Ciutats i regions de l'aigua: Ebre

Els ebrencs són avesats al riu, tot i que la introducció de la indústria, el progrés, ha acabat transformant els oficis, les formes d'esbarjo i els mitjans de comunicació, girant-se-li d'esquena. El cas de la població de Mequinensa és clarificador: situada a la confluència dels rius Segre, Ebre i Cinca, la construcció del pantà de Riba-roja durant el desarrollismo franquista va fer desaparèixer el nucli antic. L'escriptor Jesús Moncada, amb els seus llibres sobre la l'antiga vila, reviu el lloc i la seva gent, retent-los homenatge.

Bibliografia destacada


"Su universo literario"


"Trenes del Ebro"


"Els homes de la terra i el mar"


"Gent de la Ribera d'Ebre"
 

Antigament era possible navegar pel riu Ebre fins a prop del seu naixement, a la localitat cantàbrica de Fontibre. Els fars que resten dèbilment dempeus, en són testimonis, vestigis d'un sistema de comunicació que es remunta a l'època de l'assentament del poble cartaginès. La història de la intervenció humana en el curs del riu es remunta als romans, i més endavant als musulmans, els assuts i les sínies dels quals no han perdurat, subjectes a l'abandonament, destrucció o sepultura a causa de la construcció dels pantans; tot i això, es conserva, a Xerta, l'assut que Mussa Alami construí el 1411.

Bibliografia destacada


"Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex"


"La navegació al riu Ebre"


"Viatge per l'Ebre"


"El castell de Miravet"
 


L'Ebre ha estat escenari de nombrosos conflictes, els més recents la guerra del francès, les guerres carlines, i la guerra d'Espanya, on la batalla al riu anticipà el seu final. El riu és, doncs, marca, frontera, però també contacte, traspàs: com ara amb els templers, odre que lluità vers els moriscs, convertint-se al capdavall en un poder polític, el domini del qual fomentà la convivència entre les diferents comunitats assentades. No varen reeixir, doncs van ser perseguits i anihilats.

Bibliografia destacada


"Templarios en las tierras del Ebro"


"De França a Mèxic"


"Espais de la batalla de l'Ebre"


"Crónica del alba"

 

És lloc de pas, s'hi fa via, els romans l'anomenaven via Edetana, doncs uneix Saragossa amb Tortosa; és refugi d'exiliats de tota mena, com ara de literaris. És el cas de Sancho Panza que, lluny de casa, va voler establir-s'hi, a l'Ebre. El seu anhel de governar l'ínsula Barataria es converteix en realitat durant la segona part del Quixot; l'illa que Sancho governà es troba a Alcalá de Ebro, població que restava aïllada a cada crescuda del riu. No és casualitat, doncs, que Miguel de Cervantes escrivís part del Quixot a la localitat saragossana de Pedrola.

Bibliografia destacada


"Ebro. El río y la vida"


"Zaragoza"


"Els setges de Gandesa i del castell de Móra d'Ebre"


"Sancho Panza Gobernador"
 


Diu la llegenda que un altre exiliat, el poeta morisc Aben Jot, va haver de fugir de València a causa de la música i el ball que professava, profà i revolucionari com era. La seva música, batejada amb el seu nom, la jota, va arrelar a tot el llevant, i fins i tot riu amunt, cap a ponent, fins a Navarra. Per això, del riu diuen que, com la jota, fa pujada.

Bibliografia destacada


"L'Ebre, un riu que fa pujada"


"Mequinensa: vila, aigua i gent"


"El Ebro. Viaje por el camino del agua"


"Río Ebro"

 


Més obres relacionades amb l'Ebre a les biblioteques ►

 Selecció de webs:

 També et pot interessar:

Torna al prestatge de Novel·la  ►
Recorreguts literaris  ►

Data d'actualització: 27/04/2016