Ja fa uns quants discos que anem al darrera de les coses de DEV HYNES. La seva és una música aparentment suau, dòcil, però. És música negra, però. És música moderna, però. I són aquests "peròs" els que fan que els seus discos siguin singulars. Al seu quart disc no és que trobem més novetats en la seva estètica, però sí molta més llibertat: els temes acaben i recomencen, hi ha recitats de transició, sonen botzines, sonen sintetitzadors, hi ha soroll de converses. I sobre tota aquesta llibertat controlada, que s'assembla a la d'un carrer, va surant la música, un xic de soul, un xic de tropicalisme, un punt de pop, una guitarra que va i ve, una veu masculina alternada amb una femenina. I al final del disc ens sembla que hem estat caminant amb aquests músics, sentint-los conversar, explicar-nos aquelles coses que potser només s'expliquen entre desconeguts. 

Més informació:

• Blood Orange a les Biblioteques
• Dev Hynes a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.