El títol del disc no pot ser més escaient i aclaridor del que s’hi amaga a dins, perquè les músiques populars d’ambdues bandes de la Mediterrània es donen la mà i, d’una manera fascinant, ens adonem d’un fet que, volgut o no, havíem oblidat: que la música valenciana i la magrebina, després de 400 anys de convivència, no només no han perdut l’arrel comuna, sinó que es poden interpretar sense solució de continuïtat en els diferents copeos, cants de batre, jotes i seguidilles que s’escolten al disc, alternant cants en valencià i en àrab, amb ritmes i acompanyaments característics de les dues músiques, però fent palès que l’arrel comuna és innegable i emocionant.

El copeo d’Ontinyent (Monòver, 2018)

Per un costat, el cantaor Pep Gimeno “Botifarra”, actualment, un dels millors coneixedors de la música i la cultura popular valenciana, intèrpret brillantíssim de veu portentosa, comunicador nat i curiós investigador infatigable de tot el que sigui cercar les arrels, redescobrir velles tonades, recordar les històries o fer aflorar els parlars de la vasta cultura valenciana, que ha plasmat en els 9 discos editats fins al moment.

De l’altre l’Ahmed Touzani, cantant i violinista marroquí, afincat fa uns anys al País Valencià, i amb un coneixement i una curiositat per la música tradicional magrebina, semblant a la del seu col·lega Botifarra per la valenciana. S’han trobat i han fet un disc!!

Jota de les Ventes (Monòver, 2018)

Escolteu-lo amb atenció per descobrir els estils dels 2 cantaors, similars en les brodadures que adornen les melodies, però alhora diferents en la dicció, els deixos del violí, el llaüt àrab o els ritmes magrebins de les darboukes que es barregen amb les dolçaines, tarotes, flabiols i bandúrries valencianes en una festa pels sentits que ens referma en la certesa que la Mediterrània ha de ser “un pont de mar blava”, com ja cantava en Llach fa uns anys, i no pas una frontera insalvable convertida en mare mortum. Que triomfi la festa intercultural, felicitats Botifarra i Touzani!!!!