Festival D'A Gutland
Festival D'A Gutland

Dins el Festival D’A 2018 s’estrena aquesta suggerent i hipnòtica opera prima de Govinda van Maele, director luxemburguès multipremiat amb els seus curts anteriors (Josh (2007), A Day in the Open (2012) i You Go Ahead (2013)).

El film és una arriscada barreja entre gèneres: noir neorural amb tocs de comèdia surrealista, i una mescla de realitat i fantasia no sempre convenientment prou ben lligada, que pretén ser una al·legoria de la intolerància dels pobles amb el que prové de fora, el que és diferent. Però aquesta al·legoria esdevé desigual: una excel·lent fotografia i pols narratiu ens situa a Schandelsmillen, un idíl·lic poblet rural perdut als confins més interiors de Luxemburg on arriba un rodamón alemany amb un passat tèrbol, a la recerca de feina de temporada, durant un estiu ja avançat. Tot i ser un individu taciturn, Jens (un idoni Frederick Lau) entra en contacte amb la filla de l’alcalde, Lucy (una sensual i meravellosa exponent de femme fatale encarnada per Vicky Krieps, fa poc vista a El hilo invisible), i a partir d’aquest moment tot el poble l’acull com a un més. Però l’acolliment, com malauradament gairebé res a la vida, no és gratuït, i el preu a pagar pot ser alt.

 

La pel·lícula és ambiciosa en el seu plantejament i assoleix el clímax de suspens necessari per seguir la història amb interès creixent, tot i que l’equilibri de la mescla de gèneres acaba sent massa precari i frustra les expectatives i l’enteniment final.

Es pot veure com una faula centreeuropea amb elements de misteri, envoltada de fantasia negra, que transcorre en un espai bucòlic, que tant podria ser real com imaginari. Però com en tota bona faula, aprenem la lliçó: aquesta bona terra en aparença se’ns antulla més com una presó a l’aire lliure, amb les seves normes internes que o bé acceptes a la força, o bé te’n foragiten. Efectivament, vist així, una al·legoria explícita a la intolerància.

14/05/2018 09:48h