Para vos nací :

Para vos nací :

Espido Freire

Barcelona : Ariel, 2015

De viure ara, al segle XXI, Santa Teresa de Jesús seria una activa emprenedora coordinant a tot hora, per WhatsApp, els seus convents-franquícies. I podria exclamar de la seva estressada vida: “vivo sin vivir en mí”.

L’any 2015 es van celebrar els 500 anys del naixement de Teresa Sánchez de Cepeda i Ahumada, més coneguda com Teresa de Ávila o Santa Teresa de Jesús. Aprofitant l’efemèride, l’escriptora Espido Freire (Bilbao, 1974) va bolcar les seves lectures i estudis sobre la Santa en el llibre: Para vos nací: un mes con Teresa de Jesús.

Es tracta d’un assaig polièdric, molt allunyat d’una biografia típica, que busca apropar-nos a la figura de Teresa a traves de múltiples aspectes i ho fa creant nexes amb la pròpia Espido. De forma deliberada Espido Freire usa un joc de miralls per acostar-nos a Teresa a través d’ella mateixa, de l’admiració a la comparació. 
D’entrada, sembla una tasca un xic forçada. Quasi cinc segles les separen. Cinc-cents anys durant els quals les llegendes s’han apropiat de Teresa com algunes persones s’han apropiat de parts físiques del seu cadàver per adorar-les com a relíquies.

Al segle XVI, poca opinió tenia una dona. Però Teresa va fer valer la seva veu per, tot i haver consagrat la seva vida a servir, desobeir. 
Amb la misogínia de l’època que una dona desobeís era una autèntica revolució. Com revolucionaria va ser la missió que va emprendre Teresa de Jesús: reformar l’ordre religiosa en la que s’havia integrat perquè creia –i ho creia per revelacions que durant 20 anys va buscar saber si eren divines o demoníaques i els confessors no es posaven d’acord sobre el tema- que l’ordre s’havia allunyat dels principis de senzillesa i pobresa dels primers eremites del Mont Carmel.
El 1562 Santa Teresa de Jesús va fundar el primer convent dels carmelites descalços, Sant José, a Ávila. Que 4 monges volguessin viure dedicades a resar en un casalot ruïnós en la més estrica pobresa va enervar les autoritats i la població que ho veien com un dispendi enlloc d’una inversió.
Una inversió? La idea pot xocar-nos: un grup de persones dedicades a la vida contemplativa i a resar per la salvació de tota la població que, a canvi, els “mantenen” pobrament. Però al segle XVI la idea de la condemnació eterna de l’ànima era cosa seriosa. I la Santa Inquisició mantenia a ratlla qualsevol desviament de la doctrina.

L’etiqueta de “monja revolucionaria que tenia visions divines” és el principal tòpic que perviu avui de Santa Teresa. Però podem acostar-nos a la Teresa de Jesús escriptora. (La única escriptora que apareix a la decoració de la façana de l’edifici de la BNE). 
I com a escriptora també la llegeix Espido Freire ("Melocotones helados"; Premi planeta, 1999. "Soria Moria"; Premi Ateneo de Sevilla, 2007. "Llamadme Alejandra"; Premi Azorín, 2017). I també l’observa a Para vos nací. 

Avui, amb un grup de WhatsApp, Teresa hagués solucionat molts dels assumptes dels 17 convents que va fundar (cadascun amb una monja de confiança de responsable; com si fos una sucursal). Teresa de Jesús ho va resoldre amb una obra escrita de forma didàctica i com a “manual d’ús”: Camino de perfección, "Las Moradas o el Castillo interior", Libros de las Fundaciones, o Modo de visitar los conventos de las religiosas.
Però és la poesia mística de Santa Teresa la que més impacta encara avui. Potser hi busquem altres interpretacions, però té el mèrit dels textos clàssics: els anys passen però l’efecte de l’obra al lector es manté.

Religiosa, mística, escriptora,... Teresa de Jesús és massa complexa per etiquetar-la. L’escriptora Espido Freire ens ofereix 31 textos per acostar-nos-hi. 31 textos, un per dia, que ens permeten passar un mes amb Teresa de Jesús. A cada text enfoca la figura de Teresa des d’un punt de vista (l’Església,  el frau religiós, l’escriptura com a teràpia, Déu, la fama, l’erotisme, la Mort,...) o d’altres personatges amb els que Teresa va coincidir, com la cèlebre princesa d’Éboli o l’altre gran místic del moment: San Juan de la Cruz (religiós que va fugir d’una presó de la Inquisició, i autor del Cántico Espiritual).

La FE absoluta de Teresa que hi ha quelcom més després, i que serà molt millor que el que hi ha aquí, ens permeten entendre la literalitat de versos com:
Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.

Més informació:

Recomanat per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella.

12/08/2019