Novel·la

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►
 

Marguerite Duras 

Marguerite Duras

Marguerite Duras (Gia Dinh, Vietnam, 1914 - París, 1996) novel·lista, guionista i directora de cinema francès. Fins als 18 anys va viure amb la seva mare a Indoxina. L'any 1932 va anar a estudiar a França i allà va conèixer a Robert Antelm, amb qui es va casar el 1939. La seva actitud compromesa la va portar col·laborar activament amb la Résitance, concretament a la cèl·lula de François Mitterrand.

Les obres inicials tendeixen a l'existencialisme, les idees de Sartre i Simone de Beauvoir. En aquesta primera etapa va escriure Les Impudents (1943) i La vie tranquille (1944). Mes es va donar a conèixer amb Un Barrage contre le Pacifique (1950), novel·la amb que parteix d'una experiència real, com gairebé tota la seva producció,  per fer un homenatge als homes que van morir tot construint una barrera contra la força de l'oceà que inundava any rere any els arrossars, en els quals la mare de Marguerite Duras havia invertit tots els estalvis. 

Posteriorment Duras formarà part del moviment literari la "Nouveau Roman". El precursor d'aquest moviment va ser Alain Robbe-Grillet, també hi trobem a Michel Butor, Natahlie Sarraute i Claude Simon. Aquests escriptors qüestionen la novel·la tradicional, amb uns personatges, una trama, un principi, un desenvolupament i un desenllaç. Conscients del poder generador de l'escriptura i el llenguatge en la creació d'una novel·la, creen un món on la realitat agafa la forma d'una visió personal. És una literatura introspectiva, com la de Stendhal o Flaubert, tot i que també es veu la influència d'autors estrangers, com ara Virginia Woolf o Kafka.

Marguerite Duras participa de la Noveau Roman a partir de Des Journées entières dans les arbres (1953), Le Square (1955), però, sobretot, amb Moderato cantabile (1958), on el llenguatge descriu la força del desig, i els silencis condueixen a la incomunicació i al crit. Una escriptura similar a la de Samuel Beckett. El temes de la seva obra són: la destrucció, l'amor, el sexe, la mort, la soledat i l'alineació social.

Especialment quan tracta el tema de la separació de la parella, descriu la incompatibilitat del diàleg dels amants amb la seva vida quotidiana, això ho podem veure a Le vice-consul (1966), a Le ravissement de Lot V. Stein (1964) i a Détruire, dit-elle (1969) on el desig i la sensualitat apareixen junts amb diàlegs plens de malentesos i enfrontaments.

L' amour (1971), Aurélia Steiner (1979), Vera Baxter  (1980) o La maladie de la mort (1982) constitueix l'antecedent de la seva obra més coneguda L'amant (1884) que va obtenir el Premi Goncourt i es va dur al cinema amb Claude Berri el 1992. Es tracta d'una història d'amor fou i frustrat –l'amor que Duras visqué amb Gérard Jalot- narrada de forma que exigeix que el lector s'impliqui en el relat, en un joc de seducció que l'autora es nega a resoldre. Després de la mort del seu amant escriurà la continuació a L'amant de la China du Nord (1990).

Bibliografia destacada:

La Impudicia
La impudicia 
 
La vida tranquila
La vida tranquila
 
Un dic contra el Pacífic
Un dic contra el Pacífic
 
Los caballitos de Tarquinia
Los caballitos de Tarquinia 
 
 
Días enteros en las ramas
Días enteros en las ramas
 
El Square
El Square
 
Moderato cantabile
Moderato cantabile
 
El Vieconsul
Le Vice-Consul
 
 
El Arrebato de Lol V. Stein
El arrebato de Lol V. Stein
Destruir, dice
Destruir, dice
El Amor
El amor

 
L'Amant de la Chine du Nord
L'amant de la Chine du Nord

cinema

Moltes de les seves novel·les han estan portades al cinema i també va escriure el guió d' Hiroshima mon amour que va donar pas a la pel·lícula del mateix nom dirigida per Alain Resnais.
 

 
 
 
Hiroshima mon amour
Hiroshima mon amour
 
Hiroshima mon amour
Indian song
L'amant
L'amant


 
  Recursos

 Webs interessants:

 

 També et pot interessar:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►