Sobre la losa

Una altra magnètica novel·la policíaca de Fred Vargas. Aquesta vegada el comissari Adamsberg es desplaça a Rennes on relacionen la troballa d’un cadàver amb la llegenda del fantasma d’un comte, antic propietari del castell de Combourg,  anomenat el Coix perque una cama de fusta i que diuen passeja a la nit pels carrers de la ciutat. Allà iniciarà la investigació, fent preguntes, recollint informació. Per buscar la inspiració comença a visitar un dolmen a les proximitats de la ciutat i allà estirat sobre la pedra, intentarà  resoldre el cas. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tots els contes

El gran recull de tots els contes escrits per Maria Barbal fins ara, tant els publicats en volums com en publicacions periòdiques o en antologies temàtiques i, també, contes encara inèdits, que s’ofereixen en primícia. La possibilitat d’oferir la totalitat dels contes en aquest volum, organitzats de manera diferent de com ens havien arribat fins ara, ens obre una nova dimensió, una lectura renovada, i en conseqüència ens dona la possibilitat de fer-ne una mirada actual. Una cosmovisió nova que ens ajuda a gaudir millor de tota la seva novel·lística. La veu hi és sempre contundent, poderosa en matisos, en gran part gràcies a una llengua precisa i rica, que entra suau i ho amara tot. És amb el seu estil inconfusible fet de concisió, de claredat, que denota una gran expertesa, que captem aquesta ànima que ho vertebra tot. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Demon Copperhead

Ambientada a les muntanyes del sud dels Apalatxes, Demon Copperhead és la història d'un noi nascut d'una mare soltera adolescent en una caravana, sense més patrimoni que el bon aspecte i el pèl rogenc del seu difunt pare, un enginy càustic i un feroç talent per a la supervivència. Relatat amb la seva pròpia veu, Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acolliment, el treball infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'enfronta a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en la qual fins i tot els superherois han abandonat als pobles rurals en favor de les ciutats. Fa moltes generacions, Charles Dickens va escriure David Copperfield a partir de la seva experiència com a supervivent de la pobresa institucional i els seus danys en els nens de la seva societat. Aquests problemes encara no s'han resolt en la nostra. Dickens no és un requisit indispensable per als lectors d'aquesta novel·la, però li va servir d'inspiració. En traslladar una novel·la èpica victoriana al Sud dels Estats Units contemporani, Barbara Kingsolver recorre a la ira i la compassió de Dickens i, sobretot, a la seva fe en el poder transformador d'una bona història. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Las Hermanas Jacobs

Després de la desfeta alemanya, acabada la Segona Guerra Mundial, un viatger arriba a un monestir franciscà prop dels Dolomites on demana refugi i a canvi fa un pacte.    Més d'una dècada després, el doctor Quirke és «un animal ferit» que anat a viure a casa de la seva filla Phoebe després de la tràgica mort de la seva dona. Quan en un garatge de Dublín apareix el cadàver de la jove estudiant jueva Rosa Jacobs, tot sembla apuntar a un suïcidi, però Quirke i l'inspector Strafford —que s'enfronten al seu primer cas junts—sospiten que es tracta d'un crim, igual que la germana de la víctima, una periodista que s'uneix a la cerca de la veritat i sacsa el cor del patòleg. Mentre les relacions entre els dos investigadors es tornen cada vegada més tibants, el misteri s'aguditza quan descobreixen els vincles de Rosa amb el fill d'una rica família alemanya que es va arribar al comtat de Wicklow després de la Segona Guerra Mundial i té negocis a Israel. Podran unir les peces del trencaclosques ocult? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Llamada

Retrat de l’argentina Silvia Labayru,  activista membre d’un grup armat que lluitava contra la repressió de la dictadura militar del 1976. Va ser segrestada, torturada i obligada a cooperar amb els militars per trair les Madres de la Plaza de Mayo. Va poder exiliar-se a Europa. La periodista  Leila Guerriero la va entrevistar, mentre s'esperava la sentència del primer judici per crims de violència sexual comeses contra dones segrestades durant la dictadura, en el qual Labayru era denunciant. Al llarg de gairebé dos anys, va parlar amb els seus amics, les seves exparelles, la seva parella actual, els seus fills i els seus companys de captivitat i de militància. El resultat és el retrat d'una dona amb una història complexa en la qual s'amalgamen l'amor, el sexe, la violència, l'humor, els fills, els pares, la infidelitat, la política, els amics, les mudances. El periodisme que practica Leila Guerriero és el dels millors redactors del New Yorker: implica treball rigorós, recerca exhaustiva i un estil de precisió matemàtica» (Mario Vargas Llosa). *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El Desierto blanco

Nou desconeguts fugen amb globus d'uns bombardejos. Han de decidir qui d'ells s'ha de tirar a la mar perquè la resta pugui salvar-se i començar una nova civilització en una illa deserta. Són els únics supervivents d'una guerra mundial que ha fet desaparèixer el món tal com el coneixem. El que està en joc, en realitat, no és el futur de l'espècie humana, sinó un treball temporal com a venedor en uns grans magatzems. López Carrasco ha escrit una novel·la excepcional sobre una generació vista des d'un temps i un espai aliens; sobre uns personatges que habiten un estrany territori que els impulsa a confrontar-se amb el que van ser i el que són. En aquest viatge d'anada i tornada que és el record, els seus protagonistes tractaran de reconstruir i, per tant, de comprendre les renúncies invisibles, les aliances necessàries i les formes imprevistes de la utopia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nena, dona, altres

El jurat del prestigiós premi Booker va definir Nena, dona, altres com a «una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre». I és amb aquesta energia, i amb un estil literari trencador, que van passant davant del lector una dotzena de dones, cadascuna amb el seu bagatge, contradiccions i punts de vista, que van teixint un relat vibrant que ni les diferències de classe, generació i identitat aconsegueixen esquinçar. Al capdavall, l’important té a veure amb el fet d’estar juntes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Allò que només passa als altres

Marc Olvan és un advocat d'ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l’espera de judici, acusat d’haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació. No ho tindrà fàcil: en una ciutat que és escenari de l’escissió dels partits independentistes, el tal Trujillo es creu l’amo del món. Olvan s’implicarà a fons en el cas i serà testimoni de les anades i vingudes de Trujillo amb els Klimovski, i de les lluites internes del clan. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tumbas sin nombre

Si sou fans de les novel·les de John Connolly i del seu detectiu protagonista, en Charlie Parker, us hauran seduït, també, en Louis i l’Àngel. Ells dos són, per primera vegada, els protagonistes principals de la història. El primer és un assassí professional, i el segon un lladre retirat. Tots dos formen una estrafolària parella sentimental unida per l’amor i per l’absoluta lleialtat cap al detectiu. Tumbas sin nombre, vintena entrega de la sèrie Parker, arrenca amb el brutal assassinat de De Jagger, confident i bon amic d’en Louis. La persecució dels responsables d’aquest crim portarà els dos amants a l’Europa de l’est i ens farà reviure la terrible guerra dels Balcans i les seves conseqüències. Com en tots els seus llibres, l’autor irlandès se serveix de la intriga, d’escenes d’extrema violència i, fins i tot, d’elements sobrenaturals per acostar-se al costat més fosc, pervers i incòmode de l’ésser humà, ja sigui en forma de racisme, de violència de gènere, de pederàstia, o de qualsevol altra forma de maldat. Llegir Connolly és com fer caure les fitxes d’un dòmino. Si ja en vau fer caure la primera gaudint amb Todo lo que muere (sèrie Parker, 1), serà inevitable que arribeu a aquesta darrera publicació. Però si teniu la sort de no haver-lo descobert encara, us recomanem que aparqueu aquesta última entrega i comenceu pel principi. En Louis i l’Àngel us esperaran, són extremadament pacients.   Recomanat per Marta Garcia. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà.  

La Hipótesis del amor

L’origen d’aquesta novel·la es remunta a una galàxia molt molt llunyana.  Del 2015 al 2019 es van estrenar als cinemes, la darrera trilogia de la saga Star Wars. D’aquelles pel·lícules en va sorgir un fenomen fan anomenat Reylo. L’acrònim que uneix els noms de la protagonista (Rey) i l’antagonista (Kylo) amb la creença i desig que, a la pel·lícula, entre ells existeix una relació romàntica.  I perquè us expliquem tot això? Doncs perquè la novel·la “La hipótesis del amor” va néixer com una fanficció¹ inspirada en aquests dos personatges d’Star Wars però dins un univers alternatiu. És a dir, en la realitat actual i ambientada en el món universitari i científic.  Estem davant d’una divertida i fresca comèdia romàntica, plena de clixés que als amants d’aquest gènere confessem que ens encanten.      La seva autora és Ali Hazelwood, una escritora i doctora en Neurociències nascuda a Itàlia i resident als Estats Units on es dedica a la docència i autora de publicacions de caràcter científic.  La “Hipótesis del amor” ens presenta a Olive Smith una alegre i empàtica estudiant de doctorat i al doctor Adam Carlsen, un jove i prometedor científic conegut també per ser un cretí i un presumptuós.  En un moment donat, entre ells dos, comença una falsa relació amorosa en la qual Olive pretén simular una relació amb Adam per demostrar-li a la seva amiga que ha superat la seva antiga relació i desitja deixar-li així via lliure perquè pugui intentar alguna cosa amb el seu ex.  La situació es torna rocambolesca quan Adam accepta entrar en aquest joc. Aquesta relació falsa entre aquests dos científics, toparà amb la irresistible força de l'atracció. L’autora aprofita tot aquest embolic per fer crítica del món acadèmic i la situació precària en la que viuen els estudiants aspirants al grau de doctor.  A tot això, s'afegeix que Olive és dona, concretament l'única del seu laboratori a part de la seva directora de tesi. La novel·la parla de les dificultats que se li presenten convivint en un món d'homes.  Acabarem dient que no es una novel·la premi Nobel de Literatura, però sí que ens pot ajudar a sortir d’un bloqueig lector o bé per desconnectar de la realitat que ens envolta. És lleugera, divertida i les pàgines passen volant.  Ficció escrita per un admirador d'una sèrie de televisió, d'una pel·lícula o d'un llibre, que se serveix dels personatges i de l'univers de l'obra original per a crear la seva pròpia història. Més informació: Ali Hazelwood a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada. 

Guilleries

Taradell, finals del segle XIX. Un nen a la vora d’un riu, veu com un fil de sang baixa aigües avall. Seguir aquest rastre, sorgit d’un passat que ignora, l’obligarà a emprendre un viatge de fugida i descoberta, que li farà deixar la infantesa enrere i li mostrarà qui és realment. Amb uns personatges molt ben dibuixats, marcats per un dolor viscut que els fa ser com són, aquesta és una història plena de violència, amb elements que el mateix autor defineix com d’un western: cavalls, la construcció de les vies del tren, bandolers i el paisatge com un protagonista més. A Guilleries, però, la brutalitat de l’acció narrada, conviu amb el lirisme d’algunes descripcions, d’una delicadesa poètica. És una novel·la que ens parla del patiment, de la crueltat i la culpa, però també de l’amor, l’amistat i la redempció. Violència i bellesa, una combinació que atrapa, incomoda i fascina a parts iguals. Guilleries ha guanyat el XX Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada. Més informació: Ferran Garcia a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Bib. Sant Antoni M. Claret. Sallent.

Les Lleialtats

Primer de tot si no heu llegit res d’aquesta autora, val a dir que és un nom a tenir en compte. És una escriptora francesa, amb diversos premis al darrera, que generalment tracta temes punyents de la societat actual com poden ser l’anorèxia o la depressió, per exemple. 'Les lleialtats' és una novel·la coral, de diversos personatges. Els principals són l’Hélène, una mestra d’institut, i el Théo, alumne seu, qui viu una setmana a casa la mare i una altra a casa el pare, o sigui, de pares divorciats.  Amb poques paraules i descripcions breus i precises l’autora va revelant tant l’estat anímic dels  personatges, com és el seu dia a dia i algunes pinzellades del seu passat, tot abordant el tema de l’alcoholisme. Tot plegat va configurant un mosaic de personatges que es van entrellaçant i així es va descobrint quines són les lleialtats que lliguen els uns amb els altres, o la lleialtat cap a un mateix. Fet que porta a la reflexió de fins a quin punt les lleialtats cap a un mateix o envers els altres poden ser tant positives, o com en segons quines circumstàncies, negatives. Així doncs, un llibre en aparença de fàcil lectura, però amb una trama que va 'in crescendo' a mida que avança el llibre, i que manté la tensió fins al final. Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Municipal 1 d'octubre. 

Mr. Gwyn

Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958), és escriptor, actor, director de cinema i cantant. Col·labora amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. També ha treballat a la televisió presentant programes culturals.  Llicenciat en Filosofia es va convertir en un fenomen literari mundial amb la seva novel·la "Seda" (1996), que va ser traduïda a disset  idiomes.  Va fundar a Torí una escola de tècniques d'escriptura creativa anomenada Holden (com el protagonista de la novel ·la "El guardià del camp de sègol" de J.D.Salinger, on va impartir classes. Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno. És considerat un geni de l'escriptura  donat que ha desenvolupat un estil molt personal que el situa entre els escriptors italians més rellevants de la seva generació. Les seves novel·les endinsen al lector en un món surrealista a mig camí entre la realitat i els somnis i l'intangible. Mr. Gwyn és la història d'un escriptor molt especial que decideix abandonar l'ofici d'escriure perquè no suporta la impostura del món literari. Però a mesura que passa el temps s'adona que necessita escriure els seus pensament per posar ordre a les seves idees disperses. Així que comença a imaginar un ofici diferent relacionat amb l'escriptura i es proposa escriure retrats de persones amb un ritual que posa paraules a les emocions que capta amb la observació meticulosa i nua dels seus "clients". Els personatges que apareixen són bàsicament Mr. Gwyn, el seu editor literari, la seva secretària i un vell artesà que fa bombetes de durada predeterminada. Llegir a Baricco és entrar en un món surrealista, perfecte i simple on tot el que passa és perfectament normal dins del seu context. Tal com ell ho explica "és com tornar a casa". Una persona pot llegir un passatge de poques pàgines que sigui el seu retrat i quedar profundament commogut de veure com en aquell text es plasma fidelment i sense fissures la seva pròpia personalitat i l'essència de la seva ànima. És una reflexió profunda sobre l'ofici d'escriure i el món que l'envolta amb una mirada nova que només Baricco sap transmetre.   Més informació: Alessandro Baricco a les Biblioteques Alessandro Baricco a la Viquipèdia Entrevista a "El País" Book trailer del llibre Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

L'Illa de les dones del mar

Aquesta és una història  de lluita i d’esforç diari per  la supervivència de les dones de Jejeu, les Haenyeo, les dones del mar.  Amb aquesta novel·la et submergiràs al fons del mar, a grans profunditats, tal i com ho fan les Haenyeo, a  pulmó lliure,  a les aigües fredes de Jeju, una preciosa illa volcànica del sud de Corea.  Aquesta és la història d’una gran amistat entre la  Young-sook i  la Mi-ja, dues nenes que aprenen a bussejar juntes i  creixen juntes fins a convertir-se en autèntiques dones del mar, en autèntiques Haenyeo. La Young-sook  és  qui narra la història, i és ella qui  ens explica la seva vida com a Haenyeo , i com li afecten els tristos esdeveniments de la dissortada història de Corea, amb l’ocupació japonesa, la Segona Guerra Mundial, la rebel·lió de Jeju i la Guerra de Corea . És una novel·la d’amistat, d’amor, i també una  novel·la històrica dels tràgics esdeveniments de Corea durant el segle XX.  Àsia ens queda lluny, molt lluny i  llegir aquesta novel·la ens l’ apropa des de la vessant més humana, plena d’emocions, de desitjos i de lluita per la  supervivència. Una novel·la que ens farà obrir la mirada cap a l’orient i allunyar-nos de les històries de la nostra Europa i el nostre mon occidental. Aprendrem noves mitologies, com la de l’àvia Seolmundae, el volcà de l’illa,  noves creences allunyades de les nostres, estranyes tradicions i visions d’una vida familiar diferent  a allò que des d’occident coneixem. I quan les coses difereixen tant de les nostres s’agraeix, com aire nou, com paisatges nous. És una novel·la on podrem entendre perfectament la connexió de les Haenyeo amb la natura, amb el mar que amb un intent d’aproximar-se més al mon animal submarí s’allunyen ni que sigui per unes hores, dels horrors de la terra i la vida humana.  “No hi ha prou diners a totes les butxaques de Corea per fer-me marxar —ha dit moltes vegades la Young-sook./ Com volen que se’n vagi? Casa seva és el niu on amaga les joies, les rialles, les penes i les recances de la seva vida. […]/ ‘Es considera una àvia del mar? O més aviat es veu com una sirena?’ […]/ Si un visitant hi insisteix, diu, sense miraments: ‘Si vols saber coses sobre mi, ves al Museu de les Haenyeo. Hi trobaràs la meva foto. Hi pots veure un vídeo sobre mi!” L’escriptora,  la Lisa See, d’origen xinès, però nascuda a París i que va créixer a los Angeles, li atrauen les històries d’orient, de les dones d’orient i aquí es submergeix de ple com una autèntica Haenyeo en aquest mon de l’illa de Jeju.  Una novel·la per submergir-se de ple! Més informació: Lisa See a les Biblioteques La cultura de las haenyeo (buceadoras) de la isla de Jeju  Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

La casa dels caps de setmana

L’Oriol i l’Anna son un matrimoni que va construir, amb molt d’esforç i dedicació, la casa on la família passa els caps de setmana per escapar del seu dia a dia. A través de tres generacions, la de l’Oriol i l’Anna, la de la Blanca i la de la Sara, se’ns dona a conèixer la història familiar en aquesta casa, amb els seus moments de felicitat, les relacions entre ells, la quotidianitat i, també, el seu secret obscur. Tothom coneix aquest secret, però ningú en parla en veu alta. En aquesta família hi ha algú que fa mal i les dues primeres generacions han callat i han mirat cap a un altre lloc. Però Sara, la tercera generació, es rebel·la quan veu que el monstre s’acosta a la seva germana petita. La casa dels caps de setmana és una novel·la que es llegeix de manera àgil i amb ganes de saber com acabarà. La temàtica és dura, abusos sexuals a menors. Són 190 pàgines amb capítols curts, narrats per cadascun dels personatges. El 2022 va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Entrevista amb l'autora a AraBalears. Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.

Solastàlgia

Com ens afecta el canvi climàtic?  La novel·la vol ser una crítica de la visió apocalíptica del món. Moltes vegades aclaparats pel bombardeig constant als mitjans de comunicació de notícies sobre emergència climàtica ens posem nerviosos i fins i tot ens podem desanimar, ens fa por el futur. La vida està plena d’imprevistos i que hem d’assumir la nostra fragilitat. Ada Castells, escriptora i periodista, autora de Solastàlgia, utilitza aquest neologisme com a títol de la novel·la per plantejar-nos què passaria si haguéssim d’abandonar la ciutat a causa d’un canvi climàtic. Això és el que fa la protagonista d’aquesta novel·la. Ella i la seva peculiar família fugen de Barcelona arrel d’unes inundacions extremes i s’instal·len a l’Empordà. Allà buscarà una nova aproximació a la natura, mantindrà un respecte per l’entorn, consumirà productes de proximitat...i intentarà ordenar aquest caos extern però també intern, amb dubtes sobre la maternitat i la parella. El seu remei per sortir-se’n serà l’escriptura. Hi trobareu frases que us faran reflexionar i amb ganes de subratllar o apuntar. No us la podeu perdre! *La paula solastàlgia va sorgir l’any 2005 quan el filòsof australià Glenn Albrecht se li va ocórrer per descriure la tristesa, aflicció o estrès per la destrucció del nostre entorn a causa de desastres ecològics. Més informació: Ada Castells a les Biblioteques Per saber-ne més: Solastàlgia i Canvi Climàtic Recomanat per Bib. del Casino. Manresa. 

L'Any que va caure la roca

Quan al Club de Lectura ens vam plantejar quin autor portaríem a la Biblioteca per poder conversar amb ell, dins el projecte Lletres en Viu de la Institució de les Lletres Catalanes, de seguida van sortir els noms de Pep Coll i Ramon Solsona. Després d’un votació interna molt ajustada entre els 30 components del Club, l’escollit va ser: PEP COLL. I és que l’escriptor pallarenc, amb una ja llarga trajectòria de novel·les molt interessants, i amb premis rebuts com el Sant Joan de narrativa (2005) per “El salvatge dels Pirineus” o el Sant Jordi de novel·la (2007) per “Les senyoretes de Lourdes”, és a partir de la publicació amb Proa de “Dos taüts negres i dos de blancs” el 2013 que guanya el Joan Crexells de narrativa i alhora el reconeixement del gran públic. L’altre discussió era quina novel·la de Pep Coll volíem llegir i comentar amb l’autor. Descartada la seva darrera “La llarga migdiada de Déu” per falta d’exemplars disponibles en préstec a la Xarxa de Biblioteques, vam triar “L’any que va caure la roca” publicada també per Proa el 2020 en la quan l’autor ens situa al Pallars, la terra que el va veure néixer, que coneix i que estima, en un moment, a finals del franquisme, en que el futur d’aquestes contrades es veia molt complicat per les males perspectives de l’agricultura i ramaderia tradicional, motor econòmic de la zona fins aquell moment. L’autor se serveix d’un grup de joves pagesos que allà veuen molt magre la seva situació, per retratar aquell moment històric que va suposar un abans i un després al Pallars, i per extensió a la majoria del món rural català, amb una diàspora, dolorosa però inevitable, de la muntanya cap a les ciutats. Per molts pobles del Pirineu van ser anys, com diu el títol, com si els caigués una roca a sobre i provoqués la seva desaparició física, però també social i cultural, d’una manera de viure que els seus pares, avis, i els avis dels avis, havien mantingut de feia segles.   Amb petites històries entrellaçades que ens porten a conèixer millor aquest grup de 7 joves, els seus anhels i desitjos, però també les seves pors, frustracions i malfiances, Pep Coll repassa els darrers anys del franquisme i el pas a la democràcia d’aquelles terres, amb el seu estil peculiar i molt ben trobat de claredat argumental amb un toc d’ironia, que de seguida et fa còmplice dels protagonistes, i també amb un català occidental de Lleida que enamora.  Cal dir que, un cop llegida la novel·la, faltava compartir-la amb els companys i parlar-ne amb l’autor. Doncs les expectatives es van complir, ja que la seva naturalitat i proximitat van fer que la xerrada fos ben entretinguda, interessant i enriquidora, ben bé com els seus llibres. Llegiu Pep Coll, tota una garantia!!   Més informació: Pep Coll a les Biblioteques Pep Coll a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Joan Alsina Company. Bib. Gironella. 

Ràbia

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), situa aquesta novel·la en una illa sense nom on la vida dels personatges locals transcorre rodejada d'un turisme decadent i una realitat incomprensible. En aquest ambient deshumanitzat el protagonista viu una experiència dolorosa i irracional, la mort del seu gos per enverinament. La novel·la ens permet acompanyar el protagonista en aquest dolor que ens vol fer esclatar de ràbia, però que Alzamora, amb un text tendre i terrenal, sap contenir. És brillant la descripció de la mort de la Taylor, la gossa del protagonista. Unes pàgines carregades de sensibilitat i amor molt recomanables de llegir i que ens recorden la importància dels vincles i la força de l'amistat. Es tracta d'una novel·la curta, fàcil de llegir, amb un vocabulari illenc i una mirada càlida dins d'un món incomprensible, absurd i degradat. Alzamora va guanyar amb Ràbia el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any. És autor de novel·les com la destacada "Reis del món" i llibres de poesia. La seva obra s'ha vist reconeguda amb diversos premis com el Premi Carles Riba de poesia o el Premi Josep Pla de narrativa. Més informació: Sebastià Alzamora a les Biblioteques Sebastià Alzamora a la Viquipèdia Audiollibre Associació d'Escriptors en llengua catalana Recomanat per Javier Fermín. Bibliobús Cavall Bernat. 

El Paper de paret groc

 “Mai de la vida no havia vist un paper tan terrible: un d’aquells dibuixos desmanegats i extravagants culpables de tots els crims artístics. […] El color és repugnant, gairebé vomitiu; un groc ardorós i brut, estranyament esboirat per la llum del sol.” El 23 de març de 1885 l’escriptora Charlotte Perkins Gilman, de 25 anys, va donar a llum a la seva filla Katherine. Després del naixement de la nena, Gilman va experimentar una depressió severa, i el seu metge li va receptar descans llarg i aïllament social com a tractament. Aquesta experiència personal la va utilitzar per a la trama de "El paper de paret groc", publicada el 1892, com a crítica contundent d'aquests tipus de tractament. El fet que la base sigui autobiogràfica afegeix profunditat emocional i autenticitat a la narrativa. Aquest relat es considera un dels millors de la literatura feminista, gòtica i de terror del S. XIX. La història ens explica la vida d’una dona (no en coneixem el nom, és la narradora) que pateix una depressió postpart. En John, el seu marit, un metge respectat, decideix "curar-la" confinant-la a una habitació amb paper de paret groc, on ella passa els dies aïllada. Tot i que ell creu que fa el que és millor per la seva dona, en realitat, la seva actitud paternalista i autoritària és la causant de l'empitjorament de la salut mental d’ella. A mesura que la trama avança, es revela la lluita de la protagonista contra la depressió, mentre s'enfonsa en la seva bogeria i perd la seva identitat enmig de l'opressió, la inactivitat i l’aïllament imposat. A aquesta època es considerava que la dona no tenia capacitat d’opinar i decidir sobre ella, el seu cos ni el seu destí; els homes de la família (el pare, el marit) decidien què era el millor per a ella. La transformació de la protagonista al llarg de la història reflecteix les conseqüències devastadores de l’anul·lació de la identitat i la falta d'independència. Una figura significativa a l’obra és la de la Jennie, la germana d’en John. Actua com a còmplice del seu germà en el confinament de la protagonista, encara que mostra compassió i empatia cap a ella. Jennie encarna la complexitat de les dones en la societat patriarcal, ja que, malgrat ser una figura femenina, també està subjecta a les mateixes limitacions imposades pels homes. Gilman vol denunciar les restriccions de gènere i els rols tradicionals imposats a les dones a la societat patriarcal del seu temps. I ho fa amb un relat breu, esfereïdor i, alhora, captivador. Més informació: El paper de paret groc a la Viquipèdia El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català   Recomanat per Eva Torné: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. 

Parece que fuera es primavera

"Parece que fuera es primavera" de la l'escriptora italiana Concita de Gregorio és un llibre dur, colpidor, descarnat però també esperançador i lluminós. Escrit en primera persona, la mateixa escriptora que exerceix de protagonista i víctima de la història, és un text que ens parla d'uns fets ocurreguts el 2011 i viscuts per Irina Lucidi. La novel·la descriu el dolor que viu la Irina quan el seu ex marit s'emporta les dues filles que tenen en comú, les fa desaparèixer no se sap on, ni com, ni quan, i es suicida, avisant-la prèviament a través d'una nota concisa on la informa que no han patit i que mai més les tornarà a veure. Violència vicària en majúscules. Trencament brutal, esquinçament, dolor sense pal·liatius, absència, tot això s'esdevé en la vida d'una mare que malda per sobreviure. El llibre va de la insistència de la Irina perquè el cas no caigui en l'oblit, però també de la seva sortida del pou amb l'ajuda d'un home bo amb qui sent que a fora és primavera.  El llibre ens presenta un pupurri de personatges que giren al voltant dels fets, persones que són interpel·lades per una mare que intenta trobar un espai que identifiqui el que li ha passat. Com se l'anomena a la mare a qui li han sostret les filles? I és que de vegades el nom sí que fa la cosa. Més informació: Concita De Gregorio a les Biblioteques Fitxa 'Parece que fuera es primavera', el relato del dolor y la fuerza de una madre   Recomanat per Mònica Mimó. Bib Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

Estiu

La Charity va néixer a la Muntanya. La Muntanya es un lloc on la pobresa està present a tot arreu. Les persones que viuen a la Muntanya només viuen per sobreviure amb les poques coses que els hi don la natura i malviuen entre ells. La Charity va ser adoptada per el senyor i la senyora Royall, i vivien en una caseta vermella de North Dormer. La Charity creix allà i es converteix en una bonica dama. Quan Charity comença a estar cansada de viure en North Dormer i no sap que fer amb la seva vida apareix el jove Harney. Efectivament, els joves s’enamoren i passen una sèrie de girs en la història que fa que el final sigui sorprenent. Es novel·la que enganxa des del primer moment i es llegeix molt bé com totes les obres d’Edith Wharton. Més informació: Edith Wharton a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Vera

Novel·la de l’escriptora Elizabeth Von Arnim publicada en el 1921. Es una novel·la clàssica on trobem molts aspectes personals de l’escriptora. Es impressionant com anem descobrint el perquè Vera va donar fi a la seva vida a través del transcurs de la vida de Lucy Entwhistle. Ens detalla el maltractament psicològic d’una manera exemplar. El mal tractador psicològic d’avui també existia abans i Elisabeth ens ho narra d’una manera que sembla que siguem nosaltres mateixos els que patim aquest copejament. Al lector no li agrada el personatge masculí Everard Wmyss, el maltractador, però està tan ben narrat i tan ben escrit que el retrata d’una manera apassionada i no pots parar de llegir el que pensa i fa aquest personatge. A Lucy l’estimes i l’abraçaries però, es clar, com a lector no pots. Impregnada de terror psicològic, alguns trets gòtics, i la mà experta d’Elizabeth alhora d’escriure.   Més informació: Elizabeth Von Arnim a les Biblioteques Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

El Silenci dels astronautes

La Rita, de set anys, té problemes greus de comunicació a l’escola. S’ha inventat una bombolla que la protegeix dels que l’envolten i viu en el seu silenci. No parla amb ningú. En canvi, a casa, no calla. L’Anna, la mare de la Rita, viu atrapada en una bombolla de culpabilitat. Atabalada per la feina, per la seva preocupació per la Rita i pel record de la filla que se li va morir a la panxa a mig embaràs, no aconsegueix escriure. La història de David Vetter, un nen nord-americà que va viure dotze anys tancat en una bombolla de plàstic perquè el seu sistema immunitari no funcionava, els servirà a mare i filla per superar les seves pors i vulnerabilitats i sortir de les presons invisibles que s’han construït. Premi Joanot Martorell 2023 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Milady

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cómo vender una casa encantada

Després de la mort dels seus pares, la Louise ha de tornar a Charleston per tancar i vendre la casa dels pares. S’acumulen els records d’infantesa i el tràngol de la pèrdua de les dues persones que més l’han estimat.  Però el que més l’atura, és haver d’enfrontar-se al seu germà, Mark, que mai ha sortit de Charleston i porta malament l’èxit de la Louise. Però, necessita la col·laboració del Mark per buidar la casa, els records i vendre-la. No obstant, la casa té altres plans... *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

MANIAC

MANIAC és nom del primer ordinador construït als anys 40 i aplega les biografies de científics rellevants del segle XX que van crear les bases de la Intel·ligència Artificial.   Arrenca amb la història novel·lada de Paul Ehrenfest, un dels físics teòrics més importants de principis del segle XX que van fer volar per l'aire la idea d'Einstein que la incertesa no tenia cabuda en la ciència i que en 1933 va matar a tirs al seu fill Vassily, abans de suïcidar-se. Després continua amb la biografia de John von Neumann, que a la dècada de 1930, va fer grans avenços en la matemàtica que es situen entre la física quàntica i la tecnologia informàtica moderna: Va treballar sobre el Projecte Manhattan que va produir les bombes atòmiques que van acabar amb Hiroshima i Nagasaki. L'última part del llibre salta a 2017, a AlphaZero, un programa informàtic basat en un LLM dissenyat per DeepMind que aprèn no processant dades humanes sinó aprenent de si mateix. I es posa a prova jugant al Go, enfrontant-se al campió mundial sud-coreà Lee Sedol. Sedol.  Aquest, de fet, va deixar de jugar professionalment en 2019 en constatar que la Intel·ligència Artificial no pot ser derrotada en aquest joc.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aterratge

Aterratge és el retorn a la novel·la de l'Eva Piquer, periodista cultural i escriptora, després de vint anys dedicada a l'escriptura d'altres gèneres. També és la narració de la tornada a la vida havent superat la pandèmia i, sobretot, una tragèdia familiar que anomena "Tot allò".  A partir de l'anècdota d'un aterratge forçós que va esdevenir el 1973 en una platja d'Islàndia, trena un relat amb les històries d'un viatge en part personal i en part professional per visitar les restes de l'avió, la d'una entrevista al pilot que va salvar el passatge amb la seva perícia i algunes pinzellades pudoroses a "Tot allò" i les seves conseqüències. Malgrat que ha patit la malaltia i la mort d'algú molt estimat, tria seguir endavant i viure després d'estavellar-se sobtadament de manera simbòlica.   Més informació: Eva Piquer a les Biblioteques Eva Piquer a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Bibliobús La Mola.

En el corazón de los fiordos

Kabus ens transporta als fiors noruecs de la mà d'una de les protagonistes de l'obra, Lisa, que va en busca del passat de la seva mare. La història personal de la Lisa està enllaçada amb la història de la Mari, una noia noruega que viu en una granja, i el Joachim, un veterinari de l'exèrcit alemany, durant l'ocupació alemanya de la segona guerra mundial. La novel·la ens apropa als diversos sentiments dels protagonistes : del rebuig inicial vers els ocupants nazis, al descobriment de l'amor, la incomprensió familiar de la relació i finalment el perdó. La novel·la també fa una descripció acurada de l'embriagador i salvatge paisatge escandinau, com a teló de fons de la història. Més informació: Christine Kabus a les Biblioteques Recomanat per Àngels Ventayol Bosch. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Constel·lacions

Constel·lacions és una novel·la construïda a través de les veus dels seus protagonistes, unides per l’afició a les estrelles de l’avi Cinto, que celebra el centenari del seu naixement, que havia intentat transmetre als seus fills, nets i finalment, al besnét, Nil, tot i que amb un èxit relatiu. Així, de la veu de l’avi Cinto descobrim els horrors que va viure durant de la Guerra del 36, però també el valor de l’amistat i el seu record, sempre present a través de la tendra mirada a l’univers i a les constel·lacions; del seu fill Quim, l’empresari català amenaçat per ETA, el coratge i la força per reconstruir una vida amb normalitat; dels nets, Ramon i Laura, les dificultats quotidianes per assolir els anhels desitjats, des de l’amor impossible a la reafirmació com a dona independent; del besnét, Nil, la innocència de la primera edat; i, finalment, d’Irma, casada amb Quim, l’empenta de la dona forta, sempre present en les novel·les de l’autora, qui des del silenci és capaç d’entendre tots els que l’envolten i lluitar com ningú pel seu benestar. Tot plegat, el resultat final és una novel·la plena de sensibilitat tant pel tractament dels personatges com pels temes que aborda, un graó més en la maduresa narrativa de Blanca Busquets. Més informació: Blanca Busquets a les Biblioteques Blanca Busquets a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Qué fue de los Mulvaney

Una novel·la absorbent i angoixant, i no per les seves vuit-centes pàgines —és un llibre llarg i lent, on no sobra res—, sinó perquè els lectors ens veiem arrossegats cap al precipici amb la mateixa intensitat que s’hi aboquen els protagonistes. Els Mulvaney són una família feliç i un pèl excèntrica que se sent segura del lloc que habita en el seu petit món. Un fet inesperat però transcendental farà saltar pels aires la plàcida harmonia en què viuen, fins al punt de desbordar-los pel complet. A ells i a nosaltres, els lectors, perquè una part fonamental de l’èxit de la novel·la rau en l’habilitat que té l’autora per convertir-nos en un membre més d’aquest peculiar i aparentment indestructible clan familiar. Joyce Carol Oates és una escriptora feridora, arquitecta de trames profundes i personalitats tan ben definides com les de qualsevol de nosaltres. Diuen que és la mestra de la literatura de la violència i la narradora per excel·lència d’una Amèrica salvatge. I així deu ser perquè, per sobre de tot, aquesta novel·la va de la injustícia i de les múltiples formes de sentir-la (vergonya, culpa, covardia, autoexili), i de practicar-la (prejudicis, aïllament, venjança, desterrament). I no és la injustícia el veritable motor de totes les violències? Vídeo: Joyce Carol Oates al programa Página 2, de RTVE Més informació Joyce Carol Oates a les Biblioteques Joyce Carol Oates a Biblio Digital Recomanat per Vanessa Rodríguez. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Judici de pedra

"Un judici de pedra" bé podria anomenar-se també, una assassina de pedra perquè està clar que la personalitat gèlida, lliure de qualsevol empatia, allunyada de tota compassió, de la protagonista, és de totes totes, la peça clau, el tresor, la punta de l'iceberg, l'atracció total i (fatal) d'aquesta novel·la d'intriga psicològica.  L'Eunice Parchman entra com a serventa a casa dels Coverdale i tot esdevé normal i previsible fins que el terrible secret que amaga l'Eunice comença a forjar en ella un sentiment de ràbia i animadversió cap a cadascun dels membres d'aquesta família feliç. I arriba el desastre o millor dit, la desgràcia feta sang.  Les personalitats de l'Eunice i la seva còmplice estan tan ben dibuixades que no es pots evitar prendre partit dels fets menyspreables que surgeixen d'unes ments amb qui una voldria no haver-se de topar mai.  L'escriptora britànica, Ruth Rendell escriu una història, que tot i que ja d'entrada saps com acabarà, esdevé addictiva de la primera a l'última pàgina i no pots deixar de llegir-la. Lectura per no aixecar els ulls del paper. Més informació: Ruth Rendell a les Biblioteques Ruth Rendell a la Viquipèdia Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

Pista negra

Aquesta novel·la destaca per la seva combinació d'un observador perspicaç de la naturalesa humana, un humor intel·ligent i una bona dosi d'ironia. El protagonista, Rocco Schiavone, és un personatge memorable gràcies al seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i el seu absolut desvergonyiment. El llibre ens presenta a Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, que ha estat enviat a la ciutat d'Aosta, als Alps italians, com a conseqüència d'un incident amb el fill d'un polític poderós. Aquest canvi de lloc no és precisament el millor per a Rocco, ja que haurà de fer front al fred, les botas de muntanya i el provincianisme dels autòctons, tot això alimentant la seva tendència natural a les males puces. No obstant això, tot canvia quan un cadàver apareix aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona. Aquest cas difícil es converteix en un repte per a Rocco, ja que ha de treballar amb poques proves i ha d'aprendre a conèixer la gent de l'indret i les seves costums locals. Tot i això, el protagonista no es deixa intimidar i s'endinsa en la investigació, recorrent pistes, interrogant monitors i operaris de l'estació d'esquí i coneixent algunes dones de la vall que el deixen sorprès. A través d'aquesta intriga, Antonio Manzini ens ofereix una sèrie addictiva que combina el millor de la novel·la negra europea actual, amb un protagonista irresistible com Rocco Schiavone. Si t'agrada la novel·la negra i els personatges amb personalitats fortes i sarcàstiques, segurament gaudiràs d'aquesta sèrie. Més informació: Antonio Manzini a les Biblioteques Antonio Manzini a la Viquipèdia Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Unes Ganes salvatges de cridar

Primer llibre de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), llicenciat en licenciat i doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.  Els contes que trobem a "Unes ganes salvatges de cridar" deixen anar ràbia continguda i aclaparen el lector des del primer minut. És irreverent i àcid perquè flirteja amb temes no sempre senzills, com ara la mort, el sexe, les drogues... i amb grans dosis d'humor negre . Ubicat en un món contemporani hostil i amb un vocabulari directe, punyent, provocador, sense filtre. La varietat de protagonistes, moments i situacions, ajuden a crear un concentrat de sensacions que no deixen indiferent. Obra guardonada amb el el Premi Mercè Rodoreda 2022 i molt bon debut d'aquest autor de qui venen ganes de poder llegir ben aviat la seva primera novel·la. Molt recomanable.   Més informació: Marc Vintró Castells a les Biblioteques Marc Vintró Castells a la Viquipèdia Fitxa Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa. 

Ja estem morts, amor

Xavier Aliaga (Xàtiva, 1970) és un escriptor valencià que aposta molt encertadament amb una novel·la de dol i amor, una trama complexa de lectura àgil però molt dura. Dura perquè el dolor d’una pèrdua és part de la nostra condició humana i en aquest relat el dol i les relacions personals estretament relacionats, hi són molt presents. Complexa perquè hi ha molt de joc literari amb la presència i absència dels personatges i la temporalitat.  Estem davant un relat sorprenent perquè la narradora és l'Anaïs, que és morta. L'Anaïs es dirigeix a nosaltres per explicar-nos com va ser la vida de la seva mare, òrfena i adoptada per una tieta, la Berta. També parla sobre l'evolució del matrimoni entre els seus pares, la Minerva i en Tristany (també orfe), de la seva germana Chloé i de com tots ells han de fer front a la gestió emocional per intentar sobreviure davant la tristor i les tragèdies viscudes.  Ja estem morts, amor, va ser finalista del Premi Llibreter 2022 de Literatura Catalana i Premi Finestres de Narrativa en Català el 2021.  Una novel·la colpidora sobre la resistència humana davant els traumes i el dol des de l'esperança i amb un final imprevisible que no us deixarà indiferents. Més informació: Xavier Aliaga a les Biblioteques Xavier Aliaga a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Districte 2. Terrassa. 

Psalm per als construïts en Terres Salvatges

Un robot que va deixar de servir als humans per anar a viure a la natura salvatge i un monjo no binari que decideix abandonar la seva feina i anar a conèixer món. Aquests són els protagonistes d’aquesta novel·la juvenil de ciència-ficció de l'estil denominat "hopepunk". Una història vitalista i poètica que ens presenta el futur amb esperança i ens fa reflexionar sobre les nostres relacions interpersonals i amb la resta d’éssers que ens envolten. Més informació: Becky Chambers a les Biblioteques Fitxa Recomanat per Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Perrita Country

Jo sóc d'aquelles persones que interactua molt amb les seves mascotes, i aquest llibre va d'això justament, per aquest motiu intentaré no mostrar-me massa apassionada parlant d'aquest text que us vull recomanar, que més que una novel·la és una narració curta, i que m'ha agradat molt, moltíssim. I és que aquesta joieta escrita per l'escriptora madrilenya, Sara Mesa, amb il·lustracions de Pablo Amargo, m'ha enamorat o millor dit ha fet que m'acabés d'enamorar de la seva literatura perquè tot el que he llegit d'ella m'ha portat felicitat.  Perrita Country ens situa a la vida d'una jove professora que decideix adoptar una gossa, de mirada trista i pèls esbullats i ampliar, d'aquesta manera, la seva peculiar família, composta fins aquell moment, per ella mateixa i per un gat amb sobrepès, mandrós i senyoret.  L'evolució de la relació entre els tres membres d'aquesta peculiar família(amb permís del  millor amic de la jove mestra, gai i histriònic) els rols i les dinàmiques que s'estableixen, ella en relació a ells (els peluts) i viceversa, i també la relació entre gat i gossa, composa un univers tan preciós com reconeixible per als que vivim relacions semblants amb els nostres animals. Una va llegint i assentint perquè tot el que li passa a la noia, t'ha passat a tu i acabes per sentir que estimes amb bogeria i amb devoció, aquell gos i/o gat que tens allà al davant i que t'esguarda amb ulls de fidelitat ingent, d'amor incondicional.    Un relat molt ben travat, que et fa somriure cada dos per tres i que a més té unes il·lustracions que són una meravella. Què més es pot demanar?   Més informació: Sara Mesa a les Biblioteques Sara Mesa a la Viquipèdia Recomanat per Monica Mimo. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Un Cop morta

“Voler matar a la mare no va ser una idea brillant” [...] Ara, si miro enrere, queda clar que no hi havia més opcions”. Si la primera frase de la novel·la t’avisa sobre el contingut del títol, t’esperes qualsevol cosa menys un final sorprenent. Aquesta història, impactant i plena de suspens, està esquitxada amb pinzellades d'humor negre que de ben segur agradaran a qualsevol lector. Explica la vida d’una farmacèutica que ha de cuidar la seva mare malalta després que aquesta tingui una caiguda aparatosa. Malgrat la intenció de posar cuidadores a la mare, la protagonista no se’n surt amb el seu propòsit. L’ha de cuidar ella sí o sí, perquè en aquesta societat masclista, no està ben vist que el fill cuidi a una mare i les cuidadores no suporten més d’una setmana seguida a una dona tan impertinent. Així que, aquesta tasta, recau sense remei a les espatlles de la Clara, que és filla i dona. Però tenir cura d’una mare com la seva és un sacrilegi que la protagonista no es pot permetre perquè no es tracta precisament d’una “bona persona”. És una situació que de tan real resulta estrambòtica i demolidora. Ningú pot imaginar un final que et fa posar la pell de gallina. És possible tanta maldat?. Si no et vols perdre tanta intensitat no deixis de llegir aquesta novel·la intel·ligent i brutal. Quedaràs congelada i amb el cor encongit! La Laura Tejada és una escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1969. Viu entre Sabadell i la Garrotxa i es va iniciar a la narrativa de la mà de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès el 2012. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. “Un cop morta”, la seva primera novel·la, va resultar guanyadora del 17è Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea. El 2022 va publicar “L’ordre de les coses” amb l’editorial Comanegra. Més informació: Laura Tejada a les Biblioteques Laura Tejada a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Les Gratituds

“T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.” En aquest llibre l’autora francesa Delphine de Vigan explica la història de Michka, una dona gran que pateix Alzheimer i afàsia, un trastorn que li impedeix parlar bé. La protagonista ja no pot viure sola i ha d’ingressar en un geriàtric. En aquesta etapa final l’acompanyen dues persones: la Marie, una veïna a qui ella va cuidar des de petita i el Jerôme, el seu logopeda que fa anys que no es parla amb el seu pare. La Michka encara té moltes coses a dir, a ensenyar i ,sobretot, un somni per complir.   Aquest llibre és breu, però ho té tot: un argument intens que enganxa, moments d’humor, és un reconeixement a les persones grans i a l’afecte, et fa reflexionar i evoca una tendresa sublim per les relacions humanes basades en el respecte i la gratitud. Com a lletraferida, la meva gratitud a la seva autora, els seus llibres són fantàstics!   Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Recomanat per Cristina Rios. Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Una taca de sang

La plaça Caterina Albert del barri Can Manyer, es lleva amb la noticia que una noia, la Geannina, ha estat assassinada a la porta del bar i l’assassí, l’Albert, està en crida i recerca. A partir d’aquest punt, veiem la reacció del barri davant d’aquest assassinat i coneixem als protagonistes a través de la normalitat del seu dia a dia a la plaça del barri i dels seus flashbacks: el Juan i la Mercedes que tenen el bar on ocorre l’assassinat, el James que té una sabateria, la Blanca que és fruitera, la Paula té una tenda de llaminadures, la Clara i la Ivet una botiga de mascotes, la Vinyet i l’Helena són les bibliotecàries de la biblioteca que està al costat de la plaça i la Roser, que és la típica veïna tafanera que parla més del compte. També coneixem la història de la Geannina, una noia romanesa que arriba al barri de la mà de l’Albert, un noi de casa bona un punt problemàtic, que coneixem a través de la mirada de la resta de protagonistes, sobretot de les femenines. La novel·la, escrita per Rosana Andreu, bibliotecària, narradora i escriptora, es llegeix molt ràpid, té molts capítols curts i tracta diferents temes, que per mala sort son força actuals, com el masclisme, les relacions tòxiques, la violència i el maltractament a les dones. No deixa indiferent i anima a reflexionar cap a on anem com a societat. Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat

Biografia del foc

La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions?   Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A casa teníem un himne

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Otaberra

La Renata rememora una i una altra vegada la seva vida a Otaberra. Ella hi va viure créixer i  va abandonar fa molts anys. El seu cap, però, hi continua vivint. El present per a ella no existeix. Recorda el que passar el 1989. A través de records i viatges al passat, farem aquest retrat sentimental d’aquesta dona trencada  i amb secrets. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

No te veré morir

Una parella, el Gabriel Aristu i l’Adriana Zuber van viure una apassionada història d’amor a la seva joventut. Cinquanta anys sense cap contacte, es retroben. La vida ha estat molt diferent per cadascun d’ells. El Gabriel ha tingut molt èxit professional als Estats Units, l’Adriana en canvi, ha viscut la monotonia del franquisme.  Aquesta és una novel·la sobre la memòria, l’oblit, la lleialtat, de l’envelliment i la obstinació per estimar amb passió. Una història que retrata delicadament la vellesa i els desitjos de viure plenament.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

El Viatge

A la pàgina web de l'editorial Viena, col·leccions "Petits plaers" podem llegir: "La història d'un desconfinament tan bonic i tan fràgil com ho és la protagonista d'aquesta història". No us podeu perdre aquesta joia de 56 pàgines, una lectura molt curta que mai més oblidareu perquè l'Adriana, la seva protagonista, passarà a formar part de la vostra vida. Un cant a la vida en majúscules, ple d'amor, erotisme i fins i tot mort. Més informació: Luigi Pirandello a les Biblioteques El llarg viatge d’Adriana Braggi Una mort a Venècia de Pirandello: 'El viatge' Recomanat per Bib. El Castell. Vacarisses. 

Qualityland

Benvinguts a QualityLand, un món trasbalsador, malgrat les aparences. Es troba dominat pels algoritmes de la intel·ligència artificial, els quals regulen la vida de la gent i el funcionament de la ciutat de la manera més òptima.  En Peter, però, no s’hi troba a gust, es dedica a salvar robots defectuosos que no s’ha atrevit a destruir. Viu en un món ideal només en aparença, on tot li resulta inquietant. La imposició del rigor i l’afany de perfecció com a valors socials l’han convertit en un personatge desafecte i insatisfet amb un sistema que, a més, es dedica a emetre avaluacions constants sobre el comportament dels ciutadans i el funcionament de les coses. Un dia, misteriosament, rep un paquet, la prova evident que alguna cosa no acaba de rutllar... L’obra, concebuda com una distòpia futurista amb força tints satírics, obliga els lectors a seguir, entre somriures, tres trames ben entrellaçades i amanides amb tot d’anuncis comercials i eslògans institucionals. Un mosaic que ajudarà a entendre als lectors com pot arribar a ser la vida, quan el lliure albir de les persones s’ha rendit a la domòtica, a la biometria i, en general, a la tecnologia. Val la pena dedicar-hi unes hores i prendre’n nota.   Més informació: Marc-Uwe Kling a les Biblioteques Marc-Uwe Kling a la Viquipèdia  Recomanat per Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

Soy el número Cuatro

“Soy el número Cuatro” és la primera de la saga de set novel·les de Los legados de Lorien, de Pittacus Lore. El llibre ens explica que nou criatures extraterrestres, amb forma humana i que posseeixen superpoders, son enviats a la terra. L’objectiu no és altre que tornar-se més forts per eliminar als seus enemics, una altra raça extraterrestre que els vol exterminar. Jhon (un de tants noms que utilitza el protagonista al llarg de la novel·la), junt amb el seu protector Henri es veuen obligats a fugir, ja que els enemics els han trobat abans. Amagant-se per sobreviure poc a poc Jhon es va entrenant i va trobant solucions i respostes, mentre ens expliquen la història de Lorien de fons i de la seva caiguda en desgràcia. Recomano la lectura, especialment als amants de la ciència ficció, ja que és un llibre amè, que des d’un inici desperta l’interès del lector i té un final amb un clímax de tensió que enllaça amb els llibres posteriors de la saga. El llibre va ser adaptat al cinema, però lamentablement es van quedar amb la primera entrega.   Més informació: Pittacus Lore a les Biblioteques "Soy el número cuatro" a la Viquipèdia Recomanat per Xavier Imedio Pereira. Bib. Districte 4. Terrassa. 

Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer

David Foster Wallace va ser un escriptor i professor d’universitat estatunidenc considerat, per molts, com el novel·lista més important de la seva generació. En aquesta curta obra ens narra, amb molt d’humor i cinisme, la seva experiència en un creuer de luxe pel Carib. Ens explica tot el que li va ocórrer en el creuer des del moment d’escollir-ho fins al moment en el que acaba, reflectint la pressió per a relaxar-se i gaudir de les activitats, el menjar, les excursions, el personal i el propi creuer. Els capítols són curts i amb moltes notes al peu de pàgina que donen, encara més, un toc d’humor irònic. Si mai has estat a un creuer o bé, estan pensant en fer-ne un, recomanem la lectura! Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.

Effi Briest

Effi Briest ens parla de les conseqüències nefastes de l’adulteri en l’aristocràcia de l’època. Una societat ingràvida, cegada per superficialitat de les coses mundanes i una moralitat simplista que medeix a les persones per aparences, estatus i fortunes.   Comparada amb Madame Bovary o Ana Karenina, Effi Briest pot ser llegida en clau feminista, en clau de lluita tot i que la protagonista no sigui de natural rebel i accepti els codis de conducta de l’època. El lector, quan navega entre les seves pàginas, pot percebre el caràcter crític de la novel·la. Thomas Mann, premi nobel de Literatura, va dir que si es veiés forçat a reduir la seva biblioteca a només sis llibres, Effi Briest en seria un. R. W. Fassbinder va fer una adaptació cinematogràfica al 1974 fidel i d’una bellesa captivadora i fràgil, com la nostra protagonista. Una obra que transcendeix els arquetips per presentar-nos personatges plenament humans i creïbles atrapats per l’etern conflicte entre realitat i desig. Més informació: Theodor Fontane a les Biblioteques Theodor Fontane a la Viquipèdia Fitxa Filmaffinity Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola del Vallès. 

L'amant perillosa: al sud de la frontera, a l'oest del sol

“Totes les històries d’amor són històries de fantasmes” David Foster Wallace Era molt estrany, però sempre apareixia en vespres de pluja tranquils. L’amant perillosa és la setena novel·la de l’escriptor japonès Haruki Murakami, publicada l’any 1992 amb el títol original de “Kokkyō no minami, taiyō no nishi”(国境の南、太陽の西), Al sud de la frontera, a l’oest del sol. La frase prové del títol de la cançó de Nat King Cole, South of the Border i més enllà del significat de la cançó, Murakami utilitza la poètica del vers “al sud de la frontera” per expressar la idea d’un territori llunyà i imaginari on poder evadir-se de la realitat ja que la trama juga constantment amb el balanceig entre el que és real i il·lusori. Escrita en primera persona del singular, la novel·la ens narra la història de Hajime, un home de trenta-set anys, casat i amb dues filles, propietari de dos elegants locals de jazz al barri d’Aoyama a la ciutat de Tòquio. Tot i tenir gaudir d’una vida ideal, amb estabilitat emocional i econòmica, Hajime sent que alguna cosa li falta. El retrobament amb Shimamoto, la seva millor amiga de la infància i adolescència, el portarà a revisar el seu passat i els sentiments que semblaven enterrats reviuen de la manera més inesperada qüestionant l’existència que ha construït. La novel·la s’estructura en dues parts repartides en quinze capítols. A la primera part coneixem l’evolució de la vida de Hajime des de la seva infància fins que arriba als trenta anys. A la segona part és quan l’acció es desenvolupa més plenament amb els conflictes emocionals que comporta el retrobament amb Shimamoto. La novel·la explora els intents de Hajime per anar construint constantment la seva identitat al llarg de les etapes de la seva vida, explorant una personalitat que sempre resulta incompleta, ple de mancances constantment insatisfetes a causa de la seva incapacitat per relacionar-se amb els altres, fet que compensa amb un ric i complex món interior al que es refugia per evitar al màxim la realitat. Recomanat per Cris Valls. Biblioteca Antoni Comas de Mataró

El Estado de la unión : un matrimonio en diez partes

Una parella en crisi va a teràpia, abans fan una parada a un pub de Londres i parlen. Son converses plenes d’ironia i sinceritat. Repassen la seva vida en comú, els quinze anys de casats, els fills, les seves il·lusions i desenganys, les diferències i les complicitats. Un llibre ple d’enginy i sobretot molt realista. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els Fils del mar

Novel·la ambientada en un aïllat poblet de pescadors a la vora de diverses cales rocoses on les noies tenen prohibit acostar-se al mar per que hi ha monstres que se les emporten. La Janira té curiositat, i com els ha passat a les altres, l'aigua la crida. Ella s'ha atrevit a desafiar les normes, vol que el mar li expliqui la veritat. On són o qui són realment els monstres? L'autora ens parla de l'opressió i del desig de llibertat, de la violència de la submissió, de la frustració de no poder estimar o estimar-se lliurement. Una història de ficció i fantasia, una novel·la per gaudir i pensar ambientada en un món imaginari amb problemes reals. Inés Macpherson és la nova conductora del club de lectura de la Biblioteca Marcel Ayats i començarem el curs vinent amb la lectura d'aquesta novel·la.   Més informació: Inés Macpherson a les Biblioteques Inés Macpherson a la Viquipèdia Recomanat per Tere Casas. Bib. Marcel Ayats. Sant Quirze del Vallès.

I tot això

Ha finalitzat la Primera Guerra Mundial. Anglaterra crea el Ministeri de Cervells sota la figura del seu ministre, Nicholas Chester. La seva missió és elevar el coeficient intel·lectual de la població perquè, des del seu punt de vista, amb persones intel·ligents totes les guerres desapareixeran. Per això el Ministeri pren diverses mesures que inclouen censura de llibres, manipulació de la premsa, cursos de reprogramació i deteriorament de la religió. Però el seu programa més ambiciós es basa en un sistema de punts, on només les parelles que compleixin certs estàndards genètics, obtindran un certificat per casar-se i procrear. La funcionària Kitty Grammont defensa el projecte del Ministeri, però quan ella i Chester s'enamoren cauran al parany dels seus ideals, ja que el coeficient familiar del mateix ministre no permet la seva relació. Es comenta que aquesta novel·la de Rose Macaulay és una distopia prèvia a les de Huxley, Orwell o Bradbury. I ho podria ser. Sembla evident que Huxley, qui era amic de l'autora, s'hi va inspirar molt per escriure "Un món feliç". Però l'enfocament de l'autora s'encamina més a la sàtira, tal com assenyala el subtítol. El llibre té tota mena de situacions que podrien ser terribles, com l'augment descontrolat de nadons abandonats per part dels seus progenitors il·legals. Però l'autora enfoca aquestes situacions amb un humor anglès, agut i amb perspectiva feminista.  Sigui casualitat o no, el món tornaria a entrar en guerra no molts anys després d'aquesta obra. Més informació: Rose Macaulay a les Biblioteques Rose Macaulay a la Viquipèdia Fitxa  Recomanat per Joel Panadero Alcaide. Bib. Vapor Badia. Sabadell.

Dominicana

Ana Cancion, de quinze anys, no havia somiat mai en anar a viure als Estats Units, com ho havien fet altres noies dominicanes. Però quan en Juan Ruiz li demana per casar-se i promet portar-la a Nova York, es veu obligada a acceptar: el matrimoni és una oportunitat per a tota la família d’emigrar als Estats Units. Així, el dia d'Any Nou de 1965, l'Ana deixa enrere tot el que coneix i es converteix en l’Ana Ruiz, una dona confinada en un fred apartament de Washington Heights. Sola i miserable, l'Ana pensa en escapar, però en César, el germà petit d’en Juan, que la convenç de quedar-se. A mesura que la República Dominicana entra en conflictes polítics, en Juan hi torna per protegir els béns de la seva família, deixant en César a càrrec de l'Ana. Sota aquesta nova tutela, l'Ana és lliure de prendre classes d'anglès a una església local, estirar-se a la platja de Coney Island, veure una pel·lícula al Radio City Music Hall, anar a ballar amb en Cèsar i imaginar la possibilitat d'un tipus de vida diferent a Amèrica.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

A les dues seran les tres

Sergi Pàmies, després d’una llarga producció de contes de ficció, presenta uns contes autobiogràfics, estil que ja va encetar a "L'art de portar gavardina". En aquest present llibre, descriu amb més perícia els sentiments i emocions.  Segons Joan Burdeus “en el Pàmies autobiogràfic l’artificialitat de la literatura no és un joc desconnectat de la realitat, sinó un cert poder, una tècnica que degudament treballada resulta útil per a la vida. En acabar sents que escriure aquests contes ha d’haver ajudat Pàmies a entendre millor les coses que volia entendre, i el miracle artesanal de la narrativa breu es produeix quan t’adones que llegir-los també t’ha ajudat a tu.” Joan Burdeus "Confiar en els recursos de la narrativa breu" a Núvol: el digital de cultura

Els Nens són reis

Delphine de Vigan és una escriptora, guionista i directora francesa nascuda el 1966. La seva passió per la literatura la va portar a fer Estudis avançats en Ciències de la Informació i la Comunicació a la Universitat de la Sorbona, i després de treballar durant un temps en un institut va decidir seguir el seu somni i començar a escriure. La seva primera novel·la, Els dies sense fam, es publica el 2001 sota pseudònim. L’escriptora tracta el tema de l’anorèxia des de la seva pròpia experiència. El 2007 publica el seu primer èxit, No i jo, que posteriorment serà portat al cinema per Zabout Breitman, així com Basada en hechos reales (2015), en aquest cas per Roman Polanski. Des de llavors, els seus llibres tracten sovint temes com els abusos i els maltractaments a què són sotmesos els infants i els joves.  Aquest és el cas d’Els nens són reis. La Mélanie Diore, obsessionada amb la fama, addicta als realities, exigent i manipuladora, decideix crear un canal a You Tube, Happy Esbarjo, on exhibeix la vida dels seus fills, Kimmy i Sammy, de 2 i 6 anys respectivament. Ràpidament té milions de subscriptors i multituds de contractes amb marques comercials de tot tipus per promocionar els seus productes. Els beneficis econòmics del canal són també milionaris. El novembre de 2019 la Kimmy desapareix. La investigació dels fets ens va desvelant les circumstàncies familiars que envolten la vida de la nena: el temps que destinen a les gravacions, les exigències de la Mélanie, les agressions que pateixen per part d’altres nens, i les repercussions de l’ús d’unes tecnologies no regulades legalment. La nena reapareix 8 dies després i les investigacions, encapçalades per la Clara Roussel de la Brigada Criminal, finalitzen. Les vides de la Kimmy i del Sammy i de l’investigadora es tornen a trobar dotze anys després, al 2031. Perquè malgrat que “cal superar els obstacles i no mirar enrere”, com diu la Mélanie, la Kimmy i el Sammy no aconsegueixen desempallegar-se de ser objecte de la mirada aliena, ni del sofriment indescriptible patit durant la infantesa. L’explotació comercial del nens a les xarxes, el consum com a motor de la felicitat, l’ús i abús de les xarxes socials o la necessitat d’aprovació i reconeixement dels altres són alguns dels temes que giren al voltant d’aquest interessant thriller policíac.   Més informació: Delphine de Vigan a les Biblioteques Delphine de Vigan a la Viquipèdia Enllaç al programa Página 2: entrevista amb l'escriptora al respecte del seu llibre Basado en hechos reales Recomanat per Bib. Can Puiggener. Sabadell. 

Las Herederas de la Singer

Des que l’any 2019 Ana Lena Rivera (Oviedo,1972) va saltar al panorama editorial amb “Lo que callan los muertos” -guardonada amb el XXIX Premi Torrente Ballester de Novel·la- l’autora canvia el món detectivesc i de les finances per un relat de dones en primera persona. “Las Herederas de la Singer” (2022) conté un llenguatge clar i una trama captivadora que manté al lector enganxat a les pàgines del llibre. Es tracta d’un llibre amb personatges amb els quals és fàcil empatitzar i ple de moments emocionants. És la història de quatre generacions de dones i un secret que persegueix a la família. Dones en majúscula, dones amb caràcter, dones amb unes complicades circumstàncies vitals. Unes vides que no deixaran a ningú indiferent. Si us interessa la història del segle XX, aquesta novel·la us agradarà. Si valoreu els relats quotidians en femení, aquesta novel·la us atraparà. Si la solidaritat i el respecte toquen la vostra sensibilitat, de ben segur que en gaudireu. Més informació: Ana Lena Rivera a les Biblioteques Ana Lena Rivera a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. de Ponent. Sabadell. 

Sempre hem viscut al castell

La jove Merricat Blackwood, la seva germana gran Constance i el seu tiet gran Julian viuen a una mansió senyorial atrotinada  aïllats del poble i dels seus veïns. Quan vivien els pares eren els bons temps. Ara però, el tiet està malalt, la casa es cau a trossos i quan la Merricat surt a comprar els carrers del poble s’omplen de xafarderies. La casa és el seu refugi, on poden ser elles mateixes i, alhora, la seva presó. Un relat de terror íntim on la protagonista, la Merricat, ens parla en primera persona d'allò tan terrible que va passar fa uns anys, quan els pares van patir un greu accident, quan tota la seva vida es va desmuntar. Encara que, si llegim entre línies, potser les coses no són el que semblen. Escrit al 1965 per la Shirley Jackson, una escriptora americana, només  tres anys abans de morir d'un infart per la seva mala salut. Se la considera en l'actualitat precursora del gènere de terror domèstic, sense monstres ni ensurts. Grans referents del terror i del gènere fantàstic, com Neil Gaiman i Stephen King l'estan reivindicant com a figura precursora i destacada d'aquest gènere que té tants adeptes. Més informació: Shirley Jackson a les Biblioteques Shirley Jackson a la Viquipèdia Trailer de la pel·lícula Ressenya Recomanat per Eva M. Jiménez Romero. Bib. La Serra. Sabadell. 

El Círculo de los blasfemos

Alberto Prunetti (Piombino, 1973) és un escriptor i traductor italià, autor d'una trilogia sobre la classe obrera. Amb el primer lliurament, Amianto: una història obrera (2012), va ser finalista dels premis Pozzale Luigi Russo i Chianti Narrativa, va aconseguir el Premi Especial del Jurat Grotte della Gurfa i el Premi a l'Escriptor Toscà de l'Any (2013). Amb la segona, 108 metres: a new working class hero (2018), va obtenir el Premi Ultima Frontiera i va ser finalista del Biella Letteratura i Indústria. Des del 2018 dirigeix la col·lecció Working Class d'Edizioni Alegre. La seva obra ha estat traduïda al francès, espanyol, català, grec i anglès. Aquesta comèdia obrera parodia la Divina Comèdia. En Renato, el protagonista, en vida va ser soldador de les grans siderúrgies del nord d’Itàlia, ara que és mort, és l’encarregat del manteniment de les calderes a l’infern, feina que comparada amb la de la fàbrica on va treballar tota la vida li sembla un joc de nens. I allà el tenim, amb molts altres condemnats -entre ells Dante-, reajustant els cercles de l’infern: hi ha el cercle pels fluixos que mai han treballat, un cercle pels de Pisa, un pels blasfems com ell... Per sort, ha negociat un bon conveni: bicicleta, vi, pasta en quantitats ingents i un bar on poder seguir els partits de futbol.  Dante li té una mica de por al Renato (sense Virgili que el porti no és fàcil anar per l'infern), té por que l’obligui a deixar la ploma i el posi a treballar, és un inútil amb les vàlvules i els compressors i les radials. Però supera la por i l’empaita constantment buscant inspiració per la seva poesia: “Oh, gran metalista del mundo inferior, cómo pintar en mis versos tus sumas virtudes y tu mal humor?” Afortunadament el Renato té un altre amic, un tan dur i aspre com ell, que no és altre que l’actor Steve McQueen. El Renato i l’Steve tenen un mateix sentit de la justícia: Déu perdona, ells no. Homes d’acció com són, tenen un pla... El comentari: El llibre és molt emotiu, l’autor explica aquesta història a la seva filla perquè la memòria obrera no es perdi ni s’idealitzi. El Renato era el pare de Prunetti, va morir a causa de l’exposició a l’amiant. Al llibre hi ha un cercle que Virgili no va ensenyar a Dante: el cercle invisible, el cercle dels obrers morts en accident laboral. Invisibles en vida i després. Però la novel·la no és cap drama, i les històries, malgrat la seva rudesa, estan tractades amb tendresa. Els proletaris no estan descrits com a víctimes penoses, ben al contrari, les seves anècdotes són alegres, les seves maneres de relacionar-se i d’estar al món tenen una èpica molt particular, amb molt d’enginy i humor. Reinterpretant el vell lema, si no hi ha sentit de l'humor, no és la meva revolució. Més informació: Alberto Prunetti a les Biblioteques Alberto Prunetti a la Viquipèdia Blog Recomanat per Montse Cots. Bib. dels Safareigs. Sabadell. 

Les Meduses no tenen orelles

Novel·la basada en la seva pròpia experiència, l’autora aborda la sordesa en i a través de la literatura.  Un mirall de la nostra indiferència davant d’una discapacitat invisible.  Ens descriu la Lucy, una noia jove amb una sordesa parcial, que ha sabut gestionar força bé els obstacles de manca d’oïda. Ara, però, se li planteja un desafiament: ha de triar entre quedar-se totalment sorda o bé, implantar-se un aparell que li provocarà un so metàl·lic. Com voldrà recordar la veu dels éssers estimats?  *Recomanat per  la Xarxa de Biblioteques Municipals   

Els Misteris de la cuina dels Kamogawa

Una història plena de tendresa, protagonitzada per la parella de detectius formada pel pare i la filla del Kamogawa Shokudo, un restaurant amagat a Kyoto, que sempre és ple. El secret d’aquest restaurant és que s'han especialitzat a preparar exactament el plat que el client anhela i recorda del passat i no és capaç de reproduir o trobar. I ho fan investigant la història de la persona en qüestió. Kamogawa Koishi i el seu pare Nagare, antic detectiu, escolten les confidències dels seus comensals, que anhelen reviure un moment màgic, i recreen els plats cuinats pels seus éssers estimats, en una novel·la deliciosa en tots els sentits. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

Retorn als orígens

Inspirada en una recerca real, la novel·la ens submergeix en les apassionants biografies d’Eduard Toda, primer egiptòleg de l’Estat, i de l’arquitecte Antoni Gaudí, i ens mostra, en un relat trepidant, les connexions fascinants de la Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell amb un paratge molt concret del Baix Camp identificat com el possible lloc d’inspiració del genial arquitecte. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Casa a la mar més blava

Travis John Klune (Oregon, EE.UU., 1982) escriptor reconegut de novel·la juvenil fantàstica i romàntica. La casa a la mar més blava ha obtingut diversos premis de literatura fantàstica i s’ha convertit en èxit de vendes als Estats Units. En aquesta novel·la ens submergim a la vida de Linus Baker, un home rutinari i força solitari, que és escollit per la missió d’investigar un orfenat on viuen sis infants màgics considerats d’allò més perillosos. Acompanyat de la seva gata, emprendrà el viatge fins a l’enigmàtica residència, ubicada en una illa paradisíaca, al poble de Marsyas. Les vivències a l’orfenat ajudaran a Linus a veure el món d’una altra manera i prendre una decisió molt important.  Us trobareu amb una entranyable i divertida història de fantasia, que aborda temes com la inclusió i la tolerància envers els altres. Tot i ser de ritme pausat, aconsegueix atrapar al lector amb els seus personatges. Més informació: T.J. Klune a les Biblioteques Primer capítol T.J. Klune a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat Bib. Teresa Pàmies. Cornellà de Llobregat.

El Bigote

Aquesta breu novel·la comença amb una broma, amb una premissa absurda: un home decideix afaitar-se el frondós bigoti que porta des de fa anys per veure la reacció de la seva dona i coneguts. Insospitadament, ningú sembla notar el canvi, inclús la seva parella li assegura que mai no n'ha portat. A partir d'aquí s'encadenen una sèrie de reaccions, accions i pensaments del tot kafkians per part del protagonista que intenta d'entendre què està passant i qui té la raó. Gràcies a una escriptura en primera persona molt directa entrem en la seva ment que va divagant com un pèndol entre el dubte entre possibles conspiracions i la seva pròpia bogeria. El bigoti és una magnífica novel·la sobre els límits entre el seny i la bogeria, la realitat i la no realitat. Totalment addictiva, a priori senzilla però exquisida, amb un to narratiu d’humor negre, es converteix en una lectura molt inquietant amb un final impactant. Va ser portada al cinema pel mateix escriptor l’any 2005 interpretada per Vicent Lindon. Emmanuele Carrère (París 1957) és un escriptor i dramaturg mediàtic, polèmic i brillant, amb un estil sempre molt original. Es una de les figures més reconegudes de la literatura europea. A les seves novel·les més conegudes (Limónov, L'adversari, Una novel·la russa, etc.) explora els límits de la no-ficció fusionant en un sol relat el reportatge, la crònica, les memòries i la novel·la per tal de presentar-nos personatges reals, que si fossin ficticis ens farien dubtar de la seva veracitat. El Bigoti és una de les seves primeres obres, publicada a posteriori el 2014. Més informació: Emmanuel Carrère a les Biblioteques Emmanuel Carrère a la Wikipedia Pàgina Web Premi Fundación Princesa de Asturias Obres a l'EBiblio Recomanat per Bib. Viladecans. 

Triomfador

Per a triomfar en l’esport d’elit cal sacrifici, exigència i competitivitat. L’Ulisses és un noi de tretze anys de Manresa que, a banda de tenir un talent natural per al bàsquet, reuneix aquestes tres aptituds i algunes més com, per exemple, ser ben conscient de quin és el seu món. Un cop de sort li permet fitxar pel Barça i entrar a La Masia, el somni de qualsevol jove amb les seves habilitats.  Però a finals dels anys 80 el planter blaugrana no és el lloc idíl·lic que ens podíem imaginar. Allà, l’Ulisses s’enfrontarà a un ambient opressivament hostil per part d’alguns companys, així com a una negligència total del club vers els joves que tutela. Tot i que en aquesta novel·la Joan Jordi Miralles (1977) ficciona la seva pròpia experiència a la residència blaugrana, l’esport, el Barça i La Masia només són l’escenari on transcorren els fets. El vertader pinyol de la novel·la, penso, són les pertorbadores relacions d’abús que es poden establir entre els adolescents, especialment quan se’ls deixa desemparats. La crueltat d’uns davant l’instint de supervivència d’altres. La voluntat de sotmetre enfront de la determinació de no cedir. El pànic a no ser acceptat i el pànic a no triomfar. La masculinitat tòxica.  Triomfador té un estil directe i un ritme de lectura absorbent. A estones insuportablement violenta, a estones tendra i fins i tot un punt divertida, és, sens dubte, la novel·la de Miralles amb què més he connectat, i la que m’ha permès superar les meves reticències a tornar a llegir-lo. La incomoditat que m’havien provocat obres seves anteriors com Una dona meravellosa o Marginàlia, on no acabava d’entendre el perquè de tanta sordidesa, s’ha convertit ara en gaudi. Aquesta vegada sí que m’atreveixo a recomanar a qui crec que s’ha convertit en un excel·lent escriptor.   Més informació: Joan Jordi Miralles a les Biblioteques Entrevista CatRadio (17') Recomanat per Vanessa Rodríguez. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà. 

El Libro negro de las horas

Sèrie Kraken, continuació de la trilogia de “El Silencio de la Ciudad blanca”. Kraken torna a aparèixer. Rep una trucada anònima que canviarà el que creu saber del seu passat. Té una setmana per a trobar el llegendari “Libro Negro de las Horas”, una joia bibliogràfica, si no la seva mare (a la que ell creu morta) morirà. Una carrera a Vitòria i Madrid dels bibliòfils per a traçar el perfil criminal.   Eva García Sáenz de Urturi, nascuda a Vitòria, va publicar el 2012 la seva primera novel·la: “La Saga de los Longevos” i el 2014 la segona part, “Los Hijos de Adan”, juntament amb la novel·la històrica “Pasaje a Tahití”. La col·lecció “La Ciudad blanca” i aquest primer llibre de la sèrie "Kraken" són 4 thrillers que apassionen i que gaudeixen d'un gran èxit, traduïts a més de vint idiomes. Comença amb “El Silencio de la Ciudad Blanca” (adaptada al cinema el 2019), seguida de “Los Ritos del Agua”, de “Los Señores del Tiempo”, de “El Libro negro de las Horas” i el desenllaç ve el 2023 amb “El Ángel de la Ciudad”. L'autora és guanyadora de prestigiosos premis, com “El Libro de Ficción del Año” el 2018 i “The Golden Bullet” a la millor novel·la estrangera del 2019. També va guanyar el premi Planeta el 2020 amb “Aquitania” i “El Libro negro de las Horas” va ser la novel·la més venuda el 2022. És una novel·la que ens manté en suspens des de la primera pàgina. Coneixerem un món desconegut: la bibliofília. M’agrada el retorn d’Unai. Falsificació de llibres, exemplars incunables i descatalogats, caçadors de joies bibliogràfiques. Viatjarem des de Vitòria-Gasteiz a Madrid per a saber el seu veritable origen. Sang, assassinat i investigació policial. Que més es pot demanar. Més informació: Eva García Sáenz de Urturi a les Biblioteques Eva García Sáenz de Urturi a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Albert Bosch Farré. Bib. Plaça d'Europa. L'Hospitalet de Llobregat.

Pedres a la butxaca

Les pedres del títol van apareixent al llarg de la novel·la com una metàfora d’allò que no deixa avançar. I és que la protagonista, una jove algeriana que viu i treballa a París, arrossega un doble desarrelament, el que pateix a la seva terra natal per haver emigrat a França i el que sent allà com a estrangera.  Quan sap que ha de tornar a Alger amb motiu del casament de la seva germana petita comença a angoixar-se. Ella, la germana gran que encara està soltera i per tant malvista socialment, no sap com afrontar aquest retorn. Sort en té de la seva amistat amb demoiselle Clothilde, “una dona de carrer... que és la llum dels meus matins”, que li dona bons consells i afecte sincer.   Mostra algunes similituds amb l’experiència de l’autora, Kaouther Adimi (Alger, 1986), que ja coneixíem per “Les nostres riqueses: una llibreria a Argel”. La traducció del francès d’Anna Casassas és excel·lent. Molt encertat el disseny de la coberta i la contracoberta, amb tot de mans amb anell al dit anul·lar.   Alterna temps passat i present, rememora amb enyor la infantesa i l’adolescència a Alger i explica fets del seu dia a dia a París. Escriu frases contundents que fan pensar i utilitza metàfores diverses, poètiques. No hi falta l’humor, ni tampoc les referències històriques (colonialisme, terrorisme), musicals (rai), culturals (tradicions i costums) i literàries (Camus, Miller, Salinger, Desnos, Kateb, Mammeri, Mahfuz).     Com a temes aborda la soledat, la crisi d’identitat, el determinisme social per a les dones algerianes que tenen el casament com a únic horitzó de futur i el xoc cultural entre dos mons. Un relat amè i commovedor que ens fa posar a la pell d’una dona sense nom que sent que és una barra travessera, sempre entremig. Més informació: Kaouther Adimi a les Biblioteques Kaouther Adimi a la Viquipèdia Xavier Grasset conversa amb Kaouther Adimi sobre l’obra Recomanat per Maria Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat. 

Una Estrella sobre el río Elba

Aquest llibre es va publicar a Alemanya durant el confinament, i va assolir un gran èxit. Miriam Georg és el pseudònim que utilitza l’escriptora alemanya Miriam Kraehe quan escriu novel·la històrica.  A través de la història d’amor entre Lily Karsten, una jove d’una família de constructors de vaixells plena de somnis que sap que no podrà complir ja que el seu destí és ser esposa i mare, i Jo Bolten, un treballador del port que lluita per sobreviure diàriament, ens fa un retrat de la societat alemanya de finals del segle XIX, en concret de la ciutat d’Hamburg i més concretament del seu port, un dels més importants d’Europa. Una història emocionant, captivadora i commovedora. En aquest període les diferències socials són extremes, i l’autora ens les mostra en tota la seva cruesa. Els ambients dels dos són oposats, ambdós són presoners de les seves circumstàncies. Però l’autora aconsegueix que aquests dos mons es trobin d’una manera creïble a través de l’evolució personal dels protagonistes. A través d’ells l’autora dona un gran protagonisme al moviment sufragista i a la lluita obrera. L’eix central del llibre és l’evolució de la història d’amor entre Lily i Jo, però hi ha un munt de trames i subtrames paral·leles dels personatges secundaris que ens permeten aprofundir en com funcionava aquesta societat. Acaba de publicar la segona part: Los amantes de Hamburgo on s’acaben de tancar algunes històries que havien quedat obertes. Un llibre per adonar-nos de la immensa lluita de les dones que han fet possible que nosaltres gaudim de la societat actual. Més informació: Miriam Georg a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Bib. La Florida. L'Hospitalet de Llobregat. 

Restes de carnaval

Ara que el gust lector es decanta més pel gènere novel·lístic, sempre és una grata notícia tota aposta literària pel relat curt. I quina millor manera de fer-ho que amb "Restes de carnaval", primera antologia de contes publicada en català d’una de les escriptores més importants de la literatura en llengua portuguesa: la Clarice Lispector (1920-1977). Amb una prosa suggeridora, alhora poètica i directa, cadascuna d'aquestes històries narra una experiència transformadora. Gairebé totes comencen amb una calma aparent. De sobte, un fet atzarós i, fins i tot, natural, provoca una inusual agitació dels ànims, com si un full innocent de la tardor hagués provocat una turbulència d'ones a l'estany. Cap al final, quan les coses tornen a la seva normalitat il·lusòria, els personatges han canviat, i nosaltres amb ells. A l’última entrevista que va concedir a la televisió, la Clarice Lispector va comentar que els seus llibres solen guanyar molt amb la relectura. Per això, i fent-nos ressò de les seves paraules, podem dir que aquesta antologia no només és una excel·lent oportunitat per rellegir contes, sinó que és també una inigualable ocasió per retrobar-nos amb la literatura d’aquesta excepcional escriptora.   Més informació: Clarice Lispector a les Biblioteques Clarice Lispector a la Viquipèdia Clarice Lispector, la escritora incalificable en estilo y en forma Recomanat per Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat.  

1969

1969 és una novel·la documental sense cap més protagonista que l’any que dona títol al llibre. Márquez rememora 12 mesos de vida grisa d’una Barcelona que lluita i s’enfronta amb el franquisme alhora que també el defensa. Un llibre coral i polièdric on totes les veus, des del Rei Juan Carlos, passant pel governador Civil fins als veïns de les Roquetes, l’obrera de la fàbrica, l’estudiant trotskista o l’espieta del règim tenen cabuda. Una novel·la salvatge, magníficament documentada i construïda de pedaços de vida grisa, de persones que busquen un lloc a la dictadura franquista, sigui per destruir-la o per aferrar-s’hi. Un any construït a base de llum i foscor, esperança i abatiment, ànsies de llibertat i capacitat opressora. L’autor ho fa sense fil narratiu i sense personatges. Márquez explora els límits de la novel·la tradicional amb un domini absolut, no d’un escriptor, sinó d’un home que escriu. Recomanat per Ivana Ares. Prestatge de novel·la. 

Coses petites com aquestes

Claire Keegan (County Wicklow, Irlanda, 1968) és una escriptora reconeguda pels seus relats breus. L’any 1999 publicà un recull de contes sota el títol d’Antártida del qual l’editorial argentina Eterna cadencia n’acaba de publicar una reedició. L’any 2007 publicà un segon llibre de contes titulat Recorre los campos azules i ja al 2010 veié la llum la seva primera novel·la curta, Tres llums. La novel·la Coses petites com aquestes es publicà l’any 2021 i està basada en fets reals. Ambientada en un poblet irlandès dels anys ’80, narra la història de Bill Furlong, un pare de família d’origen humil, tot ell bondat, que no ha tingut una infantesa fàcil ja que ha crescut únicament gràcies als esforços de la seva mare. En un moment determinat, Furlong esdevé testimoni d’uns fets que no pot ignorar. Malgrat l’oposició i la por de la seva dona ell decideix destapar els abusos sistemàtics que una institució religiosa comet contra les dones que té acollides. Una novel·la tan intensa com breu que apel·la al lector a no ignorar allò que succeeix a prop, a superar qüestions morals i pactes de silenci i, finalment, a explicar-ho on calgui, tal i com fa el propi protagonista. Més informació: Claire Keegan a les Biblioteques Claire Keegan a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Sant Ildefons. Cornellà de Llobregat.  

Solaris

Fascinant novel·la de ciència-ficció de la mà d'un dels grans escriptors (d'aquest gènere i més enllà), el polonès Stanislaw Lem (1921-2006) on s'explica l'arribada del psicòleg Kris Kelvin a l'estació espacial que està investigant el planeta Solaris, cobert per un gran oceà de qui es sospita que té cert nivell d'inteligència. Però ell no té la missió d'ajudar en aquesta investigació sinó de esbrinar què ha passat amb la tripulació de la nau, amb qui els contactes són cada vegada més erràtics. A l'estació es trobarà un ambient de bogeria del que Kelvin acabarà formant part al patir les mateixes "visites" que la resta de la tripulació. En el fons de la novel·la apareixen temes com el significat de la humanitat, els sentiments de pèrdua i culpa i la força o la manca d'aquesta per superar els sotracs emocionals. La novel·la ha estat adaptada pel cinema un parell de cops de la mà de prestigiosos directors com Andrej Tarkovski o Steven Soderbergh. Stanisław Lem (12 de setembre de 1921 - 27 de març de 2006). Escriptor polonès de ciència-ficció. Traduït a 37 llengües i amb més de 10.000.000 d'exemplars venuts. Fou premiat com a membre d'honor de l'associació Science Fiction and Fantasy Writers of America (SFWA) l'any 1973, però l'any 1976 en fou expulsat a causa d'unes declaracions molt crítiques: afirmava que la ciència-ficció nord-americana era de baixa qualitat literària i estava més preocupada per les aventures que per desenvolupar noves idees i formes literàries. Més informació: Stanisław Lem a les Biblioteques Stanisław Lem a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Doce abuelas

En el seu debut com a escriptor, el palentí Pablo del Rio ens captiva amb una història neo-noir molt intrigant des del principi. Un cadàver que desapareix i reapareix en un altre lloc, dos atípics investigadors, la inexperiència dels quals fa que el procés resolutiu sigui molt natural, tot això ambientat en els paisatges idíl·lics d'Astúries i amanit amb una encertada dosi d'humor irònic i sarcàstic. Els narradors s'alternen en capítols curts que fan molt fàcil la lectura, i et submergeixen a la trama amb girs inesperats aconseguint que sospitis de tots fins al final. Una bona lectura que pot fer gaudir qualsevol.   Més informació: Pablo del Río a les Biblioteques Recomanat per María José Salmerón. Bibliobús Montau. 

Tàndem

Maria Barbal (Tremp, 1949) és una destacada i guardonada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional.  L’any 2021 va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i també va guanyar el Premi Josep Pla amb “Tàndem”.  Amb aquesta novel·la l’autora ens trasllada al barri de Sants de Barcelona, i ens explica la història de l’Armand i l’Elena que, ja jubilats, es coneixen a classe de ioga. Ell és vidu i viu sol, ella tot just acaba de jubilar-se de la seva feina de mestra. Tots dos arrosseguen esculls del passat i són conscients de que viuen un estancament vital des de fa anys. Des que es troben l’Elena i l’Armand, intentaran desfer-se de tot allò que els te atrapats i voldran recuperar l’espontaneïtat i l’alegria, per concedir-se la llibertat de viure plenament.  A “Tàndem” trobareu una deliciosa història urbana, una novel·la vitalista, que ens parla de segones oportunitats, de com retrobar-se amb la felicitat, i que reivindica la llibertat de la gent gran per enamorar-se i deixar-se portar per la vida. Més informació: Maria Barbal a les Biblioteques Maria Barbal a la Institució de les Lletres Catalanes Maria Barbal a eBiblioCAT Maria Barbal a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Josep Roig i Raventós. Sitges.

El marciano

Mark Watney es desperta ferit i sol al planeta Mart. Després d’una gran tempesta, els seus companys el donen per mort i abandonen el planeta. Es troba totalment sol a més de 200 milions de kilòmetres de la terra, amb provisions per un mes, en un planeta sense oxigen. Tothom pensa que és mort i, a més a més, si volguessin rescatar-lo trigarien anys. Davant d’aquesta perspectiva Watney decideix posar els seus coneixements científics al servei de la seva supervivència. A través del seu diari personal, Watney ens fa partícips dels seus èxits i fracassos en una narració que combina l’aïllament marcià del protagonista amb el ressò de la seva tragèdia a la NASA. L’autor fusiona d’una manera magistral el suspens, les explicacions tècniques i l’humor. Dota al protagonista d’uns trets especials que el fan seguir endavant malgrat totes les dificultats que es troba: perseverança, sentit de l’humor, esperança i enginy.   Un llibre per als amants de la ciència que gaudiran amb les aventures i desventures d’aquest Robison Crusoe marcià.  

Camille

La novel·la comença amb un dels inicis més bèsties que es pot haver escrit al llarg del temps, narrant l’atracament a una joieria de París i com Anne Forestier queda atrapada al mig d’aquest. Després de sobreviure a una pallissa que la porta a estar ingressada a l’hospital, queda condemnada per haver vist la cara dels assaltants. Camille, el comandant Verhoeven, es converteix en protagonista absolut i actuarà al marge de la llei per protegir-la, saber qui és l’enemic i perquè està obsessionat en matar a l’Anne. Com la resta de novel·les del comandant Verhoeven, atrapa des del principi, es llegeix de manera ràpida, amb capítols curts, girs inesperats, amb tocs irònics, potser hi ha menys tensió i angoixa i és més descriptiva que les anteriors, però una forma molt correcta de tancar la saga. Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró Corbera de Llobregat.

Tot per l'aire

Jason Reynolds és un dels autors més destacats i reconeguts actualment de la literatura juvenil als Estats Units. Reynolds inspirat en el rap i les seves arrels d’infantesa, ens presenta una novel·la carregada d’empatia, humanitat i realisme. La història comença d’una forma fantàstica: un autobús escolar cau del cel. Un esdeveniment que uneix deu narracions breus que il·lustren la vida d’un barri popular de Nova York quan s’acaben les classes. La seva prosa en petits relats fa que sigui un llibre fàcil d’arribar a un ampli ventall de lectors. Una oportunitat de compartir lectura entre joves i adults, establir vincles i raonar sobre les pors i les inseguretats que fan girar el món i les nostres vides. Tot per l’aire és la seva primera novel·la traduïda al català i ha estat finalista del National Book Award, Premi d’Honor del Coretta Scott King Award i Medalla d’Or del Parent’s Choice Award. Més informació: Jason Reynolds a les Biblioteques  Jason Reynolds a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per David Márquez. Bib. Mn. Joan Avinyó. Cubelles.

El Famosíssim catàleg de Walker & Dawn

Ens trobem en el Mississipí de l'any 1900, just en la zona pantanosa que es troba en la desembocadura del riu. Quatre amics troben unes monedes i decideixen fer una compra al famosíssim catàleg de Walker i Dawn, on es poden adquirir tot tipus d'objectes. Quan els hi arriba el paquet, però,  tenen una sorpresa i és que allò que havien demanat no hi és; en el seu lloc troben un rellotge de ferroviari, vell i espatllat. Després de deslliurar-se’n d’un estafador que els hi volia prendre el rellotge, tots quatre decideixen emprendre un llarg viatge fins a Chicago, on es troba la seu de l’empresa, per tal de fer-ne el canvi. Un viatge que no estarà exempt d'aventures, misteris i perills. En "El famosíssim catàleg de Walker i Dawn" tots els detalls compten; començant amb la il·lustració de la coberta i continuant amb les guardes, les quals ens endinsem en el catàleg de l'època, i ens mostren alguns objectes que anirem trobant en el transcurs de la història; i continuant amb les il·lustracions de l'interior i en el títol dels capítols.   La veu narrativa és en primera persona, però és cadascun dels quatre amics qui explica una part de la història. Les veus i la història és lineal, és com quan una colla d’amics explica una història i ara comença un, i ara l’altre. És una novel·la que ens fa rememorar les clàssiques novel·les d'aventures i en especial les d'en Tom Sawyer. I mentre vas llegint no pots evitar sentir al cap, en forma de bucle,  la melodia de la sèrie. Algú s’enrecorda?  Nascut a Camposampiero l'any 1980, Davide Morosinotto, és traductor, periodista i autor de diversos llibres infantils i juvenils. Amb "El famosíssim catàleg de Walker i Dawn" va rebre diversos premis entre ells: Premi Andersen 2017 a Itàlia, el XXVI Premi de llibreters italians al millor llibre per a joves, i el XXI Premi Frignano de narrativa per a joves, i també va ser obra finalista i, finalment, guanyadora del 26è Premi Protagonista Jove 2021-2022, en la categoria d’11 anys.   Posteriorment també ha publicat dues obres més d’aventures: “La Deslumbrante luz de dos estrellas rojas : el caso de los cuadernos de Viktor y Nadia” i  “La Flor perduda del xaman de K : un viatge increïble dels Andes a l'Amazònia”. Les edicions d’aquests dos llibres també estan molt cuidades de forma visual, i en ells hi trobem diversos narradors, un format de tipus diari personal, colors de lletra diferent, fotografies, mapes, anotacions al marge, dibuixos, tipografies de mides i formes diferents, cal·ligrames...  Uns llibres súper recomanables tant per a joves com també per a adults. Més informació: Davide Morosinotto a les Biblioteques Llegir-ne un fragment Recomanat per Bib. Santiago Rusiñol. Sitges.

Aquest deu ser el lloc

Maggie O'Farrell (1972) és una novel·lista nord-irlandesa. A l’edat de vuit anys i a causa d’una infecció viral es va perdre tot un curs escolar, aspecte que queda a bastament referenciat en la seva novel·la "La distància que ens separa" (2004) i també en l’autobiografia "Visc, i visc, i visc" (2017). Debuta en el panorama literari l’any 2000 amb la novel·la "After You’d Gone" (encara no traduïda). A aquest el seguiran un parell de títols que tampoc no trobem traduïts i l’any 2007 publica "L’estranya desaparició d’Esme Lennox". Però és el 2010, en guanyar el prestigiós Premi Costa Novel amb la novel·la "La mà que prenia la meva" quan l’autora va rebre el reconeixement internacional per la seva narrativa. Les seves dues darreres novel·les publicades han estat "Hamnet" (2021) i "El retrat del matrimoni" (2023). A "Aquest deu ser el lloc" la Claudette, un dels personatges principals de la història, en un moment àlgid de la seva carrera com a actriu, simula la seva pròpia mort i es refugia en un paratge ben amagat d’Irlanda, amb la idea de començar una nova vida. Però en Daniel, un lingüista nord-americà que ha viatjat a Irlanda per recollir les cendres del seu avi, es creua accidentalment en la seva vida. S'estableix una relació amorosa entre ells i, al llarg de la novel·la, anem descobrint, també, el passat del Daniel, que ha deixat enrere a un parell de fills a qui no veu mai i a un pare amb el que no té gens bona relació. El llibre té una estructura complexa, amb cinc punts de vista i cinc localitzacions, i, tot i això, és una història d'amor, i a la vegada una història sobre el passat i com aquest ens afecta en el nostre dia a dia. Més informació: Maggie O'Farrell a les Biblioteques Maggie O'Farrell a la Viquipèdia Entrevista a l'autora arrel de la publicació de la novel·la, al programa Página 2 Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Nada

Guanyadora del Premi Nadal 1944, Nada va ser la primera novel·la que va escriure Carmen Laforet (1921-2004), tot demostrant una gran intuïció literària i una maduresa i sensibilitat sorprenents, quan tenia només 23 anys.  Pocs anys després del final de la Guerra Civil Espanyola, l’Andrea arriba en tren a Barcelona per estudiar Lletres a la Universitat. Durant un any, s’allotjarà a casa d’uns parents al carrer Aribau. De seguida, les seves expectatives de llibertat xocaran frontalment contra una realitat grisa, descoratjadora, i la casa on suposadament hauria d’haver viscut les aventures més emocionats de la seva joventut, serà la casa on sorgiran les pors, l’angoixa, la gana i la tristor de postguerra. L’autora narra magistralment, amb un estil molt personal i poètic, evocador, aquests dies que s’assemblen massa els uns als altres, l’atmosfera asfixiant de l’espai familiar i les relacions tenses i violentes entre les persones amb qui conviu. A la Universitat, però, l’Andrea trobarà una sortida a aquesta soledat. Allà coneixerà l’Ena, més extravertida i arrogant, amb qui anirà teixint una relació d’amistat plena de contradiccions, i quedarà fascinada per la seva personalitat magnètica, per l’aplom que ella voldria per si mateixa...  Avui en dia, gairebé 80 anys després de la seva publicació i en un context històric i social ben diferent, aquesta novel·la, ja considerada com un clàssic modern, segueix emocionant i apel·lant a les noves generacions de lectors, per la sensibilitat i l'originalitat de la seva autora, per l’estil renovador i líric de la seva narrativa i per aquest personatge entranyable que observa la realitat sense participar-hi i que de ben segur recordareu per sempre... Més informació: Carmen Laforet a les Biblioteques Carmen Laforet - Biblioteca Virtual  Pàgina web oficial Carmen Laforet, "Nada" es demasiado Carmen Laforet a la Viquipèdia Recomanat per Carolina Giménez. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia. 

Stoner

N'obté el màster i acut, sota la presència orgullosa dels seus pares, a la ceremònia de graduació. La seva carrera com a docent en aquesta universitat és travessada per alguns esdeveniments destacables: el seu matrimoni amb una dona idealitzada de qui després descobreix la personalitat convencional i amb qui té una filla, la qual en lloc d'unir-los els manté distants i en desacord. I la seva història d'amor amb una jove professora que el distancia de la seva bona fama de docent íntegre; però que, al mateix temps, li fa descobrir la passió amorosa. Tanmateix, el pes de la institució universitària l'obliga a adoptar una actitud íntegre que posa fi a aquesta relació, essent de les poques i veritables que són presents en el recorregut vital del protagonista, a qui la malaltia inexorable posa fi a una carrera universitària, a anys dedicats a l'ensenyament, al llibre de la seva vida, l'última pàgina del qual clou a principis d'estiu de tombants de segle XIX al XX. S'apaga la seva veu, però no les paraules que emanen de la ploma de John Williams, perdurables i vitals. Més informació: John Williams a les Biblioteques John Williams a la Viquipèdia Stoner (novel·la) Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Reunió

El passat mes de març en el Centre Pompidou de París es va celebrar el festival de literatura contemporània Effractions. En aquest festival va participar Natasha Brown i el seu primer llibre que el tenim traduït en català Reunió. Aquesta autora britànica ha estat una revelació pel seu text punyent i amb una gran originalitat formal i narrativa. Una crítica del món patriarcal que vist per una dona queda desactivat. És el plantejament d’una vida establerta però que té fissures que fan que hi hagi dubtes sobre si el que viu la protagonista és la vida que verdaderament vol viure. Una reflexió sobre una dona de color britànica on l’eix intersubjectiu té pes en les seves decisions. Brown va estudiar matemàtiques i durant molts anys va estar treballant en el sector bancari.  L’Altra Editorial ens ofereix la traducció en català del llibre que inicia, sens dubte, una gran carrera com la de Zadie Smith entre d’altres autors britànics.   Més informació: Natasha Brown a les Biblioteques Entrevista Recomanat per Bib. Pomar. Badalona. 

La festa de Halloween

La nit de Halloween, a la petita localitat de Woodleigh Common, se celebra una festa a la llum de les carabasses. Durant la preparació d'aquesta, la petita Joyce afirma haver estat testimoni d'un assassinat, però ningú li fa cas. Poc després, troben a Joyce amb el cap dins d’un cubell d’aigua on floten pomes. La famosa novel·lista Ariadne Oliver, que estava a la festa, demana ajuda al detectiu Hércules Poirot perquè resolgui aquest misteriós assassinat. És una novel·la que atrapa de principi a fi. Agatha Christie juga amb el lector i a mesura que els protagonistes fan les declaracions sobre les situacions i altres personatges que Hércules Poirot va preguntant, creus endevinar qui és l’assassí, però no. De les darreres obres on Hércules Poirot és el detectiu protagonista. En les cartelleres dels cinemes podeu trobar la pel·lícula A haunting in Venice / Misterio en Venecia inspirada en l’obra La festa de Halloween o Las manzanas de la dama del crim, Agatha Christie. Recomanat per Sílvia Serrano Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.

El Club del crim dels dijous

Richard Osman va néixer a Anglaterra el 1970. És un exitós presentador, comediant i productor de televisió britànica. Director creatiu d'Endemol UK, ha treballat com a productor executiu en nombrosos espectacles. Es va fer famós presentant Pointless. La seva popularitat va continuar amb el seu propi concurs de la BBC, Two Tribes. Participa regularment en altres programes televisius i escriu una columna per a Radio Times. S’ha estrenat com a novel·lista amb la sèrie El club del crim del dijous.  El Club del crim dels dijous està ambientat en un poble de jubilats de luxe de Kent on quatre residents es reuneixen per investigar casos de crim, inclòs un misteri d'assassinat "en viu". Osman ha confirmat que Steven Spielberg ha adquirit els drets cinematogràfics del llibre. El segòn títol de la sèriè és El dijous següent i es va publicar el maig de 2022. La tercera novel·la de la sèrie, El misteri de la bala perduda, es va publicar el setembre de 2022. La quarta i darrera novel·la de la sèrie del Club del crim del dijous es titula The Last Devil To Die i es publicarà al setembre de 2023.  Aquesta sèrie de novel·les ens proposa crims "amables" per evadir-se dels problemes de cada dia. Es tracta del subgènere de novel·la negre del "cozy crime" amb autors tant destacats com Agatha Christie, Marion Gibbons (amb el pseudònim M. C. Beaton), S.J. Bennett o David Safier.   Per tal de promocionar els seus programes Osman també ha escrit altres llibres: Richard Osman's house of games (2019), The world cup of every thing (2017), Pointless history of the world (2017), The a-z of pointless - a brain-teasing bumper book of questions and trivia (2016), Very pointless quiz book (2015), 100 most pointless arguments in the world (2014), 100 most pointless things in the world (2013).     Més informació: Richard Osman a les Biblioteques Richard Osman a la Viquipèdia Entrevista Cozy crime, un género que redefine la novela de misterio Recomanat per Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

La Vida, després

Història i ficció s'entrellacen per teixir una novel·la tràgica i lúcida alhora sobre l'Àfrica, sobre el llegat colonial, les atrocitats de la guerra, i les infinites contradiccions de la naturalesa humana. Abdulrazak Gurnah, Premi Nobel de Literatura 2021, és  un escriptor tanzà de novel·les en llengua anglesa nascut l’any 1948. Gurnah va  haver de marxar de l’illa de Zanzíbar on va néixer als anys 60 del s.XX a causa de l'opressió i la persecució dels ciutadans d'origen àrab per establir-se finalment a Gran Bretanya on ha conreat una fecunda obra literària on hi destaquen títols com A la vora de la mar (2001) o Desertion (2005) La vida, després arrenca a l'Àfrica Oriental Alemanya, territori que ara coneixem amb el nom de Tanzània, just abans de la Primera Guerra Mundial. Seguim de prop la vida passada dels personatges enmig d'episodis d'alçaments i immersos en conflictes transcendentals: la derrota de l'imperialisme alemany, la colonització per part dels britànics i la independència.  El focus narratiu desgrana l'impacte d'aquests esdeveniments en les persones, les repercussions del colonialisme sobre els individus i analitza la força miraculosa de la gent que, malgrat les adversitats, tira endavant, es reagrupa de nou i construeix una vida i una família a partir de les tries personals. Més informació: Abdulrazak Gurnah a les Biblioteques Abdulrazak Gurnah a la Viquipèdia Entrevista per France 2 en espanyol amb el Premi Nobel de Literatura 2021, Abdulrazak Gurnah, sobre novel·la 'La vida, després'  Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

El Niu del cucut

Dos terribles fets, sense cap connexió, sacsegen Fjällbacka. Troben un fotògraf  famós brutalment assassinat en una sala d’exposicions. Henning Bauer, el premi Nobel de literatura, cau víctima d’un atac violent a la petita illa on es troba escrivint la desena novel·la de la seva coneguda saga de llibres. Mentre Patrik Hedströn i els seus col·legues de la comissaria no semblen avançar en cap dels casos, Erica Falck investiga l’assassinat d’una dona transsexual a Estocolm que va tenir lloc durant la dècada dels anys vuitanta. Poc a poc, l’Erica s’adona que les trames del  passat estan connectats amb les del  present, i que els vells pecats deixen un llarg rastre darrere seu. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ventisca

Apassionant llibre d'intriga ambientat a Alaska. Una tempesta de neu està causant estralls en un petit poble d'Alaska. Enmig del torb, un nen desapareix: la Bess, l’ha perdut de vista durant uns segons i surt a buscar-lo seguida de prop pels pocs habitants del poble. Comença llavors una frenètica carrera contra la mort, en la qual cadascú aniràs revelant el seu passat.  Marie Vingtras, amb una escriptura incisiva, se centra en la intimitat dels seus personatges i, amb delicadesa, ens mostra els turments de les seves ànimes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  

Lucía

La tinenta Lucía Guerrero segueix la pista d’un criminal pels carrers de Salamanca. Un misteriós assassí en sèrie que escenifica composicions inspirades en les Metamorfosi d'Ovidi amb els cossos de les víctimes. Mentrestant, el criminòleg Salomó Borges i un grup d'estudiants de la Universitat de Salamanca han desenvolupat un programa informàtic amb el qual troben altres homicidis imputables al mateix assassí a l'Alt Aragó, Segòvia i la Costa del Sol. Amb Salamanca i l'Espanya d'avui com a teló de fons, Bernard Minier ens ofereix un thriller on tots els personatges s'enfrontaran al seu propi destí, els seus terrors més profunds i una veritat molt més terrorífica que la de qualsevol relat mitològic. Un thriller apassionant.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

L’autora explica  la història de la saga de generacions de dones que han viscut al Mas Clavell, enclavat en un lloc remot de les Guilleries. La Joana que es va casar per un pacte, la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava;  la Margarida, que té un cor rabiüt i la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa. Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Los Años de peregrinación del chico sin color

Considerada una de les obres més intel·ligibles del gran referent en literatura surrealista i postmoderna, Haruki Murakami (Kioto, Japó 1949), esdevé la tretzena novel·la i una de les més obscures i introspectives de l’escriptor nipó. Lleugerament allunyada de l’il·lusionisme d’altres grans títols de Murakami com ara Tokio Blues (Norwegian Wood), manté el seu característic toc oníric i evanescent, que conclou en un desdibuixament de la realitat i amb l’encreuament  de personatges aparentment aliens l’un de l’altre en un entorn que fluctua entre “el son i la vigília” i que es troba plena de referents artístics tal com l’autor ens té acostumats. Tsukuru Tazaki, un enginyer de trenta sis anys que viu a Tokio i treballa dissenyant estacions ferroviàries, veurà com  la seva vida tranquil·la i solitària experimentarà un gir detonant quan coneix la Sara, una dona de la qual s’enamora i que li farà revifar qüestions que en Tsukuru creia superades, com un episodi traumàtic viscut durant la seva etapa universitària i del que mai va obtenir cap resposta. Els seus millors amics, els quals, tots tenien cognoms relacionats directament amb diferents colors menys el propi Tsukuru, decideixen trencar la seva relació amb el nostre protagonista sense aparentment cap explicació. Arran d’aquest funest episodi, el Tsukuru comença a fantasiejar amb l’idea del suïcidi, fins que setze anys després i per tal de conservar la seva relació amb la Sara i refer-se de ferides passades, es proposa esbrinar el que va succeir temps enrere endinsant-se en un viatge d’introspecció on haurà de d’afrontar els seus sentiments més profunds. Una meravellosa manera d’endinsar-se a “l’univers Murakami” ple de melancolia i passatges tan pertorbadors com màgics, amb una narrativa explosiva i una impecable manera de plasmar i capgirar el concepte d’amistat, de l’amor i la pròpia existència humana. “En este mundo existen colores buenos, deseables, y colores que transmiten malas vibraciones. Colores alegres y colores tristes. Hay personas con un halo intenso y otras con un halo difuso.” Haruki Murakami. Més informació: Haruki Murakami a les Biblioteques Haruki Murakami a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Raquel Martos. Bib. Sant Roc. Badalona. 

Dientes rojos

Jesús Cañadas és en l’actualitat un dels noms propis de la literatura fantàstica a l’estat espanyol, amb títols com Pronto serà de noche, Las tres muertes de Fermín Salvochea i la recent Dientes rojos, mereixedora del guardó a la millor obra original en castellà en la darrera edició del Festival 42, certamen celebrat a Barcelona que en molt poc temps ha aconseguit fer-se amb un lloc destacat en el circuit internacional de festivals relacionats amb els gèneres fantàstics.    Una adolescent berlinesa ha desaparegut de l’internat on resideix deixant un bassal de sang i una dent arrancada. Un agent novell i un veterà policia, brutal i racista, s’encarreguen del cas. A mesura que la investigació avança descobriran la implicació en el crim de forces sinistres, responsables al llarg del temps de la mort de desenes, o potser centenars de nenes i dones.   Obscura Editorial fa honor al seu nom portant-nos aquest thriller negre com el fons d’un pou, que es combina amb elements fantàstics i de terror. L’autor encerta en crear una atmosfera malsana en un Berlin sòrdid i malastruc que es converteix en un personatge més. Les relacions humanes entre els personatges, viciades i brutals, i una trama recargolada i perversa en fan la resta. Com a rerefons, la lacra que representa per la societat la violència contra les dones. Més informació: Jesús Cañadas a les Biblioteques Jesús Cañadas a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

La Meva temporada a l'infern

Una dona desapareix misteriosament a l’aparcament de l’hipermercat d’un poble de muntanya on tretze anys enrere va morir una adolescent en una partida de caça. L’estrany succés suposa un daltabaix en la vida del seu fill, en Ricard, Ricky pels amics, un jove gai que tracta de trobar l’encaix amb el món que l’envolta. Mentre el cas avança, coneixerem millor la quotidianitat del noi, el que li volta pel cap, les relacions amb la família i els amics, el despertar de l’atracció sexual i l’amor, fins arribar a un desenllaç no per esperat menys dramàtic.  Novel·lista i dramaturg amb una extensa bibliografia a favor seu, Gerard Guix (Vic, 1975) ha estat reconegut amb diversos premis, com el Pin i Soler de narrativa per Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Un far a la fi del món, entre altres. També és autor de la trilogia de gènere fantàstic El prodigi, L’enginy i El Talent, a més de ser professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.  Amb La meva temporada a l’infern Guix retorna a l’escenari d’una de les seves primeres novel·les, Dia de caça (2007). Tot i que ambdues històries són independents, s’hi poden identificar els fets succeïts en l’obra anterior. Més enllà de la trama, però, cal destacar la construcció dels personatges, en especial la del protagonista. De manera magistral, l’autor ens introdueix en primera persona a la pell del Rick a través dels seus pensaments i emocions, neguits i passions, contradiccions i dubtes, caos i inconformisme. És el procés, sempre complex, de recerca de la pròpia identitat, que les circumstàncies del noi trastornen més encara. Més informació: Gerard Guix a les Biblioteques Gerard Guix a la Viquipèdia Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Las Herederas

Assaig feminista per al perdó dels pecat, a través d'un recorregut personal de diferents situacions vitals per acabar parlant de com el feminisme ha arribat a influir en els darrers anys. Quatre dones que han heretat una casa de poble de la seva àvia, es reuneixen per decidir què fer amb ella; l'avia es va suïcidar, i a partir d'aquest context aquestes dones han d'esbrinar què passarà, és una maledicció de la bogeria que corre per les venes i contra la qual no es pot lluitar?, és la casa?. Secrets, vides passades, empremtes familiars,... tots aquests condicionants obligaran a aquestes dones a intentar lligar caps i pensar en el seu futur.    Més informació: Aixa de la Cruz a les Biblioteques Entrevista "Las herederas" Entrevista "Página dos" Recomanat per Bib. Lloreda. 

La flor del rayo

Després de l’èxit amb Trigo límpio, guanyadora del Premio Biblioteca Breve 2021, l’escriptor Juan Manuel Gil publica La flor del rayo, una novel·la aparentment d’autoficció. El protagonista de la narració, també escriptor, pateix un bloqueig creatiu després d’un primer èxit literari. Amb un tarannà quixotesc i una mica neuròtic, gairebé arrasa amb tot el que el rodeja per tal de trobar la història, el fil per a escriure el seu pròxim llibre. Trobem profundes reflexions sobre el fet d’escriure, metaliteràries, però alhora una escriptura molt àgil, un gran sentit de l’humor i uns diàlegs entre delirants i molt lúcids. Una paròdia addictiva que desmitifica el tòpic del gran escriptor solemne. Una novel·la del tot original i recomanable. D’altres obres de Juan Manuel Gil a la XBM Trigo limpio (BiblioDigital) Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans

Problema en Pollensa

Agatha Christie va ser una escriptora anglesa reconeguda com una de les grans dames del crim. A més d’escriure novel·les de gènere policíac, escriví obres teatrals. El 1971 va rebre el títol de dama de l’orde de l’Imperi Britànic. Problema en Pollensa és una obra on trobem 9 relats curts, gens complicats de llegir i que atrapen des del principi. És un bon tast per conèixer i comparar les formes d’investigar de tres dels personatges principals de les obres de l’autora: l’excèntric detectiu Parker Pyne, el conegut detectiu privat belga Hercule Poirot i la detectiva aficionada Miss Marple. Noticia sobre la nova edició que va sortir el 2020 Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat

The Lady in the van

Mitad ficción mitad autobiográfica, Alan Bennett describe en "La dama de la furgoneta" su particular relación con una anciana que aparca su furgoneta en el carril de su casa de Crescent Road, en el barrio londinense de Camdem Town. Ella afirma que su casa está cerca del Sr. Bennett y, aparentemente, el hombre parece interesado en ella. Sin embargo, la señorita Shepherd tiende a guardar su basura, papel higiénico, servilletas y otros desechos debajo de su camioneta y, de vez en cuando, entra a la casa de Bennett para usar su baño. Pronto se convierte en una molestia, una mujer en tierra de nadie. En realidad, ella no tiene adónde ir. Sin hogar y sin familia, su familia se convierte en el Sr. Bennett y la gente de Crescent Road. Al final cede a las pretensiones de su trabajadora social y acepta ir al Centro Social de Día donde se baña, se recompone un poco y regresa a su furgoneta a morir.   Més informació: Alan Bennett a les Biblioteques Alan Bennett a la Viquipèdia The Lady in the van a la Viquipèdia Lecturalia Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

La Librería en la colina

Just en plena pandèmia de la Covid, una dona de Milà, cansada de la seva vida rutinària com a administrativa en una editorial ("Segellar fitxes i respectar els horaris no feia per a mi. L'anarquista que hi ha en mi vol viure en la irregularitat, en la espontaneïtat") decideix deixar enrere la ciutat i anar-se'n al seu poble de la infantesa, a la seva Lucignana natal (Toscana), a fer una feina que li agrada: la de llibretera en una llibreria dalt d'un turó, lluny del brogit del món, des d'on els llibres van i vénen i es comparteixen entre lectors de totes les edats i condició. Ara es dedica a classificar els llibres, a recomanar-los i a donar-los una sortida que abans no tenien. Tantes i tantes històries circulen entre els vilatans i visitants de la llibreria de dalt del turó! Són històries de persones que, valentes i agosarades, es reinventen en el moment just i que no es deixen vèncer pel desànim o la nostàlgia i que, sobretot, no abandonen mai. Com en els llibres que hi veureu a les seves lleixes, les històries de les cobertes circulen d'ací d'allà en un compàs ferm i sostingut. Més informació: Alba Donati a les Biblioteques Alba Donati, o cómo dejarlo todo para abrir una librería en una colina toscana Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

La Terra del silenci trencat

Montsant, 2019 (Priorat): apareix el cadàver de Jaume Folch (empresari vinater de gran renom) pròxim a l'antiga Cartoixa d'Escaladei. Com a lectors assistim a continus salts en el temps. Remuntem, des de l'inici del relat, vers un passat gloriós de l'orde religiós, just quan dos monjos cartoixans busquen i trien el Priorat com a terra on fundar la Cartoixa d'Escaladei. Ara, pròxim a aquestes terres, es desplega una trama policíaca en què els Mossos d'Esquadra, juntament amb una intrèpida periodista, destapen els secrets amagats entre una família de vinaters i un misteriós llinatge centenari, una germandat secreta que es remunta al segle XV. Amb un tel de misteri es van desvetllant secrets inconfessables. Més informació: Cristina Fornós a les Biblioteques Cartoixa d'Escaladei Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

El Cuarto de la plancha

L'autora recull les històries de la seva mare i de l'esforç per educar els seus nou fills com a vídua que es trasllada a Madrid durant els anys seixanta perquè els seus fills tinguin bons estudis. Explica l'amor de la família i els vincles que s'estableixen, en especial, amb la seva germana Dulce. Un llibre homenatge a totes les mares.  *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Solo humo

Millàs fa un elogi a la literatura i als llibres en la figura del Carlos, que a partir de la biblioteca personal del seu pare, descobreix la seva personalitat i intenta establir-hi vincles. A la casa que li llega descobreix escrits, llibres que l’ajudaran a fer el seu propi procés vital. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Història dels vertebrats

Mar Garcia, escriptora, editora i ex-diputada d’En Comú Podem narra la seva vivència personal sobre naixement dels seus fills i la seva dedicació a la política. A mig camí entre l’autoficció i l’assaig, repassa tots els mites que pesen sobre la maternitat i parla també de totes aquelles mares maltractades per la psiquiatria del segle XIX. Un llibre reflexiu sobre les dones, salut mental i l'actualitat.  *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipal