Franz Kafka

Va néixer a Praga el dia 3 de juliol de 1883  i va morir a Kierling, Àustria, el dia 3 de juny de 1924. Va ser un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.

La seva narrativa angoixant i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar l'opressió vital del segle XX. La seva influència ha fet que el terme 'kafkià' s'apliqui a situacions socials angoixants i grotesques.

La seva obra, no gaire extensa, és una de les més influents i innovadores de la literatura universal de l'últim segle. Va ser autor de tres novel·les: "El procés" (1925), "El castell" (1926) i "Amèrica" (1927); dues novel·les curtes: "La metamorfosi" (1915) i "La colònia penitenciària" (1914), i un seguit de  de paràboles i relats breus.

La major part de la seva obra va ser publicada pòstumament pel seu amic Max Brod, que va ignorar els desitjos de l'autor de que els seus manuscrits fossin destruïts. A més va deixar una correspondència molt abundant i escrits autobiogràfics.

La seva escriptura es caracteritza per una marcada vocació metafísica i una síntesi de l'absurd, la ironia i la lucidesa. Aquest món de somnis, que descriu paradoxalment amb un realisme minuciós, es troba ja present a la seva primera novel·la curta.

Aquest escriptor txec en llengua alemanya va néixer en el si d'una família de comerciants jueus, es va formar en un ambient cultural alemany i es va doctorar en dret. Ben aviat es va interessar per la mística i la religió jueva, que van afavorir la seva adhesió al sionisme.

El seu projecte d'emigrar a Palestina es va veure frustrat al 1917, després de patir els primers símptomes de tuberculosi, que causaria la seva mort amb només 41 anys.

Kafka va tenir moltes dificultats per dedicar-se a la literatura: la hostilitat manifesta de la seva família, cinc temptatives de matrimoni frustrades, una feina de buròcrata a una companyia d'assegurances de Praga i la seva precària salut. Malgrat tot, s'hi va dedicar intensament.

Al 1913 l'editor Rowolth va accedir a publicar-li el seu primer llibre Meditacions, que reunia extractes del seu diari personal, petits fragments en prosa d'una inquietud espiritual penetrant i un estil profundament innovador, líric i dramàtic alhora. Malauradament el llibre va passar desapercebut, igual que els posteriors, que només llegien el seu cercle íntim d'amics i admiradors incondicionals.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial i el fracàs d'un festeig en el qual havia dipositat totes les seves esperances van marcar l'inici d'una etapa prolífica. Entre 1913 i 1919 va escriure El proceso, La metamorfosis, La condena, América, En la colònia penitenciaria i el volum de relats de Un medico rural.

Al 1920 deixa la seva feina i ingressa en un sanatori. Poc temps després s'estableix a una casa de camp on va escriure "El castell". A l'any següent va conèixer l'escriptora txeca Milena Jesenka-Pollak, amb la qual va mantenir una abundant correspondència. El darrer any de la seva vida va trobar una altra dona, Dora Dymant, el gran amor que havia anhelat sempre i que li va tornar breument l'esperança.

La seva existència atribolada i angoixant reflexa a la seva obra un pessimisme irònic i un estil que va des de la fantasia de les seves obres juvenils al realisme més estricte on no es el capta ni el principi ni el final. Els seus personatges es veuen sacsejats i amenaçats per instàncies ocultes i absurdes que no els porten enlloc. Així, el protagonista de El proceso no arriba a conèixer el motiu de la seva condemna a mort i l'agrimensor de El Castillo buscarà en debades el rostre de l'aparell burocràtic al qual pretén integrar-se.