Recomanació

Longhair boogie

Professor Longhair

London : Not Now, p. 2011

New Orleans ha estat tradicionalment un focus de creació musical molt destacat arreu. Dins aquesta escena, va aparèixer la dècada dels 50 un dels músics més influents del rhythm & blues, Henry Roeland “Roy” Byrd (alias Professor Longhair). Tot i no tenir tant de renom com altres mítics com Allen Toussaint, Dr. John o Fats Domino, va deixar empremta amb la seva música. La seva manera de tocar el piano (tot i haver après amb un instrument on hi faltaven tecles), prenent com a base el R&B, però afegint la influència rítmica de les músiques del carib, va servir d’inspiració per a molts altres músics posteriors.

Després d’una carrera plena d’alts i baixos, els seus darrers treballs (Live on the Queen Mary i Crawfish fiesta) van fer que el seu llegat hagi estat reivindicat a posteriori.

Una de les peces imprescindibles del seu repertori és Go to the Mardi Gras, inclòs als crèdits de la recentment guardonada com a millor pel·lícula als Oscars: Green book. Amb aquest aire festiu, aquesta percussió que fa que els peus tinguin vida pròpia, aquesta melodia xiulada i els vents marcant el pas, s’ha convertit en un clàssic imprescindible al Mardi gras, el carnaval de New Orleans.

 

 

 

Més informació:

Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

31/01/2024