“Ara era diferent, un recorregut social sense gaire esplendor… ara estava en el meu propi infern que havia construït a la meva conveniència”.

Des d´el vint-i-novè pis de la torre Totem al barri de Beaugrenelle de Paris, passant per la N-340 al nord d´El Alquián d´Almeria s´inicia el recorregut de la decadència vital de Florent-Claude Labrouste. Té 46 anys i el Captix -un antidepressiu, a la vegada tan efectiu com inhibidor de qualsevol desig- es converteix en el seu millor aliat i detonant de la cerca d´un nou espai vital, en el que la recuperació d´experiències viscudes s´entrellacen amb l´autoreconeixement d´un estat personal absent de qualsevol sensació de lligam amb el seu present ni futur.

En un intent de recuperar vells estímuls la història transcorre en diferents encontres amb antigues experiències viscudes de les quals el temps no ha tingut pietat i potser aturar-se a recuperar-les en un anhel de sentir allò viscut és un dels poder més inherents del personatge, el qual es fa més fort amb la debilitat aliena.

Amb un llenguatge incisiu Houllebecq no deixa indiferent al lector, no pretén fer-li sentir còmode ni presentar-li un relat senzill i plàcid. El seu personatge com si fos el seu altre jo a través dels seus ulls dibuixa una realitat obsessiva i autodestructiva tot des d´una perspectiva punyent i despietada.

Més informació:

• Michel Houellebecq a les Biblioteques
• Michel Houellebecq a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Bib. Ateneu les Bases. Manresa.