Espriu va escriure aquesta obra teatral només en una setmana entre l'1 i el 8 de març de 1939, a la Barcelona ocupada per les tropes franquistes. Però no es publicà fins l'any 1955. 

Fa una adaptació del tema de Set contra Tebes d'Èsquil (la guerra entre germans) i de l'Antígona de Sòfocles (l'heroïna que es mou entre la justícia i la pietat, entre el deure i la llibertat d'elecció); on el que predomina és la lectura política que li dóna, resultant de la derrota de la societat civil catalana.

La lluita entre germans, l'establiment de la llei absoluta recolzada per la veritat oficial del guanyador, les premonicions del cec, la revolta de l'esclau que prefereix mori per afirmar la seva llibertat de pensament; tot ens porta a recordar els moments històrics en que va escriure l'obra.

Espriu simplifica la trama de l'obra clàssica per centrar-se en el tema que li interessa: tothom té dret a ser honorat, no només els vencedors, tothom hauria de tenir els mateixos drets. I ho fa a través d'uns personatges amb característiques molt marcades.

Aquesta obra serà clau en l'obra posterior de l'autor i marcarà la literatura catalana de postguerra. S'ha portat als escenaris en diferents ocasions.