El recurs narratiu del viatge com a metàfora de la recerca d'una vida plena de sentit, és un dels més antics de la cultura occidental. Des de Cervantes, el ser humà ha experimentat la necessitat de llançar-se al camí buscant una identitat o una reafirmació d'aquesta.  

Ja en la societat moderna, i amb la introducció de l'automòbil, el fet de viatjar es converteix en una escapada, un trencament violent i sense límits. El valor de la persona es jutja més en funció del que pot abandonar que del que pot posseir.

A mitjans del segle XX, Jack Kerouac va ser el primer en expressar la idea de la llibertat de la carretera, com una manera de rebutjar les convencions socials més burgeses i acomodatícies en favor de comunitats lliures i obertes i d'experiències individuals. Amb la seva novel·la A la carretera, Kerouac va popularitzar la road movie i va convertir el viatge en part de la cultura de la joventut. Els espais infinits dels Estats Units permetien alliberar-se de tot el que resultava opressiu. Els viatges sense rumb fixe oferien possibilitats il·limitades de llibertat i mobilitat i la voluntat d'atrapar l'essència fugitiva de les coses, les persones i els paisatges.

En les històries de viatges, els protagonistes i els espais s'identifiquen mútuament. Els espais ajuden a mostrar el que sent el personatge i tota l'acció evoluciona al seu voltant. 

Aquesta és una guia que us ofereix històries de recerques, recorreguts que obeeixen a la voluntat de descobrir, explorar territoris i paisatges, també interiors dels mateixos protagonistes. Històries de fugides, on el mateix viatge es tradueix en el descobriment de la impossibilitat del retorn. I finalment, històries de trobades, on contràriament, l'itinerari serveix d'experiència transformadora, d'encontres amb realitats que, sense el viatge, haguessin quedat amagades.

Us proposem, doncs, un itinerari d'itineraris, una mirada en moviment.