Recomanació PV Música. Eulogy for evolution
Pot existir la música clàssica contemporània? Quina mena de contradicció paradoxal és aquesta? En tot cas, en direm d’aquesta música neoclàssica, un gènere que està vivint una època daurada amb autors com Nils Frahm, Yann Tiersen, Keaton Henson, o el perdut recentment, Jóhann Jóhannsson, amb referents ja consolidats com Ryuichi Sakamoto.
L’islandès Ólafur Arnalds, arribat del món del hardcore metal, amb només 32 anys ja porta 9 discos a les seves esquenes, i un bon grapat de bandes sonores com la de Jocs de Fam, amb la peça ‘Allt varð hljótt’. A l’Ólafur ja no li queda ni rastre de la seva etapa metal, i l’ha transformada en violí i piano.
Habitual de festivals com el Sónar o el Primavera, l’Ólafur ens porta unes composicions eclèctiques amb sons d’altres gèneres com l’electrònica, el rock o el post-rock. Les textures són oníriques; les imatges que evoca, introspectives; les melodies, atmosfèriques amb un toc de melangia.
Guanyador del premi BAFTA al 2014 per la banda sonora de la sèrie britànica Broadchurch, el compositor i multiinstrumentista no deixa d’experimentar amb eines digitals i softwares inventats per crear harmonies polimòrfiques.
Destaquem el seu àlbum debut Eulogy for evolution, un viatge des del naixement fins a la mort, transportant a l'oient a través de la vida mateixa.
La gravitació de tonalitats, que recorda a la Dansa de la vida d’Edvard Munch, ens apropa al paisatge hivernal de la terra de gel i de foc com una pluja de guèisers, aigua tèrbola i càlida, aigua amb olors de sofre i de gespa volcànica i humida del verd més intens del món.
L’afortunat que hagi comprat les entrades per al proper 15 de març al Palau de la Música, ara esgotades, segur que gaudirà una vetllada inoblidable amb gust de poesia.
Més informació:
Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.
