L’Antropocè és una època geològica el tret central del qual és el protagonisme de la humanitat, convertida en agent de canvi mediambiental a escala planetària.

Des d'una postura original, elegant i assenyada, l’autor del llibre  aprofita totes les oportunitats que ofereix el concepte, un excel·lent marc teòric per al debat sobre la sostenibilitat global, la conservació de les formes i espais naturals, així com per a la moralització de les relacions entre l'ésser humà i la natura.

La colonització humana del planeta ha acabat per conduir-nos a una nova època geològica: l’Antropocè. Si més no, així ho indica una sòlida hipòtesi científica segons la qual el progressiu acoblament dels sistemes socials i naturals ha fet de la humanitat el principal agent de canvi mediambiental global. De manera que l'Holocè, sota les benèvoles condicions climàtiques ha prosperat la humanitat, està deixant pas a un nou règim planetari ple de perills i oportunitats.

Del canvi climàtic a l'extinció d'espècies, de la urbanització a la reforestació, l'Antropocè és un fenomen ambigu: un efecte col·lateral del progrés humà que desperta a les forces tel·lúriques que operen al temps i ens recorda que som criatures terrenals.  Manuel Arias Maldonado sotmet a anàlisi el nou concepte i es pregunta per les seves conseqüències polítiques i pels efectes que per a la societat actual té una mutació planetària que obliga a reorganitzar les relacions socionaturals.