Recomanació Baix Llobregat. El Complot de las damas muertas
El Complot de las damas muertas
Barcelona : Alpha Decay, 2018
Quan vaig començar a llegir-lo, vaig pensar que era un llibre idoni per a la tardor. Per assaborir les seves descripcions de ciutats properes i fàcilment recognoscibles, mitjançant autors que van viure en elles. Això, un te i una manteta i ja tenia tots els ingredients. Em vaig equivocar del tot.
Vaig provar de preparar tot el ritual, el que cal per fer que un moment especial, sigui ben especial, però no em va servir de res. Perquè Jessa Crispin és una tramposa (ja ho podies intuir si sabies el títol del seu anterior llibre: Por qué no soy feminista: un manifiesto feminista).
La primera trampa: Si recordes, va ser editora del blog literari Booklust, un gran descobridor de nous i interessants autors, ja desaparegut. Saber això i el principi de la novel·la, et pot arribar a fer pensar que és un diari personal dels seus viatges. Com els diaris de bitàcola que intentaven imitar els primers blogs, però, no és veritat: es va escriure sencer, des d’una habitació de Chicago. Però totes les semblances a un diari personal hi eren allà.
Però, tornem al ritual, que vaig provar de fer cada vegada que agafava el llibre per llegir: preparava el te, ben calent...i després, sempre, acabava glaçat, al meu costat. Ben bé, ni el tastava; em vaig deixar seduir.
La protagonista juga amb el lector i amb la idea que tots hem tingut de deixar-ho tot de banda i escapar-nos. La seva fugida és per diferents ciutats europees. Però no anirà sola, segona trampa, l'acompanyaran un bon grapat d'escriptors i escriptores que van interactuar amb cada ciutat de les triades del seu recorregut. Aquestes interaccions són uns dels elements més subjugadors d’aquesta novel·la. Em va fer pensar en Psicogeografia de Colin Ellard, que ens descobreix la relació emocional, perceptiva que establim amb el nostre entorn. Llegir sobre les seves vides, la de l’autora, els seus pensaments sobre la literatura i la vida em va fer pensar que m’havia equivocat d’estació i que el millor seria rellegir-la a l’estiu, davant d’un te ben glaçat!
21/05/2019 Vaig provar de preparar tot el ritual, el que cal per fer que un moment especial, sigui ben especial, però no em va servir de res. Perquè Jessa Crispin és una tramposa (ja ho podies intuir si sabies el títol del seu anterior llibre: Por qué no soy feminista: un manifiesto feminista).
La primera trampa: Si recordes, va ser editora del blog literari Booklust, un gran descobridor de nous i interessants autors, ja desaparegut. Saber això i el principi de la novel·la, et pot arribar a fer pensar que és un diari personal dels seus viatges. Com els diaris de bitàcola que intentaven imitar els primers blogs, però, no és veritat: es va escriure sencer, des d’una habitació de Chicago. Però totes les semblances a un diari personal hi eren allà.
Però, tornem al ritual, que vaig provar de fer cada vegada que agafava el llibre per llegir: preparava el te, ben calent...i després, sempre, acabava glaçat, al meu costat. Ben bé, ni el tastava; em vaig deixar seduir.
La protagonista juga amb el lector i amb la idea que tots hem tingut de deixar-ho tot de banda i escapar-nos. La seva fugida és per diferents ciutats europees. Però no anirà sola, segona trampa, l'acompanyaran un bon grapat d'escriptors i escriptores que van interactuar amb cada ciutat de les triades del seu recorregut. Aquestes interaccions són uns dels elements més subjugadors d’aquesta novel·la. Em va fer pensar en Psicogeografia de Colin Ellard, que ens descobreix la relació emocional, perceptiva que establim amb el nostre entorn. Llegir sobre les seves vides, la de l’autora, els seus pensaments sobre la literatura i la vida em va fer pensar que m’havia equivocat d’estació i que el millor seria rellegir-la a l’estiu, davant d’un te ben glaçat!
Més informació:
Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. Josep María López-Picó. Vallirana.
