La Buena suerte
De vegades el Dolor és tan profund que és preferible tornar-se de pedra o de suro per sobreviure’l. De vegades, també, el Mal que ens envolta és tan cru que la pedra i el suro el poden sentir i palpar.
El Pablo i la Raluca, els protagonistes d’aquesta novel·la, són dos supervivents. Ell convertit en pedra enfonsada, ella, en suro flotant.
Pablo, un famós i prestigiós arquitecte, decideix instal·lar-se a Pozonegro (eloqüent nom per a una població) i allunyar-se de la seva anterior vida sense comunicar-ho a ningú, sobtadament. Se sent pedra enfonsada; de fet, no vol sentir res. Què el porta a prendre aquesta decisió?, què amaga?, de què fuig?
La Raluca, la seva veïna, no es fa cap d’aquestes preguntes, simplement sent tendresa envers el Pablo; decideix que vol donar-li un cop de mà i ser al seu costat. Malgrat el Dolor (amb majúscula) que ha sofert a la seva vida, ella és com el suro que flota persistentment sense deixar-se enfonsar. És una persona amb bona sort, com ella mateixa es considera.
La trama no es limita a explicar la relació que s’estableix entre aquests dos protagonistes, que també, ni a descobrir les raons per les quals en Pablo ha pres aquesta decisió. La narració ens endinsa en la mina profunda de les dicotomies dels sentiments humans: la por i el valor, la culpa i el perdó, l’odi i l’amor. La bona sort depèn sovint de la forma en què som capaços d’entendre i atendre aquests sentiments, i de com mirem la vida i vivim cada moment. Perquè malgrat el Mal que ens envolta “La bellesa ajuda a curar el dolor del món” i “L’alegria és un hàbit”.
Més informació:
Recomanat per Bib. Can Puiggener. Sabadell.