Recomanació Anoia. El Baró i la leprosa
"El baró i la leprosa" (1999) és una obra de David Cirici, un escriptor que ha enlluernat tant als petits lectors com als grans i no és d’estranyar ja que la seva producció literària, prolífica i extensa, ha recollit diversos premis. No només ha escrit novel·les i contes per a tots els públics, sinó que també ha realitzat guions per a la televisió, ha participat en campanyes publicitàries i s’ha dedicat a l’ensenyament.
"El baró i la leprosa", dins les obres de Cirici, suposa un pont entre la seva producció literària infantil i la d’adults, és a dir, és amb aquesta novel·la que modifica la seva trajectòria i s’endinsa en la producció d’obres per un públic adult.
En la línia de fantasia realista, aquesta obra se situa a l’any 1652 en una Barcelona assetjada per les tropes castellanes (aquest setge va durar més d’un any i va suposar el final de la Guerra dels Segadors). Durant aquesta època la fam i la pesta van ser les protagonistes dels carrers de Barcelona i és en aquest context on se situen els personatges d’aquest relat. En paraules de Pau Joan Hernández:
“[...] al darrere de les peripècies de la Gaireta/ baró, amb tràngols tan delicats com la marital convivència amb la seva activitat política al Consell de Cent, l’autor ens dibuixa un admirable panorama de la Barcelona del disset: la ciutat en si, les institucions, els estaments socials, les diversions i les malalties, els vicis i les virtuts”.
Així doncs, assistim a una historia ambientada en el segle XVII però perfectament vàlida als nostres temps ja que, principalment, es planteja l’amor més enllà del cos o la identitat sexual. El tractament d’aquest tema es fa possible, contradictòriament, mitjançant l’anècdota irreal: el baró de Torrella, una persona impertinent, freda, malhumorada i incapaç d’estimar ha estat ferit i el cirurgià Gabriel de Montcada l’ha de salvar ja que el baró és el mecenes de l’hospital. La solució que troba el cirurgià és trasplantar el cervell de la Gaireta Pou, una leprosa sensible, planera, bondadosa i tendra al cos del baró. Això li permet a Cirici contraposar les vides d’aquests dos personatges (la d’un ric beneit i la d’una pobre plena d’humanitat) a la vegada que ens presenta la realitat social d’aquella època mitjançant dues perspectives diferents. La magistralitat de l’autor és evident ja que fa que acabis acceptant com a creïble tot aquest entramat.
L’autor exposa els sentiments humans d’una forma poc convencional però a la vegada inoblidable. Sens dubte, es tracta d’una història on la tendresa humana i l’amor es representen al màxim exponent. L’amor que es presenta no és un qualsevol ni tampoc com estem acostumats a imaginar-lo, es tracta, sorprenentment, d’una història d’amor intens a la vegada que quasi impossible i no perquè es tracti d’un amor no correspost ni d’un trangle amorós. De fet, l’encert d’aquesta història tan romàntica, tendra i decididament humana és que tot i relatar una història inversemblant es fa creïble i indiscutiblement realista.
Resumint, un relat breu i àgil amb una extensió encertada pel tipus d’història que no es fa ni llarga ni curta, tots els ingredients estan perfectament dosificats i per això el recomanem i animem a llegir-ho perquè garanteix una estona molt entretinguda.
Més informació:
Recomanat per Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui.
