Recomanació Hospitalet. Els Fills de Llacuna Park
Aquesta novel·la de Maria Guasch enganxa des del primer moment. La trama no és trepidant però els personatges que van apareixent, gent normal, de barris normals com el Guinardó o de ciutats dels afores (Canyars) amb vides sense rumb i inestables, els ambients que apareixen, anodins i insulsos però amb els seus secrets, fan que el lector s’endinsi en la història i vulgui treure’n l’entrellat de tot plegat.
Què passarà amb la Sònia? Per què aquesta relació tibant entre el Gabriel i el seu tiet? I l’Àlex, tant espavilat que era. I la Clara, què pretén si és que preten res o només es deixa endur pels fets.
La novel·la està ben estructurada i és força àgil, va desvetllant fets i sensacions al llarg d’un any de la vida de la Clara i d’un paisatge entre familiar i impersonal, d’una forma concisa i poètica però sense caure en sentimentalismes. Pel que fa a la llengua, l’autora utilitza un registre creïble i amb poques interferències, demostrant que es pot fer una novel·la actual situada a Barcelona i rodalies sense haver de recórrer compulsivament al castellà com fan tants altres escriptors i guionistes més per incapacitat que per necessitat.
En definitiva, Els fills de Llacuna Park és una molt bona novel·la, d’aquí que hagi guanyat el Premi de la Crítica catalana 2018 i hagi estat finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la 2017, una novel·la d’aquelles que deixen un bon regust de boca. Cal estar atents a les properes obres de l’autora.
Més informació:
Recomanat per Marc Martí. Bib. Ramon Fernàndez Jurado. Castelldefels.
