Una primavera amb Txékhov

Anton Txékhov és l’autor de moda a la cartellera catalana. Les seves obres tornen i tornen als nostres escenaris i als teatres d’arreu del món. L’any passat el Teatre Nacional va programar l’adaptació d’Ernesto Caballero de “El jardín de los cerezos”; “L'últim acte” va ser la proposta del Teatre Goya de la mà de Francesc Orella a partir de relats humorístics del dramaturg i també es va estrenar la versió cinematogràfica de “La Gaviota” del director Michael Mayer.

Aquest mes de març, Àlex Rigola portarà la seva versió de "La Gavina" a l’escenari de la Villarroel i Julio Manrique dirigirà “Les tres germanes” al Teatre Lliure el mes de maig.

La Gavina

Del 13 de març al 26 d'abril de 2020 - Teatre Villarroel

Drama en quatre actes que posa en escena el conflicte romàntic i artístic de quatre personatges amb una psicologia complexa: la ingènua Nina, la mediocre actriu Irina Arkàdina, el seu fill Konstantín Trèplev, i el famós escriptor Trigorin. L’obra pivota entorn les diferents postures davant l'acte creatiu i l'actitud de l'home com a subjecte d'aquesta creació. Els quatre personatges són incapaços de comunicar-se entre ells i que no tenen la voluntat de canviar una societat errònia ni el fracàs espiritual en el qual viuen i afloren sentiments com la insatisfacció, l’amor no correspost, la solitud, el temor a la vellesa, etc. Es va estrenar al Teatre Aleksandrinskiv de Sant Petersburg l’any l 1896 i va ser va ser un rotund fracàs. Poc després de l'accidentada estrena, La gavina es representa a Moscou al Teatre de l'Art sota la direcció de Konstantin Stanislavski que amb el seu peculiar estil va convertir l'obra en tot un èxit.

Motius per veure-la: Àlex Rigola, tot un especialista en Txèkhov i un renovador del drama contemporani, fa una adaptació lliure del clàssic de Txékhov “La Gavina” després d’haver portat a escena “Ivànov”,  “Who is Me. Pasolini” i Vània (Escenas de la vida) també del mateix dramaturg.

Més informació i entrades: Teatre Villarroel

Les tres germanes

Del 4 de maig al 14 de juny de 2020 - Teatre Lliure

Drama en quatre actes que transcorre l’any 1900 a un poble rural de la Rússia Oriental. Tres germanes i un germà de la família dels Prózorov viuen a la casa familiar. Olga, la major és mestra a una escola; Maixa, està casada infeliçment; Irina que anhela treballar i traslladar-se a Moscou i finalment l’Andrei, el germà que es casa amb una dona que provocarà un daltabaix familiar. Fa onze anys que van abandonar Moscou, quan el seu pare va assumir el comandament d'una brigada militar. Ara, un any després de la mort del pare han superat el dol i aspiren a tornar a Moscou per instal·lar-se allà ja que per a ells és símbol d'una vida millor. No obstant això, a mesura que passa el temps, s'adverteix que aquesta possibilitat és cada vegada més llunyana a causa del fracàs, les ambicions no realitzades i dels desitjos no concretats que apareixen amb força en els personatges. L’obra es va estrenar el 31 de gener de 1901 al Teatre de l’Art de Moscou sota la direcció de Konstantin Stanislavski.

Motius per veure-la: L’actor i director Julio Manrique dirigeix el seu primer Txékhov amb tres grans actrius: Cristina Genebat, Laia  Manzanares i María Rodríguez. Recomanat si et vas perdre la versió de Carlota Subirós de Les tres germanes' al Lliure de Montjuïc l’any 2011. 

Més informació i entrades: Teatre Lliure

La recomanació

 

Jauja / Use Lahoz

Escrita per Use Lahoz (Barcelona, 1976) i publicada per Destino, la novel·la "Jauja" té com a punt de partida la nit d’estrena de l’obra “L’hort dels cirerers” de Txèkhov al Teatre Lliure de Barcelona quan la protagonista, Maria Broto una reconeguda actriu de teatre d’uns quaranta anys que fa el paper de Luiba Andreievna, un cop acabada la funció rep la notícia de la mort sobtada del seu pare. Aquesta mort fa que la seva vida doni un tomb brusc que remourà el seu passat i furgarà en les seves ferides obertes de la infància.

 

L'autor

Anton Pàvlovitx Txèkhov va néixer el 29 de gener de 1860 a Taganrog (Rússia meridional). Tot i que va estudiar medicina guanya notorietat com a escriptor de relats curts a finals del segle XIX . Sempre va estar interessat en el teatre i encara que inicialment les peces teatrals que va escriure van passar desapercebudes, el seu principal llegat va quedar en la dramatúrgia amb obres que han esdevingut gran clàssics de la literatura com "El casament" (1889), "L'aniversari" (1891), "La gavina" (1896), "L’Oncle Vània" (1897), "Les tres germanes" (1901) i "L’hort dels cirerers" (1903). les seves obres plasmen el canvi de la Rússia de finals del segle XIX  a través de personatges que busquen la llibertat, i que manifesten la constant contradicció que representa viure. Moltes d'elles van sorprendre perquè incorporaven elements poc comuns fins al moment com el monòleg o el que va denominar com "acció indirecta".

Encara que en vida va gaudir de cert renom, la fama internacional li va arribar després de la seva mort, sobretot després de Primera Guerra Mundial, quan gràcies a les traduccions de la seva obra a l'anglès, va aconseguir posicionar-se en la dècada de 1920 com tot un clàssic de l'escena britànica. Morí prematurament l’any 1904 a causa d’una tuberculosi. Tennessee Williams, Arthur Miller, Ernest Hemingway, Raymond Carver, James Joyce o Richard Ford són alguns dels autors que reberen la influència del gran autor rus.

“Només en els temps difícils es on les persones arriben a entendre la complexitat de ser autor dels seus sentiments i pensaments”.

  A les biblioteques trobaràs:

  Més cerques al catàleg Aladí:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 03/03/2020 Última actualització: 09/03/2020