Premi Finestres 2024 de còmic en català. Mala olor és la història d’un incident laboral mal resolt en unes oficines. L’autora, a través d’una història tan minimalista com els traços dels seus dibuixos, reflecteix la hipocresia i la ineptitud en el treball. Una empresa modèlica, que compleix tots els objectius marcats, no paga a les treballadores i, a més a més, dissenya uns nous uniformes que han d’anar a càrrec de les pròpies treballadores. Res pot ser més anodí en aquella empresa i Nadia Hafid ho expressa molt bé amb els seus dibuixos, que transmeten la rutina i la uniformitat d’unes oficines tan anodines com fredes. Els diàlegs son breus i directes. Els silencis abunden. Sobretot quan es comença a notar una mala olor. Una flaire invisible que inunda tot el món perfectament calculat de l’empresa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'Erwin és un gat quàntic que viu aventures al costat del seu amic Marvin (que és un robot). Però és que a més a més, tenen la capacitat de saltar en el temps i per tant poden fer salts enrere en el temps fins a resoldre els misteris que troben en el seu present.

Però tant anar endavant i endarrere en el temps, de vegades pot causar alguns problemes... i és que hi ha tres regles per viatjar en el temps: no es pot canviar res, no es pot parlar amb cap versió teva d'un altre temps i sobretot està prohibit no divertir-se! I no sempre es compleixen...

Recomanat per Marta Quer Rodríguez de la Biblioteca de Can Coromines de Sant Pol de Mar

Aquest és un còmic en el que no passa res però tot el que succeeix es podria clonar a qualsevol de les nostres vides. La diferència? Que l’autor, el quebequès Michel Rablagliati, sap transmetre amb humor i crítica constructiva els petits detalls d’una vida plena de dolor (dental, amorós, familiar,...) i fer-nos partícips de la seva crisi de maduresa. El còmic més personal de la seva sèrie, premiada a Angoulême l’any 2021, on Paul ja ha arribat a la cinquantena divorciat i vivint sol amb el seu gos. Una etapa on la salut juga un paper important, també en el còmic: les visites mèdiques, el bricolatge dental o les instruccions de muntatge dels aparells respiratoris. Un altre element primordial en aquesta etapa de maduresa és la cerca de parella: des de donar-se d’alta al Tinder fins anar a un cibercafè amb la clara intenció de lligar.  Com a metàfora d’aquesta maduresa està l’arbre del pati de casa que a cada capítol es va morint. Sort del veí italià, jubilat i amant de l’horticultura.  En Paul està ben distret.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La història d’Emili és la realitat d’una Espanya rural buida. A través del calendari del guaret assistim a les memòries de l’Emili i a una lúcida i entranyable història del nostre passat més recent. Els records, narrats en blanc i negre, contrasten amb la intensitat i bellesa dels colors del paisatge de Pancrudo, magistralment dibuixats per David Sancho. La vida al poble, el final de la guerra civil, l’arribada dels nacionals, el comiat de les quintes, l’èxode a les ciutats, les primeres eleccions democràtiques, l’arribada del progrés. L’autor ha sabut combinar un relat íntim i personal, carregat de silencis, amb la nostra història més actual. El llenguatge fresc i local dels personatges, els seus neguits i esperances... tot tractat amb una gran sensibilitat, sense judicis.

No és d’estranyar que hagi rebut el XVII Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic 2024.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Iolanda Batallé, escriptora, periodista, editora i llibretera ens transporta a les valls altes del Pirineu amb la seva novel·la "Massa deutes amb les flors". 
Una escriptora bloquejada i en crisi arran d’una experiència personal s’instal·la en una casa a les muntanyes per recuperar-se i escriure en solitud. Allà serà acollida per una família que ha passat per una vivència colpidora i ella en recollirà els testimonis. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden.
Aquesta novel·la ens parla de la importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit que faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar de supervivència a partir d’una tragèdia.
Destaca la seva original redacció amb frases curtes i amb monòlegs dels diferents personatges a cada un dels capítols, que els va presentant, i mica en mica, va encaixant la història com si fos un trencaclosques.

Recomanat per la Biblioteca Ramon Fernaǹdez Jurado de Castelldefels.

He d’agrair a Maria Climent, autora d’"A casa teníem un himne", la recomanació d’aquesta primera novel·la en solitari d’Emma Zafón. Trobo que les dues escriptores tenen força en comú: irrompen amb força en el panorama literari actual; escriuen en la llengua pròpia de la seva terra, en ebrenc la primera i en valencià castellonenc la segona; narren històries de dones i els hi donen veu per combatre el silenci que tapa i otorga.

Emma Zafón (Llucena, 1987), formada com a periodista, tria una protagonista que narra en primera persona la seva vida i, de pas, les d’altres dones de la seva generació. Ambienta l’acció a Llucena, a la comarca de l’Alcalatén (Castelló), al final del franquisme, durant la transició i fins gairebé el 2000.

De construcció senzilla i lineal, estructurada en capítols curts que donen agilitat al relat, la novel·la posa en valor la riquesa dels diferents ideolectes que es parlen a la zona, descobrint els tresors del registre oral.

Malgrat aspirar a ser mestra i aconseguir-ho, la protagonista té un altre objectiu imposat per la societat de l’època: casar-se i tenir fills. Quan Ximo la convida a ballar en una festa popular se sent la dona més afortunada del món. Ell és ben plantat i nebot d’un fabricant de ceràmica. Ella és la filla del forner del poble. 

Festegen, es casen, tenen fills i, amb el pas del temps, l’amor intens es va transformant en quelcom ben diferent. Ella se sent estafada, amb doble jornada laboral a l’escola i a casa, serventa d’un home que en comptes d’ajudar-la, l’enganya, la sotmet i la maltracta. Arribarà el dia que ella dirà prou?

Encara que resulti un xic previsible, l’autora sap mantenir l’interès del lector i motivar-lo a llegir amb delit fins a la darrera pàgina. El nom de la protagonista no se’ns revela fins al final de l’obra. Un recurs molt ben trobat i ple de significat.

Si us va agradar "A casa teníem un himne", no us perdeu "Casada i callada". No us decebrà.

Més informació:

• Maria Climent entrevista Emma Zafón a "Catorze14 cultura viva"

Recomanat per Maria Àngels Fernández de la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues d'Esplugues de Llobregat.

“Non Solum” et sacseja per dins, et descol·loca i, sense que te n’adonis, et deixa amb aquell somriure sorneguer i el cap bullint de preguntes. La veritat és que, si busques una experiència teatral diferent, aquí tens una joia que no pots deixar escapar.

D’entrada, el plantejament ja és una petita bogeria: un home sol a l’escenari, una tarima minúscula, quatre objectes aparentment sense importància… i, de sobte, tot un univers de personatges que brollen d’ell com si tingués un exèrcit amagat dins la jaqueta. Sergi López, que no necessita presentació (però que sempre sorprèn), es multiplica davant teu per respondre la pregunta més senzilla i, alhora, més desconcertant: “Què està passant aquí?”. I és que, qui no s’ho ha preguntat mai, això?

A mesura que avança l’obra, la sensació és la d’entrar en un mirall de fira: cada reflex és una versió diferent del mateix jo, cadascun amb les seves manies, pors i deliris. Un canta, l’altre s’enfada, un tercer explica una trobada amb un extraterrestre (sí, sí, literalment). I tu, a la butaca, rius. Però també t’hi reconeixes. Perquè, en el fons, qui no ha sentit mai que dins seu conviuen un grapat de veus que no sempre s’entenen?

El gran mèrit de “Non Solum” és que, sota una aparença de comèdia esbojarrada, hi ha una reflexió molt fina sobre la identitat, la solitud i la necessitat –tan humana– de buscar sentit a tot plegat. López juga amb el surrealisme i l’absurd, però no cau mai en la buidor. Al contrari, cada gag, cada canvi de personatge, cada mirada al públic, és una invitació a riure’s de la pròpia existència, sense pietat però amb molta tendresa.

El ritme és vertiginós, però no aclapara. Hi ha moments de pura hilaritat –com quan explica el sexe com si fos un marcià o quan es posa a cantar un bolero amb una caixa de fusta per companyia– i d’altres en què el silenci pesa. L’energia de López és contagiosa, i la seva capacitat per omplir l’escenari (i el teatre sencer) és, senzillament, brutal. No és estrany que l’obra hagi voltat mig món i hagi recollit premis com qui recull bolets després d’una pluja.

Però, més enllà dels guardons i les bones crítiques, el que fa gran “Non Solum” és la sensació que, quan surts del teatre, alguna cosa ha canviat. Potser no sabràs exactament què, però et quedaràs amb aquell regust d’allioli ben lligat: intens, picant, memorable. I, qui sap, potser et sorprendràs parlant sol pel carrer, intentant respondre tu també la pregunta: “Què està passant aquí?”.

“Non Solum”, el monòleg escrit per Sergi López i Jorge Picó, es va estrenar al Festival Temporada Alta de Girona el 10 de novembre de 2005 i, des de llavors, s’ha representat en diversos teatres al llarg dels anys. Vint anys després de la seva estrena, l’any 2025, l’obra ha tornat als escenaris.

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Hi ha obres de teatre que et fan riure, d’altres que et fan pensar, i algunes –poques, la veritat– que et fan sentir com si haguessis passat una tarda a casa d’una família que no coneixies, però que, en sortir, ja sents una mica teva. “Travy” és exactament això: un espectacle que et convida a seure al sofà de la família Pla-Solina (o Travy, com es fan dir artísticament) i a viure, entre rialles, embolics i una mica de melancolia, tot allò que passa quan el teatre i la vida es confonen.

No t’esperis una obra de manual. Des del primer moment, quan entres per la porta del darrere de la sala, ja s’intueix que aquí res serà convencional. I és que “Travy” és una mena de joc de miralls: una família de pallassos que fa teatre sobre una família de pallassos que fa teatre. Sona embolicat, però és d’aquella mena de caos que et fa sentir viu. Com quan a casa, entre plats per rentar i discussions absurdes, algú fa una broma i tot es desmunta per tornar-se a muntar d’una altra manera.

La història arrenca amb l’Oriol Pla, que decideix tornar a casa i proposar als seus pares i a la seva germana muntar un espectacle junts. Sembla fàcil, però ja se sap: cada membre d’una família té la seva manera de veure el món, i més si tots són artistes. El pare, Quimet Pla, defensa el teatre de tota la vida, aquell de màscara i carrer, mentre la mare, Núria Solina, relativitza l’èxit amb una saviesa que només dona el pas del temps. La germana, Diana, vol trencar motlles i experimentar, i l’Oriol... bé, l’Oriol intenta posar una mica d’ordre en tot aquest desori creatiu.

El resultat? Una peça plena de moments hilarants –com l’escena de la truita o els assajos surrealistes de com s’ha de saludar al final de l’obra–, però també d’instants d’una tendresa desarmant. Hi ha una síndria que va amunt i avall, metàfores que et fan pensar, i una sensació constant que, tot i les diferències, el que uneix aquesta família (i potser totes) és l’amor, el respecte i una passió desbordant pel teatre.

A més, “Travy” juga amb els límits entre realitat i ficció d’una manera tan natural que arriba un punt en què ja no saps si el que veus és improvisació o un guió mil·limetrat. I això, lluny de distanciar-te, et fa sentir més a prop que mai dels personatges. Les discussions, les trepitjades de text, els “accidents” escènics... tot sembla tan real que gairebé et ve de gust aixecar-te i dir-hi la teva.

No és només un espectacle per riure (que també), sinó un cant alegre a la vida, a la memòria i a la necessitat de reinventar-se sense perdre l’essència. I és que, al capdavall, “Travy” és un homenatge a la família, al teatre i a tot allò que passa quan s’ajunten les dues coses. Com una truita feta a quatre mans: potser no surt perfecta, però el gust és inoblidable.

Si t’agrada el teatre honest, d’aquell que es viu amb la pell i el cor, no deixis escapar “Travy”. És una d’aquelles experiències que et reconcilien amb l’art, amb la família i, per què no dir-ho, amb tu mateix. No t’ho pensis gaire: regala’t aquesta estona de felicitat imperfecta.

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

L’autor de Dispareu contra el pianista és un dels autors clàssics de gènere negre. L’excel·lent biografia de James Sallis, Vidas díficiles, ens apropa tant a la seva vida com a la d’altres dos grans autors (Jim Thompson i Chester Himes). I no, David Goodis no va tenir una vida fàcil i així ho va reflectir en els seus llibres. Però també és un poeta de la víctima. Els seus protagonistes, alter ego de si mateix, semblen tan perduts com els seus somnis. 
El carreró que fa cantonada amb Vernon Street, protagonista indiscutible d’aquesta novel·la, està habitat per éssers que no han perdut el nord perquè mai no l’han tingut: sense res on agafar-se, baden per un carrer i una vida sense sortida. William Kerrigan n’és un exemple. La mort de la seva germana Catherine i l’ànim de venjança i justícia no li deixa marxar i ni l’aparició i posterior enamorament de la Loretta Channing li donarà un bri d’esperança. Però no cerquem un The Happy End a una novel·la negra, oi? A canvi, però, gaudirem de la malenconiosa bellesa de la prosa de David Goodis i del retrat de la part més fosca d’una ciutat que podria ser la nostra.

Més informació:

• David Goodis a Wikipedia

• David Goodis a les biblioteques

Recomanat per Ilumi Ramos de la Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat.

Miquel Tuneu és editor, escriptor i responsable del Servei de Publicacions de la UVic-UCC. Va començar a dibuixar tires còmiques com a passatemps i va començar a publicar-les en la revista digital de la UVic. L'editorial Eumo va recollir una selecció de les seves tires i les va publicar en forma de llibre.

En el llibre Homenets podem trobar 13 de les seves tires còmiques, amb dibuixos senzills en blanc i negre que, a partir de quatre vinyetes, expliquen diverses reflexions sobre la condició humana, crítiques i vivències socials, escrites amb un humor intel·ligent i, a vegades, absurd, que ens farà riure de nosaltres mateixos.

Recomanat per la Biblioteca La Florida de L'Hospitalet de Llobregat. 

Antonia Fraser (Londres, 1932), és una historiadora autora de biografies, com per exemple les que va fer sobre Maria, reina d’Escòcia, Maria Antonieta o Cromwell, i autora també de novel·les detectivesques com "La monja sin rostro", "El enigma del vizconde" o "Una mancha roja".

El present llibre, que duu per subtítol "Catolicismo y terror en la Europa del siglo XVII", és una reedició del que va publicar el 1996 ("The Gunpowder Plot: Terror and Faith in 1605"). Es centra en un dels esdeveniments més coneguts de la història d’Anglaterra: els enfrontaments entre els catòlics i la Església d’Anglaterra, que culminen amb una conspiració fallida per fer caure el rei protestant Jaume I i atemptar contra el Parlament el dia de la sessió inaugural, el 5 de novembre de 1605.

L’objectiu de l’obra és explicar per què es va produir aquesta conspiració, amb molts detalls que recorden una novel·la policíaca. Però també intenta avaluar si realment es pot parlar de conspiració, de traïció, o si en termes actuals no s’hauria de parlar més de terrorisme  -d’aquí el subtítol de l’obra-. Tot això fa que sigui un llibre de molta actualitat, ja que les relacions entre terrorisme i religió o el dret a discrepar amb els governs són temes que estan ben presents en els nostres temps.

El llibre està escrit de forma molt amena; Fraser explica la història tal com explicaria una història de detectius en una de les seves novel·les, convertint els protagonistes en personatges de carn i ossos. Aquesta apassionant història va ser utilitzada pel còmic futurista d’Alan Moore "V de Vendetta", que també va donar lloc a una pel·lícula del mateix nom.

Una oportunitat única per capbussar-se en una època i uns fets que ens poden ajudar a reflexionar també sobre el nostre present.

Més informació:

• Pàgina web de l’autora

Recomanat per la Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat.

Aquesta recomanació en realitat en són tres, però que en un futur en seran sis i ja posats en poden ser una quinzena. Comencem.

Òpera espacial (space-opera): història d’aventures que tenen lloc a l’espai on normalment els personatges pertanyen al típic arquetip d’heroi o heroïna. Per anomenar-ne algunes de les més conegudes de la literatura trobaríem El Joc d’Ender d’Orson Scott Card, La Fundació d’Isaac Asimov o Dune de Frank Herbert, i cinematogràficament, com no, La Guerra de les Galàxies.

El títol que recomanem és el tercer llibre de Stella Signata, saga de la qual es ressalta a totes les ressenyes periodístiques, posts i més, ser la primera i pionera space-opera en català i que arribarà als sis volums. Però no volem anar per aquí, tot i la gran importància, no cal.

Ricard Efa és escriptor (i moltes coses més), va irrompre en el món de la ciència-ficció amb Les màquines del caos (2021), però primer de tot és dibuixant. De l’extensa obra, publicada sobretot en el potent mercat francobelga del còmic, trobem en català i castellà (aquí comença el pack de recomanacions) els àlbums El soldado (amb guió d’Oliver Joufray, versió de la novel·la La insígnia roja del coratge d’Stephen Crane), els guionitzats per Salva Rubio Django: mano de fuego, Monet: nòmada de la luz (nominada als premis Eisner –els óscars del còmic-) i Degas: la danza de la soledad, el preciós Sola (llegiu-lo i feu-lo llegir si us plau!) i la trilogia Noceà recentment premiada amb el Premi Crítica Serra d’Or de còmic 2025.

Efa té un do natural, lògicament perfeccionat i treballat amb molt d’esforç, moltíssim, d’aquells que comporta sana enveja, la seva obra gràfica meravella. I aquest do en el dibuix i les seves tècniques el sap traslladar a la perfecció a la seva narrativa. Amb pocs adjectius, amb una descripció justa i acurada n’hi ha suficient perquè les imatges surtin del text, perquè quan visualitzes la trama espontàniament gaudeixes molt més del que realment l’autor t’està explicant, i no n’és poc.

Us estem recomanant el tercer volum, però comenceu per Els confins i la tenebra i Des de sempre fins a l’infinit, els dos primers de la saga, acompanyant la cadet Baran Aion, a l’autor i a tota la resta de personatges per aquest periple fabulós d’èter i llum (i fins aquí podem explicar), us assegurem que, com aquella cita important, aquell cromo que us faltava quan éreu infants o la impaciència per començar un nou curs, esperareu amb ànsia anar a la llibreria o a la biblioteca per llegir Una quimera per la humanitat, el quart volum previst el setembre de 2025.

Més informació: 

• Efa al catàleg Aladí
• Entrevista de Els Book Hunters a Ricard Efa:

Recomanat per Alfons Guri Comallonga. Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Kate Beaton és una dibuixant de còmics originària de l’Illa de Cap Bretó a la costa est del Canadà, guanyadora de diversos premis i coneguda per la tira còmica de Hark! A vagrant. 

Patos és un còmic autobiogràfic que narra les seves vivències a les explotacions petrolieres del centre del Canadà on va anar a la recerca de feina per poder tornar el préstec universitari. 

El còmic és la història d’un xoc: el d’una dona jove en un món d’homes, on es mostra un catàleg de masculinitats (en general, no gaire variat). Un ambient hostil que li recorda constantment que no és on toca. 

Malgrat el gruix, és un còmic amb una lectura dinàmica i fresca. Una història d’interiors que no es fa angoixant per l’actitud irònica de Kate, però que tampoc amaga l’agressivitat i l’obstinació del patriarcat per mantenir les dones en el seu lloc.

Més informació:

• Kate Beaton al catàleg Aladí
• Kate Beaton a Còmic Barcelona 2025

• Entrevista a Underbrain:

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà.

Michael Bronski encapçala l’equip de col·laboradors d’aquest llibre. És un acadèmic independent, periodista i escriptor i ha contribuït a la lluita per l’alliberament gai des de l’any 1969. Ha escrit diferents llibres premiats entre els quals A queer history of the United States for Young people, l’any 2019. També és professor en activisme i mitjans sobre els estudis de dones, gèneres i sexualitat de la Universitat de Harvard (Estats Units). 

Aquest llibre ofereix explicacions concises d’esdeveniments, moviments i fets culturals clau de la història del moviment LGTBIQ+. Pretén oferir una visió transversal que s’allunyi de les històries individuals per exposar estructures socials i ideologies de diferents temps i llocs. També inclou la teoria queer que proporciona una base teòrica a gran part de l’activisme polític recent.
 Conté sis apartats ben diferenciats. Al De l’Antiguitat a l’Edat Mitjana abans de 1300, trobem diferents subtemes com les primeres evidències de persones LGTBIQ+, el gènere i la sexualitat a l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma, a la Xina antiga, l’origen del kama-sutra, les relacions homosexuals en el cristianisme primitiu, les lleis per perseguir la sodomia en l’església catòlica medieval, el desig homosexual i l’islam i els drets intersexuals. Al de Renaixement i Repressió (1300-1699) hi trobem la sexualitat masculina en el Renaixement, l’homoerotisme i renaixement francès, els inicis del lesbianisme modern, l’expressió lírica de l’amor entre homes, l’amor masculí al Japó entre d’altres. Al de Subcultures i difusió (1700-1899) tracta de subcultures LGTIBQ+, relacions íntimes entre dones, l’amor eròtic homosexual a la poesia urdú, les lleis revolucionàries, les identitats sexuals, les lleis colonials contra les comunitats LGTIBQ+, la cultura queer bohèmia, els espectacles de drag queens, el reconeixement científic de l’assexualitat, els actes homosexuals com a delictes o les subcultures i llenguatges LGTIBQ+. Al de Sexologia i identitat sexual (1900-1969) parla de l’enfocament de la homosexualitat que en fa la ciència i la psicologia, les primeres operacions transgènere, les pel·lícules, els espais, la censura, la literatura, els llenguatges, la persecució i els drets de les persones LGTIBQ+, la conducta sexual, l’homofòbia i l’anticomunisme o les protestes pels drets trans. Al cinquè apartat de Protestes, orgull i cohesió (1969-1989)  tracta temes com les protestes LGTIBQ+, els gèneres i drets del col·lectiu, l’alliberament gai a Austràlia, el feminisme lèsbic, la visibilitat homosexual en el món de l’esport, el llenguatge inclusiu, la identitat de gènere, els símbols de la comunitat LGTIBQ+, la sortida de l’armari d’alguns polítics, la paternitat, la crisi mèdica i sociopolítica o els moviments de solidaritat. En l’últim apartat Fora de l’armari (1990-present) explica l’activisme a l’Àsia, la bisexualitat, el gènere performatiu, la identitat queer, l’heteronormativitat, els delictes d’odi, les cures sexuals, el matrimoni igualitari, els estudis queer sobre la discapacitat, els drets o la salut trans o el terrorisme homòfob.

És una obra cabdal per les persones interessades en la història LGTBIQ+ per poder-ne ampliar els coneixements i on hi poden trobar moltes històries interessants. Cada capítol té una estructura visualment molt atractiva, amb esquemes i cronologies que en faciliten la seva comprensió.

Recomanat per Oriol Bras de la Biblioteca Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat.

Michael Bronski encapçala l’equip de col·laboradors d’aquest llibre. És un acadèmic independent, periodista i escriptor i ha contribuït a la lluita per l’alliberament gai des de l’any 1969. Ha escrit diferents llibres premiats entre els quals A queer history of the United States for Young people, l’any 2019. També és professor en activisme i mitjans sobre els estudis de dones, gèneres i sexualitat de la Universitat de Harvard (Estats Units). 

Aquest llibre ofereix explicacions concises d’esdeveniments, moviments i fets culturals clau de la història del moviment LGTBIQ+. Pretén oferir una visió transversal que s’allunyi de les històries individuals per exposar estructures socials i ideologies de diferents temps i llocs. També inclou la teoria queer que proporciona una base teòrica a gran part de l’activisme polític recent.
 Conté sis apartats ben diferenciats. Al De l’Antiguitat a l’Edat Mitjana abans de 1300, trobem diferents subtemes com les primeres evidències de persones LGTBIQ+, el gènere i la sexualitat a l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma, a la Xina antiga, l’origen del kama-sutra, les relacions homosexuals en el cristianisme primitiu, les lleis per perseguir la sodomia en l’església catòlica medieval, el desig homosexual i l’islam i els drets intersexuals. Al de Renaixement i Repressió (1300-1699) hi trobem la sexualitat masculina en el Renaixement, l’homoerotisme i renaixement francès, els inicis del lesbianisme modern, l’expressió lírica de l’amor entre homes, l’amor masculí al Japó entre d’altres. Al de Subcultures i difusió (1700-1899) tracta de subcultures LGTIBQ+, relacions íntimes entre dones, l’amor eròtic homosexual a la poesia urdú, les lleis revolucionàries, les identitats sexuals, les lleis colonials contra les comunitats LGTIBQ+, la cultura queer bohèmia, els espectacles de drag queens, el reconeixement científic de l’assexualitat, els actes homosexuals com a delictes o les subcultures i llenguatges LGTIBQ+. Al de Sexologia i identitat sexual (1900-1969) parla de l’enfocament de la homosexualitat que en fa la ciència i la psicologia, les primeres operacions transgènere, les pel·lícules, els espais, la censura, la literatura, els llenguatges, la persecució i els drets de les persones LGTIBQ+, la conducta sexual, l’homofòbia i l’anticomunisme o les protestes pels drets trans. Al cinquè apartat de Protestes, orgull i cohesió (1969-1989)  tracta temes com les protestes LGTIBQ+, els gèneres i drets del col·lectiu, l’alliberament gai a Austràlia, el feminisme lèsbic, la visibilitat homosexual en el món de l’esport, el llenguatge inclusiu, la identitat de gènere, els símbols de la comunitat LGTIBQ+, la sortida de l’armari d’alguns polítics, la paternitat, la crisi mèdica i sociopolítica o els moviments de solidaritat. En l’últim apartat Fora de l’armari (1990-present) explica l’activisme a l’Àsia, la bisexualitat, el gènere performatiu, la identitat queer, l’heteronormativitat, els delictes d’odi, les cures sexuals, el matrimoni igualitari, els estudis queer sobre la discapacitat, els drets o la salut trans o el terrorisme homòfob.

És una obra cabdal per les persones interessades en la història LGTBIQ+ per poder-ne ampliar els coneixements i on hi poden trobar moltes històries interessants. Cada capítol té una estructura visualment molt atractiva, amb esquemes i cronologies que en faciliten la seva comprensió.

Recomanat per Oriol Bras de la Biblioteca Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat.

L’etern tema de l’amor i el sexe en mans de Jardiel Poncela, un dels autors fonamentals de l’humor.
Els detractors coetanis de Jardiel Poncela dirien que és una altra de les seves obres que enalteixen l’estil de vida esnob de la burgesia.
Ans al contrari, els personatges caricaturitzats, són el blanc de la ironia i el sarcasme inconfusibles de Jardiel Poncela, que apunta directament contra la moral burgesa de la seva època, els anys 30.
L’estil narratiu de Jardiel Poncela és únic i inconfusible, vertiginós, àgil; ple de jocs de paraules, gramaticals, tipogràfics i d’estil, abocats al servei de l’humor.
El protagonista, Pedro de Valdivia és una actualització del Don Juan etern, que avorrit de la seducció i el luxe, troba a Vivola Adamant la seva pròpia versió en femení. Valgui com a tarja de presentació que, Pedro de Valdivia compta 36.857 conquestes classificades i organitzades gràcies a 4 assistentes contractades per a aquesta tasca. Vivola Adamant, 37.329.
Vivola farà sofrir d´amor a Pedro per primera i última vegada a la seva vida.

Recomanat per la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat. 

Maria Belmonte ens proposa resseguir el murmuri de l’aigua a través de la Història. Partint de l’Antiguitat clàssica de Grècia i Roma i passant pel Renaixement i el Barroc, veiem com des de molt antic, l’aigua, a banda de ser un element indispensable per a la vida, també té un vessant mística, màgica, espiritual, artística, fins i tot divina. Durant la lectura ens atansem a diferents indrets on l’aigua i les fonts són un delit per als sentits, des de petites fonts de muntanya, rierols, llacs, petites fonts, o grans fonts escultòriques com les del Barroc. 
Al llarg del llibre acompanyarem a l’autora a través dels seus viatges a la recerca d’aquests locus amoenus, indrets bucòlics de l’Antiguitat i del Renaixement, alguns d’ells només existents a la literatura. Ens deixarem portar per la nostàlgia i l’evocació que envaeix al visitant contemplant els vestigis del que van ser. 
Una lectura recomanada per assaborir-la a ritme lent, un refugi en què resguardar-se del ritme frenètic de l’actualitat i submergir-se en aquests indrets on sembla que el temps es deturi.

Més informació:

• Fitxa editorial

Recomanat per la Biblioteca de Pallejà.

Durant cent cinquanta anys Europa va liderar els canvis econòmics i socials que van alterar i transformar tot el planeta, completant un procés que s’havia iniciat uns segles abans. La tesi principal de l’autor és que aquesta sorprenent capacitat, en principi impròpia d’un continent petit i no especialment dotat en recursos naturals, es troba en el conflicte permanent entre els seus pobladors. 

Les rivalitats territorials, les tensions polítiques, els diversos projectes socials i econòmics en lluita van generar dinàmiques de conflicte i canvi que es van projectar per tot el món. Conèixer aquestes dinàmiques esdevé, doncs, imprescindible per entendre la configuració del món contemporani. Probablement, aquest fil conductor, la contradicció, el caos i ordre del subtítol, és la troballa més interessant de l’obra perquè defuig d’explicacions monocausals i processos aparentment lineals, irremeiables i irreversibles. 

El manual del professor Juanjo Romero és una obra didàctica per iniciar-se i aprofundir en el coneixement de la història contemporània, amb algunes claus explicatives que sintetitzen anys de recerca i de debat entre historiadors. Ben escrit i amè, de segur esdevindrà una lectura de referència en el futur.

Més informació:

• Fitxa editorial de l'autor

Recomanat per la Biblioteca Can Sumarro de L'Hospitalet de Llobregat.

Caminem entre vinyes i viles, trobareu el sol del Penedès, els pàmpols i també el vostre dia a dia: la veïna, els mossos, l’escola, el marit.. però un dia sortiu a córrer, com feu sovint, i us trobeu l’inesperat. 
Qui diu que els pobles petits són avorrits?
L'Aleix veu que el seu descobriment canviarà la vida de la seva família, mentre la Montserrat comença a treballar per una petita explotació vitícola del poble, l'Anna té por d'enfrontar-se al seu passat i el Biel descobreix l'amor. Per sobre plana el mal i la droga que dóna diner fàcil i ràpid amanit amb gotes de festa i la vida d'una petita vila.
La ploma àgil de l’autor, ens anirà descobrint els secrets que amaguen algunes persones mentre d’altres gaudeixen d’una verema, un tast o les danses de la Festa Major.
Després de varis tallers d'escriptura creativa i força concursos literaris, l'obra va ser premiada als IX premis de novel·la curta de Sant Sadurní d'Anoia el 2023.

Més informació: 

• Daniel Harris a Instagram

Recomanat per la Biblioteca Valentí Almirall d'El Papiol.