Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Maria Barbal

Maria Barbal


Sabies que...?

 

 

  • Amb Pedra de tartera com a reclam, Barbal ha estat una de les autores catalanes amb més èxit a Alemanya, on va arribar a vendre 100.000 exemplars en un sol any.
     
  • En català, des que es va publicar el 1985, el llibre acumula més de 300.000 exemplars venuts sumant les diverses edicions.
     
  • A l'obra de Maria Barbal la llengua està lligada al territori: un català ple de pallaresismes que l'autora va heretar dels seus pares, tots dos del Pallars Sobirà. 

 

1 .  Què opina de les Escoles d'Escriptura? I de l'autoedició? Gràcies
Usuari: Anònim
Opino que, com altres tipus d'escola, les escoles d'escriptura poden ajudar a millorar i agilitzar les capacitats d'algú que escriu i augmentar la visió crítica sobre allò escrit. Les escoles no poden convertir en escriptor una persona si ella no té gens ni mica de talent per a l'escriptura. L'autoedició és una estratègia per publicar quan no es troba l'editor adequat. Trobo que pot satisfer el desig d'una persona que vol veure en forma de llibre la seva creació, a la qual ha dedicat temps i energies.
2 .  Hola, tens algun llibre preferit?
Usuari: Anònim
En tinc uns quants. Darrerament prefereixo, de Carson McCullers, la seva novel·la Frankie Adams.
3 .  Quan saps que has acabat un llibre quan l'escrius? Què t'agrada més de la teva activitat d'escriptora?
Usuari: Anònim
Acabar un llibre no acostuma a ser igual a posar un punt final. Vull dir que una obra escrita suposa un temps notable de dedicació i en general, costa saber si has incorporat tots els elements que portaran a la comprensió completa de qui llegirà i, si pot ser, a l'emoció que l'argument i els personatges poden aportar-li. També, cal un temps per comprovar que, en tant que escriptora, no pots ni vols anar més enllà. De l'activitat d'escriptora, el que més m'agrada és ser capaç d'explicar la història que he projectat i comprovar que té vida, que en té separadament de la meva.
4 .  Llegint "Pedra de tartera" he trobat una paraula que no trobo ni al diccionari ni a internet. Pel context penso que podria voler dir aviram. Me la podries explicar?: ...tenia...mitja dotzena de vaques, poralla i conills, a més a més d'un hort. Gràcies.
Usuari: Anònim
Ben deduït! Poralla és un dialectalisme que significa aviram. Podria venir del normatiu pollalla.
5 .  Bon dia Sra. Barbal, què opina vostè sobre les raons que va donar l'Enric Marco com a justificació de les seves mentides? Com ja sap, ell afirmava que eren un instrument necessari perquè la memòria de l'Holocaust i l'horror que van patir els seus companys no caigués en l'oblit. La segona pregunta és la següent: Creu que l'Enric era un boig i es va arribar a creure les seves pròpies mentides? Estem parlant d'un Quixot que necessitava d'un món paral·lel per poder sortir d'una existència gris i desgraciada?
Usuari: Anònim
Crec que una memòria com la de l'Holocaust s'ha de difondre amb la màxima veritat. Si es manté el record a base de paraules sensibles, però pronunciades des de la més mínima mentida, produiran un efecte desconcertant. A la llarga, podria portar a fer dubtar, als qui reben la informació, fins dels mateixos fets que es pretén que coneguin. Jo no el compararia amb el Quixot, però sí que crec que ell partia d'un dèficit d'afecte i de valoració en la seva infantesa, que, segurament, van produir-li un desig irreprimible de ser ben considerat, avaluat com algú imprescindible, una persona que sobresortís per damunt d'altres i que rebés admiració multitudinària. I es va dedicar a aconseguir-ho.
6 .  Tenia clar des del principi que vostè volia ser escriptora? Creu que és millor seguir els teus instints o tindre feines més conservadores? Estic indecisa
Usuari: Anònim
No tenia clar que jo volgués ser escriptora. Va ser un argument que se'm va imposar, em va portar a escriure i a publicar. Després va venir sentir-me escriptora.
7 .  Quina relació té amb El Poblenou que tan bé n'explica la història i tan bé descriu a la seva última novel·la?
Usuari: Anònim
Vaig treballar uns anys al barri del Besós. Poblenou era el barri del costat, amb més sabor, amb una tradició cultural i reivindicativa important. També és el barri que m'han fet conèixer i estimar alguns amics.
8 .  A quina edat vas conèixer la teva vocació d'escriptora?
Usuari: Anònim
Jo escrivia des d'adolescent, de forma inconscient i sense projecte. Sobre el descobriment de paisatges, pobles i ciutats. Feia petites cròniques. Versos, diaris. Vaig ser conscient que la meva voluntat era més seriosa als trenta anys, a l'hora d'escriure la primera novel·la.
9 .  Creus que ha canviat gaire el món rural descrit a Pedra de tartera amb l'actual?
Usuari: Anònim
Ha canviat moltíssim, però hi ha elements vivencials que es mantenen.
10 .  Estem llegint "Pedra de tartera" en un club de lectura de Sant Pol de Mar. Dóna molt joc al diàleg, comentem situacions, sentiments dels personatges, descripcions dels paisatges, de la història...Això ens va molt bé perquè el grup s'ha format per practicar el català entre persones que no tenen prou fluïdesa de vocabulari. En una altra ocasió et vaig preguntar sobre la paraula poralla i ara ho faig amb una expressió que no sé massa què vol dir: El seu home passava per un trensilla. De poc esperit? O un fresc?. Moltes gràcies!
Usuari: Anònim
Trensilla és també un dialectalisme. Significa exactament “de poc esperit”. Crec que ve del castellà “trencilla” i fa referència a una classe de veta per a la roba.
11 .  Per quin motiu sap tantes coses sobre el món rural? Que potser va néixer en una casa de pagès?
Usuari: Anònim
La que va néixer en una casa de pagès va ser la meva mare. Va fer de pagesa fins que es va casar. Jo vaig conèixer les feines del camp i del bestiar, sobretot als estius, a casa dels padrins i d'uns oncles.
12 .  En les seves obres, que pel que he vist passen almenys les que he llegit, al Pirineu, vol dir que vostè té una certa enyorança dels seus orígens?, i, a més els personatges són reals o ficticis?
Usuari: Anònim
El Pirineu, en concret el Pallars, és un estel brillant d'infantesa, un lloc de paisatge idíl·lic on les persones que hi viuen tenen reptes importants. Sento enyorança, sí, però no és només l'enyorança que m'ha fet escriure sobre aquest món. Alguns dels personatges es basen en persones que han existit, però tots contenen, en major o menor grau, trets ficticis.
13 .  cuales son los autores preferidos
Usuari: Anònim