Els bibliotecaris recomanen

  • La soledad del corredor de fondo

    La Soledad del corredor de fondo

    [Barcelona] : Filmax, DL 2005

    Un jove desarrelat és internat en un reformatori prop de Nottingham per un petit robatori. Allí demostra la seva habilitat en les curses de cros i desvetlla l’admiració del director, que el vol fer servir per guanyar una competició. La seva relació marcarà la tensió entre obediència i rebel·lia.

    A començaments dels anys 60, es va produir a la Gran Bretanya el moviment anomenat Free cinema, que presentava films realistes en els que es retratava la classe treballadora afeixugada per la crisi de l’enfonsament de l’Imperi i el desencís existencial després de la 2a Guerra Mundial. Richardson va formar part principal d´aquest moviment, juntament amb Karel Reisz, John Schlesinger i Lindsay Anderson. Van compartir idees esquerranes i formulacions estètiques amb els escriptors i dramaturgs dels Angry young men, com John Osborne, Arnold Wesker, Kingsley Amis i, en certa manera, Harold Pinter. Els cineastes van dur a la pantalla moltes obres d’aquests literats, en una quasi perfecta sintonia de combat contra les formes esclerotitzades de l´art tradicional. El novel·lista Alan Sillitoe va pertànyer a aquest col·lectiu, i un altre dels seus relats, Saturday night, Sunday morning, ja havia estat posat en imatges per Karol Reisz dos anys abans, amb l´Albert Finney de protagonista.

    Mira la recomanació al Blog de les Biblioteques de Manresa.

     

    Més informació:

    Recomanat per Manel Quinto, usuari. Bib. Ateneu les Bases de Manresa

    18/08/2017
  • Enfermos imaginarios : La hipocondría

    Enfermos imaginarios

    Avia, María Dolores

    Barcelona : Océano, cop. 2000

    Les persones amb hipocondria viuen obsessionades per la possibilitat de patir una malaltia greu. Interpreten qualsevol petit símptoma com una prova de que és així. Són pacients que demanen hora al metge constantment, visiten diferents especialistes i, de vegades, se sotmeten a proves innecessàries i doloroses i, encara que obtinguin bons resultats, no solen quedar convençuts i no creuen al metge quan els explica que estan sans.

    També existeix una variació sobre el mateix trastorn que fa que no vulguin trepitjar una consulta per por a que els trobin alguna malaltia greu.

    A la literatura universal el protagonista d’El malalt imaginari de Molière, representa el prototip d’hipocondríac.

    Al darrere d’això s’amaga un problema d’angoixa mal canalitzada. De fet, la hipocondria és una de les formes més freqüents en les que es pot presentar l’ansietat.

    L’autora, Mª Dolores Avia, Catedràtica del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat Complutense de Madrid, planteja en aquest llibre diferents qüestions sobre aquest trastorn com, per exemple,  si hi ha alguna predisposició genètica, com es pot diagnosticar, quines explicacions psicològiques es poden donar per aquests comportaments i quines opcions de tractament existeixen.

    Hipocondria al catàleg Aladí

    Molière. El malalt imaginari al catàleg Aladí

    català

    castellà

    Recomanat per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

    16/08/2017
  • El Líder resonante crea más: el poder de la inteligencia emocional

    El Líder resonante crea más :

    Goleman, Daniel

    Barcelona : Plaza & Janés, cop. 2002

    Aquest llibre demostra com la ressonància del líder és un factor imprescindible per al seu èxit. Segons els seus autors, les emocions són un cercle obert format per les relacions que establim amb els altres. Aquest cercle facilita el contagi de les emocions. Per aquest motiu, les emocions positives generin un ambient de cordialitat i sentiments positius, mentre que les negatives puguin ser perjudicar l'ambient dins del grup.

    Per això les accions que exerceix un líder són claus en la motivació de l'equip i en el clima de treball. El líder ressonant té l'habilitat de connectar amb els altres integrants de l'organització i transmetre les seves emocions. Segons els autors, els autèntics líders no es distingeixen tant pel seu talent com per la seva capacitat d'inspirar energia, passió i entusiasme.

    Els autors –entre els quals destaca Daniel Goleman, que amb el seu famós llibre La intel·ligència emocional va transformar totalment la nostra idea del que és la intel·ligència i va aplicar al món de l'empresa conceptes que fins a aquest moment no eren habituals– ens ensenyen en aquest llibre com aprendre la ressonància del lideratge per utilitzar-la en tots els àmbits de la nostra vida.

     

    Per saber-ne més.

     

    Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

     

    13/07/2017
  • From here to now to you

    From here to now to you

    Johnson, Jack

    [S.l.] : Brushfire, p. 2013

    Després d’haver destacat en el món del surf i d’haver realitzat un parell de documentals el hawaià Jack Johnson va provar amb la música. De fet, ell mateix havia creat la banda sonora dels seus propis rodatges. Va ser a causa d’un accident que va decidir publicar el seu primer disc el 2001, tot i que ha seguit vinculat al món del cinema col·laborant en diferents bandes sonores i fins i tot debutant com a actor.

     
     
     

    “From here to now to you” és el seu sisè àlbum d’estudi, una bona mostra més d’un pop-rock-rolk-reggae marca de la casa, principalment acústic, amb acompanyaments senzills i carregat de bones vibracions. L’aire relaxat de la seva música convida a baixar la marxa i gaudir-ne sense presses. Cançons amb títols tan imprevisibles i poc èpics com “Washing dishes” o “Don’t believe a thing I say” donen una idea de la manca de pretensions i de la facilitat que té per crear melodies i ritmes que enganxen a la primera. Combina moments introspectius amb altres de pura diversió, com a “Radiate”, inspirat per l’energia desbordant del seu fill. O “Tape deck”, un tema divertit on rememora els seus temps d’adolescent, quan tocava punk en bandes de garatge amb els seus amics. A “Shot reverse shot” recupera els seus coneixements de cinematografia i juga amb l’ambigüitat de la interpretació i la idea de veure el mateix des de diferents punts de vista, aplicat tant a la col·locació de la càmera com a l’empatia.


     

    Ara que és a punt de publicar el seu setè disc d’estudi (“All the light above it too”), és un bon moment per descobrir el seu anterior treball, que funciona perfectament com a banda sonora d’un dia de vacances d’estiu.

    Més informació:

    Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

    07/08/2017
  • Petita crònica

    Petita crònica :

    Zweig, Stefan,

    Girona : La Ela Geminada, 2015

    Petita crònica és un recull de quatre cròniques que Stefan Zweig va escriure en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. Van ser publicades conjuntament l’any 1929, en ple ascens del nazisme i les seves terribles conseqüències, encara que per separat ja havien aparegut a la premsa de manera independent. 

    Aquesta petita publicació va esdevenir un èxit de vendes de l’època i el segon relat ja va ser traduït a dinou idiomes. L’autor ja era consagrat en la cultura vienesa. Encara que relats de ficció, tenen components autobiogràfics i fa servir diversos personatges i situacions per retratar el món que l’envolta.

    La primera crònica és «La col•lecció invisible», un relat que ajuda a entendre les conseqüències de la gran inflació que va patir Alemanya i Àustria després de la Primera Guerra Mundial i l’enfonsament de la borsa de Berlín el 1927. 

    El segon relat és «Un episodi del llac de Ginebra», l’arribada d’un desertor rus desorientat que encara pensa que lluita pel Tsar i que l’únic que vol és tornar a casa sense atendre a raons de fronteres ni de guerres.
    «Leporella» és el tercer relat, i narra l’obsessió malaltissa d’una camperola analfabeta de la zona del Tirol pel senyor de la casa on treballa com a serventa. 

    A «El llibreter Mendel», un vell llibreter jueu que només vivia pels llibres i que no s’havia assabentat de la declaració de la Primera Guerra Mundial comet un petit error i és portat a un camp de concentració.

    Com a gènere periodístic, la crònica mira de fer conscients uns fets quotidians que han passat inadvertits en el seu moment i que cal preservar de l’oblit. És el que fa Zweig que encara que es declara neutral i pacifista, no va poder defugir ni eludir els efectes del nazisme sobre la seva condició jueva i va acabar exiliat a Brasil on es va suïcidar. L’autor d’alguna manera participa dels fets que explica i fa un lligam entre el lector i la vida dels personatges que els ha tocat viure un temps de crueltat. 

    Una joia literària que sense dubte s’ha de llegir.

    Més informació:

    Recomanat per Conchi Fernández. Bib. La Llagosta

    08/08/2017
  • Dóna't

    Dóna't

    Bassas, Àngels

    Barcelona : Edicions 62, 2016

    Àngels Bassas és actriu professional amb una dilatada trajectòria de més de 25 anys. Ha treballat en teatre amb els directors més importants i les companyies més destacades. També ha fet cinema i sèries de televisió. Ha rebut dos premis de la crítica i un premi Max. Ha exercit de docent en diverses escoles i en l’Institut del Teatre i fa sessions de coaching teatral per empreses.
    És la presentadora habitual dels Jocs Florals de Poesia de Barcelona des de fa vint anys.
    Com a escriptora ha tocat tres gèneres: infantil (col·lecció de llibres PATATU de l’editorial La Galera) , teatre i, per últim, novel•la.
    En el seu debut novel•lístic amb “Dóna’t va ser finalista del Premi Josep Pla 2015, de prosa en català.

    La protagonista de la novel•la és una actriu de teatre, vocacional i que creu en el que fa, que està de gira amb la companyia i manté una relació intensa amb un home desconegut, amb un cert aire misteriós,  que es va apareixent de ciutat en ciutat i trenca la rutina de les seves actuacions.
    La trama és una barreja de la relació d’atracció sexual de la protagonista per un perfecte desconegut, un estrany sense nom, que no sap ni d’on és, i les seves reflexions sobre la seva professió que viu amb total entrega, compromís i dedicació, disposada a lluitar i perseverar.
    El llibre està escrit en primera persona i té tocs autobiogràfics. I parla molt de la faràndula. Com a professional del ram, Bassas explica molta veritat, vivències i coses que ha vist. Parla d’un ofici que coneix de primera mà i hi ha en ell molt de la seva experiència com a intèrpret, pel que resulta ser una ficció molt real. 

    El títol és molt significatiu i engloba dues claus de la novel•la. La primera, parlar de la dona i de l'essència femenina. La segona, parlar del donar-se. Així doncs, l’accent té una càrrega simbòlica vital. Segons l’autora,  a la vida, posar els accents a les coses és molt important. Moltes vegades passem per la vida sense puntuar, sense posar l'accent en allò que s'ho val.
    Gairebé tot el llibre és un ‘flashback’, mira deu anys enrere, de manera que la protagonista parla de la seva visió de les coses deu anys abans i deu anys després.

    Hi ha una  reivindicació de la dona valenta, amb coratge, orgullosa de ser dona, que vol viure la vida amb intensitat  i que parla obertament del seu desig, de les coses que l'exciten, i de les coses que desitja, a la seva vida i a la seva professió. 
    Un dels pilars de la  novel•la és un erotisme descarat. La Maria, la protagonista,  a través de la seva aventura estranya amb l’home sense nom envoltat per una aura de misteri irresistible, parla obertament de les seves sensacions físiques, l’excitació, provocada per l’atracció sexual per un total desconegut, que trenca la seva rutina, desperta el seu desig, rescata la seva il·lusió i la fa viure una bogeria fins llavors impensable per a ella, entregant-se a la passió i el plaer intens i desfermat. Li provoca sobreexcitació només pensar en ell. L’espera, l’anhela, el vol tornar a veure, sent un plaer estrany i una atracció irresistible. Ella  una dona forta acostumada a exercir un control absolut a totes les coses que formen part de la seva vida. Resulta excitant, donar-se, obeir, posar-se en mans de l’altre, arriba a ser tan alliberador...
    La protagonista encara busca algú autèntic però s’adona que costa molt trobar-lo. La novel·la ens parlar de donar-se a la professió i donar-se a l’amor però també de la idea de  que persones que coneixes de fa molts anys, en el fons, són autèntics desconeguts. I la fascinació que hi pot haver per un total desconegut que  podria ser l'home de la teva vida i tu no ho saps. Que et descobreix el plaer de l’aventura i  ofereix atracció, misteri, sensualitat, seducció,  excitació, desig, plaer, sexe...

    El missatge final del llibre és  de voluntat de joc, però sempre recíproc. En el sexe podem jugar a tot, podem donar-nos completament i posar-nos en mans de l’altre, però sempre si és voluntari i ho fem tots dos. Jo em dono si tu et dónes.
    Cada capítol de la novel•la comença amb una citació d'un altre autor en relació al text: Peter Brook, Rilke, Shakespeare, Pina Bausch, Stefan Zweig, fent que cada cita tingui connexió amb el capítol. 

    L’autora fa servir una prosa amb expressa voluntat de que resulti molt visual. És molt important la puntuació amb una estètica de la disposició de les frases molt buscada i concreta. En algunes pàgines en juga visualment amb la disposició de les frases, com si es tractés d’un cal•ligrama... Es tracta d’un efecte buscat per l’autora de forma expressa, com si fes un dibuix.
    La novel•la està ben escrita i destaca per la seva construcció i pel seu ritme. És una ficció que amaga molta veritat i fa passar una bona estona al lector, qui en ocasions somriu, s’emociona o s’excita. L’autora fa servir un llenguatge planer i explica la història de manera senzilla, àgil i resulta amena.
    La lletra és gran i molt còmoda de llegir.
    Els capítols són curts facilitant l’avenç en la lectura.
    Té un final obert que fa possible una segona part d’aquesta intriga passional.

    Més informació:

    Recomanat per Marta Fernández. Bib. Llinars del Vallès

    07/08/2017
  • A la vora del llac

    A la vora del llac

    Lawson, Mary

    Barcelona : Edicions 62/Salamandra, 2002

    L'onzè manament de la família Morrison diu: "No exterioritzaràs cap emoció." Però què passa si els pares moren en un tràgic accident?
    La novel·la narra la vida de quatre germans units per una tragèdia que ha marcat les seves vides i els seus somnis. En un paratge idíl·lic del nord de Ontario, anomenat Crow Lake, els germans Morrison –de divuit anys el més gran i d'un la petita Bo- decideixen mantenir-se units i créixer junts malgrat les dificultats i les pressions de la petita i despietada comunitat rural que els envolta.

    Amb un talent excepcional per a dibuixar els perfils psicològics dels personatges, Mary Lawson escriu com les càrregues del passat ens poden condicionar tota la vida i la forma de ser i actuar en el món. Sentiments com la culpa, el perdó i sobretot l’amor, son descrits per l’autora d’una manera senzilla i a la vegada extraordinària.

    La descripció de l’entorn també és un element molt significatiu en la narració de la novel·la. L’autora utilitza els recursos metafòrics relacionats amb la natura per mostrar-nos moments vitals en la vida d’una persona humana.
    Mary Lawson és psicòloga i escriptora. L’autora va començar a escriure quan els seus fills anaven a l’escola, redactant històries curtes que venia a revistes especialitzades al públic femení.

     

    Més informació:

    Recomanat per Marta Serra. Bib. Roca Umbert. Granollers

    07/08/2017
  • Haru

    Haru

    Company, Flavia

    Barcelona : Catedral, 2016

    Recomanar Haru és recomanar la lectura d’un viatge al centre de l’existència per aquells que busquen seguir el camí de l’ ésser.

    Quan la mare de la Haru mort, el seu pare, complint amb el desig de la seva esposa, envia la filla a un dojo per aprendre l’art del tir amb arc. La noia marxa de casa enrabiada amb un pare que l’envia lluny i dolguda per la mort de la mare. És jove i està desorientada. El què no sospita és que a partir d’aquell moment  iniciarà un llarg camí cap al creixement interior.

    Al dojo, juntament amb uns quants companys aprendrà, a través de la meditació, l’observació, la disciplina i per damunt de tot a través de la destresa en el saber-se preguntar, a ser amb plenitud qui és. A dur una vida harmònica i serena lluny de les banalitats, desitjos i extravagàncies d’aquest món. La ràbia, l’orgull i la tossuderia enceguen la protagonista mentre absorbeix idees i coneixements al costat dels alumnes amb qui comparteix l’aprenentatge. Cada dia passat al dojo és un pas vers el camí del coneixement. Però el temps de preparació, com tot, s’acaba i la Haru i els seus amics han de marxar de l’escola per lliurar-se al món i continuar amb el seu aprenentatge.

    Cada un dels dies passats fora del dojo, resulten ser, també, un petit pas vers la reconciliació final, encara que al món res és fàcil, doncs les temptacions són moltes... i a la realitat res és blanc o negre sinó moltes vegades gris i ple de matisos. I així pas a pas, capítol a capítol, de la ma de la Haru anem vivint una vida que a base de cometre errors i corregir-los, de negar i acceptar, de conèixer i estimar, tornarà al dojo per arribar a la seva plenitud... Però tot és efímer i molts anys després en tornarà a marxar... .

    Més informació:

    Recomanat per Marta Nuet. Bib. La Roca del Vallès

    07/08/2017
  • Últims testimonis

    Últims testimonis :

    Aleksiévitx, Svetlana

    Barcelona : Raig Verd, 2016

    Una vegada més, Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de literatura 2015 pel retrat que fa de la societat soviètica, dóna veu a testimonis que van viure moments clau en la història del segle XX.

    A partir del recull de les experìencies d’alguns supervivents que tenien entre 2 i 12 anys durant la II Guerra Mundial, coneixem de primerà mà el que va suposar la guerra  més enllà dels fets històrics i de les raons polítiques. Acostant-nos a la població civil, als infants en aquest cas, Svetlana ens ofereix una altra visió molt més colpidora: la quotidianitat de la  fam, por, miseria, devastació, …..

    Una obra de contigut extremadament dur, però de llenguatge fàcil i proper, de la qual en podem fer una doble lectura: per una banda ens enfrontem a situacions d’una crueltat esfereïdora i d’una altra al coratge i a la lluita per un món millor.


    Més informació:

    Recomanat per Bib. Joan Petit i Aguilar. Sant Feliu de Codines.

    07/08/2017
  • London Symphony Orchestra

    London Symphony Orchestra

    Zappa, Frank

    Salem : Ryko, cop. 1995

    Què és la música popular? Tres acords i una tornada? Un ball? Què ha estat tota aquesta parafernàlia del pop, del rock i del folk? On ha quedat la música clàssica? Obrim aquesta recomanació fent-nos algunes preguntes per què el disc que portem ens les suscita. És inevitable: es tracta d'un enregistrament de Frank Zappa i com sempre les categories se'ns escapen. 

    Estem davant d'un disc orquestral, de composicions fetes expressaments per orquestra, escrites per un dels talents més indefugibles de la música popular de la segona part del segle XX. Zappa composava blues, doo-wop, pop, gospel, instrumentals, ballets. Amb el mateix cap, feia obres simfòniques. I el curiós és que en elles reconeixem primer l'autor i després el seu estil: aquestes melodies amerindies, el ritme lúdic, la imaginació i l'humor. És la mateixa personalitat del rock aplicada a una orchestra. Al final, sembla que l'esperit humà modera les diferències que l'aparença formal (el gènere, la instrumentació) apuntava. 

    Aquí teniu una versió d'Envelopes: 

     
     

    Aturem l'ordinador. Ens allunyem del telèfon i el whatsapp i el facebook, i ens entreguem a la música. Així que van passant les músiques: trobem peces de 4 minuts (els inoblidables "Envelopes"), viatges de quasi mitja hora (Bogus Pomp) i al final, quan el disc acaba, no sabem si una part del segle XX ha vingut a rescatar-nos d'aquest, i no sabem si volem quedar-nos allà. Davant del dubte, apretem el play novament. 

    Més informació:

    Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona

    02/08/2017
Mostrando el intervalo 1-10 de 500 resultados
Página de 50