Recomanació Barcelones Nord. Frágil equilibrio
¿Seremos capaces de gobernarnos a nosotros mismos?
Amb aquesta pregunta es pot resumir l’objectiu d’aquest documental de Guillermo García López, amb el que insta a l’espectador a qüestionar-se com és el món on vivim i com hi interactuem. Es tracta de la primera obra de llarga durada del madrileny i, per començar, no està gens malament ja que va guanyar el Premi Goya 2017 al millor documental i força elogis de la crítica.
Es tracta d’un relat en que hi prenen força, en igual mesura, les imatges i les paraules, que ens mostren la realitat de la globalització a través de diferents històries: uns executius japonesos, uns emigrants a l’espera de saltar la tanca de Melilla, diferents famílies desnonades de Madrid...
Les històries s’enllacen entre sí, seguint la veu de José Mujica, qui fou president de la República de l’Uruguai, que augmenta, si cal, el missatge que ja per sí mateixes ens donen les imatges, propiciant la reflexió de l’espectador.
El documental ens mostra una societat global que, tal i com està constituïda actualment, deixa fora de sentit, comú per a molts, els comportaments i actituds davant els reptes que es van plantejant, indiferentment del lloc del planeta o dels actors que s’hi veuen implicats.
Probablement, a aquells que ja tenen una visió crítica del sistema, aquest documental, tan sols els constatarà perspectives que ja tenen, però ho farà a través d’imatges impactants, lluny d’estridències. Els altres hi descobriran realitats d’un món globalitzat, plantejant-se el sentit d’allò que fem, el significat de la pobresa o les raons de les migracions. El sentit real de la democràcia o de l’autogovern de la gent davant d’un món governat, aparentment pel sense sentit.
Més informació:
14/11/2018 Amb aquesta pregunta es pot resumir l’objectiu d’aquest documental de Guillermo García López, amb el que insta a l’espectador a qüestionar-se com és el món on vivim i com hi interactuem. Es tracta de la primera obra de llarga durada del madrileny i, per començar, no està gens malament ja que va guanyar el Premi Goya 2017 al millor documental i força elogis de la crítica.
Es tracta d’un relat en que hi prenen força, en igual mesura, les imatges i les paraules, que ens mostren la realitat de la globalització a través de diferents històries: uns executius japonesos, uns emigrants a l’espera de saltar la tanca de Melilla, diferents famílies desnonades de Madrid...
Les històries s’enllacen entre sí, seguint la veu de José Mujica, qui fou president de la República de l’Uruguai, que augmenta, si cal, el missatge que ja per sí mateixes ens donen les imatges, propiciant la reflexió de l’espectador.
El documental ens mostra una societat global que, tal i com està constituïda actualment, deixa fora de sentit, comú per a molts, els comportaments i actituds davant els reptes que es van plantejant, indiferentment del lloc del planeta o dels actors que s’hi veuen implicats.
Probablement, a aquells que ja tenen una visió crítica del sistema, aquest documental, tan sols els constatarà perspectives que ja tenen, però ho farà a través d’imatges impactants, lluny d’estridències. Els altres hi descobriran realitats d’un món globalitzat, plantejant-se el sentit d’allò que fem, el significat de la pobresa o les raons de les migracions. El sentit real de la democràcia o de l’autogovern de la gent davant d’un món governat, aparentment pel sense sentit.
Més informació:
Recomanat per Bib. Sant Roc. Badalona.
