Entrevistes virtuals

Què són les Entrevistes virtuals?

Les Entrevistes Virtuals són un espai de participació on els lectors poden adreçar-se als seus autors preferits per fer-los preguntes sobre les seves obres.

Podràs veure informació de l'autor i enllaços relacionats. També la disponibilitat al catàleg Aladí de la seva obra.

Veure les 'Condicions de participació'.

Al catàleg Aladí també pots fer comentaris sobre les diferents obres dels autors.

Jenn Díaz

Jenn Díaz


Sabies que...?
 


 

  • Per raons sentimentals, sempre tria l'estiu per començar un nou llibre al poble del seus avis, Puebla de la Calzada (Badajoz). 
     
  • Amb els diners que guanyava fent classes de repàs, es va fer sòcia de Círculo de Lectores.

  • El seu lema és una divisa de Clarice Lispector: "Mi vida me quiere escritor y entonces escribo. No es una elección: es una íntima orden de batalla". 

 

1 .  ¿Te has plateado combinar en el mismo texto catalán y español?
Usuari: Anònim
No, de momento. Tendría sentido si escribiera una novela sobre Barcelona y quisiera transmitir cómo se vive en dos idiomas. Los diálogos podrían cruzar el catalán y el castellano. Pero ni me interesa escribir sobre Barcelona ni ser tan literal con la realidad. Hasta hoy, las novelas no tienen sitios concretos, no están arraigadas a un suelo, ni tienen características cien por cien reales.
2 .  Voldria saber si en el procés creatiu dels seus llibres pensa tota la novel·la d’un sol cop. Gracies, Pau
Usuari: Anònim
Sovint tinc una idea general de tota la novel·la, però el final balla. A mida que escric, van sorgint les històries que es barregen, es va construint sola la trama. Però quan m'hi poso, tinc un concepte molt i molt general de la història, sense concretar.
3 .  Quins autors admires? Quina novel·la et va impressionar mes? T'agrada la poesia?
Usuari: Anònim
M'agraden molt Natalia Ginzburg, Clarice Lispector, Ana María Matute, Carmen Martín Gaite, Virginia Woolf, Mercè Rodoreda... Em va impressionar molt, moltíssim, Mirall trencat. Abans de començar a escriure en català vaig rellegir tota l'obra de Mercè Rodoreda i vaig llegir el meu gran pendent. Em va deixar completament admirada. I la poesia... sí, m'agrada molt. Sóc lectora esporàdica de poesia. Quan necessito un aire i un estat d'ànim que les novel·les no em proporcionen, necessito poemes.
4 .  Comencé a leer tus novelas antes de mudarme a Barcelona (soy argentina). Ahora me has “obligado” a leer en catalán, no podía esperarme a la traducción en español… pero no sabes cuánto te lo agradezco, no sabía cómo enfrentarme al aprendizaje de un nuevo idioma, pero contigo lo he conseguido sin esfuerzo. Geraldine C.
Usuari: Anònim
¡Muchísimas gracias! Me alegra muchísimo que te hayas animado. Quizá mi catalán, igual que mi castellano, es un catalán normalizado, del día a día, sin palabras demasiado complicadas. En castellano me gusta escribir llano, y en catalán he hecho lo mismo. Creo que mi escritura en catalán es asequible para los que, como tú, no estáis acostumbrados a leerlo. Gracias por haberlo intentado.
5 .  A quina edat vas començar escriure novel·les?
Usuari: Anònim
Amb dinou anys vaig obrir un bloc i vaig començar a penjar-hi contes. Era molt motivant, perquè la gent —abans de les xarxes socials— hi deixava molts comentaris i t'animava a continuar. Vaig triar un poble —Bergai, un nom que vaig robar-li a la Martín Gaite— i vaig començar a escriure contes sobre aquest lloc inventat. Quan em vaig adonar, tenia més de 300 pàgines escrites. Va ser, sense proposar-m'ho, la meva primera novel·la.
6 .  Quantes hores dediques a escriure per dia? Si no escrius, tens el mono?
Usuari: Anònim
Depèn. Combino l'escriptura literària amb la periodística. Hi ha dies que escric un article per a Jot Down i res més, dies en què només contesto correus endarrerits, dies que escric un poema i un conte, dies que faig la columna del diari, dies que repasso algun encàrrec. La novel·la m'ocupa més temps i per això només la començo quan tinc enllestida la resta. Si tinc entregues de contes, articles, llibres curts o feines esporàdiques, la novel·la queda apartada. Dedico moltes hores a l'escriptura però no sempre és escriptura literària. I depèn molt del dia, del temps que disposi: si a la tarda he d'anar a una presentació, al matí faig feines que no són creatives. És segons el dia.
7 .  Com destries aquells moments que poden ser rellevants per una novel·la d'altres que creus que no aporten res? Quin filtre hi apliques?
Usuari: Anònim
Gairebé sempre estic atenta d'una manera inconscient, o potser d'una manera natural. Allò que creus que servirà, t'ho guardes sense voler. I quan escrius, surt sol. També hi ha coses que creus que són molt literàries i les utilitzes, i després de la primera correcció veus que no, que no casa. No tinc cap mètode, vaig provant: escric, afegeixo, oblido, llenço.
8 .  Jenn, com vius "la pressió" de ser una escriptora -jove de veritat- amb obra publicada i tan bona acollida per part de la crítica i de les lectores? Hi penses? Com t'influeix a l'hora d'escriure nous textos?
Usuari: Anònim
No em sento gens pressionada. Quan escric les novel·les, ho faig tan bé com sé. Si això agrada, perfecte. Si no agrada, no sabria fer-ho d'una altra manera. Així que no hi ha pressió, perquè amb prou feines aconsegueixes agradar-te a tu mateix. Quan comences un text nou, vas tan perdut i tens tantes ganes d'avançar i aconseguir allò que tens al cap, que els altres —lectors, editors, crítica— queden molt i molt lluny. No pots pensar en res que no sigui la novel·la, necessites tota concentració. Potser la segona novel·la publicada em va costar més. La primera la vaig escriure sense objectius, i la segona ja sabia que algú em publicaria i algú em llegiria. Però un cop es normalitza a la teva vida que t'hi dediques i que tindràs editorial, tornes a la normalitat: escriure és difícil, no pots estar valorant què diran els altres.
9 .  Quins van ser els passos que vas haver de seguir per publicar el teu primer llibre?
Usuari: Anònim
Vaig tenir molta sort. Havia acabat una novel·la i vaig conèixer a qui va ser el meu primer agent literari. Va llegir el que tenia escrit, va acceptar representar-me, va enviar a un llistat d'editorials i em va aconseguir una als mesos. Després de la primera publicació, tot va ser molt fàcil.
10 .  Acabes de publicar el teu darrer treball però segur que ja estàs pensant en la teva propera obra... podries avançar-nos de què anirà? Continuaràs pel camí encetat ara, és a dir, l’escriuràs en català?
Usuari: Anònim
Això d'escriure en castellà o català va molt vinculat a la història i als sentiments que et van conduir a la novel·la. Abans d'escriure Mare i filla volia escriure una novel·la que vaig pensar mentre feia el Camino de Santiago. Volia parlar de la solidaritat dels peregrins i del fet de caminar, aquesta imatge poètica. Així que la propera novel·la, que serà aquesta mateixa, em surt en castellà. Però en tinc una altra pensada, que va sorgir al poble de La Cirera, i que necessàriament haurà de ser en català. Crec que la llengua anirà sempre en funció de la història.
11 .  Portes com un pes o llast el fet que et comparin amb escriptores de renom? Si t’haguessin de comparar amb un escriptor, quin triaries?
Usuari: Anònim
No, perquè sé que la premsa literària necessita orientar al lector. Per saber si un llibre li agradarà al veí necessites dir-li de què va, com escriu, a qui s'assembla. I tots necessitem els referents: els escriptors, els periodistes, els lectors. Facilita molt la feina dir a qui t'assembles. I m'ho prenc així, en la mesura que toca. A més, sóc conscient del talent que tenien les dones que utilitzen per a la comparació i del que tinc jo. I si hagués de triar una comparació amb home... diria Miguel Delibes, o García Márquez.
12 .  En alguna banda vaig llegir que t’agrada escriure a mà. Una dona com tu, acostumada a fer servir les xarxes socials (noves tecnologies), no trobes més fàcil i ràpid escriure a ordinador? (en tot cas m’agrada saber que encara hi ha persones que els hi agrada fer servir el boli i un full de paper, com s’ha fet sempre). Núria.
Usuari: Anònim
Sí, és molt més fàcil i ràpid escriure directament a l'ordinador. De fet, jo vaig començar a escriure directament a un bloc, ni tan sols feia servir el document de Word. Però amb Mujer sin hijo vaig fer la prova, vaig començar a escriure a mà i després a passar-ho, i em va agradar molt. El ritme és un altre, el resultat també, l'escriptura, el procés... El que més m'agrada és que del que escrius al quadern només en passes una part. Hi ha una correcció constant del text.
13 .  Molts mitjans i també la crítica coincideixen en la teva “maduresa literària”. No t’afegeix pressió a l’hora d’escriure?
Usuari: Anònim
Fa molts anys que em diuen que sóc una persona madura, que sempre estic vivint coses que no em tocarien per a la meva edat. Molts i molts anys sentint les mateixes frases sobre la maduresa. Així que després de sentir-ho, que ara utilitzin les mateixes frases per parlar de la meva escriptura tampoc em sorprèn ni em pressiona.
14 .  Per què el títol del teu darrer llibre? Per què t’atrau tant la psicologia femenina?
Usuari: Anònim
El títol... mare i filla és potent pel que amaga. Una mare i una filla és una combinació explosiva, una relació maca però tensa, de complicitats i rivalitats. La història va d'això, i també dels diferents models de filles i de mares. Sobre la psicologia femenina... m'interessa per la seva complexitat, per la seva constant contradicció, per la lluita interior, perquè és rica i perquè està exposada a l'opinió pública. I sobretot perquè és la meva psicologia, la que visc i la que m'envolta.
15 .  ‘L'any 2015 és l'Any de les Biblioteques: Què han significat les biblioteques a la teva vida?
Usuari: Anònim
Les biblioteques van tenir molta importància per a mi quan era petita. A l'escola hi havia una biblioteca amb revistes, llibres... tot el que no tenia a casa. Les lectures obligatòries de llengua castellana i catalana eren agafades de la biblioteca. Tant és així, que quan vaig tenir diners, vaig començar a comprar llibres compulsivament. Tots els llibres que havia llegit de l'escola i l'institut no els tenia, i em vaig convertir en una gran compradora de llibres.
16 .  Què t'emociona de les biblioteques?
Usuari: Anònim
L'ambient. No només que hi hagi llibres, sinó que sigui un espai obert i públic, un punt de trobada. I sobretot que fa la lectura accessible a tothom que no pot comprar llibres.