Mig segle de la publicació original de Born to be wild

De vegades una cançó cala inexplicablement en el públic i queda en la cultura popular com un himne perenne, fins al punt que el treball posterior del seu creador o intèrpret queda sepultat pel seu èxit. N’hi ha molts exemples. Un cas paradigmàtic és Born to be wild, una cançó de títol lapidari publicada originalment com el tercer single dels Steppenwolf el gener de 1968. 

Des de llavors, i sobretot des de la inclusió del tema a la banda sonora de la pel·lícula Easy rider (1969) ha quedat com una icona associada als clixés del rock, la joventut, la carretera, la velocitat i la llibertat. És una d’aquelles cançons generacionals. En paraules del mateix John Kay “cada generació creu que ha nascut per ser salvatge, i pot identificar la cançó com el seu himne”.

 
 

Degut a la seva repercussió, ha estat versionada infinitat de vegades per músics d’arrels i influències totalment diferents, inclosa sovint en bandes sonores de pel·lícules relacionades amb el món del motor i fins i tot utilitzada amb ironia en la publicitat. 

Escrita per Mars Bonfire (nom artístic de Dennis Edmonton) amb 24 anys, però immortalitzada per la contundent veu de John Kay, frontman dels Steppenwolf, tot el seu treball posterior ha quedat a l’ombra d’aquest clàssic. De fet, la carrera dels Steppenwolf originals va durar poc (es van separar a principis dels 70) però ha tingut successives reencarnacions fins a l’actualitat, rememorant l’èxit dels 60.

Des de la seva publicació va quedar lligada indissolublement al rock dur, i fins i tot un dels seus versos (“heavy metal thunder”) va donar nom a tot un gènere musical. El què no és tan conegut és que en una entrevista al 1992 Mars Bonfire va declarar que Born to be wild va ser concebuda inicialment com una balada folk sobre la vida a la carretera, però no va ser publicada com a tal perquè la discogràfica no creia en el seu potencial. I que la inspiració musical actual de Mars Bonfire és la música electrònica.