Recomanació Joan Brossa. Fogall de sonets
El poeta Josep Pedrals comença un dels seus poemes així:
“Brossa tot sol és un moviment literari”
I és que certament, Brossa va crear, al voltant de la paraula i de la imatge, tot un univers que us convidem a descobrir.
Tot i que les seves obres més conegudes són els poemes visuals, avui us recomanem un dels seus llibres de sonets: Fogall de sonet. És el seu segon llibre i pertany de ple a l’època en què Brossa va formar part del grup Dau al Set i en què va fer amistat amb altre artistes com Joan Miró i J.V. Foix.
Brossa va ser un artista polifacètic que va escriure teatre, guions cinematogràfics, llibrets d’òperes... i sonets. En el sonet Brossa va trobar la fórmula per donar sortida a la seva necessitat creativa i transgressora. I va ser aquesta manera de ser seva, tan diferent i tan contracorrent, el que va fer que no fos fins a mitjans dels anys vuitanta que la seva obra va començar a ser coneguda. Entre 1941 i 1986 va escriure més de 80 llibres de poesia, però molt pocs van ser publicats, i no va ser fins a la dècada dels vuitanta que arribaren al públic lector.
I en el cas que ens ocupa, per què fogars? Totes les excepcions de la paraula ens serveixen per explicar el contingut de l’obra. Un fogar és el lloc on es crea l’escalfor, el caliu... i per extensió, la llar. La llar de sonets des d’on Brossa vol transmetre la seva creativitat i avantguarda es presenta com un petit llibret dels que cap a la butxaca. Així doncs, per què no incorporar una mica de Brossa en els nostres trajectes en tren, a les sales d’espera o als bancs del parc?
Fogall de sonets es divideix en tres gran blocs: Pics d’ulls, El ròssec i El braseral. Sota aquest epígrafs s’hi repleguen 55 sonets que versen, en la seva majoria, sobre la natura, i on ens parla d’elements com el dia, la nit, la fusta, les abelles...
Enguany les biblioteques, les llibreries, les universitats,... el món de les lletres, de la música, del teatre, de l’art! commemorarà el centenari del naixement de Joan Brossa, l’artista plàstic català per excel·lència.
Joan Brossa va néixer a Barcelona un dia fred, el 19 de gener de 1919. Va morir el 1998, també feia fred. Era 30 de desembre.
Va viure, doncs, 79 anys. Fer una breu descripció de com va ser la seva vida i de tota la seva producció artística i literària és impossible; va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies.
No es va poder escapar de la guerra, i amb 17 anys va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front.
Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política.
Gran aficionat al cinema, i feliç perquè van posar la filmoteca de Catalunya al costat de casa seva, Brossa també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella.
Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art.
“La televisió és per distreure’s, i jo trobo que l’avorriment és una experiència molt interessant.”
Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa.
Més informació:
Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.
