Cinema en sèrie: Twin Peaks

Atenció conté espoilers!

Twin Peaks Theme by Angelo Badalamenti on Grooveshark

La sèrie que va canviar la televisió

He descobert que si un mira una mica de prop aquest món tan bonic, sempre hi ha formigues vermelles a sota.
 - David Lynch -

Des que el 8 d'Abril del 1990 va aparèixer el cadàver de l'adolescent Laura Palmer al petit poble de Twin Peaks, les sèries de televisió no van tornar a ser el que eren. Ara ja no ens estranyem que una illa es mogui, que els personatges viatgin al passat o al futur, que els morts ens parlin en somnis o que qualsevol fenomen paranormal alteri la trama de la sèrie; pràcticament tot li devem al geni de David Lynch i Mark Frost.

 

Abans de Twin Peaks

L'any 1989, la cadena de televisió ABC era la tercera en importància als Estats Units, per darrera de la NBC i la CBS. Les sèries que triomfaven en aquell moment eren Cheers i Canción triste de Hill Street, cap de les dues produïda per l'ABC, que buscava un tipus de producte televisiu més arriscat per intentar captar noves audiències.

Per la seva part, David Lynch ja havia dirigit Cabeza borradora, El hombre elefante, Dune i Terciopelo Azul, a més d'estar plenament embolicat en la pre-producció de Corazón Salvaje. Mark Frost havia escrit el guió de Los creyentes, i en col·laboració amb Lynch havien presentat tota una sèrie de projectes a diferents cadenes de televisió, que havien estat rebutjats.

Finalment van crear una sèrie sobre l'assassinat d'una jove en un poble productor de fusta, South Dakota, al que més endavant van canviar de situació geogràfica fins ubicar-lo en el nord de l'estat de Washington, gairebé a tocar de la frontera amb Canadà. Durant mesos van treballar en el projecte, que duia el nom quasi definitiu de Northwest Passage, però no va ser fins que van decidir que aparegués un cadàver que no van tenir el punt per on començar el misteri: Laura Palmer, la reina de la bellesa de l'escola, la més popular i maca del poble, apareix morta i embolicada en plàstic. A partir d'aquí descobriran la vida de l'assassinada i, de retruc, la de tots els habitants del poble.

La cadena ABC va trobar atractiva la idea de produir la sèrie. Lynch va imposar la seva idea estètica de barrejar l'actualitat (l'acció se situa en el 1989) amb el passat clàssic dels 50: vestits, pentinats, música rock i motos contribuirien a fer pensar en el poble com en un reducte atemporal, guardià de les essències de la vida tranquil·la.

Rodatge del pilot

El 21 de febrer del 1989 començava el rodatge de l'episodi pilot, dirigit pel mateix Lynch. Pel repartiment va comptar amb el que llavors era el seu actor fetitxe, Kyle McLachlan, amb el que havia fet Dune i Terciopelo Azul, per donar vida al protagonista, l'agent especial del FBI Dale Cooper.

Al seu costat, uns quants actors del passat clàssic de Hollywood: Richard Beymer, ni més ni menys que el Tony de West Side Story, i el seu amic Riff al mateix film, Russ Tamblin, que interpretarien a Benjamin Horne i al Dr. Jacoby, respectivament; la extraordinàriament popular actriu Piper Laurie, que havia fet de mare de Carrie, seria Catherine Martell; una estrella en descens, Michael Ontkean, amb el seu passat de glòria com a protagonista de El castañazo ja una mica lluny, donaria vida al sheriff Harry S. Truman; i una actriu que acabava de saltar a la fama internacional pel seu paper a El último emperador de Bertolucci, Joan Chen, interpretaria Jocelyn Packard.

Per tancar el repartiment, tota una colla d'actors i actrius molt joves, desconeguts i amb poquíssima experiència obtindrien la glòria en interpretar l'assassinada Laura Palmer (Sheryl Lee), la cambrera maltractada Shelly Johnson (Mädchen Amick), la trista Donna Hayward (Lara Flynn Boyle), la bomba sexual filla del propietari del Gran Hotel del Nord, Audrey Horne (Sherilyn Fenn), el nòvio oficial de Laura, Bobby Briggs (Dana Ashbrook), el camioner maltractador Leo Johnson (Eric Da Re) i el moter rebel sense causa James Hurley (James Marshall).

Només quan el capítol pilot ja estava rodat es va notificar el canvi de títol pel definitiu: Twin Peaks, un poble inexistent que la realitat situa a cavall de Snoqualmie i North Bend, a l'estat de Washington.


 

L'estrena i la Twinpeaksmania


donuts_6

Amb el vist-i-plau de l'ABC, la primera temporada de Twin Peaks es va començar a emetre el 8 d'Abril del 1990 i va comptar amb vuit episodis. D'aquests, només el pilot i el segon van ser dirigits per Lynch, que tot seguit va començar el rodatge de Corazón Salvaje; Mark Frost es va encarregar de dirigir el del final de la temporada, i la resta es van repartir entre directors convidats, que van seguir les pautes marcades per Lynch, especialment en l'estil visual.

L'èxit va ser immediat, inesperat i aclaparador. Audiències milionàries, multitud de productes de marxandatge (entre ells el pastís de cirera que entusiasma al detectiu Cooper, que es va convertir en sobtat objecte de consum massiu), fama per als protagonistes, una banda sonora composta per Angelo Badalamenti que vendria tres milions de còpies, i una pregunta que es convertiria en obsessió a tot el món: però quí és l'assassí de la Laura Palmer?

Per a Lynch, que gairebé s'havia desentès del projecte, aquesta era la pregunta menys important de la sèrie. Encara que ho sabia perfectament des del principi, la seva intenció no era que el clímax fos descobrir l'assassí, si no mostrar que el mal pot estar present a tot arreu a poc que gratem una mica la superfície.

Però l'audiència sí que ho volia saber, i la cadena ABC, poc avesada a mantenir un suspens durant massa temps, va centrar tota la seva publicitat en el "quí", alhora que pressionava Lynch per donar resposta en els següents capítols.

 

Apareix Bob i s'acaba el misteri


La primera temporada havia acabat amb tots els personatges en dificultats, especialment el detectiu Cooper, al que un desconegut havia disparat en la seva habitació del Gran Hotel del Nord. La segona temporada es va començar a emetre el 30 de setembre del 1990 enmig d'una expectació sense precedents, constant de 22 capítols que no es difondrien seguits.

Força aviat, al capítol 7 de la segona temporada, es descobriria per fi qui era l'assassí de Laura Palmer: Bob, una mena d'esperit del mal que habitava el cos del propi pare de l'adolescent. Com a anècdota cal assenyalar que l'actor que li va donar vida era un tècnic del rodatge que en una escena anterior havia sortit reflectit per error en un mirall. Lynch va quedar tant impressionat que va decidir incorporar-lo.

El suïcidi de Leland Palmer, dirigit magistralment per Lynch en persona, es convertiria en un dels moments més vistos de la televisió de tots els temps.

Per fi, la pregunta més repetida i en la que s'havia basat tota la estratègia comercial de la sèrie es contestava. I llavors...

.... va arribar el declivi. Era tanta la expectativa generada que, un cop satisfeta, l'audiència va començar a perdre l'interès per la sèrie. Tampoc va ajudar el que durant forces capítols més (del 17 al 23) Lynch i Frost es dediquessin a participar en altres projectes, deixant en mans de directors i guionistes externs les noves trames. Aquests van voler incorporar més humor i actors nous, sense encert ni èxit, amb el que l'ABC va anunciar que cancel·lava la sèrie a començaments de febrer del 1991.

Les protestes populars –fins i tot des del Twin Peaks Gazzette, un setmanari propi dels fans- van aconseguir que la cadena reprengués les emissions a finals de març del mateix any, ara sí amb la direcció i les ordres directes de Lynch i Frost. Van ser els capítols 24 al 29, on es van tancar una gran quantitat de trames i se'n va deixar alguna d'oberta per si de cas es decidia tirar endavant una tercera temporada. Com que això no va passar mai, els capítols finals es van emetre el juny del 1991.

Molt bé. Llavors, què té de tan especial?

Recapitulem. Tenim una sèrie estrenada el 1990 de la que encara se'n parla vint-i-tres anys després (no és estrany sentir allò de "la sèrie x és la nova Twin Peaks"), i de la que es consideren imprescindibles els primers 16 capítols. D'aquests, només quatre dirigits personalment pel David Lynch. Dels actors i actrius que sortien, pràcticament cap ha sobreviscut professionalment – hi tornarem després a això. I a sobre, la trama va d'un assassinat, com tantes altres sèries. Llavors, què té de tan especial?

Doncs podem dir que a la sèrie s'ajunten tres factors que s'equilibren i complementen entre ells, fent-la única i atemporal: llocs, personatges i història.

 


 

Llocs: exteriors i interiors

A la seqüència d'inici de Terciopelo Azul la càmera ens mostra uns jardins idílics en una tranquil·la comunitat. Un accident farà baixar aquesta arran d'herba per, després de desplaçar-se, acabar ensenyant la vida brutal que bull sota la superfície.

Els títols de crèdit de Twin Peaks ens mostren uns paisatges idíl·lics d'un poble de muntanya dedicat a la producció de fusta: veiem els boscos, les serres esmolant-se i la gran cascada que es converteix en aigua tranquil·la. Amb la música hipnòtica d'Angelo Badalamenti ens transportem a un lloc on sembla regnar la pau.

Però ben aviat a Terciopelo Azul descobrirem aquella orella a l'herba, igual que l'aigua tranquil·la del riu de Twin Peaks deixarà un cadàver a la vora que encetarà el drama. El missatge és el mateix en els dos casos: exteriorment, les comunitats donen una imatge que no es correspon amb el que amaguen en el seu interior. Només ens cal gratar mínimament la superfície per descobrir un submón de violència, terror i maldat.

Perquè el mal no necessita de cara externa per manifestar-se; pot estar amagat en qualsevol racó de qualsevol comunitat, fins i tot les més tranquil·les, fins i tot les més idíl·liques.

Els paisatges de Twin Peaks no només són idíl·lics: també són esmorteïts i una mica freds, com correspon a l'alta muntanya. El bosc que envolta el poble cada vegada és més inquietant.  En canvi, els interiors són sofisticats, rebentats de color, i pel que fa als que apareixen als somnis, angoixants. S'hi repeteixen motius geomètrics com el del terra de l'habitació vermella, que marca una clara separació entre el lloc on no sembla que pugui ser i el lloc on tot pot succeir. Trobem reforçada, doncs, la idea original: l'exterior amable, l'interior complicat, bondat i maldat comparteixen l'espai i són a tot arreu, sense que tinguem cap pista ni ens puguem guiar per saber on són l'una i l'altra.

 


 

Personatges: a quin més estrany

Com en tota bona sèrie de televisió, els personatges estan clarament dibuixats. Però a Twin Peaks tots comparteixen una característica: no n'hi ha cap que en un moment o altre no ens sorprengui, sigui per un detall físic o per un del seu caràcter. A vegades se'ns ho subratlla amb humor; d'altres, amb por. Al final, tot resulta en una sensació d'estranyesa general. Aquí hi ha un petit resum dels més importants:

 

Detectiu Dale Cooper (Kyle MacLachlan)

Agentdalecooper.jpg

El detectiu Cooper arriba a Twin Peaks per investigar el cas de Laura Palmer, encara que fins molt després no sabrem que aquest cas està relacionat amb d'altres del seu passat. Es comunica amb la seva secretària Diane (a la que no veurem mai) mitjançant un magnetòfon, cosa que ens permet saber els seus pensaments. Dale Cooper és un apòstol de la no-violència preocupat pel poble tibetà, però també és un sagaç investigador i incansable perseguidor dels delinqüents. Des del primer moment que arriba estableix una relació d'amor amb el poble, tant amb els paisatges com amb la gastronomia local (el cafè i el pastís de cirera el tornen literalment boig), mentre que desenvolupa una amistat fraternal amb el sheriff local, Harry S. Truman, que jugarà el paper de Watson en la història.

Cooper és el bo de la pel·lícula, el detectiu que es fia més de la intuïció que de la lògica per resoldre els casos, però també l'excèntric dipositant de manies i fixacions que Lynch, amb molt d'humor, ens mostra de tant en tant.

Actor fetitxe de David Lynch, MacLachlan no va tornar a treballar amb el director després de Twin Peaks. És més, com la gran majoria dels intèrprets de la sèrie, després d'aquesta la seva carrera va anar a menys: va fer de Ray Manzarek al film d'Oliver Stone The Doors (1991) i de dolent a Los Picapiedra (1994); posteriorment, només sèries de televisió, d'entre les que destaquen Sexo en Nueva York,  Mujeres Desesperadas (on encarnava Orson Hodge, el marit dentista de Bree Van de Kamp), Portlandia, The Good Wife i Cómo conocí a vuestra madre.

  

Sheriff Harry S. Truman (Michael Ontkean)

El sheriff local Harry S. Truman és el nexe d'unió entre l'agent federal Cooper i el poble de Twin Peaks. De seguida que coneix el detectiu se sent atret per la seva particular manera de veure les coses, el que acaba desembocant en una clara admiració i una forta amistat; ras i curt: és el Watson que ha d'acompanyar a qualsevol protagonista. Tot i que segurament és l'home més honest del poble, com tothom allà també amaga algun que altre secret.

La carrera de Michael Ontkean té dos grans moments: El castañazo (1977) i Twin Peaks. Més enllà, només trobem petits papers a sèries de televisió no massa conegudes. El seu darrer treball remarcable ha estat el de cosí Milo a Los descendientes (2011).

 

Laura Palmer / Madeleine Ferguson (Sheryl Lee)

L'esclariment de l'assassinat de Laura Palmer servirà per conèixer qui és el seu assassí, però també deixarà pel camí tot el seu passat. Així descobrirem que, a més de filla perfecta, estudiant model, voluntària social i novia desitjada, també era l'amant de mig poble, cocaïnòmana, víctima infantil d'abusos i prostituta a estones en el casino de Jack el Tuerto. En el segon paper de Maddy Ferguson, Sheryl Lee encarnarà a la seva dolça cosina, que ve de la rural Montana a oferir consol als seus oncles, i de pas a investigar el cas.

Tot i ser la cara més coneguda de Twin Peaks, l'aportació de Sheryl Lee va ser bastant discreta a la sèrie. Durant el rodatge d'aquesta va aparèixer a Corazón Salvaje (1990), com la fada bona que se li apareix a Nicholas Cage al final i el redimeix, en una de les moltes mostres de l'humor irònic de David Lynch. Posteriorment la seva carrera es va limitar a petits papers en sèries de televisió i alguna pel·lícula, cap d'ells suficientment remarcable.

 

Leland Palmer (Ray Wise)

El pare de Laura Palmer oculta un terrible secret al seu interior que es començarà a manifestar quan un matí es llevi amb els cabells completament blancs. Advocat de prestigi del totpoderós Benjamin Horne, des de l'assassinat de la seva filla iniciarà una davallada física i moral que el portarà a convertir-se en una ombra del que va ser.

Ray Wise sempre havia estat actor secundari en gran quantitat de sèries de televisió abans de Twin Peaks (Los ángeles de Charlie, Lou Grant, Dallas, Remington Steele, El equipo A, L'espantaocells i la senyora King) i ho va continuar sent després (Walker, Texas Ranger, Segundas oportunidades, Embrujadas, El ala Oeste de la Casa Blanca, 24, Bones, Mad Men), amb el que no es pot dir que el seu pas per la sèrie li ocasionés cap prejudici.

 

Donna Hayward (Lara Flynn Boyle)

La millor amiga de Laura Palmer no trigarà massa a ser la nova amant del seu nòvio, ja que en el fons sempre li havia estat bastant envejosa. Tot i això, la fidelitat a la seva memòria serà indestructible, i col·laborarà activament amb James Hurley i Maddy Ferguson per descobrir l'assassí.

Considerada una de les belleses de l'època, la carrera de Lara Flynn Boyle tampoc va poder desenganxar-se de Twin Peaks, tot i aparèixer en algunes pel·lícules remarcables com El balneario de Battle Creek (1994) o Happiness (1998). Actualment el seu aspecte és gairebé irreconeixible degut a la gran quantitat d'operacions de cirurgia estètica a les que s'ha sotmès.

 

Audrey Horne (Sherilyn Fenn)

La filla del propietari del Gran Hotel del Nord sembla una típica Lolita, pel seu caràcter capriciós, voluble i infantil, però després descobrirem que també és valenta i audaç, i més intel·ligent del que sembla. Enamorada del detectiu Cooper, se li oferirà en més d'una ocasió, però ell sempre la rebutjarà, mantenint la seva relació en un discret espai platònic. El seu tracte continuat permetrà aflorar el millor d'ella, i així descobrirem que, a més, també té un gran cor.

De la mateixa manera que Sheril Lee, Sherilyn Fenn va tenir un petit paper a Corazón Salvaje (1990) durant el rodatge de Twin Peaks. El que semblava una de les carreres més prometedores es va estroncar quan la filla de Lynch, Jennifer, la va fer protagonista a la seva pel·lícula Mi obsesión por Helena (1993). Les escenes massa explícites de sexe i violència que contenia, unit al fracàs comercial i de crítica, van acabar marcant el seu futur.

 

Benjamin Horne (Richard Beymer)

El típic amo de la ciutat, Benjamin Horne és l'home de negocis al voltant del que es mou la vida a Twin Peaks. Propietari del Gran Hotel del Nord on s'allotja el detectiu Cooper i dels magatzems de la ciutat, conspira per quedar-se amb la serreria dels Packard, i posseeix el negoci il·lícit del casino i prostíbul Jack el Tuerto. Amb Laura Palmer mantenia una tèrbola relació sexual, però també n'estava enamorat, amb el que el seu assassinat també li provocarà una certa desestabilització.

De tots els actors de Twin Peaks, Richard Beymer era dels pocs que quan es va incorporar a la sèrie no havia de demostrar res. A més d'intervenir en forces sèries havia treballat a El diario de Ana Frank (1959), va protagonitzar West Side Story (1961) i va tenir un paper en el drama bèl·lic més coral, El día más largo (1962).

 

Personatges curiosos

Queden molts més personatges a la sèrie, alguns de reals i d'altres d'onírics, però potser seria massa extens repassar-los tots. El que sí que podem fer és destacar-ne alguns que, per les seves característiques, s'han fet un lloc en el mite:

L'agent Andy Brennan, per exemple, un dels policies que treballa per al sheriff Harry S. Truman. Quan es descobreixi el cos de Laura Palmer, el primer que sentirem serà el seu plor (i no serà l'únic cop que el sentim). I és que l'Andy és tot cor i sensibilitat.

Lady Leño o La mujer del leño (en realitat el personatge es diu Margaret Lanterman) és exactament això: una dona que es passeja amb un tronc, que l'acotxa com si fos un bebè i amb el que manté una estranya relació psicològica. Però poca broma, perquè el tronc donarà al detectiu Cooper més d'una pista per desentranyar els misteris de Twin Peaks. I és que potser dins el tronc hi viu l'esperit del seu marit, mort en un incendi la nit de noces.

 


Gordon Cole és el superior de l'agent Cooper. Un personatge oficial, seriós,Correcte? Ni parlar-ne: Gordon Cole està sord com una tàpia, parla a crits, no sent ni la meitat del que li diuen i, a sobre, es dedica a parlar en codi, amb el que els malentesos còmics són constants. Un personatge tant histriònic era un regal, així que va ser interpretat pel mateix Lynch en persona, en una altra mostra del seu particular humor.

 

La història: normal i paranormal

 

Aparentment, la història de Twin Peaks és la d'un assassinat. Com hem dit anteriorment, aquest assassinat només és una excusa per mostrar la vida d'una comunitat, en teoria idíl·lica, i del mal que resideix en el seu interior.

 

El format de sèrie, amb la seva llarga durada, va permetre a Lynch la creació d'un món amb regles pròpies i un univers contemporani. En el capítol pilot ja s'encarrega de subvertir els codis implícits de qualsevol telenovel·la, que esperen una presentació de personatges ordenada i definida;  Lynch ens ensenya el cos mort de Laura Palmer i tot seguit assistim a la reacció de la seva família i els seus amics, que amb les llàgrimes ens traspassaran el drama de la seva mort. Encara no sabem res d'ella, i ja intuïm que era una peça clau de la comunitat.

A partir d'aquí, la història navega en un to que va des de l'absurd fins a l'angoixa, passant per la bogeria, l'humor, l'erotisme i el melodrama. Les interpretacions dels actors tenen un punt d'exageració que els allunya de la normalitat, mentre que les situacions poden tornar-se del tot rocambolesques. Té tanta importància el que passa en el pla real com el que passa en el pla oníric. Abans de Twin Peaks, els somnis de les sèries només servien per ressuscitar personatges morts; a Twin Peaks els personatges que habiten els somnis interactuen amb els personatges del món real, creuant informació i donant pistes al detectiu per resoldre el misteri.

El detectiu Dale Cooper és un místic que té fe, que creu. Res no li és prou estrany, ni que una dona que passeja un tronc se li adreci com si el conegués, ni veure Laura Palmer viva en un somni i adreçant-li la paraula. Tot és possible, perquè en l'univers creat per Lynch així s'ha decidit. La intuïció i la experiència extra sensorial són tan importants com els fets.

Aquesta confusió entre real i irreal, aquesta estranyesa general que presideix tota la sèrie, és el que fa d'ella un objecte de culte.

Després de Twin Peaks

El 1992 s'estrenava al Festival de Cannes la pel·lícula Twin Peaks: Fuego, camina conmigo, rebent uns sonora esbroncada. Potser perquè el final de la sèrie no havia acabat de ser del tot satisfactori, o potser perquè Lynch creia que encara tenia coses a explicar, el director va decidir fer una pel·lícula que en realitat era una preqüela del que s'explicava a la sèrie.

Rodada amb els mateixos actors, tot i que Kyle MacLachlan només va voler participar durant cinc dies, i Sherilyn Fenn i Lara Flynn Boyle van desertar, la història comença un any abans de la que s'explica a Twin Peaks i avança fins a situar-se en la última setmana de vida de Laura Palmer.

La pel·lícula va ser un absolut fracàs als Estats Units i només va tenir un cert èxit al Japó i a Anglaterra, mentre que a Espanya no es va arribar a estrenar comercialment i només es va poder veure per televisió el 1997.

Però l'empremta de Twin Peaks es pot seguir en moltes sèries posteriors, que van aprofitar el camí obert per Lynch i van incorporar elements d'irrealitat, o sobrenaturals, o místics en les seves trames. Així tenim la narradora suïcida de Mujeres Desesperadas, la barreja de gèneres de Los Soprano o la presència del sobrenatural a Perdidos, per esmentar-ne només tres.

 

 
Recursos

 També et pot interessar:

 Webs interessants:

Torna al prestatge  ►
Continguts anteriors  ►

 

Los más prestados
eBiblio. Préstamo de libros electrónicos





 

Campaña otoño en los bibliobuses
Entrevistas virtuales
Red de Bibliotecas Municipales
   Facebook   Youtube  Twitter  Instagram  
Hazte el carné Tràmits en línia Catálogo Guia de bibliotequesPregunta a la bibliotecaSubscríbete a los boletinesGenius Biblioteca Infantil