Ratafia

iStock ©

 

Pels volts de Sant Joan és quan es comencen a recollir les plantes necessàries per a l'elaboració de la ratafia. Per elaborar la ratafia s'utilitzen unes 40 plantes com a mínim, ja que depenent de la recepta se n'hi poden afegir més de 70. Totes les plantes es poden trobar als nostres boscos de flora mediterrània.

 


On es va inventar la ratafia?

Diu la llegenda, segons mossèn Cinto Verdaguer, que la ratafia fou inventada per un pagès català que la va oferir a tres bisbes en un brindis per segellar un pacte. "Rata fiat" és una expressió llatina que significa "queda firmat".


Què necessitem per elaborar ratafia?

  • Plantes + espècies + nou verda aixafada
  • Una ampolla de vidre de boca ampla amb tap de suro
  • Alcohol per macerar les herbes. A escollir entre:
  • 3 litres de licor anisat o crema d'anís
  • 3 litres d'aiguardent + 2 litres d'aigua de font
  • 1 litre d'alcohol + 3 litres d'aigua (en les dues últimes opcions caldrà afegir-hi sucre)
  • Un drap fi per colar i filtrar la ratafia
  • Ampolles de vidre

Com l'elaborem?

  • Recollir les plantes i deixar-les assecar
  • Abocar les plantes, les espècies i la nou verda al recipient i afegir-hi l'alcohol
  • Tapar l'ampolla de vidre amb un tap de suro
  • Deixar macerar a sol i serena 40 dies en un lloc assolellat
  • De tant en tant, xinxollar (remenar)
  • Després d'aquests 40 dies, colar la ratafia, treure'n els sòlids i filtrar-la amb el drap fi.
  • Repartir-la en diferents ampolles de vidre
  • Repetir el filtratge al cap de dos mesos
  • Deixar-la reposar 2 o 3 mesos abans de tastar-la


Algunes de les plantes i les seves curiositats...

Cua de cavall: a causa del seu tacte aspre, s'havia utilitzat per rentar plats i altres estris.
Dent de lleó: també coneguda com a "pixallits" per les seves propietats diürètiques.
Farigola: la infusió és molt bona com a desinfectant tòpic, bucal i ocular.
Herba de Sant Joan: la maceració en oli d'aquesta herba s'utilitza per a cops i morats.
Malva: les flors les podem afegir a una bona truita.
Marialluïsa: és una planta originària de Sud-amèrica. Es diu així en honor a la princesa Maria Lluïsa de Parma, esposa de Carles IV.
Noguera: quan les àvies feien bugada, usaven el tint de les nous verdes per mantenir el color  negre de la roba. La nou verda dóna el color tan característic de la ratafia.
Romaní: "De romaní florit i noies per casar, tot l'any n'hi ha", dita popular.
Sàlvia: s'utilitza per reduir els fogots de la menopausa i està totalment contraindicada durant la lactància perquè fa recular la producció de llet materna.
Saüc: és la planta a la qual s'atribueixen més propietats medicinals: respiratòries, laxants i purgants, desinfectants...
Valeriana: viu a les vores de les rieres i fa una olor forta i desagradable,  per això cal posar-ne molt poca a la ratafia.


ADVERTISEMENT
 
 
 

Contingut elaborat per la Biblioteca L'Escorxador de Sant Celoni.

 

  Cerca per TEMA al Catàleg Aladí:


A les biblioteques trobaràs: 

"Les Plantes medicinals de la ratafia: del laboratori a la cuina" / Ester Boix, Mica Gassiot, Carme Pedrola

"Els Colors de la ratafia" / Anna Selga i Martí
 

"La Ratafia dels raiers: història d'un licor pirinenc: receptari de cuina i de licors" / Pep Quintana i Riera 

"El Llibre de la ratafia : ratafies i licors d'herbes de tot el món: amb un complet diccionari d'herbes i espècies" / Jaume Fàbrega

DISPONIBLE VISTA PRÈVIA

"Ratafies" / Jaume Fàbrega

 

 Selecció de webs:

 

Vés al prestatge d'Espais Naturals ►

Data d'actualització: 09/06/2016