Jimi Hendrix

Enguany es compleix mig segle de l’aparició en escena d’un dels músics més influents del rock. L’any 1967 un noi de 24 anys originari de Seattle i anomenat James Marshall Hendrix va irrompre en solitari (després de treballar amb Little Richard i Isley brothers entre d’altres) al panorama musical trepitjant fort, amb el seu primer àlbum: Are you experienced?

Partint de les arrels del blues, va fer camí cap a Londres per formar la Jimi Hendrix Experience -acompanyat dels britànics Noel Redding i Mitch Mitchell a la secció rítmica- i començar el que va suposar l’inici d’una fulgurant i curta carrera, que el va convertir en el referent per excel·lència de la guitarra elèctrica. Amb un look cridaner i una tècnica agosarada, revolucionària, es va fer un lloc de seguida en la discografia bàsica de qualsevol fan del rock, i en un dels noms més repetits entre els que han inspirat a milers de músics arreu del món.

El seu llegat va més enllà de les seves increïbles gravacions, que va escriure i enregistrar en només 4 anys. La seva manera de tocar la guitarra va trencar esquemes i va ampliar les possibilitats de l’instrument, experimentant amb efectes, distorsions, pedals, alteracions de freqüències i d’afinacions, etc. Era capaç d’extreure sons de l’amplificador fins llavors inimaginables, però d’ençà imitats mil i una vegades, tant pels seus contemporanis com per les generacions posteriors.

Era un esquerrà de mans desproporcionades, que li permetien tocar la guitarra del revés amb una facilitat que semblava com si la guitarra fos una extensió del seu cos. Un guitarrista contorsionista, capaç de tocar d’esquenes o amb les dents. Un showman tímid que podia acabar les actuacions on fire (literalment), calant foc a la seva propia guitarra i destrossant tot l’equip. Les imatges de Hendrix a Woodstock o Monterey van quedar gravades com uns dels aconteixements musicals més rellevants d’aquella generació.

Va ser el primer guitar hero, tal com ho coneixem avui en dia, establint bona part dels estereotips que se li associen actualment. El responsable de que tants joves hagin somiat pujar-se a un escenari i convertir-se en estrelles… practicant l’air guitar.

 
 
 

Alhora que enlluernava el panorama musical amb el seu talent, va adoptar un mode de vida autodestructiu que va fer que desaparegués com una estrella fugaç (una altra més) amb només 27 anys.

Cinquanta anys després, el seu llegat i la seva empremta encara perduren, gràcies a les nombroses edicions, versions, recopilacions, remasteritzacions i reedicions que s’han seguit publicant fins a avui en dia.