Freak Out! / The Presidents of the United States of America

Algú que no conegui aquesta banda podria pensar que l'integren Obama, Bush i Clinton, cantant a l'estil dels tres tenors. Però res més lluny de la realitat. The Presidents of the United States of America (PUSA) és un grup format per tres músics de Seattle durant els anys 90. Seattle és una ciutat amb un clima dur, que no convida ni a l'optimisme ni la vida a l'exterior. Durant els 90 hi predominaven les bandes que feien música seriosa i parlaven d'angoixes existencials. En aquell context, un grup com els Presidents no encaixava. Ni a Seattle ni enlloc. Les seves lletres eren a anys llum de la resta dels grups veïns i dels músics que ocupaven les llistes d'èxits. La seva era una aposta musical arriscada, amb un sentit de l'humor surrealista, entre irònic i naïf. Tant per l'estètica, com per les melodies i les lletres, no encaixaven en cap escena ni moviment. La seva música era ben senzilla, propera al punk-rock, però atrevint-se a fer incursions en altres gèneres com el funk, el pop o el country.

Cançons de dos minuts, instruments amb només dues i tres cordes, cordes de guitarra i baix barrejades, afinacions molt poc habituals, lletres sobre animals domèstics, videoclips sobre les aventures i desventures d'un gatet... Tot plegat semblava una gran broma. El més sorprenent? Que sonava molt bé. Les cançons funcionaven a la primera. Eren plenes d'energia i bon humor, sense necessitat d'arranjaments ni harmonies complicades. Però sobretot, sorprenien pel seu to divertit i la seva manca de complexos.

Contra tot pronòstic, el seu primer treball va ser un èxit. El seu primer single, anomenat Lump, els va fer aparèixer a la MTV i els grans canals de promoció. La idea de la cançó partia d'una història real: feia referència a un tumor benigne que li havien extirpat a Chris Ballew, autor de la cançó.


Peaches, un tema que parlava de les meravelles de la vida rural. Va ser promocionat amb un videoclip d'estètica més que arriscada, amb baralla ninja inclosa (més pròpia d'una pel·lícula de sèrie C) i els va fer arribar al màxim de la seva popularitat.


Després que el segon treball tingués un èxit menor, el seu cantant i guitarrista, Chris Ballew, va abandonar el grup per dedicar més temps a la seva família. Anys després va retornar a l'activitat musical. Després d'un segon parèntesi, els Presidents han seguit publicant discos sense cap pressa ni pressió, tot i que fora dels focus dels canals de promoció de masses. Malgrat haver perdut el factor sorpresa i la repercussió dels seus inicis, segueixen demostrant que no han perdut ni l'energia ni el bon humor. Discos com Love everybody o Freaked out and small, amb cobertes marca de la casa i reincidint en una recepta musical similar, en són una bona mostra.

Destaca una versió de Video killed the radio star que sona a auto-paròdia, interpretada en un registre completament diferent a l'original de The Buggles.

 

Més obres de The Presidents of the United States of America a les biblioteques ►

 Selecció de webs:

 També et pot interessar:


Torna al prestatge ►
Torna al Freak Out! ►
Data d'actualització: 08/04/2016