Fins ara, el llenguatge inclusiu havia buscat maneres de visibilitzar les dones en la llengua, prioritzant paraules sense flexió de gènere (com artista), noms col·lectius (professorat), el desdoblament (nens i nenes) o el femení genèric (benvingudes), però el llenguatge no-binari va un pas més enllà i proposa un gènere neutre que sigui útil per a tota aquesta casuística i també per a ellis.

Quan Moyano va plantejar-se com anomenar-se, perquè no estava còmodi amb cap gènere, poder fer servir la -i en algunes paraules li va ser útil: "Que tothom em parli en neutre m’ha ajudat a sentir-me còmodi i a saber que estic en un entorn còmode", afirma.

La guia detalla també les dificultats de les persones no-binàries per fer simplement vida normal, i els efectes psicològics que se’n deriven. No poder autoanomenar-se suposa viure sempre a l’armari de la llengua. Què passa quan es malgeneritza una persona? "Que ens sentim incòmodes, ens molesta, ens desgasta. Algunes persones posem molt d’esforç en intentar no encaixar estèticament i és un fracàs quan no et veuen com tu et veus” diu l’autor.

Laura Serra a "Apareix la primera guia per parlar amb ‘ellis’ en català" al diari "Ara"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals