Recomanació Barcelonès Nord. Like a Rolling Stone
És l’any 1965, és la meitat d’una dècada convulsa: guerra de Vietnam, Kennedy, Nixon, Khrusxov, Castro… i és una dècada de canvis: Luther King, el moviment hippie, el primer viatge a la Lluna, el primer transplant de cor… tota aquesta amalgama va incidir, és clar, en l’art i la música: Warhol, Els Beatles, Woodstock… i Bob Dylan? Doncs era el músic de folk més admirat i respectat, i ho va deixar de ser quan, dalt de l’escenari del festival de Newport (el més prestigiós de música folk), va començar a tocar una guitarra elèctrica: aquest seria el preludi de la seva metamorfosi, de noi tímid i políticament correcte a malcarat, punyent i directe. El punt àlgid? El disc Highway 61 Revisited. El clímax? La cançó Like a Rolling Stone. Una cançó amb història pròpia: 6 minuts que començaven a la cara A i acabaven a la B (i que molts no ho varen saber fins que no es van comprar el disc perquè a la ràdio no solien posar-la sencera); una lletra que originàriament ocupava 20 folis; va ser gravada amb uns músics els quals mai van tornar-la tocar-la plegats…
Like a Rolling Stone no es només una cançó. És una obra d’art i, com a tal, és analitzada en aquest llibre de Greil Marcus: context històric, context artístic i personal de Dylan, lletra, instruments, el perquè del seu èxit… 6 minuts que s’han escoltat a bastament però que, com la seva lletra obtusa, amaguen més del que a simple vista (a simple oïda) pot semblar. Per què Bob Dylan va guanyar el Nobel de Literatura? Potser, sense pretendre respondre aquesta qüestió, el llibre de Marcus dóna les pistes per saber-ho.
Més informació:
Recomanat per Diego Ruiz. Bib. Can Casacuberta. Badalona.
