Celebrem el 550è aniversari del naixement de Nicolau Copèrnic amb un club de lectura! Si un dit assenyala la lluna, de Toni Pou Toni Pou (el Masnou, 1977) es va llicenciar en Física a la Universitat de Barcelona i des de llavors s’ha dedicat al periodisme i la divulgació científica des d’una òptica literària. «Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va esperonar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més importants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida separació del saber en ciències i lletres?.»

550 anys del naixement de Copèrnic

La Terra gira al voltant del Sol, tot i que cada dia veiem com el nostre estel apareix i desapareix per l’horitzó. Deu ser per aquesta experiència quotidiana que va costar tant d’acceptar la teoria heliocèntrica de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic. Elaborar la teoria li va costar molts anys de feina i el seu llibre Sobre les revolucions de les esferes celestes no el va poder tenir a les mans fins poc abans de morir, el 1543.

Aprofitant els 550 anys del seu naixement, el 1473, volem fer unes quantes òrbites al voltant d’un tema tan atractiu com és l’astronomia. Observar el cel de nit sol ser un espectacle fascinant, però comprendre què passa en aquesta mena d’arc fosc que ens envolta i tenir una idea de les immenses distàncies que ens separen dels astres que veiem com puntets, ajuda no només a conèixer, sinó també a apreciar millor el que observem (i el que no podem observar directament).

La Xarxa de Biblioteques Municipals ha programat diverses activitats, tant per a adults com per a públic de qualsevol edat o famílies, que ens portaran tastets d’univers, perquè després, llegint, observant o simplement somiant, siguem capaços de viatjar pel nostre compte pel cosmos.