Jerome David Salinger va publicar alguns relats curts entre 1940 i 1948 que acabaren per inspirar la novel·la The Catcher in the rye, editada per primer cop el 1951.

L’obra va tenir un gran èxit, alhora que va ser molt controvertida, atès que en aquell temps no es considerava adient de retratar la inadaptació social, la sexualitat i l’ansietat dels joves.

El Vigilant descabdella la trama en primera persona, narrada pel seu protagonista, en Holden Caulfield, un jove estudiant de secundària que ha estat expulsat de l’institut per baix rendiment acadèmic.

Aquest personatge exposa sense ordre aparent records, pensaments, experiències, diàlegs i accions, que poden ser banals o rellevants, relatius a familiars, amics, xicotes, companys d’estudis, veïns o professors, amb actitud de jove penjat i passota. No té perspectives clares sobre el que vol fer a la vida i la seva fantasia de vigilant dins el camp de sègol per salvar criatures en perill expressa el seu afany de reconeixement sense una veritable relació amb els altres. Gasta els seus estalvis en un viatge de retorn a Nova York, d’amagat de la seva família, veu un amic i una amiga, es troba amb persones un xic desagradables, visita un antic professor que resulta no estar gaire bé del terrat i torna a casa per visitar la seva germana petita.

Segons les ressenyes de l'obra que hem vist, Salinger escriu amb l’argot i l’estil anàrquic de construcció de frases propi dels joves als anys 40 del segle XX. Pels temes exposats, el vocabulari i el model sintàctic emprats, s’entén la irritació dels lectors d’ideologia conservadora.

El personatge i els conflictes

Molts joves s’identifiquen amb la manca de motivació per als estudis del protagonista, la impressió que ningú no l’entén i que tothom li fa la guitza. Qui no ha tingut companys d’estudis aprofitats, llords i uns altres de polits i ben plantats amb la flor al cul? Per a què estudiar, si es poden guanyar molts diners en un negoci sense saber de res!

En una edat en la qual les emocions i els impulsos sexuals pesen tant, el jove Caulfield té dificultats per comunicar-se amb empatia, sovint no valora les conseqüències del que fa o el que diu fins que és tard. A més a més, no es comunica amb els pares ni els professors. Només sent un veritable afecte per la seva germana petita i el seu difunt germà petit, mort de leucèmia. El seu germà gran, escriptor d’èxit, no li cau bé. És conscient de la solitud i l’assetjament que els alumnes més forts imposen als companys més febles, però no fa res per canviar-ho.

Salinger ha retratat molt bé la ment àgil de les persones pertorbades que, gràcies a una persona per la qual senten devoció, se salven de caure en l’autodestrucció. De fet, Caulfield vol engegar-ho tot enlaire i fer vida de miserable rodamon per no haver de conviure amb ningú, però l’amor per la seva germana petita el fa desistir per estalviar-li una decepció.

Nascut a Nova York l’any 1919. De pare hebreu i mare catòlica. Va ser un estudiant mediocre i acabà la secundària en una acadèmia militar. Deixà penjats els estudis universitaris per fer viatges a Europa, amb el propòsit d’aprendre idiomes. Des de 1939 fins a 1942 alterna la publicació de relats curts que exalten la rebel·lió juvenil amb uns altres de més conservadors.

Entre 1942 i 1945 serveix a Europa, amb el grau de sots-oficial d’intel·ligència, sempre en funcions d’estat major. La seva joventut acaba amb una xicota morta a la guerra, una altra que el planta i un matrimoni molt curt amb Sylvia Welter.

L’èxit literari el féu popular entre els joves i els crítics, fins i tot va semblar que l’ajudava a trobar un relatiu equilibri emocional, a més de reeixir a publicar noves obres amb continuïtat. No obstant això, a partir de 1966 decidí aïllar-se del món. Les seves excentricitats li costaren el divorci de la seva segona esposa, Claire Douglas, amb la qual s’havia casat el 1955. Van tenir dos fills: Margaret i Matt.

Després del divorci, va conviure i relacionar-se amb diverses dones joves, algunes d’elles escriptores. Va mantenir l’hàbit d’escriure, però va decidir no publicar més. Hom diu que va deixar obres acabades i preparades per publicar, però amb instruccions d’esperar uns anys després de la seva mort. Va morir a Cornish l’any 2010, el lloc on vivia des de feia més de 50 anys. Des de l’any 1988, era casat amb Colleen O’Neill.

Les obres: "The Catcher in the rye" (1951); "Nine stories" (1953, recull de relats publicats entre 1948 i 1952); "Franney and Zooey" (1961, recull de dos relats); "Raise high the roof beam, carpenters" ; "Seymour : an introduction" (1963, recull de dos relats); "Hapworth 16, 1924" (1965); "Three early stories" (2014, recull de relats escrits entre 1940 i 1948). Va escriure més relats, alguns publicats a revistes i antologies, d’altres inèdits en vida.

Més informació:

• J.D. Salinger a les Biblioteques
• J.D. Salinger a la Viquipèdia
• "El Vigilant en el camp de sègol", de J. D. Salinger”. La Finestra digital (24 gen. 2013). 
• Casariego, Martí. “Cuándo demonios vas a crecer de una vez?”. Babelia (18 feb. 2015). Suplement de: El País.

Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.