Oscar Wilde

Oscar Wilde és un dels escriptors i dramaturgs més excèntrics, enginyosos, i a la vegada, més admirats de la literatura universal.

Autor d'obres com "El fantasma de Canterville", "El retrat de Dorian Gray" o "La importància d'anomenar-se Ernest", la seva trajectòria literària destaca per la defensa de les llibertats i pel seu to irònic, del qual deia que era la forma més gentil de superar la desesperació. Una desesperança que el va portar a la marginació en un temps on les idees més conservadores i puritanes estaven en l'ordre del dia. D'aquí, que Oscar Wilde, se'l consideri enguany un referent, no només literari, sinó també un símbol en contra d'allò que esdevé com a habitual o establert en la societat.

Deia Oscar Wilde en el seu llibre "El retrat de Dorian Gray", que parlin d'un és espantós. Però hi ha una cosa pitjor: que no parlin. Una sentència que resumeix a la perfecció la vida d'un dels escriptors i dramaturgs més prolífics i admirats de la literatura universal.

Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde, conegut com a Oscar Wilde, va néixer a Dublín el 16 d'octubre de l'any 1854. Fill del cèlebre cirurgià irlandès William Wilde, fundador del primer hospital ocular i auditiu d'Anglaterra, i de l'escriptora Jane Wilde, que signava les seves obres sota el pseudònim de Speranza, el jove Wilde va créixer en el si d'una família protestant.

Apassionat pels clàssics de la literatura anglesa i també grega de ben jove, l'any 1871 va ingressar al Trinity College de Dublín, guanyant la "Medalla d'Or Berkeley", el premi més rellevant per als estudiants de lletres clàssiques amb un treball sobre poetes grecs. I gràcies al seu rendiment excel·lent i als contactes que van anar forjant al llarg de la seva vida estudiantil, l'escriptor va ingressar amb una beca al Magdalen College d'Oxford. D'aquest període data el seu poema "Ravenna", el qual va rebre el premi "Oxford Newdigate Prize" l'any 1878 i també, durant aquesta època, va obtenir el títol de Bachelor of Arts amb la millor nota possible. És en aquesta etapa on sorgiran els grans conflictes Intel·lectuals i personals de Wilde, la seva idea de l'art per l'art, lluny de la corrent estètica més acceptada en aquells anys, on es defensava la importància cabdal de l'art en la vida, i la incertesa de la seva orientació sexual entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat.

Durant els anys 1882-1884, l'autor irlandès abandonà Dublín, i s'instal·là a Londres, París i als Estats Units on va realitzar múltiples conferències. Un allunyament de la seva terra natal motivat per un desamor. Enamorat de Florence Balcome, Wilde no va poder suportar que aquesta iniciés una relació amb Bram Stoker, autor del cèlebre "Dràcula". I serà en una d'aquestes ponències, concretament al Teatre Gaiety de Londres, on coneixerà la seva futura muller, Constance Lloyd, filla d'un conseller de la reina. La parella es va casar el 29 de maig de 1884 i d'aquesta unió van néixer els seus dos fills, Cyril i Vyvyan.

Però l'any 1895, en el cim de la seva carrera teatral, i coincidint amb l' estrena a Londres d'un dels seus textos més anomenats, "La importància de dir-se Ernest", és quan l'escriptor es veurà envoltat en un escàndol moral que el marcarà per vida. Enmig del puritanisme moral de l'època victoriana, Wilde serà acusat de mantenir una relació homosexual pel pare del seu amant, Lord Douglas, i serà declarat culpable d' actes en contra natura. Com a conseqüència, l'escriptor va ser condemnat a ingressar a la presó, on va sortir arruïnat econòmicament i espiritualment. D'aquesta experiència són testimonis dues obres, "De Profundis" i "The Ballad of Reading Gaol", dos llibres que exposen clarament els sentiments íntims de l'autor i la seva experiència dins la presó.

Un cop en llibertat i desenganyat de la societat anglesa, Oscar Wilde va passar la resta de la seva vida a París, sota el nom de Sebastian Melmoth i es va convertir al cristianisme, on va morir el 30 de novembre de 1900. Avui en dia, la seva tomba situada al cementiri parisenc del Père-Lachaise, és una de les més visitades i lloades per admiradors d'arreu del món que es rendeixen a la seva obra i a la seva llibertat contra els valors més conservadors.