicola entre la violència i la pobresa. 

La dona, desolada pel món que l'envolta, on els nens no tenen infància ni futur, recorda els bons moments passats amb la filla quan tenia tota la vida per endavant i tot el que necessitava per ser feliç.

Un relat angoixant que no dona peu a l'optimisme donat que és un retrat vívid d'una societat moribunda, plena d'odi, incomprensió i ressentiment

Una crònica de Sud-àfrica dels anys més sinistres de la supremacia blanca a través del dèbil crit d'una dona vella i malalta  que es pregunta quan deixaran enrere l'edat de ferro. 'Quant temps passarà, quant temps abans que tornin les edats més suaus del cicle, l'edat d'argila, l'edat de fang?'.

Però les ferides profundes costen de cicatritzar malgrat els esforços dels poderosos per desdramatitzar la situació i dissimular les desigualtats.

Una edat de ferro desesperançada, indigna, llarga i massa dura per ser viscuda i explicada a una filla que viu feliç i aliena a la situació a milers de kilòmetres de distància.

Més informació:

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

02/11/2015